La Cerdanya - vall de Pi

Processó a Font-Romeu,
a principis del segle XX
304
La Cerdanya
silencieusement entre les colonnades des pins dont le
morne feuillage arrête les rayons ardents du soleil”, mentre
que Cèsar August Torras a la seva Cerdanya troba el
santuari “mig amagat en un hermós bosc de pins i al costat
de fosca clotada”, la qual és descrita per Marie-Rose
Trilles i Anédée Escach en Carcanet tot explicant-nos,
caminant, la seva arribada al lloc i dient que la marxa la
fan “au milieu de paysages variés, pittoresques, avec, en
animation le vol majestueux d’un aigle royal des Pyrénées,
la course éperdue de dame belette essayant d’atteindre
sa proie: un beau lièvre roux, les tac! tac! tac! d’un picvert
sur l’écorce vermoulue d’un pin, les chants des petits
hôtes de la forêt, mélodieux au possible créaient un fond
sonore bien agréable”. Conjunt d’elements, entre d’altres
que porten a dir a Louis Bertrand a Jean Perbal que “ce
pays exerce sur moi un attrait profond et inexplicable”.
Forn solar d’Odelló
En qualsevol cas, si modernament el poble destaca és perquè “hi
ha —diu Juan Antonio Bertran— un Centre d’Investigació per a l’Aplicació
de l’Energia Solar. El seu forn solar, del C.N.R.S. (Centre
National de la Recherche Scientifique), s’inaugurà el 1969 i consta
de vuit terrasses escalonades amb seixanta-dos miralls de 48
m 2 cadascun, que s’enfronten a la immensa corol·la d’un mirall
parabòlic de 40 m d’alçada per 54 m d’amplada”. En veure la instal·lació,
Josep Vallverdú a Catalunya visió 3, es pregunta: “Ciencia
ficció? Fantasia novel·lesca?”. I continua dient que “quan us
hi acosteu, la lluentor metàl·lica us sorprèn i us neguiteja un xic.
Tot és silenci, tot és llunyanament amenaçador, una violació del
paisatge dins el segle XXI... Al fons, la gran pantalla parabòlica
que concentra l’esclat radial i el llança en un feix de llum i calor
contra la central elaboradora, al seu davant, pilastra cúbica.”
I continua dient-nos més endavant: “il y a encore autre
chose qui m’attire et me retient sur ce haut lieu: non pas
seulement cette pureté, cet air vierge, mais, pour tout
dire, cette sublimité qui fait des hautes solitudes montagneuses
un refuge plus près des grandes sources de l’Etre,
plus près du Primitif et de l’Eternel”. Després de parlar
de diversos santuaris, l’acadèmic francès Louis Bertrand,
en la seva obra Font-Romeu, diu que “parmi ces sanctuaires
de Cerdagne, le plus célèbre est assurément celui
de Font-Romeu. Du mois, c’est le seul qui soit encore
vivant, où les foules continuent d’accourir à de certaines
dates solennelles...”. Un santuari on el mateix autor descobreix
que “entre les murailles complètement tapissés
d’ex-voto, on s’avance vers ce paradoxal flamboiement de
dorures. C’est un retable du plus fougueux style espagnol,
du «churriguéresque» le plus épanoui et le plus