La Cerdanya - vall de Pi

Alta
Cerdanya:
la Solana
302
La Cerdanya
És ben cert que la Cerdanya té dues parts ben diferenciades,
a banda i banda del riu Segre, que la parteix.
Diferències climàtiques i, alhora paisatgístiques. Per
això, de la part que ara es descriu, Jordi Pere Cerdà, en
Poesia completa, observa la “Solana estorregadissa / on
les venes de la terra / floren sus la neu esparsa; / els escamotets
lluerters / castiguen brots de bardisses; / quan
fugen damunt la neu, / ressonen cavalleries”.
Fent camí des de Montlluís cap a Ur, hom es trobarà,
a mà dreta, Bolquera. “La pyramide du clocher
commence à se montrer, puis le village apparaît tout
entier assis sur les bords de la rivière de Bolquère
—explica Emmanuel Brousse a La Cerdagne—. Continua
dient-nos que “il est pittoresque en diable ce petit
village... Les fenêtres font des trous noirs sur les façades
blanches; la carcasse de la roue d’un moulin attend
qu’un courant d’eau vienne la faire tourner. Les maisons
sont adossées à un mamelon, dominées, à gauche, par
l’église...”. Ací, “prop del rierol veí —comenta Juan
Antonio Bertran en La Cerdanya de sempre— a la vora
del que a l’edat mitjana s’anomenà la Strata Francisca
Superior... hi havia una torre de senyals. Aquesta, convertida
en campanar de l’església de Santa Eulàlia, presideix
el poble actual que s’estén cap al nord i l’oest en
diferents nivells en els quals s’entremesclen edificis rústics,
moderns i xalets. Protegeixen el poble una sèrie de
tossals de preciosos boscos...”. Amb parer semblant ho
exposa a Font-Romeu et ses environs J. Ferrer quan descriu
que “c’est un charmant site estival à cause de la proximité
de la forêt, â quelques minutes à peine. On y jouit
d’un magnifique coup d’œil qui embrasse le col de la
Perche, les montagnes grandioses du Cambre-d’Aze et
du Puigmal”. A més, en la seva obra Cerdagne-Capcir,
esmenta que el nucli “s’embellit et s’équipe. Nouveaux
chalets, équipements modernes”. Per la seva part, Pep
Bolquera
Collelldemont, en La Cerdanya, ens apunta que “la neu
ha canviat el ritme descendent de la població de Bolquera,
sobretot des que el 1913 va començar la construcció
del centre turístic Superbolquera, amb l’estació
d’esquí Pirineus 2000”, de tal manera que, segons Rafael
Gay en La Cerdanya, “turísticament Font Romeu i la
barriada de Super-Bolquera són el centre vital del turisme
pirinenc occidental, per la seva altitud, pels grandiosos
boscatges que la volten, i per la proximitat als llacs i
per la incomparable situació de què gaudeixen”. I, a La
Cerdagne, Anne-Françoise Mare i Michel Bouille puntualitzen
que el poble “est la patrie de l’astronome
Boher qui, berger au Carlit, étudia les étoiles”.