La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
l’església, a la qual s’accedeix “par une gracieuse allée ombragée traversant le cimetière”. Ben a prop, “sous le pic de Jonquines —seguint Ardouin-Dumazet— se montrent les maisons blanches de Planès, éparpillées en trois ou quatre groupes autour d’une église très humble”. El nucli està format per tres veïnats, segons Sebastià Bosom i Oriol Mercadal: “el de l’església, el del Castell i el de les Cases del mig. Del primer nucli en destacaríem l’església —dedicada a la Mare de Déu de la Merçè— perquè es tracta d’una construcció excepcional”. Per a Cèsar August Torras el poble estava “distribuït en veïnats: el del Castell, el del Mig y’l de Dallà”. Per a ell mateix, el primer “està situat en la part nord, junt a les ruines del propi castell que s’alçava en el lloc més enlairat... Del castell no’n queda més que la cisterna que’s troba en una pagesia. Els altres veïnats se troben a l’altra part de la rivera”. De l’església, són molts els autors que en parlen tot sorprenent-se de la seva fesomia. Així, Vincent Chausenque comenta que “dans le village de Planès, joli groupe sur le tapis vert général au pied du cône hardi de Prats, appendice de la montagne de Carnbredase qui sur ce point forme la crète, on nous fit voir un baptistère à trois angles, de forme singulier”. A qui realment va frapar l’edifici fou a J. Henry, qui le dedica una llarga reflexió. Observa que “le plan du monument... est un triangle équilatéral dans lequel se trouve inscrit un cercle dont le diamètre est celui de la coupole qui le couronne”. Les versions i opinions són molt diverses entorn a l’origen i autors de la construcció, així com de la seva funció: església, mausoleu i, fins i tot, com sostenia el Dr. Carrera a Voyage pittoresque de la France, segons Emmanuel Brousse, “que l’église de Plan est une ancienne mosquée construite sous les Sarrasins”, cosa repetida per F. Jalabert en la seva Géo- Alta Cerdanya. Montlluís i el pla de la Perxa 299 graphie du Département des Pyrénées-Orientales, així com per d’altres, en un o altre aspecte. Xavier Febrés en diu: “unes versions tan indemostrades com les altres pretenen que l’església de Planes va ser dissenyada com a centre iniciàtic dels Templers quan el papa Climent V va autoritzar-ne els antics membres a entrar als ordes religiosos. D’altres interpretacions asseguren que la forma triangular inusual pot ser d’arrel perfec- Planta i campanar de l’església de Planès
Planès 300 La Cerdanya tament catòlica i simbolitzar la Trinitat, o bé que es tractava d’una torre fortificada d’ús militar...”. En qualsevol cas, com és obvi, L’église ésotérique de Planès (Pyrénées-Orientales) de Léon Langlet, és un dels títols més suggerents de tot aquest conjunt de teories. I dins del món religiós, val a dir que la Verge de Planès, com moltes d’altres, va ser trobada en una cova per un bou. “La cova de la Verge’s troba —seguint Cèsar August Torras— tot anant de l’iglesia al veïnat de Dallà en el cap d’un prat. Dins de la cova hi naix una fresca font”. Fent via vers la vall planera de la Cerdanya, hom fa cap al coll de la Perxa, on s’assenta el nucli del mateix L’església de Planès La difficulté d’expliquer la construction, dans un petit et misérable village des montagnes, d’une église si singulière et sur un plan aussi insolite, nous avait persuadé, de concert avec la tradition, que ce monument devait être d’origine arabe; et ce point admis, nous ne voyions d’autre motif probable à son érection que le soin de donner une sépulture digne d’un haut personnage comme il l’avait été, à Munuza, gouverneur de ces montagnes pour l’émir Abd-er-Rahman, lequel Munuza s’étant révolté contre l’émir, fut tué aux environs de Livia. Cette circonstance historique nous semblait pouvoir seule expliquer la présence d’un édifice aussi éloigné par sa forme de toutes les constructions habituelles, et qui, toutes, dans ces montagnes se rapportent par leur style, par leur plan, par leur ornementation, à l’architecture romane, dont l’église de Planès n’offre aucun caractère. Mais ce sentiment a été combattu par des écrivains qui ont voulu voir dans cette construction un édifice chrétien. Si l’édifice de Plan avait été construit par des mains chrétiennes, ce ne pourrait être que pour en faire une église ou un mausolée, or cet édifice ne possède aucune des conditions des églises telles qu’on les entendait à l’époque ou on suppose qu’il a été bâti, c’està-dire avant le treizième siècle, temps auquel le style ogival vint dominer exclusivement toutes les constructions. J. Henry Roussillon ou itinéraire des Pyrénées-Orientales nom. Com apunten Sebastià Bosom i Oriol Mercadal, “el coll de la Perxa (1.581 m) és un dels llocs de pas tradicionals del Pirineu. Sembla que, ja durant les glaciacions quaternàries, fou un dels pocs passos que podien utilitzar els primers pobladors per travessar el Pirineu cap a terres més meridionals. Després, en època protohistòrica i històrica, jugaria un paper important en
- Page 1 and 2: Sebastià Bosom La Cerdanya
- Page 3 and 4: La Cerdanya 268 La Cerdanya No són
- Page 5 and 6: 270 La Cerdanya Visió de Cerdanya
- Page 7 and 8: 272 La Cerdanya verdor y como rejuv
- Page 9 and 10: 274 La Cerdanya El valle de La Cerd
- Page 11 and 12: 276 La Cerdanya Una terra, una coma
- Page 13 and 14: 278 La Cerdanya die où toute la Ce
- Page 15 and 16: Puigcerdà 280 La Cerdanya De Puigc
- Page 17 and 18: Atac i defensa de Puigcerdà [grava
- Page 19 and 20: Narcís Oller El mercat a la plaça
- Page 21 and 22: 286 La Cerdanya Centenares de luces
- Page 23 and 24: Manuscrit original de Joan Maragall
- Page 25 and 26: 290 La Cerdanya “De Puigcerdà
- Page 27 and 28: 292 La Cerdanya L’estiueig de fam
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33: L’església de Planès [de Cheval
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79 and 80: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 81 and 82: Querol i les runes del castell Un c
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
l’església, a la qual s’acce<strong>de</strong>ix “par une gracieuse allée<br />
ombragée traversant le cimetière”.<br />
Ben a prop, “sous le pic <strong>de</strong> Jonquines —seguint<br />
Ardouin-Dumazet— se montrent les maisons blanches<br />
<strong>de</strong> Planès, éparpillées en trois ou quatre groupes autour<br />
d’une église très humble”. El nucli està format per tres<br />
veïnats, segons Sebastià Bosom i Oriol Mercadal: “el <strong>de</strong><br />
l’església, el <strong>de</strong>l Castell i el <strong>de</strong> les Cases <strong>de</strong>l mig. Del primer<br />
nucli en <strong>de</strong>stacaríem l’església —<strong>de</strong>dicada a la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Merçè— perquè es tracta d’una construcció<br />
excepcional”. Per a Cèsar August Torras el poble<br />
estava “distribuït en veïnats: el <strong>de</strong>l Castell, el <strong>de</strong>l Mig y’l<br />
<strong>de</strong> Dallà”. Per a ell mateix, el primer “està situat en la part<br />
nord, junt a les ruines <strong>de</strong>l propi castell que s’alçava en el<br />
lloc més enlairat... Del castell no’n queda més que la cisterna<br />
que’s troba en una pagesia. Els altres veïnats se troben<br />
a l’altra part <strong>de</strong> la rivera”.<br />
De l’església, són molts els autors que en parlen tot<br />
sorprenent-se <strong>de</strong> la seva fesomia. Així, Vincent Chausenque<br />
comenta que “dans le village <strong>de</strong> Planès, joli<br />
groupe sur le tapis vert général au pied du cône hardi<br />
<strong>de</strong> Prats, appendice <strong>de</strong> la montagne <strong>de</strong> Carnbredase<br />
qui sur ce point forme la crète, on nous fit voir un baptistère<br />
à trois angles, <strong>de</strong> forme singulier”. A qui realment<br />
va frapar l’edifici fou a J. Henry, qui le <strong>de</strong>dica<br />
una llarga reflexió. Observa que “le plan du monument...<br />
est un triangle équilatéral dans lequel se trouve<br />
inscrit un cercle dont le diamètre est celui <strong>de</strong> la coupole<br />
qui le couronne”. Les versions i opinions són molt<br />
diverses entorn a l’origen i autors <strong>de</strong> la construcció,<br />
així com <strong>de</strong> la seva funció: església, mausoleu i, fins i<br />
tot, com sostenia el Dr. Carrera a Voyage pittoresque <strong>de</strong><br />
la France, segons Emmanuel Brousse, “que l’église <strong>de</strong><br />
Plan est une ancienne mosquée construite sous les<br />
Sarrasins”, cosa repetida per F. Jalabert en la seva Géo-<br />
Alta <strong>Cerdanya</strong>. Montlluís i el pla <strong>de</strong> la Perxa 299<br />
graphie du Département <strong>de</strong>s Pyrénées-Orientales, així<br />
com per d’altres, en un o altre aspecte. Xavier Febrés<br />
en diu: “unes versions tan in<strong>de</strong>mostra<strong>de</strong>s com les altres<br />
pretenen que l’església <strong>de</strong> Planes va ser dissenyada<br />
com a centre iniciàtic <strong>de</strong>ls Templers quan el papa Climent<br />
V va autoritzar-ne els antics membres a entrar<br />
als or<strong>de</strong>s religiosos. D’altres interpretacions asseguren<br />
que la forma triangular inusual pot ser d’arrel perfec-<br />
Planta<br />
i campanar<br />
<strong>de</strong> l’església<br />
<strong>de</strong> Planès