La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
L’estiueig i un nou urbanisme De la mà de Georges Beaume, “nous allons sur le plateau dans le riche faubourg. Ce ne sont que jardins et villas, somptueux ombrages, ruisseaux et vergers. Les heureux de Barcelone, venus là durant l’été, se pavanent derrière leurs grilles peintes, sur le sable doré, et les hommes bruns fument leurs cigares, les femmes au teint mat agitent l’éventail. Un étang, qui sert de réservoir à la ville, répand au milieu des pelouses son onde tranquille et bleue. Ce paysage de poésie bourgeoise me rappelle nos banlieues de Paris, les pavillons cossus qui recherchent la verdure”. Indret aquest, així mateix, llargament tractat per Albert Salsas quan veu que “autour du Lac sont tracées de nombreuses allées ombragées d’arbres de diverses essences, véritables charmilles embellies par de beaux jardins remplis de fleurs, de verdures, de jets d’eau. Ces parterres, odo- Puigcerdà 289 rants et fleuris, sont l’ornement de brillantes villas ou de gracieuses quintas qui dressent fièrement vers l’azur du ciel leurs pittoresques toitures dentelés ou leurs sveltes belvédères, leurs élégantes tourelles, d’où l’œil ravi contemple de haut les deux Cerdagnes”. Dins d’aquest bell marc, Pep Collelldemont ens comenta que “els senyors, gairebé tots de Barcelona, passaven les seves vacances a Puigcerdà. Poetes, escriptors, terratinents i industrials s’hi aplegaven, vestits ells amb els seus pantalons blancs i la gorra, amb vestits llargs les senyores. Les minyones inconfusibles, vestides de blanc, passejaven els nadons sota els arbres del parc. A poc a poc es van aixecant les villas, així, en castellà, que quedava més fi. Portaven noms ben curiosos, que encara veiem escrits en algunes façanes: Villa Paulita, Villa Margarita, Villa Dionisia... Aquelles torres, llavors tan ben cuidades, manifesten obertament la duresa del pas del temps. Algunes s’han arranjat i mostren amb orgull el seu passat, d’altres han caigut i algunes lluiten entre la vida i la mort”. Una època aquella que per a M. Dolores Serrano “es un momento pletórico, de fermentación, de grandes proyectos. Los intelectuales descubren la Cerdaña, y Puigcerdá cobija a Granados, a Albéniz, a El mirador de la Cerdanya, a la plaça de l’Ajuntament Homenatge a Joan Maragall en presència dels seus fills, l’any 1961
290 La Cerdanya “De Puigcerdà —ens explica Josep Rius- he de donar constància de la plaça, al bell mig de la qual s’aixeca el gran campanar solitari que sobresurt de tots els alts edificis que componen aquesta ciutat..., i des del cim d’aquesta encimbellada torre, veritable talaia ciutadana, hom podria veure des d’un mirador immillorable, tota la ciutat; i aquesta estimada comarca amb les nombroses rengleres d’alterosos àlbers” perquè, “des de dalt —comenta Pep Collelldemont- es pot dir ben bé allò de «tota la Cerdanya als meus peus». I és des d’aquest indret... quan hom s’adona una vegada més de l’absurda divisió de la Cerdanya arran del malèfic Tractat dels Pirineus. Allò és França, comentàvem amb conya observant unes cases que estaven agafades a unes altres, que eren d’Espanya”. Campanar antic i afermat, per això Josep Comas ens diu que “ell restarà impassible, / i al final del pas dels anys, / quan els cabells ja blanquegen / doncs la vida es va escurçant. —Li direm, Adéu!!, un dia, / i ell aferrat a la vila, / la seguirà vigilant”, igual que el baixrelleu del traginer a qui Jordi Mas al Camí ramader dedica un poema que acaba dient-nos: “dins l’arcada del baptisteri / a l’arquivolta on és tallat, / en cerca del sagrat misteri / camina vers l’eternitat”. Un campanar de l’antiga església parroquial, la qual tenia segons Cèsar August Torras a Cerdanya “dos notables portades gòtiques ogivals construides ab marbre roig d’Isóbol”, la qual, de “fabrique massive, où le défaut d’air et de lumière, n’est point compensé par une prodigalité de dorures et de lourds ornements”, segons contava Vincent Chausenque. En ella, també hi observà que “des deux côtés de la nef, plusieurs rangées de bancs offraient aux homes des sièges commodes, tandis que les femmes, sans distinction, étaient à genoux au milieu”. Foscor que també posa de manifest Narcís Oller a Pilar Prim quan en sortir de missa pel carrer de Santa Maria, avui Major, El campanar Verdaguer y a Rusiñol, a los Martí y a Maragall. En la finca del doctor Andreu, o en casa de los Moner, se organizan cenáculos y veladas literarias. Se crean nuevos mitos, como la figura de ‘la Vella’. En la ‘Festa de l’Estany’, el tenor Viñas, con coraza plateada y dorado yelmo, canta Lohengrin, mientras boga por las aguas del lago montado en un cisne que los niños aclaman furiosamente al grito de: L’unec blanc!, l’unec blanc!”. “avensaren per ell, encara enlluernades pel sobtat traspàs de la fosca del temple a n’aquell desvassall de llum y colorayna bellugosa”. Dins del temple, Georges Beaume observa, “sur un autel de la Vierge, un portrait qu’on attribue a Murillo” tot preguntant-se si “l’attribution est-elle légitime? I es respon que “je suis frappé par ce visage pâle aux yeux noirs, ce beau visage aux joues rondes, aux lèvres roses, qui respire la jeunesse, fans un air de douleur et de rêve”. Una església enderrocada el 1936 sota l’esperit anticlerical del moment com ens ho manifesta un anònim en la revista el Sembrador quan comenta, cruament, que “he visto las obras de derrumbe, de lo que fué antro espiritual de corrupción. La desaparición de aquel edificio, a la par que el saneamiento moral que significa, dará realce urbano a aquel lugar. En lugar de rincones, de oscuridad, cadaverismo y atmósfera rarificada por el aliento fétido de la beatería fanática, habrá amplitud, vida, luz y saneada atmósfera”. Del fet només en restà el vell campanar, coneixedor i protagonista de la història de la Vila perquè, a més de la funció religiosa, també, comenta Sebastià Bosom a Puigcerdà, feia una tasca “molt més social en tocar a foc amb la campana gran... Tanmateix ha servit... per a tocar les hores del rellotge. Una funció més esporàdica... ha estat la de lloc de vigilància en períodes de guerra, com també de defensa”, tal com explica F. Cañamaque en El héroe de Puigcerdá tot comentant un atac carlista: “contestóseles desde el torreón... y desde el campanario de la iglesia parroquial con fusilería”. I és entre aquest solar on hi havia l’església, avui convertida en plaça, i la del costat, l’antic cementiri, on Evilasio Moya a Canto al desde descobrí “el ARBOL poderoso, alto, generoso, cuajado de nieve helada. Era hielo purísimo de nieve... El árbol de Puigcerdá simulaba un tupidísimo enjambre de gusanos blancos muy apretujados”. En tot cas, la visió de l’indret era ben diferent tot just acabada la Guerra Civil espanyola. Així, Ventura Porta a Dies clars vora l’estany ens explica que en ser detingut, “els soldats em van escortar cap a l’estany, que estava cobert per una capa de glaç. Darrera les reixes, els jardins que jo havia vist magnificents mostraven ara l’estampa desolada de tots els abandons. Les mansions del senyoriu eren closes o esventrades; una d’elles havia estat arrasada amb
- Page 1 and 2: Sebastià Bosom La Cerdanya
- Page 3 and 4: La Cerdanya 268 La Cerdanya No són
- Page 5 and 6: 270 La Cerdanya Visió de Cerdanya
- Page 7 and 8: 272 La Cerdanya verdor y como rejuv
- Page 9 and 10: 274 La Cerdanya El valle de La Cerd
- Page 11 and 12: 276 La Cerdanya Una terra, una coma
- Page 13 and 14: 278 La Cerdanya die où toute la Ce
- Page 15 and 16: Puigcerdà 280 La Cerdanya De Puigc
- Page 17 and 18: Atac i defensa de Puigcerdà [grava
- Page 19 and 20: Narcís Oller El mercat a la plaça
- Page 21 and 22: 286 La Cerdanya Centenares de luces
- Page 23: Manuscrit original de Joan Maragall
- Page 27 and 28: 292 La Cerdanya L’estiueig de fam
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33 and 34: L’església de Planès [de Cheval
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
L’estiueig i un nou urbanisme<br />
De la mà <strong>de</strong> Georges Beaume, “nous allons sur le plateau<br />
dans le riche faubourg. Ce ne sont que jardins et<br />
villas, somptueux ombrages, ruisseaux et vergers. Les<br />
heureux <strong>de</strong> Barcelone, venus là durant l’été, se pavanent<br />
<strong>de</strong>rrière leurs grilles peintes, sur le sable doré, et<br />
les hommes bruns fument leurs cigares, les femmes au<br />
teint mat agitent l’éventail. Un étang, qui sert <strong>de</strong> réservoir<br />
à la ville, répand au milieu <strong>de</strong>s pelouses son on<strong>de</strong><br />
tranquille et bleue. Ce paysage <strong>de</strong> poésie bourgeoise<br />
me rappelle nos banlieues <strong>de</strong> Paris, les pavillons cossus<br />
qui recherchent la verdure”. Indret aquest, així mateix,<br />
llargament tractat per Albert Salsas quan veu que<br />
“autour du <strong>La</strong>c sont tracées <strong>de</strong> nombreuses allées<br />
ombragées d’arbres <strong>de</strong> diverses essences, véritables<br />
charmilles embellies par <strong>de</strong> beaux jardins remplis <strong>de</strong><br />
fleurs, <strong>de</strong> verdures, <strong>de</strong> jets d’eau. Ces parterres, odo-<br />
Puigcerdà 289<br />
rants et fleuris, sont l’ornement <strong>de</strong> brillantes villas ou<br />
<strong>de</strong> gracieuses quintas qui dressent fièrement vers l’azur<br />
du ciel leurs pittoresques toitures <strong>de</strong>ntelés ou leurs<br />
sveltes belvédères, leurs élégantes tourelles, d’où l’œil<br />
ravi contemple <strong>de</strong> haut les <strong>de</strong>ux Cerdagnes”.<br />
Dins d’aquest bell marc, Pep Collell<strong>de</strong>mont ens<br />
comenta que “els senyors, gairebé tots <strong>de</strong> Barcelona, passaven<br />
les seves vacances a Puigcerdà. Poetes, escriptors,<br />
terratinents i industrials s’hi aplegaven, vestits ells amb<br />
els seus pantalons blancs i la gorra, amb vestits llargs les<br />
senyores. Les minyones inconfusibles, vesti<strong>de</strong>s <strong>de</strong> blanc,<br />
passejaven els nadons sota els arbres <strong>de</strong>l parc. A poc a<br />
poc es van aixecant les villas, així, en castellà, que quedava<br />
més fi. Portaven noms ben curiosos, que encara<br />
veiem escrits en algunes façanes: Villa Paulita, Villa<br />
Margarita, Villa Dionisia... Aquelles torres, llavors tan<br />
ben cuida<strong>de</strong>s, manifesten obertament la duresa <strong>de</strong>l pas<br />
<strong>de</strong>l temps. Algunes s’han arranjat i mostren amb orgull<br />
el seu passat, d’altres han caigut i algunes lluiten entre la<br />
vida i la mort”. Una època aquella que per a M. Dolores<br />
Serrano “es un momento pletórico, <strong>de</strong> fermentación,<br />
<strong>de</strong> gran<strong>de</strong>s proyectos. Los intelectuales <strong>de</strong>scubren la<br />
Cerdaña, y Puigcerdá cobija a Granados, a Albéniz, a<br />
El mirador <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong>,<br />
a la plaça <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />
Homenatge a Joan Maragall<br />
en presència <strong>de</strong>ls<br />
seus fills, l’any 1961
Change language