La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
cabell ros i màquina fotogràfica penjada al coll, amb la dona en mini i les criatures escampades... Les exhibicionistes no solament porten escassa roba, sinó que senten la necessitat de dur les sabatilles o les espardenyes a retaló, de forma que ensenyen uns centímetres més de pell... No sembla haver-hi tanta pressa com a Andorra”.També a Puigcerdà, Pep Collelldemont es troba en La Cerdanya que “ha arribat el moment de passejar-nos pel centre de la capital ceretana, ple de botigues a banda i banda dels carrerons estrets. (...) Puigcerdà és el centre comercial de la comarca i els botiguers lluiten per mantenir els seus negocis en forma. Hom hi pot comprar de tot”, ja que, com deia Pau Vila a La Cerdanya, les botigues es toquen: tota la vila és mercadal. Però el mercat pròpiament dit té lloc tots els diumenges...”. No obstant això, també explica que “ultra del seu caràcter comercial, el fet de constituir un centre magnífic d’excursions, amb un clima fresc a l’estiu i assolellat a l’hivern, li han donat una atracció turística i l’han convertit en una estació d’estiueig”. Mercat del qual Emmanuel Brousse, a Excursions dans les hautes vallées de la Tet, de l’Aude et du Sègre, apunta que és “très animé” i que reuneix “les habitants de les deux Cerdagnes”. Puigcerdà 287 Botigues que impulsaren Xavier Solà a fer l’Auca de Puigcerdà amb tot un seguit de dibuixos que reflectien els establiments i amb texts que, per exemple, deien: “En perfums i bisuteria, / a la Saldadora feu tria. —No t’hi pensis gaire, / per Hotel? a can Tixaire. —En Padrós és ben clar / el que talla el bacallà. —Set no passis... / amb gasoses Dafis!!! —Bona cuina i pocs diners? / Al Núria i ningú més —Anant a n’aquesta perruqueria, / una NINA vostè es tornaria”. Comerç, mercat... que fan dir a Miquel Arimany a Paisatges de Catalunya que “qui diria que sobre aquest rocall / que sembla de pedrera abandonada / s’hi remoguin en tràfec i traüt / sense perdre en el tràfic l’elegància / prou vilatans i forasters, aquests / d’ull encuriosits i amb sobrera mirada”. Però a més dels carrers, hi ha d’altres indrets o elements que han estat motiu per emprar la ploma o el bolígraf. Un d’ells ha estat una plaça que encisa, la de l’Ajuntament, altrament anomenada a l’antigor Placeta de les Monges. “Ve a ésser —diu Josep Botey a Bells indrets de Catalunya— un balcó que no té parió a Catalunya, quant a vista camperola”. Un balcó que va permetre a Joan Maragall a Visions & cants fer el cant “A muntanya” tot escrivint: “M’agrada el balcó gran de la El carrer Major, avui i ahir
Manuscrit original de Joan Maragall 288 La Cerdanya muralla / quan la gent de la vila hi va a badar / i amb ull ja quasi incommovible aguaita / el pas de la llunyana tempesta”, estrofa aquesta que figura en una placa de marbre adossada a la façana de l’Ajuntament, la qual va col·locar-se en un acte d’homenatge a l’escriptor l’any 1961. Això va motivar la següent carta del seu fill, Joan A. Maragall: “vull renovar en nom de la meva germana Helena i nostre, l’agraïment per les moltes atencions que amb nosaltres tingueren durant l’estada a Puigcerdá, i felicitar-lo per l’encert en la realització dels actes d’homenatge al nostre pare”. En tot cas, l’indret no sembla que complagués tant a M. Dolores Serrano, que n’enllesteix la descripció tot dient que es tracta de “un hermoso mirador sobre la Cerdaña occidental, a juicio de las guías”. En canvi, Manuel Maristany, a Ha nevado en la Molina, confessa obertament la seva predilecció per aquest lloc on la gent queda “embobada contemplando los efectos de las luces y sombras sobre la dentada crestería de la sierra del Cadí y el Forat del Segre. Un solo vistazo desde el Balcón de la Muralla permite en un instante captar la peculiar atmósfera cerdañesa”. “No gaire lluny de l’Ajuntament hi ha la Plaça Major, dedicada al general Cabrinetty, —ens comenta Pep Collelldemont— una plaça bonica, porticada, encara que plena de cotxes que li treuen tot el seu encant”. Josep M. Xandri en La Cerdaña ens n’explicava que s’hi feia “el concurrido mercado internacional que celebra la villa todos los domingos”. A més, observava que “a uno de sus lados pueden admirarse dos casas sumamente notables, contiguas ambas... La primera es la antigua casa Cadell... La que sigue es la que fue regia morada de la noble familia de Descatllar... Hoy se halla convertida en Gran Casino, Círculo Agrícola Mercantil”. En ella, hom hi trobava, segons Cèsar August Torras a la Cerdanya, “l’estàtua del general Cabrinetty en el centre, obra de l’esculptor Rosendo Nobas”, mentre que Georges Beaume ens diu que “nous entrons au cercle du Commerce” on, irònicament, comenta que “les commerçants ne doivent guère travailler, à Puigcerda. Ils jouent à la poule dans une longe salle maigrement confortable. Le cercle est installé dans l’hôtel d’un grand d’Espagne ruiné. Les portes sont ouvragées, les murs couverts de guirlandes de fleurs moulées dans le plâtre ou la pierre”. Tanmateix, diu que “de la terrasse du cercle, qui est la plus élevée de la ville, nous dominons toute la Cerdagne. Elle nous charme une fois de plus, douce comme une femme étendue au soleil”.
- Page 1 and 2: Sebastià Bosom La Cerdanya
- Page 3 and 4: La Cerdanya 268 La Cerdanya No són
- Page 5 and 6: 270 La Cerdanya Visió de Cerdanya
- Page 7 and 8: 272 La Cerdanya verdor y como rejuv
- Page 9 and 10: 274 La Cerdanya El valle de La Cerd
- Page 11 and 12: 276 La Cerdanya Una terra, una coma
- Page 13 and 14: 278 La Cerdanya die où toute la Ce
- Page 15 and 16: Puigcerdà 280 La Cerdanya De Puigc
- Page 17 and 18: Atac i defensa de Puigcerdà [grava
- Page 19 and 20: Narcís Oller El mercat a la plaça
- Page 21: 286 La Cerdanya Centenares de luces
- Page 25 and 26: 290 La Cerdanya “De Puigcerdà
- Page 27 and 28: 292 La Cerdanya L’estiueig de fam
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33 and 34: L’església de Planès [de Cheval
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
Manuscrit original<br />
<strong>de</strong> Joan Maragall<br />
288<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
muralla / quan la gent <strong>de</strong> la vila hi va a badar / i amb ull<br />
ja quasi incommovible aguaita / el pas <strong>de</strong> la llunyana<br />
tempesta”, estrofa aquesta que figura en una placa <strong>de</strong><br />
marbre adossada a la façana <strong>de</strong> l’Ajuntament, la qual va<br />
col·locar-se en un acte d’homenatge a l’escriptor l’any<br />
1961. Això va motivar la següent carta <strong>de</strong>l seu fill, Joan<br />
A. Maragall: “vull renovar en nom <strong>de</strong> la meva germana<br />
Helena i nostre, l’agraïment per les moltes atencions<br />
que amb nosaltres tingueren durant l’estada a Puigcerdá,<br />
i felicitar-lo per l’encert en la realització <strong>de</strong>ls actes<br />
d’homenatge al nostre pare”. En tot cas, l’indret no<br />
sembla que complagués tant a M. Dolores Serrano, que<br />
n’enllesteix la <strong>de</strong>scripció tot dient que es tracta <strong>de</strong> “un<br />
hermoso mirador sobre la Cerdaña occi<strong>de</strong>ntal, a juicio<br />
<strong>de</strong> las guías”. En canvi, Manuel Maristany, a Ha nevado<br />
en la Molina, confessa obertament la seva predilecció per<br />
aquest lloc on la gent queda “embobada contemplando<br />
los efectos <strong>de</strong> las luces y sombras sobre la <strong>de</strong>ntada crestería<br />
<strong>de</strong> la sierra <strong>de</strong>l Cadí y el Forat <strong>de</strong>l Segre. Un solo<br />
vistazo <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el Balcón <strong>de</strong> la Muralla permite en un instante<br />
captar la peculiar atmósfera cerdañesa”.<br />
“No gaire lluny <strong>de</strong> l’Ajuntament hi ha la Plaça<br />
Major, <strong>de</strong>dicada al general Cabrinetty, —ens comenta<br />
Pep Collell<strong>de</strong>mont— una plaça bonica, porticada, encara<br />
que plena <strong>de</strong> cotxes que li treuen tot el seu encant”.<br />
Josep M. Xandri en <strong>La</strong> Cerdaña ens n’explicava que s’hi<br />
feia “el concurrido mercado internacional que celebra la<br />
villa todos los domingos”. A més, observava que “a uno<br />
<strong>de</strong> sus lados pue<strong>de</strong>n admirarse dos casas sumamente<br />
notables, contiguas ambas... <strong>La</strong> primera es la antigua<br />
casa Ca<strong>de</strong>ll... <strong>La</strong> que sigue es la que fue regia morada <strong>de</strong><br />
la noble familia <strong>de</strong> Descatllar... Hoy se halla convertida<br />
en Gran Casino, Círculo Agrícola Mercantil”. En ella,<br />
hom hi trobava, segons Cèsar August Torras a la <strong>Cerdanya</strong>,<br />
“l’estàtua <strong>de</strong>l general Cabrinetty en el centre,<br />
obra <strong>de</strong> l’esculptor Rosendo Nobas”, mentre que Georges<br />
Beaume ens diu que “nous entrons au cercle du<br />
Commerce” on, irònicament, comenta que “les commerçants<br />
ne doivent guère travailler, à Puigcerda. Ils<br />
jouent à la poule dans une longe salle maigrement confortable.<br />
Le cercle est installé dans l’hôtel d’un grand<br />
d’Espagne ruiné. Les portes sont ouvragées, les murs<br />
couverts <strong>de</strong> guirlan<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fleurs moulées dans le plâtre<br />
ou la pierre”. Tanmateix, diu que “<strong>de</strong> la terrasse du cercle,<br />
qui est la plus élevée <strong>de</strong> la ville, nous dominons<br />
toute la Cerdagne. Elle nous charme une fois <strong>de</strong> plus,<br />
douce comme une femme étendue au soleil”.