La Cerdanya - vall de Pi

cabell ros i màquina fotogràfica penjada al coll, amb la
dona en mini i les criatures escampades... Les exhibicionistes
no solament porten escassa roba, sinó que senten
la necessitat de dur les sabatilles o les espardenyes a retaló,
de forma que ensenyen uns centímetres més de pell...
No sembla haver-hi tanta pressa com a Andorra”.També
a Puigcerdà, Pep Collelldemont es troba en La Cerdanya
que “ha arribat el moment de passejar-nos pel centre
de la capital ceretana, ple de botigues a banda i banda
dels carrerons estrets. (...) Puigcerdà és el centre comercial
de la comarca i els botiguers lluiten per mantenir els
seus negocis en forma. Hom hi pot comprar de tot”, ja
que, com deia Pau Vila a La Cerdanya, les botigues es
toquen: tota la vila és mercadal. Però el mercat pròpiament
dit té lloc tots els diumenges...”. No obstant això,
també explica que “ultra del seu caràcter comercial, el fet
de constituir un centre magnífic d’excursions, amb un
clima fresc a l’estiu i assolellat a l’hivern, li han donat una
atracció turística i l’han convertit en una estació d’estiueig”.
Mercat del qual Emmanuel Brousse, a Excursions
dans les hautes vallées de la Tet, de l’Aude et du Sègre,
apunta que és “très animé” i que reuneix “les habitants de
les deux Cerdagnes”.
Puigcerdà 287
Botigues que impulsaren Xavier Solà a fer l’Auca de
Puigcerdà amb tot un seguit de dibuixos que reflectien els
establiments i amb texts que, per exemple, deien: “En
perfums i bisuteria, / a la Saldadora feu tria. —No t’hi
pensis gaire, / per Hotel? a can Tixaire. —En Padrós és
ben clar / el que talla el bacallà. —Set no passis... / amb
gasoses Dafis!!! —Bona cuina i pocs diners? / Al Núria i
ningú més —Anant a n’aquesta perruqueria, / una
NINA vostè es tornaria”. Comerç, mercat... que fan dir
a Miquel Arimany a Paisatges de Catalunya que “qui diria
que sobre aquest rocall / que sembla de pedrera abandonada
/ s’hi remoguin en tràfec i traüt / sense perdre en el
tràfic l’elegància / prou vilatans i forasters, aquests / d’ull
encuriosits i amb sobrera mirada”.
Però a més dels carrers, hi ha d’altres indrets o elements
que han estat motiu per emprar la ploma o el
bolígraf. Un d’ells ha estat una plaça que encisa, la de
l’Ajuntament, altrament anomenada a l’antigor Placeta
de les Monges. “Ve a ésser —diu Josep Botey a Bells
indrets de Catalunya— un balcó que no té parió a Catalunya,
quant a vista camperola”. Un balcó que va permetre
a Joan Maragall a Visions & cants fer el cant “A
muntanya” tot escrivint: “M’agrada el balcó gran de la
El carrer Major,
avui i ahir