La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi

22.04.2013 Views

cabell ros i màquina fotogràfica penjada al coll, amb la dona en mini i les criatures escampades... Les exhibicionistes no solament porten escassa roba, sinó que senten la necessitat de dur les sabatilles o les espardenyes a retaló, de forma que ensenyen uns centímetres més de pell... No sembla haver-hi tanta pressa com a Andorra”.També a Puigcerdà, Pep Collelldemont es troba en La Cerdanya que “ha arribat el moment de passejar-nos pel centre de la capital ceretana, ple de botigues a banda i banda dels carrerons estrets. (...) Puigcerdà és el centre comercial de la comarca i els botiguers lluiten per mantenir els seus negocis en forma. Hom hi pot comprar de tot”, ja que, com deia Pau Vila a La Cerdanya, les botigues es toquen: tota la vila és mercadal. Però el mercat pròpiament dit té lloc tots els diumenges...”. No obstant això, també explica que “ultra del seu caràcter comercial, el fet de constituir un centre magnífic d’excursions, amb un clima fresc a l’estiu i assolellat a l’hivern, li han donat una atracció turística i l’han convertit en una estació d’estiueig”. Mercat del qual Emmanuel Brousse, a Excursions dans les hautes vallées de la Tet, de l’Aude et du Sègre, apunta que és “très animé” i que reuneix “les habitants de les deux Cerdagnes”. Puigcerdà 287 Botigues que impulsaren Xavier Solà a fer l’Auca de Puigcerdà amb tot un seguit de dibuixos que reflectien els establiments i amb texts que, per exemple, deien: “En perfums i bisuteria, / a la Saldadora feu tria. —No t’hi pensis gaire, / per Hotel? a can Tixaire. —En Padrós és ben clar / el que talla el bacallà. —Set no passis... / amb gasoses Dafis!!! —Bona cuina i pocs diners? / Al Núria i ningú més —Anant a n’aquesta perruqueria, / una NINA vostè es tornaria”. Comerç, mercat... que fan dir a Miquel Arimany a Paisatges de Catalunya que “qui diria que sobre aquest rocall / que sembla de pedrera abandonada / s’hi remoguin en tràfec i traüt / sense perdre en el tràfic l’elegància / prou vilatans i forasters, aquests / d’ull encuriosits i amb sobrera mirada”. Però a més dels carrers, hi ha d’altres indrets o elements que han estat motiu per emprar la ploma o el bolígraf. Un d’ells ha estat una plaça que encisa, la de l’Ajuntament, altrament anomenada a l’antigor Placeta de les Monges. “Ve a ésser —diu Josep Botey a Bells indrets de Catalunya— un balcó que no té parió a Catalunya, quant a vista camperola”. Un balcó que va permetre a Joan Maragall a Visions & cants fer el cant “A muntanya” tot escrivint: “M’agrada el balcó gran de la El carrer Major, avui i ahir

Manuscrit original de Joan Maragall 288 La Cerdanya muralla / quan la gent de la vila hi va a badar / i amb ull ja quasi incommovible aguaita / el pas de la llunyana tempesta”, estrofa aquesta que figura en una placa de marbre adossada a la façana de l’Ajuntament, la qual va col·locar-se en un acte d’homenatge a l’escriptor l’any 1961. Això va motivar la següent carta del seu fill, Joan A. Maragall: “vull renovar en nom de la meva germana Helena i nostre, l’agraïment per les moltes atencions que amb nosaltres tingueren durant l’estada a Puigcerdá, i felicitar-lo per l’encert en la realització dels actes d’homenatge al nostre pare”. En tot cas, l’indret no sembla que complagués tant a M. Dolores Serrano, que n’enllesteix la descripció tot dient que es tracta de “un hermoso mirador sobre la Cerdaña occidental, a juicio de las guías”. En canvi, Manuel Maristany, a Ha nevado en la Molina, confessa obertament la seva predilecció per aquest lloc on la gent queda “embobada contemplando los efectos de las luces y sombras sobre la dentada crestería de la sierra del Cadí y el Forat del Segre. Un solo vistazo desde el Balcón de la Muralla permite en un instante captar la peculiar atmósfera cerdañesa”. “No gaire lluny de l’Ajuntament hi ha la Plaça Major, dedicada al general Cabrinetty, —ens comenta Pep Collelldemont— una plaça bonica, porticada, encara que plena de cotxes que li treuen tot el seu encant”. Josep M. Xandri en La Cerdaña ens n’explicava que s’hi feia “el concurrido mercado internacional que celebra la villa todos los domingos”. A més, observava que “a uno de sus lados pueden admirarse dos casas sumamente notables, contiguas ambas... La primera es la antigua casa Cadell... La que sigue es la que fue regia morada de la noble familia de Descatllar... Hoy se halla convertida en Gran Casino, Círculo Agrícola Mercantil”. En ella, hom hi trobava, segons Cèsar August Torras a la Cerdanya, “l’estàtua del general Cabrinetty en el centre, obra de l’esculptor Rosendo Nobas”, mentre que Georges Beaume ens diu que “nous entrons au cercle du Commerce” on, irònicament, comenta que “les commerçants ne doivent guère travailler, à Puigcerda. Ils jouent à la poule dans une longe salle maigrement confortable. Le cercle est installé dans l’hôtel d’un grand d’Espagne ruiné. Les portes sont ouvragées, les murs couverts de guirlandes de fleurs moulées dans le plâtre ou la pierre”. Tanmateix, diu que “de la terrasse du cercle, qui est la plus élevée de la ville, nous dominons toute la Cerdagne. Elle nous charme une fois de plus, douce comme une femme étendue au soleil”.

cabell ros i màquina fotogràfica penjada al coll, amb la<br />

dona en mini i les criatures escampa<strong>de</strong>s... Les exhibicionistes<br />

no solament porten escassa roba, sinó que senten<br />

la necessitat <strong>de</strong> dur les sabatilles o les espar<strong>de</strong>nyes a retaló,<br />

<strong>de</strong> forma que ensenyen uns centímetres més <strong>de</strong> pell...<br />

No sembla haver-hi tanta pressa com a Andorra”.També<br />

a Puigcerdà, Pep Collell<strong>de</strong>mont es troba en <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />

que “ha arribat el moment <strong>de</strong> passejar-nos pel centre<br />

<strong>de</strong> la capital ceretana, ple <strong>de</strong> botigues a banda i banda<br />

<strong>de</strong>ls carrerons estrets. (...) Puigcerdà és el centre comercial<br />

<strong>de</strong> la comarca i els botiguers lluiten per mantenir els<br />

seus negocis en forma. Hom hi pot comprar <strong>de</strong> tot”, ja<br />

que, com <strong>de</strong>ia Pau Vila a <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong>, les botigues es<br />

toquen: tota la vila és mercadal. Però el mercat pròpiament<br />

dit té lloc tots els diumenges...”. No obstant això,<br />

també explica que “ultra <strong>de</strong>l seu caràcter comercial, el fet<br />

<strong>de</strong> constituir un centre magnífic d’excursions, amb un<br />

clima fresc a l’estiu i assolellat a l’hivern, li han donat una<br />

atracció turística i l’han convertit en una estació d’estiueig”.<br />

Mercat <strong>de</strong>l qual Emmanuel Brousse, a Excursions<br />

dans les hautes <strong>vall</strong>ées <strong>de</strong> la Tet, <strong>de</strong> l’Au<strong>de</strong> et du Sègre,<br />

apunta que és “très animé” i que reuneix “les habitants <strong>de</strong><br />

les <strong>de</strong>ux Cerdagnes”.<br />

Puigcerdà 287<br />

Botigues que impulsaren Xavier Solà a fer l’Auca <strong>de</strong><br />

Puigcerdà amb tot un seguit <strong>de</strong> dibuixos que reflectien els<br />

establiments i amb texts que, per exemple, <strong>de</strong>ien: “En<br />

perfums i bisuteria, / a la Saldadora feu tria. —No t’hi<br />

pensis gaire, / per Hotel? a can Tixaire. —En Padrós és<br />

ben clar / el que talla el bacallà. —Set no passis... / amb<br />

gasoses Dafis!!! —Bona cuina i pocs diners? / Al Núria i<br />

ningú més —Anant a n’aquesta perruqueria, / una<br />

NINA vostè es tornaria”. Comerç, mercat... que fan dir<br />

a Miquel Arimany a Paisatges <strong>de</strong> Catalunya que “qui diria<br />

que sobre aquest rocall / que sembla <strong>de</strong> pedrera abandonada<br />

/ s’hi remoguin en tràfec i traüt / sense perdre en el<br />

tràfic l’elegància / prou vilatans i forasters, aquests / d’ull<br />

encuriosits i amb sobrera mirada”.<br />

Però a més <strong>de</strong>ls carrers, hi ha d’altres indrets o elements<br />

que han estat motiu per emprar la ploma o el<br />

bolígraf. Un d’ells ha estat una plaça que encisa, la <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament, altrament anomenada a l’antigor Placeta<br />

<strong>de</strong> les Monges. “Ve a ésser —diu Josep Botey a Bells<br />

indrets <strong>de</strong> Catalunya— un balcó que no té parió a Catalunya,<br />

quant a vista camperola”. Un balcó que va permetre<br />

a Joan Maragall a Visions & cants fer el cant “A<br />

muntanya” tot escrivint: “M’agrada el balcó gran <strong>de</strong> la<br />

El carrer Major,<br />

avui i ahir

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!