La Cerdanya - vall de Pi

Narcís Oller
El mercat a la plaça Cabrinetty,
a les primeries del segle XX
284
La Cerdanya
“las calles son muchas, anchas, buenas y hermosas; y
tanto que yo he estado en muchas villas y ciudades de
Cataluña y, notándolo, en ninguna parte las he visto tan
bien puestas...” a Sebastià Bosom i Martí Solé en
Carrers i places de Puigcerdà. Mentre, a La Cerdanya,
Pau Vila ens explica que la Vila “situada en el planell
del dic flúvio-glaciar que s’allarga bo i avançant sobre la
Plana, té els seus carrers ben traçats, més o menys rectes,
més llargs els que porten la direcció de l’eix del dic,
i més curts els que li són perpendiculars”, de tal manera
que per a Josep Rius “es veuen drets i ben arranjats i
les cases són de tres i quatre pisos”. Una Vila que plau
a Georges Beaume “par le dédale de ses rues, la plupart
non pavées, souillées d’eaux et d’immondices”.
Per la seva part, Estanislau Torres constata que “els
carrers solen ser estrets. La impressió que en rep el visitant
és que encara viu reclosa dintre les muralles. És una
vila puixant i d’aspecte agradable, amb molt de comerç”.
Segurament per això, Josep Rius li alça el rang de vila a
ciutat en comentar que “l’aspecte de la capital de la Cerdanya
espanyola, en aquestes primeres edificacions i
carrers, és d’una esplèndida ciutat...”. I afegeix que és
El mercat
A Puigcerdà, vila agradosa, senyora i dominadora de les Cerdanyes,
un clar matí de diumenge, a les deu, m’estava a la plaça
Major; al mig d’un bellugadís de gent muntanyesa.
Un vol de criades afanyedetes la creuava de quan en quan, lluint
el cos rosa o blanc i el pentinat de tint ros, mentres que les pageses,
dretes com ciris, més acostumades a la quietud pacienta, guardaven
els cistells i paners d’ous, vetllaven els pollastres i llapinots, i oferien
en cada mà les pobres guatlles caçades pels glevers de Cerdanya.
En aquella matinada un bell teixir i desteixir de notes lluminoses,
i feia un temps d’àngels. Les parades del mercat s’enjoiaven amb el
préssec groguenc, la ja madura pera de la closa veïna, el raïm d’Espanya,
el meló de sang vermellosa, i l’humil avellana. Més allà, arran
de les botigues, s’acaramullaven com un altar recargolat i de gust
barroc, els poalets de terra negra, i aquells porrons de vidre florejat
que són mostres de la ingenuïtat catalana.
Josep Sebastià Pons
Prosa completa
una “xiroia pubilla cerdana, aquesta polida, neta, enjogassada
i joiosa ciutat...”. Un dels protagonistes de la
Reineta del Cadí, de Martí Genís, tot venint des de la
Molina, es troba amb “la majestuosa plana sembrada de
grapats de boscos i de grapats de pobles, on entre mig a
tots dominant-los, mostra la netedat i blancor de ses
cases Puigcerdà, la deliciosa vila i capital de la Cerdanya”.
Capital que, a Valentin Van Hassel a Zigzags dans le
Sud-Est de la France, li sembla “tout blanc et tout rose”,
i afegeix que “la ville est jolie et coquette dans ceinture
de boulevards où s’élèvent de ravissantes villas”, tot adonant-se
però que “les rues sont étroites, bordées de maisons
élevées, toutes possédant un balcon”. Carrers,