La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
demostren les seves paraules: “le spectacle dont on jouit du sommet de Carlit est merveilleux. On voit un trèsvaste horizon de montagnes, de lacs, de paturages et de déserts pierreux”. Henry Russel també hi descobreix les grans pastures i, per a ell, “c’est le pays par excellence de la santé, de la lumière et de la liberté où il ne fait en été ni chaud ni froid et où jouit d’une vie splendide.” Un pic des del qual, segons Emmanuel Brousse a La Cerdagne, “on jouit d’une vue très étendue et très belle.” En qualsevol cas, Estanislau Torres, si bé troba que “la zona del Carlit, on es troba el llac de les Bulloses, és molt majestuosa”, reconeix que “és, també, un pèl trista.” Amb tot, el veu com “un cim amb forta personalitat.” Un pic del qual Ramon Blasi comenta a Meitat de França: “...i el Carlit, Carlit gavatx, / que ets català i no t’ho penses!” Ara bé, si el Carlit és alçada, corpulència i zona de llacs, un dels accidents geogràfics que més literatura ha generat és la serralada del Cadí, que Georges Beaume veu com “une muraille de granit qui semble vêtue d’une robe de velours lilas descendant en larges plis vers les cultures, et dont les dents de scie, très longues, reluisent, ce soir, de neige et d’or.” Salvador Capdevila, en Terres cerdanes, fa explicar-se a la serralada tot responent al turó de La Cerdanya 279 la Bastida quan aquest pregunta qui l’ha interromput: “—jo; que si bé d’alçada no en tinc tanta, / ni llamps, ni trons ni el temporal m’espanta / puix sóc de penyes tot: sóc el Cadí.” Aquest, al poema Canigó, de Jacint Verdaguer, és descrit així: “És del Cadí la serralada enorme / ciclòpic mur en forma de muntanya, / que serva el terraplè de la Cerdanya / per on lo Segre va enfondint son llit. / Resclosa fóra un temps d’estany amplíssim, / a on, en llur fogosa jovenesa, / aqueixos cims miraven la bellesa / de son front avui esblanqueït.” I, en el seu capdamunt, fou Isidre Escofet qui s’inspirà per escriure en Cançó del poeta vianant la seva experiència: “So passat el jorn a dalt del Cadí; / aygua som begut a Prat d’Aguiló; / lo que jo so vist... si us cabés dî!... / desde dalt dels cims, qu’es bell l’horitzó!... — Congestes de neus; be’n so trepitjat! / y escamots d’isarts, més d’un en so vist!”. En canvi en Joanet i en Lluïset de Martí Genís a la Reineta del Cadí contemplaven la serralada tot observant “el blau fosc de sos rocams immensos, tallats en aspres xaragais i punxagudes crestes, cortina enganyant a la mirada amb una semitransparència cristal·lina, barreja d’aire, d’aigua, com colossals safirs, per sobre les serres i fondalades veïnes que li feien de monstruosa escalinata...” B La Tosa d’Alp des del campanar de Puigcerdà El Cadí
Puigcerdà 280 La Cerdanya De Puigcerdà són nombrosíssims i variats els escrits, alguns força contradictoris en el marc del pas del temps, d’altres repetitius, més fruit d’una narrativa descriptiva que no pas literària. Per això, hom ha cregut adient recollir els que a continuació s’exposen com a més significatius. Així, una visió global de la Cerdanya ens fa veure, de la mà d’Ardouin-Dumazet en el seu Voyage en France, que “au centre de tableau trône Puigcerda... Elle est pimpante sur sa colline verdoyante, entre ses remparts”. A versemblança, Georges Beaume a Des Vosges aux Pyrénées, destaca que la plana cerdana està “commandée par le bourg de Puigcerda, qui, flambant d’ocre et de chaux, s’élève parmi les jardins, sur sa butte jaillie au milieu de la plaine”. Per aquest motiu, Josep Vallverdú, a L’Alt Urgell, Andorra, la Catalunya francesa, la Cerdanya, ens explica que “a la Cerdanya, de Puigcerdà en diuen la Vila. I des de qualsevol angle que la mirem, apareix aplegada entorn del seu tossal. Les tosses que es veuen al fons són ja en terra francesa, cap a la Vall de Querol. Fumeja la fàbrica de llet i, després del pas a nivell, tren i cotxes correran paral·lels fins a l’entrada de la gran vila pirinenca”. Per a ell, “cap altra població veïna, ni a França ni a Espanya, no li fa la competència. Puigcerdà, ara i abans
- Page 1 and 2: Sebastià Bosom La Cerdanya
- Page 3 and 4: La Cerdanya 268 La Cerdanya No són
- Page 5 and 6: 270 La Cerdanya Visió de Cerdanya
- Page 7 and 8: 272 La Cerdanya verdor y como rejuv
- Page 9 and 10: 274 La Cerdanya El valle de La Cerd
- Page 11 and 12: 276 La Cerdanya Una terra, una coma
- Page 13: 278 La Cerdanya die où toute la Ce
- Page 17 and 18: Atac i defensa de Puigcerdà [grava
- Page 19 and 20: Narcís Oller El mercat a la plaça
- Page 21 and 22: 286 La Cerdanya Centenares de luces
- Page 23 and 24: Manuscrit original de Joan Maragall
- Page 25 and 26: 290 La Cerdanya “De Puigcerdà
- Page 27 and 28: 292 La Cerdanya L’estiueig de fam
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33 and 34: L’església de Planès [de Cheval
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
Puigcerdà<br />
280<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
De Puigcerdà són nombrosíssims i variats els escrits,<br />
alguns força contradictoris en el marc <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong>l temps,<br />
d’altres repetitius, més fruit d’una narrativa <strong>de</strong>scriptiva<br />
que no pas literària. Per això, hom ha cregut adient<br />
recollir els que a continuació s’exposen com a més significatius.<br />
Així, una visió global <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong> ens fa<br />
veure, <strong>de</strong> la mà d’Ardouin-Dumazet en el seu Voyage en<br />
France, que “au centre <strong>de</strong> tableau trône Puigcerda... Elle<br />
est pimpante sur sa colline verdoyante, entre ses remparts”.<br />
A versemblança, Georges Beaume a Des Vosges<br />
aux Pyrénées, <strong>de</strong>staca que la plana cerdana està “commandée<br />
par le bourg <strong>de</strong> Puigcerda, qui, flambant d’ocre<br />
et <strong>de</strong> chaux, s’élève parmi les jardins, sur sa butte jaillie<br />
au milieu <strong>de</strong> la plaine”. Per aquest motiu, Josep Vallverdú,<br />
a L’Alt Urgell, Andorra, la Catalunya francesa, la <strong>Cerdanya</strong>,<br />
ens explica que “a la <strong>Cerdanya</strong>, <strong>de</strong> Puigcerdà en<br />
diuen la Vila. I <strong>de</strong>s <strong>de</strong> qualsevol angle que la mirem,<br />
apareix aplegada entorn <strong>de</strong>l seu tossal. Les tosses que es<br />
veuen al fons són ja en terra francesa, cap a la Vall <strong>de</strong><br />
Querol. Fumeja la fàbrica <strong>de</strong> llet i, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l pas a<br />
nivell, tren i cotxes correran paral·lels fins a l’entrada <strong>de</strong><br />
la gran vila pirinenca”. Per a ell, “cap altra població<br />
veïna, ni a França ni a Espanya, no li fa la competència.<br />
Puigcerdà, ara<br />
i abans