La Cerdanya - vall de Pi

Serni hi ha una bonica bassa, amb aigua abundant, que
acull una família de truites d’una mida respectable:
«algú les hauria de posar a règim».”
Enfilant-nos per la vall de Bastanist, i “en un
entorn on el verd ha pres protagonisme i l’esforç de
l’home ha marcat la quadrícula en uns prats de pastura,
s’aixeca silenciós i tímid el poblet de Víllec”, segons
Joan Bellmunt, Joan Pous i Salvador Vigo a La Cerdanya.
Batllia. Baridà. En canvi, Cèsar August Torras,
a la Cerdanya, el veu com un “petit poblet arracerat
sota les penyes dels Castellots de son mateix nom, al
peu de l’aigua del joguinós y saltador torrent de
Calambre... Bella recolzada y bell conjunt de les cases
del petit poble, de les que s’en destaca la petita iglesia
romànica”, en la qual Josep Vallverdú a Els rius de Llei-
El Baridà 393
Aristot
Aristot és un magnífic exemple de poble alturonat. Dret al cap del turó, coronant una immensa piràmide
de roca, és una fortalesa que hom pot descobrir i admirar passant per la carretera de la Seu a Puigcerdà,
al damunt del Pont de Bar.
Des de la plaça d’Aristot, l’espectacle és suprem. Els boscos omplen els ulls i els esperits. Als torrents creixen
els verns i els clops, senyors ells a la vora de l’aigua; les alzines neixen aquí i allà, sense mirar tan prim; en
canvi, els roures no volen gaire alçada, i el pi roig —el pi negre és al Cadí— vol bona terra i anar tip. A l’altra banda
de vall, els prats verds de Toloriu viuen amb la pell tova quan veuen que els roures i els pins s’han fet amos i senyors
dels seus companys, els prats abandonats. Al davant de la plaça, la serra del Cadí dorm majestuosa i blanca,
imponent, migpartida allà per la ratlla de la canal Baridana, i aquí pel campanar de Sant Andreu —construït,
segons la memòria popular, amb les pedres de les antigues muralles del castell i fa pocs anys, després que un
llamp el fes malbé— que agafa punxegut i sòlid el camí del cel. A baix, el Pont d’Andatx (d’Ardraix)... Cap a Cerdanya
s’albira la presència arrogant de la Tossa d’Alp ; i cap a l’Urgellet, el Forat de la Seu i Vilanova de Banat. I
a sota mateix, el Pont de Bar vell, martiritzat per la riuada de l’any 1982.
da veu unes “ruïnes, dures, compactes, vermelloses,
d’un romànic pobre, vertical, gairebé galaic.” Més
amunt, hi ha Estana. Per a Juan Antonio Bertran a La
Cerdanya de sempre, “té bons camps, bons boscos i
bones pastures i les seves construccions i l’interior de
les seves cases són d’una autenticitat rural no desfigurada...”.
“La situació d’Estana, —per a Cèsar August
Torras—, és molt pintoresca, encimbellat el poble en la
serra dominant un extens panorama... y un cop de vista
dels més esplèndids de la Serra de Cadí...”, mentre que
els autors de Parcs Naturals, Paisatges i Rutes ens comenten
que “arribats a Estana, la sensació d’entrebancar-se
amb el Cadí és més forta. Cap decorat no podria ser
millor.” Per això, Joan Obiols a El desert verd ens explica
que “a Estana la presència del Cadí és aclaparadora,
Joan Obiols
Nits de taverna
Montellà
La Verge
de Bastanist