La Cerdanya - vall de Pi

Estareu però, segons Josep Rius a Bells indrets de Catalunya,
enfront a “un doll d’aigua cristal·lina que emergeix
pacíficament de la terra, en un forat....” Un forat que per
a Emili Foxonet a Renaixement català. Somnieigs poètics
neix “Al flanc de la penya alta i muda / La boca s’obre al
rocam, / La «tota freda» negra i muda / Cova que s’interna
perduda / Dins les entranyes del foscam.” Una font
que fa expressar a Isidre Soler a Cançó d’un poeta vianant
que “En ta clara corrent que remoreja / al eixir del
rocam, com crit de vida, / ma faç, serenament veig reflectida,
/ dessota un cel blau, ben net d’enveja.” Una obertura
de la terra per on Salvador Capdevila veu que
“D’entre ella neix el riu que la llur prada / rega, atansantse
al proper Badés; / el riu que canta la cançó rimada /
que entre les coves de la Fou ha après.” I ací, com diu la
llegenda de Joan Amades Folklore de Catalunya..., si us
apareixen les encantades oferint-vos dos esclops, trieune
el de mel ple d’or i rebutgeu el d’or ple de mel.
Seguint pel reguitzell dels poblets de la Batllia, cal fer
cap a Pedra, allà..., “a les ombres de l’arbreda / que un
torrent dóna ufanor”, com afirma Salvador Capdevila.
Allí, seguint Albert Salsas a La Cerdagne espagnole, trobarem
l’església romànica, “la plus pittoresque de toute la
Cerdagne, qui occupe l’étroite plateforme d’un piton calcaire,
absolument isolé, et dont l’unique végétation est
constitué par des buis.” En aquest indret, Joan Obiols a
El desert verd ens comenta, d’acord amb un dels seus personatges,
“que l’aigua de la font de Pedra és la més bona
de la Cerdanya. Freda com el gel, la font de Pedra té un
tarannà pacífic i mai ha traït ningú, per més que el bevedor
l’hagi engolit suat, cansat, refredat o malalt. És una
font solidària que venç, si el qui en beu és constant, el
dolor dels ossos i de les articulacions.”
I, a la falda de la serra de Moixeró, a la dreta del
torrent de les planes, apareix Riu de Cerdanya, ano-
La Batllia: la Plana i la Baga 387
La torre Cadell