La Cerdanya - vall de Pi

Mediatitzat per l’antiga canònica, la segona església
més gran de la Cerdanya —bell edifici romànic— i
per la Mare de Déu del seu nom, el petit Talló s’ajeu,
per a Salvador Capdevila, en... “Un ample pla riquíssim
/ de camps i verda prada / com un florit verger /
li’n dóna el fruit dolcíssim / amant com una fada / que
dóna el primer bes.” Les campanes de Talló sempre
han tingut fama, i per això, Isidre Soler, a Vora’ls
Estanys, en diu: “Les campanes de Talló / no són pas
com altres clotxes / les campanes de Talló / tenen tot
un altre sò.” L’església, per a Joan Obiols a El desert
verd, “té un aire monumental. Sorprenen les dimensions
de Santa Maria, una joia romànica coneguda
com la catedral de la Cerdanya, que va ser declarada bé
d’interès cultural l’any 1993.”
Més enllà, segons les paraules de Salvador Capdevila,
amb un punt de vergonya o amb modèstia s’amaga
Riu de Santa Maria: “Entre arbredes ajocades / com
ocells a dintre el niu / hi ha unes cases agrupades / de
conreus i prats voltades / vora voreta d’un riu.” Un riu
del qual Emili Foxonet, a Somnieigs poètics, diu: “Del
riu, rient i clar, l’aigua de primavera / Amb xerroteig
d’ocell murmura, i s’allibera / Teixint un cant rodó
rodolant sobre el roc / on espurna l’escuma en diamants
de foc.” Joan Obiols a El desert verd observa que “el riu
de Santa Maria viu, segurament per la timidesa que li
provoquen els seus il·lustres veïns, en una modesta clotada,
regada pel riu del seu nom. La seva situació, com
si no hagués cabut al país i hagués ocupat la terra d’altri,
li ha fet perdre consciència de poble....”
Mentre... “En el petit Beders, Plutó em sembla trobar-hi,
/ puix de son bell aspecte aquest mostrar-se sol.
/ En ses fecundes terres llaurades, al passar-hi, / s’hi veu
la mà mestressa d’artista camperol.” Si això ens explica
Salvador Capdevila, Joan Bellmunt, Joan Pous i Salva-
La Batllia: la Plana i la Baga 385
La font de Talló
De Talló, en Juan Antonio Bertran a La Cerdanya de sempre ens
comenta que “la seva plaça o lloc de reunió és petita, triangular i
ombrejada i, a una certa distància cap a l’oest es troba la font de
Talló, moderna, amb una capelleta a la Verge, assenyalada per dos
preciosos pollancres.” A la font s’hi celebra un tradicional aplec de
Dilluns de Pasqua Florida on Salvador Capdevila veu que “Les músiques
sonen. / Parella n’avença; / la dansa comença / dels típics
“ballets” / voltant ella el rotllo / amb passes de nina / i el jove camina
/ dant tombs i saltets”, tot acabant amb una corranda de les
parelles dansaires fins a Bellver, camp a través. Verge de la font cantada,
íntimament: “Fes / que humil el meu cant / a la vora teva compost
/ bressolat per ta melòdica / font / guardi / una resta de brasa
/ del foc meu”, li demana Emili Foxonet a Renaixement català. Somnieigs
poètics. I ell mateix no pot escapolir-se de fer un cant a la font:
“Font humil de Talló, cant de la capelleta / On seguda la Verge hi
prega son Infant. / Els teus brolls de cristall com cabell s’hi desfan;
/ Tres bancs sota alguns polls adornen ta placeta.”
La font
de Talló