La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya lluminosa
Però, com em deia en una ocasió un pintor, la dificultat
era la de poder plasmar la lluminositat cerdana. Lluminositat
que reviu, alegra, destaca i emfatitza encara
més la verdor, la blavor, els ocres.... Llum exaltada per
la majoria dels autors citats a més d’altres. El secret,
“l’absència de contaminació, la gran puresa ambiental i
les moltes hores de sol fan de la Cerdanya una vall
curulla de llum”, diu Juan Antonio Bertran a La Cerdanya
de sempre. Molt de sol que permeté la construcció
dels forns solars de Montlluís, Odelló i Targasona.
Sol que caracteritza la vall perquè “el Segre no corre ací
en direcció N-S tal com ho fan els altres rius que baixen
de la muntanya... sinó que s’escola amb placidesa
de llevant a ponent amb la plana estesa a banda i banda.
Aquesta orientació permet al sol que l’acaroni d’un cap
de dia a l’altre sense cap muntanya que li faci ombra”,
ens explica Josep M. Guilera a Pirineu a trossos.
“No coneixeu el cel de la Cerdanya? / Això jo us dic
que no es pot explicar. / És tan ardent i blau que us
enlluerna; / no el podeu pas mirar. / —Us deixa els ulls
tots plens de flamarades, / és d’un color molt fort i tan
lluent / que no en podeu aguantar les mirades / i us
deixa el cor tot ple d’encantament”, ens conta Magdalena
Masip en la seva obra pòstuma Des de Cerdanya,
mentre que aquests llums són els que permeteren fer el
bell llibre de fotografies —ja comentat— a Kim Castells.
Un sol que “brille avec éclat, même en plein hiver,
notamment dans la Solane” per a Emmanuel Brousse a
la Cerdagne française i que porten a començar l’apartat
de la Cerdanya de l’Album Meravella amb dues paraules
clau: “la magnificència i la lluminositat d’aquesta
comarca corprèn perennement el sortós viatger que per
primera vegada hi posa els peus” perquè, com diu Evi-
La Cerdanya 277
lasio Moya a Vehemencias y tropeles, “el viento infunde
claridad al valle ceretano / y gime áspero, humilde, altivo
o lento. / Multicolor, gravita la luz constantemente.
/ Y un susurro interno de amor abraza al valle. / Y la luz
se distiende y esparce constantemente”.
Per la seva part Henry Myhill, a North of the Pyrenees,
explica al lector que “la part nord de la vall —la
cara que mira al sud— gaudeix d’una insolació excepcional.
Per aquesta raó, la carretera que passa per allà
hom l’anomena la Solana, i Font-romeu, a una altitud
de 1.800 m, és considerat el lloc més assolellat de tot
França. Arriba a rebre 3.000 hores de sol per any
—tantes com la ciutat d’Alger.” I a Les terres catalanes,
Pere Blasi no pot deixar d’esmentar que la Cerdanya “és
una terra lluminosa, terra del sol i de cel diàfan, profundament
blau.” Un sol que, sovint, en retirar-se
també és motiu de cants, com ara el de François Pagès
a Coucher de soleil en Cerdagne, quan diu que “au fond
des vallons noirs va s’éteindre le jour, / Mais le soleil
couchant, par delà nos montagnes, / Allume un incen-