You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Sant Martí<br />
<strong>de</strong>ls Castells<br />
382<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
Sant Martí <strong>de</strong>ls Castells<br />
En aquest indret, dues llegen<strong>de</strong>s ens surten al pas. L’una, sobre la guerra <strong>de</strong> la In<strong>de</strong>pendència, ens<br />
conta —seguint el mateix autor— que, “en reconeixement a la gran i exemplar <strong>de</strong>fensa que havien fet els<br />
<strong>de</strong> l’interior, van <strong>de</strong>cidir retre’ls honors en la seva rendició, i per aquest motiu van formar a banda i banda<br />
<strong>de</strong> la porta per on havien <strong>de</strong> sortir els <strong>de</strong>fensors. <strong>La</strong> seva sorpresa va ser gran quan només van veure sortir<br />
i passar, pel mig <strong>de</strong> les tropes que retien honor, un home sol, i a més coix... els altres havien mort tots.<br />
Només el coix havia pogut sobreviure i ell sol havia <strong>de</strong>fensat la fortalesa les darreres hores. Des d’aquell<br />
moment va quedar-li el nom <strong>de</strong> castell <strong>de</strong>l Coix.” Per això, Salvador Cap<strong>de</strong>vila escriu: “Aquell exèrcit que<br />
en triomf corria / l’Europa ambicionant l’Univers, / en el castell <strong>de</strong> roques, aquell dia / hi <strong>de</strong>ixaren, vergonyosos,<br />
sos llorers.”<br />
Gustavo Adolfo Bécquer ens conta una altra llegenda, la <strong>de</strong> la Creu <strong>de</strong>l Diable (Rimas y leyendas).<br />
<strong>La</strong> ubica en aquest indret, on veié “una pelada roca, a cuyos pies tuercen éstas su curso (les aigües <strong>de</strong>l<br />
riu), y sobre cuya cima se notan aun remotos vestigios <strong>de</strong> construcción....” Vestigis <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong>l senyor<br />
<strong>de</strong>l Segre, senyor <strong>de</strong>l castell i les terres, malvat ca<strong>vall</strong>er perquè “no sé si, por ventura o <strong>de</strong>sgracia, quiso<br />
la suerte que este señor, a quien por su crueldad <strong>de</strong>testaban sus vasallos, y por sus malas cualida<strong>de</strong>s ni<br />
el rey admitía a su corte, ni sus vecinos en el hogar, se aburriese <strong>de</strong> vivir solo con su mal humor y sus<br />
ballesteros en lo alto <strong>de</strong> la roca en que sus antepasados colgaron su nido <strong>de</strong> piedra.”<br />
Endimoniat, <strong>de</strong> la seva armadura en feren una creu que la llegenda conta que es troba “a la <strong>de</strong>recha<br />
<strong>de</strong>l tortuoso sen<strong>de</strong>ro que conduce a este punto (Sant Martí <strong>de</strong>ls Castells), remontando la corriente<br />
<strong>de</strong>l río y siguiendo sus curvas y frondosas márgenes (...). El asta y los brazos son <strong>de</strong> hierro; la redonda<br />
base en que se apoya, <strong>de</strong> mármol, y la escalinata que a ella conduce, <strong>de</strong> oscuros y mal unidos fragmentos<br />
<strong>de</strong> sillería.” Una creu que un nadiu li explicava: “Pues se engaña usted <strong>de</strong> medio a medio; porque<br />
esa cruz, salvo lo que tiene <strong>de</strong> Dios, está maldita...; esa cruz pertenece a un espíritu maligno, y por<br />
eso la llaman <strong>La</strong> Cruz <strong>de</strong>l Diablo.”<br />
la capella <strong>de</strong> Sant Nazari, una <strong>de</strong> les esglésies inacaba<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l <strong>Pi</strong>rineu” però, —diu— “me’n vaig haver <strong>de</strong> tornar,<br />
sense trencar la closca <strong>de</strong> l’ou.”<br />
Sense <strong>de</strong>ixar el veïnatge, anem cap a <strong>Pi</strong> i Cortariu.<br />
El primer, prop <strong>de</strong> Bellver, per a Pau Vila a <strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
tenia els “barris d’El Padró i El Raval....” Salvador<br />
Cap<strong>de</strong>vila el troba, discret, ... “jaient entre<br />
arbreda que un riu assaona, / privant-li una costa <strong>de</strong><br />
bon matí el sol; / a <strong>Pi</strong>, la muntanya <strong>de</strong> prop brises<br />
dóna. / <strong>La</strong> <strong>vall</strong> amorosa li fa <strong>de</strong> breçol. / El riu, que en<br />
ses vores un temps es va seure, / regant-li la prada el<br />
vesteix <strong>de</strong> verdor / i ensems que l’abeura, / murmura,<br />
murmura una eterna cançó.” Les cases, per a Joaquim<br />
Santasusagna, “sota el sol, lluen agrupa<strong>de</strong>s a l’entrada<br />
<strong>de</strong> la reclosa <strong>vall</strong>eta que da<strong>vall</strong>a <strong>de</strong>l coll <strong>de</strong> Tancalaporta.<br />
Llurs teula<strong>de</strong>s vermellegen i tota la vista <strong>de</strong>l<br />
llogarret, <strong>de</strong> sobre el torrent estant, dóna una sensació<br />
<strong>de</strong> poli<strong>de</strong>sa i adhuc d’importància.” Per la seva part,<br />
Joan Obiols a El <strong>de</strong>sert verd comenta que “el nom <strong>de</strong><br />
poble més curt i clar <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong>... és aquest. Però<br />
la mida <strong>de</strong>l nom no es correspon ni amb el nucli més<br />
petit, ni amb el més <strong>de</strong>ca<strong>de</strong>nt, ni el més oblidat. <strong>Pi</strong>, un<br />
poble <strong>de</strong> la baga amb més <strong>de</strong> quinze cases obreres<br />
d’una quarantena que en guarda el registre oral, és, per<br />
mèrits propis, el poble pagès <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong>... <strong>Pi</strong> és<br />
un poble corpulent, cepat, fort. Les cases, les quadres