La Cerdanya - vall de Pi

cal Giraut, cal Guillamet i cal Manyac. Tres cases de
pagesos i ramaders.” Per això, només en arribar al
poble, diu que “les eugues s’escampen al meu davant,
altives, elegants, gairebé perfectes... És una estampa
admirable.” En tot cas, però, “és un dels pocs nuclis
urbans que no pot pas presumir de protecció cristiana”
—comenta Joan Oliva a Tot la Cerdanya. I continua
explicant-nos: “Encara que antigament, en el segle XI,
hi havia un bonic temple sota l’advocació de Sant Climent,
aquest sant, no sé per quin motiu, no comptava
amb el beneplàcit total de la població, que va decidir
acollir-se a la protecció de la Mare de Déu del Roser,
últim nom amb que fou coneguda l’antiga església,
avui totalment desapareguda.”
Cortàs i Éller
Segons Pau Vila, a La Cerdanya, trobarem Cortàs “a
mig aire d’un turó dominant des de la dreta el fons de
Valltova, les seves 8 cases s’esgraonen en ordre fluix per
aprofitar l’assolellement a la capçalera dels camps i
prats.” En qualsevol cas, per a Joan Bellmunt, Joan
Pous i Salvador Vigo, “guarda la bellesa d’un petit
poblet, el qual, allí arracerat a la falda de la muntanya,
serva encara avui la bellesa del seu entorn amb tota la
puresa....” No obstant això, Joan Obiols a El desert verd
sembla discrepar-ne quan diu que “l’aspecte físic de
Cortàs —bonic, però macat— no es correspon amb el
seu paradís visual, i més que un poble triat pels déus,
és un poble oblidat, que els déus i els homes no han
sabut o pogut mimar...”
Canviant d’indret, a Tot la Cerdanya, Joan Oliva
ens comenta que “Éller està situat en una petita
plana propera a la serra de l’Esquella. És un conglomerat
de cases antigues i modernes que semblen
La Batllia: Bellver i la Solana 379
competir per l’assoliment d’una ansiada supremacia.
Resulta reconfortant comprovar l’esforç d’alguns
petits nuclis muntanyencs per a conservar la tradicional
arquitectura... Éller n’és un bon exemple i
l’enrevessat carrer per on pugem a la vella església de
Santa Eulàlia ens permet admirar els antics i típics
casalots, enfront d’altres de construcció recent però
d’estil idèntic.” En tot cas, per a Cèsar August Torras
a la Cerdanya, “el terrer és migrat y té pocs conreus.
Son recurs principal és la cria de bestiar. Les montanyes
es presenten ertes y cantelludes”, tot i que
—reconeix— “la iglesia parroquial de Santa Eulàlia
és romànica y digna d’esment.” Als ulls de Joan
Obiols a El desert verd, més actual, “és un poble de
més de trenta cases, que durant els darrers quinze o
vint anys ha perdut, com tants altres dels seus companys
de viatge, gairebé la condició de poble. Dues
cases de pagès, cal Robert i cal Treset...” B
Éller