La Cerdanya - vall de Pi

Talltendre
376
La Cerdanya
ca a migdia, un petit ull de bou monolític i una espadanya
amb una campana.” A més, hi observa que “hi ha
diverses cases habilitades recentment però molt ben restaurades,
que no treuen el sabor rústic del conjunt. El
color terrós-vermellós juntament amb els líquens verd
clar unifiquen les cases, els bancals i la muntanya.” En tot
cas però, explica Joan Obiols a El desert verd, que “la veu
popular que el que ara és un poble era en els seus orígens
un conjunt de barracotes i habitatges humils, habitats per
uns homes i unes dones amants de garullos i saraus.”
Albert Salsas a La Cerdagne espagnole ens explica
que “au sommet d’une haute «sierra» comprenant deux
sections distinctes” trobem Talltendre de Baix i Talltendre
de Dalt. Juan Antonio Bertran, prop de l’església,
troba “una curiosa pedra de sacrificis pagana, que
ha donat origen a moltes conjectures i teories.” Mentre,
un dels personatges de Manel Figuera a La treva
Bellver de Cerdanya
L’oreneta blanca i negra
cus l’estiu sobre teulats
que llisquen a dors de Segre
com frecs de peixos alats.
Lleu, el campanar cimeja
el penyal, i del niell
1’església bella salmeja
d’or empolsa com joiell.
Corre encara la muralla
a mig pendent del turó,
espantall de la baralla
al reialme d’Aragó.
Com cèrcols d’ulls a l’espia
pugen cases en graons,
i del baix, al cim l’espiga
es dibuixa com un con.
Bell’veure, talaia antiga
de la vall Segre i d’Urgell,
dic i castellet que abriga
barres d’or i de vermell,
dels reis d’Aragó que alçaren
set segles fa miradors
d’on els avis vigilaren;
del país defenedors.
Emili Foxonet
Itinerari espiritual