La Cerdanya - vall de Pi

La torre de la presó
374
La Cerdanya
L’església de Santa Maria i Sant Jaume
...atorgades les dues claus del campanar, he visitat primer l’església, i com que el dia és esplèndid, la
llum diürna il·lumina a bastament l’espaiós temple. Tres arcades, dues d’estil romànic, amplíssimes, en
la part central de la cleda, sostenen airosament l’alta i forta construcció; un altre arc d’estil gòtic dóna
suport a l’espai que ocupa l’altar, un altar sobri i alterós com a mi m’agrada veure.
Sobre el Cor, un altre arc romànic més petit sosté el sostre damunt d’aquest i de l’entrada no gens esquifida.
Els laterals de l’església, més espaiosos els de la dreta, igualment tenen el suport de tres arcs per banda,
més estrets. Hi ha llocs en els quals la pedra, neta i polida, presenta orgullosament la gentil i robusta cara. Uns
47 bancs de fusta nova, envernissada, esperen els devots de la vila de Bellver. Després d’obrir la porta que
comunica amb el campanar, pujo per les escales de pedra, fermes, que resisteixen el pas dels segles, i més
amunt del cor n’he pujat unes altres, estretes i de fusta, no massa noves, per les quals he ascendit amb precaució
i amb força dificultat. El rellotge del campanar de Bellver és visible des dels quatre punts cardinals, cosa
que no havíem comprovat en cap altre campanar de poble. La vista, per les quatre obertures, és magnífica.
També és ben fort el vent que hi fa. Hi ha dues campanes: la més petita dóna els quarts, i la grossa, les hores.
Remarco que per l’embalum i e1 pes de la Jacoba-Josepha, les dues ànimes de ferro que la subjecten a la gruixuda
paret de la torre no es veuen pas massa gruixudes ni resistents. Sortosament les campanes ja no es voltegen
sinó que són repicades per un mecanisme elèctric. Porta la data del 1900, i entre altres noms la de dona
Teresa Campa, segurament l’apadrinadora.
Josep Rius Morgades
Bells Indrets Catalans
porticada, la torre de la presó, el vell hostal de cal Pantanó,
l’amagada i llòbrega «Posada de Pedro Sicart», a
l’estret carrer de l’Amargura.” I diu Pous que és en
aquest hostal on Bécquer “degué escoltar moltes rondalles,
entre elles la de l’impiu senyor de Gréixer i la de la
Creu Roja... de les boques dels vells bellverencs.”
Bellver, abans més pagesívol que no pas avui dia, era
viscut, en aquest sentit, per M. Dolores Serrano quan
“de las cuadras se escapa un rumor sordo de mugidos y
el olor templado y acre de la paja y el estiércol. Luego,
repican sobre el empedrado los cascos de un caballo y
los zuecos de un campesino... Chirrían las puertas, y
vecinas madrugadoras barren los portales con la energía
de las primeras horas. Con un cubo van regando la
calle a manotazos y el agua forma pequeños lagos que
se escurren hacia el centro de la calzada.” En tot cas, en
El fet del dia d’ahir i d’avui, Joan Alavedra s’interna en
la casa de Can Rei i ens la descriu així: “Entrem a l’era
de casa seva, que és com la de Can Peritxa o la de Can
Soler, de Bellver; com la de Can Ticoi, de Vilella, i com
totes les d’aquestes grans cases de la Cerdanya. Un clos
molt espaiós, empedrat de lloses enormes, de pedra
grisa, enquadrat d’estables, de corrals i de corts, on hi
ha les vaques, les eugues, els porcs, el ramat d’ovelles,
les gallines, els conills... Al damunt, les altres porxades
amb els badius per a la palla, l’alfals i la userda. I, darrera
l’ampla balconada de la galeria, el menjador i les