La Cerdanya - vall de Pi

Bellver
de Cerdanya
372
La Cerdanya
Pels carrers de Prullans
Havent dinat, passejo pel poble, net, atractiu, ben conservat. Descobreixo les seves cases, les places i els
carrers. El carrer del Puig. El carrer del Riu. La placeta del Riu, on raja la font fresca. El carrer Major, amb la
botiga de queviures, l’estanc i la carnisseria, la fonda Martí, la corresponsalia de banca i Correus. Al mig del
carrer hi ha tres nens i una nena que salten a corda, una imatge que d’aquí a poc temps serà insòlita, perquè
en els pobles petits ja no hi haurà nens i, en els grans, els amos dels carrers ja són els cotxes. El carrer
de la Plaça. El carrer del Solà. La plaça de la Cerdanya, inaugurada el 2 de setembre de l’any l984 amb
motiu de la celebració a Prullans de la Diada de la Cerdanya, i on avui ja hi ha instal·lat l’envelat impermeable
per dissabte i diumenge que ve. El carrer de l’Església, amb la parroquial de Sant Esteve dels segles
XII-XIII que conserva un notable campanar de torre quadrada i un absis semicircular bellíssim. Al costat de
la porta hi ha una placa que fa esment de la presència del nom de Prullans en l’Acta de Consagració de la
Catedral d’Urgell del segle IX, la primera carta geogràfica del Pirineu. (...) La placeta del Colomer, amb la
font Sobirana, filla de la font que trobem pel camí que porta el mateix nom. Ara, dos homes l’escombren,
la deixen neta, mudada per al dia de la festa. El carrer del Raval. I cap al peu del poble, la plaça Major, on
diumenge al migdia hi haurà una ballada de sardanes amb l’orquestra Maravella. El carrer de la Fonteta. El
carrer de la Rectoria. El carrer del Rodeig... Me’n torno cap al centre social, al carrer del Puig, a l’entrada del
poble, i encara hi trobo el camí de Talltendre, el camí de Camp Negre i el carrer de la Font de Sant Isidre.
Ha estat un passeig llarg, amè, captivador, suggeridor de mil imatges que bé haurien pogut ser
reals, imatges d’un temps i d’un passat que, en part, només en una petita part, conserva clares la
memòria popular. Però, hi ha unes altres imatges, aquestes fantàstiques, de les cases, caserius i llogarrets
(Satanut, Orèn, Anes, el Tarter, Ambret, la Serra, la Bastida, Sant Quintí, el Molí de la Clota, Narvils...)
que s’escampen pel terme de Prullans i pels termes veïns.
Joan Obiols
Marrades
a la venerable plaça Major, la plaça porticada de Bellver,
la plaça estratègica que compta amb 21 arcs romànics, la
majoria construïts amb noble pedra picada. Aquests arcs
sostenen els dos pisos del damunt, i ofereixen un espai
obert al públic (...) en tot l’entorn. A la dreta, venint de
l’església, obre els seus arcs l’edifici consistorial. En un
altre dels fogars veïns llegim en una vella biga de fusta,
i en xifres romanes, la data de 1768. Ja són anys. En la
plaça, ubicada en el terraplè format per l’alt turó de roca
que dóna verticalment sobre la vall del Segre i d’una
manera més suau al migdia per on s’allargassa, s’eixampla,
millor dit, la vila de Bellver, hom hi respira una
dolça pau....” Aquest sector, “la ville neuve, —per a
Albert Salsas— celle des temps modernes, étage en
pente douce, sur le vessant opposé, ses pittoresques maisons
aux façades peintes, avec leurs toits couverts de tuiles
rouges. De nombreux balcons de bois saillants, des
grilles anciennes et des ornements en fer forgé donnent
à ces maisons une couleur locale bien accentuée.”