La Cerdanya - vall de Pi

al costat del Segre, al mig de la Batllia i estirat cap a llevant,
és altiu, bufat, arrogant, envernissat amb una capa
de supèrbia. Però la imatge és enganyosa, injusta. Bellver
és, per al viatger que deixa el tram de l’eix pirinenc i entra
als seus carrers, un poble independent, imaginatiu i
capaç, mantenidor d’un esperit rural, malgrat la
dependència del turisme i el pes dels números: el 51 %
dels habitatges són de segona residència.”
I és en aquells carrers “rònecs y empinats” on Cèsar
August Torras, a Cerdanya, troba “velles y típiques cases,
cobertes unes ab teula y altres ab llicorella.” És una visió
una mica diferent de la de Salvador Capdevila, que en
fa aquests versos: “I que és bonic el veure llurs llosades,
/ escalonant-se, amb son color mig blau; / apar que en
marbre ses parts formades / la vila sigui un majestuós
palau.” Tanmateix, Pau Vila a La Cerdanya ja ens havia
fet observar que “hom ha de fer les cobertes de teula,
perquè les lloseres són lluny.” En tot cas, aquestes cases
i aquests “carrers assolejats i solitaris era el meu univers”,
ens conta Joan Muntaner en la Història d’una carbassa.
Era on, “després d’un xàfec d’estiu, volíem canalitzar
l’aigua que se n’anava carrer avall. Només ens feia apartar
el pas d’un cotxe que, prudentment, no volia pas destruir
els nostres embassaments.”
“Dalt de la vila, —diu Enric Cuyàs a L’Abella d’Or.
Pirineu—, es troba l’original i típica plaça major, rodejada
de porxos amb arc d’ogiva.” Allí, al capdamunt del
poble, M. Dolores Serrano a Crónicas de las fronteras veu
que “los balconcejos renegridos se ponen cómodos para
ver pasar la calle solitaria; se siluetean en las esquinas los
altos paredones de las casas y los arcos de la plaza mayor
recobran ahora, a esta media luz serena, su prestancia
funcional apoyados en los gruesos pilares labrados. La
torre de la iglesia desgrana, al lado mismo de la plaza,
hasta seis campanadas.” Força anys abans, Martí Genís,
La Batllia: Bellver i la Solana 371
La Batllia: Bellver i la Solana
1 Bellver de Cerdanya
GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER
ALBERT SALSAS
JOAN BELLMUNT
JOAN POUS
SALVADOR VIGO
SALVADOR CAPDEVILA
JOSEP VALLVERDÚ
PAU VILA
JOAN OBIOLS
CÈSAR AUGUST TORRAS
JOAN MUNTANER
ENRIC CUYÀS
M. DOLORES SERRANO
MARTÍ GENÍS
JOSEP RIUS
JOAN ALAVEDRA
EMILI FOXONET
5 Ardòvol
2 Ordèn
JOAN OLIVA
JUAN ANTONIO BERTRAN
JOAN OBIOLS
3 Talltendre
ALBERT SALSAS
JUAN ANTONIO BERTRAN
MANEL FIGUERA
JOAN BELLMUNT
JOAN POUS
SALVADOR VIGO
JOAN OBIOLS
4 Prullans
Riu Segre
4 Prullans
PAU VILA
ANNE-FRANÇOISE MARE
MICHEL BOUILLE
JOAN OLIVA
SALVADOR CAPDEVILA
ALBERT SALSAS
JOAN OBIOLS
JOSEP RIUS
5 Ardòvol
ALBERT SALSAS
JOAN OBIOLS
JOAN OLIVA
6 Cortàs
PAU VILA
JOAN BELLMUNT
JOAN POUS
SALVADOR VIGO
JOAN OBIOLS
7 Éller
JOAN OLIVA
CÈSAR AUGUST TORRAS
JOAN OBIOLS
3 Talltendre
a La reineta del Cadí, tot explicant la Gala de Bellver o
la seva festa major, observa que “hi poden haver ben
poques coses més agradables a la vista, que eixa antiga
plaça d’armes de l’inexpugnable castell, traïdorament
venut i destruït en temps de les nostres revoltes de
Narros i Cadells, quan les pagesetes cerdanes, vestides
de vint-i-un punts, l’omplen i s’hi belluguen com una
mata de flors atapaïdes, rumbejades pel vent.”
La plaça és l’element més lloat de Bellver, fins al
punt que, a Bells Indrets Catalans, Josep Rius no pot
estalviar-se de dir: “he tornat com imantat, a la bonica,
SEBASTIÀ BOSOM
ORIOL MERCADAL
2 Ordèn
7 Éller
1 Bellver de Cerdanya
6 Cortàs