La Cerdanya - vall de Pi

ca que en el terme “hi ha dos despoblats: Vilagrau o el
Puig d’Urús i les Ferreres. Ambdós són a terres bastant
feréstegues i poc escaients per al conreu, tot i que les feixes
per aprofitar els bocins de terra més inversemblants
hi són presents com a testimoni de l’esforç dels pagesos
d’aquesta contrada per a la supervivència.”
Deixant la província de Girona i entrant a la lleidatana,
es va cap a Prats. Explica Juan Antonio Bertran
que aquest nucli “forma dos conglomerats de
cases, un a dalt, sobre un tossal rocós, anomenat el Cap
de la Vila, i un a baix més gran i més modern anomenat
el Barri.” Cèsar August Torras exposa que el nucli
“té un bonic aspecte d’antigor y ses velles y rònegues
cases estan situades en un planell, al peu d’una petita
eminència en la qual hi havia existit un castell del que
no’n queden vestigis.” Del Cap de la Vila, interiorit-
Baixa Cerdanya: la Baga 369
zant-lo, Bertran comenta que “més que plaça, hi ha un
ampli recinte amb uns bons masos que s’estenen per
uns graciosos carrerons, on es descobreixen algunes
cases ben habilitades com a segon habitatge, i al fons,
una petita creu de ferro que es destaca sobre el preciós
paisatge de la solana.” En canvi, del Barri observa que
“hi ha també bones cases, alguna ruïna i algun bloc
d’apartaments que contrasta amb l’harmonia del
poble.” I, és ací, prop del nucli, on Josep Vallverdú hi
veu un “hotel, aplanat i en harmonia amb el paisatge i
l’arquitectura muntanyenca, un poc alpina.”
En companyonia municipal amb Prats hi ha Sansor,
que als ulls de Juan Antonio Bertran té “uns pocs
casals d’apecte rústic, alguns ben restaurats, i té al seu
centre un safareig i un abeurador on van a beure uns
preciosos cavalls d’un mas veí.” El nucli, seguint Pau
Vila, es troba “en mig de la verdor de la terrassa inferior;
a l’entrada de l’estret d’Isòbol.” B
Prats