La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
ca que en el terme “hi ha dos despoblats: Vilagrau o el Puig d’Urús i les Ferreres. Ambdós són a terres bastant feréstegues i poc escaients per al conreu, tot i que les feixes per aprofitar els bocins de terra més inversemblants hi són presents com a testimoni de l’esforç dels pagesos d’aquesta contrada per a la supervivència.” Deixant la província de Girona i entrant a la lleidatana, es va cap a Prats. Explica Juan Antonio Bertran que aquest nucli “forma dos conglomerats de cases, un a dalt, sobre un tossal rocós, anomenat el Cap de la Vila, i un a baix més gran i més modern anomenat el Barri.” Cèsar August Torras exposa que el nucli “té un bonic aspecte d’antigor y ses velles y rònegues cases estan situades en un planell, al peu d’una petita eminència en la qual hi havia existit un castell del que no’n queden vestigis.” Del Cap de la Vila, interiorit- Baixa Cerdanya: la Baga 369 zant-lo, Bertran comenta que “més que plaça, hi ha un ampli recinte amb uns bons masos que s’estenen per uns graciosos carrerons, on es descobreixen algunes cases ben habilitades com a segon habitatge, i al fons, una petita creu de ferro que es destaca sobre el preciós paisatge de la solana.” En canvi, del Barri observa que “hi ha també bones cases, alguna ruïna i algun bloc d’apartaments que contrasta amb l’harmonia del poble.” I, és ací, prop del nucli, on Josep Vallverdú hi veu un “hotel, aplanat i en harmonia amb el paisatge i l’arquitectura muntanyenca, un poc alpina.” En companyonia municipal amb Prats hi ha Sansor, que als ulls de Juan Antonio Bertran té “uns pocs casals d’apecte rústic, alguns ben restaurats, i té al seu centre un safareig i un abeurador on van a beure uns preciosos cavalls d’un mas veí.” El nucli, seguint Pau Vila, es troba “en mig de la verdor de la terrassa inferior; a l’entrada de l’estret d’Isòbol.” B Prats
La Batllia: Bellver i la Solana 370 La Cerdanya “L’espai comprès entre l’estret d’Isòvol, a l’est, i el lloc dit de Sant Martí dels Castells, a l’oest, es coneix amb el nom de Batllia, Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La seva fesomia és una mica diferent de la gran plana integrada per la Baixa Cerdanya i per una part de l’Alta Cerdanya.” Amb aquesta descripció, Sebastià Bosom i Oriol Mercadal, a La Cerdanya, ens introdueixen en aquests paratges. La Batllia, una gran majoria pertanyent al terme municipal de Bellver de Cerdanya, té com a cap aquesta població, la qual era “una pequeña población situada a la falda de una colina, por detrás de la cual se ven elevarse, como las gradas de un colosal anfiteatro de granito, las empinadas y nebulosas crestas de los Pirineos.” És la vista que en donà Gustavo Adolfo Bécquer a Rimas y leyendas. En tot cas és més descriptiva la visió d’Albert Salsas a La Cerdagne espagnole quan diu: “perché sur une éminence calcaire dominant la rive gauche du Segre, Bellver communique par un pont de bois assez élevé avec les montagnes de la rive droite. ...le rocabrup est couronné de vielles murailles d’un aspect pittoresque et flanquées de quelques tours rondes ou carrées, dont l’une, bien conservée, se dresse fièrement au-dessus des maisons qui l’entourent.” Enturonada, fa, segons Joan Bellmunt, Joan Pous i Salvador Vigo a La Cerdanya. Batllia i Baridà, “que quan arribem ens trobem amb una agradable visió, ja que mentre la població es veu encimbellada, el Segre sembla besar-li els peus sense fer remor, com si no volgués despertar les seves guerreres aigües la dolcesa i el somni d’aquesta bella població.” Per això Salvador Capdevila a Terres cerdanes escriu: “Pels dos costats del cingle que Natura / posà per sostenir Bellver en l’altura / un ample camí hi passa, / que sota d’ell trobant-se amb un s’enllaça, / a on se’ls engoleix de ferro un pont / que el riu Segre atravessa.” Si bé per a Josep Vallverdú a L’Alt Urgell, Andorra, la Catalunya francesa, la Cerdanya “els horts pataters, a primer terme, ens parlen de la fragmentació de la propietat pels volts de les poblacions”, el nucli és —per a Pau Vila a La Cerdanya—, de “forma apinyada amb estrets carrers costeruts que pugen vers la plaça i l’església... el carrer Major és una vertadera ronda que dibuixa l’antic amullarament.” D’ací que, a Terres cerdanes, Salvador Capdevila escrigui: “Per fer-la més forçuda i més ferrenya / d’un cingle feréstec revesteix son cos / i amb son capell de rocs, vestint de penya / apar que sigui un monstre esgarrifós.” Per això, potser “diria un viatger novell que passa per la carretera de la Seu a Puigcerdà —ens diu Joan Obiols a El desert verd— que Bellver, enfilat en una talaia
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79 and 80: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 81 and 82: Querol i les runes del castell Un c
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
- Page 85 and 86: Baixa Cerdanya: la Solana 350 La Ce
- Page 87 and 88: Guils de Cerdanya cap a 1960 352 La
- Page 89 and 90: 354 La Cerdanya El pla de Malamort
- Page 91 and 92: Saneja 356 La Cerdanya merescuda fa
- Page 93 and 94: Baixa Cerdanya: la Baga 358 La Cerd
- Page 95 and 96: L’església de Vilallobent 360 La
- Page 97 and 98: L’Alpí, al casino d’Alp 362 La
- Page 99 and 100: Josep M. Junoy 364 La Cerdanya Case
- Page 101 and 102: Das 366 La Cerdanya apartaments...
- Page 103: 368 La Cerdanya res, i segons d’a
- Page 107 and 108: Bellver de Cerdanya 372 La Cerdanya
- Page 109 and 110: La torre de la presó 374 La Cerdan
- Page 111 and 112: Talltendre 376 La Cerdanya ca a mig
- Page 113 and 114: Prullans El Cadí des de Prullans 3
- Page 115 and 116: La Batllia: la Plana i la Baga 380
- Page 117 and 118: Sant Martí dels Castells 382 La Ce
- Page 119 and 120: Talló 384 La Cerdanya Per la Baga
- Page 121 and 122: 386 La Cerdanya La vida camperola a
- Page 123 and 124: Pedra 388 La Cerdanya La Batllia En
- Page 125 and 126: El Baridà 390 La Cerdanya Segons S
- Page 127 and 128: L’església de Montellà 392 La C
- Page 129 and 130: Querforadat 394 La Cerdanya Martine
- Page 131 and 132: 396 La Cerdanya Vima i la princesa
- Page 133 and 134: 398 La Cerdanya Martinet Coneixia d
- Page 135 and 136: Bibliografia 400 La Cerdanya AA DD,
- Page 137 and 138: 402 La Cerdanya GAY DE MONTELLÀ, R
ca que en el terme “hi ha dos <strong>de</strong>spoblats: Vilagrau o el<br />
Puig d’Urús i les Ferreres. Ambdós són a terres bastant<br />
feréstegues i poc escaients per al conreu, tot i que les feixes<br />
per aprofitar els bocins <strong>de</strong> terra més inversemblants<br />
hi són presents com a testimoni <strong>de</strong> l’esforç <strong>de</strong>ls pagesos<br />
d’aquesta contrada per a la supervivència.”<br />
Deixant la província <strong>de</strong> Girona i entrant a la lleidatana,<br />
es va cap a Prats. Explica Juan Antonio Bertran<br />
que aquest nucli “forma dos conglomerats <strong>de</strong><br />
cases, un a dalt, sobre un tossal rocós, anomenat el Cap<br />
<strong>de</strong> la Vila, i un a baix més gran i més mo<strong>de</strong>rn anomenat<br />
el Barri.” Cèsar August Torras exposa que el nucli<br />
“té un bonic aspecte d’antigor y ses velles y rònegues<br />
cases estan situa<strong>de</strong>s en un planell, al peu d’una petita<br />
eminència en la qual hi havia existit un castell <strong>de</strong>l que<br />
no’n que<strong>de</strong>n vestigis.” Del Cap <strong>de</strong> la Vila, interiorit-<br />
Baixa <strong>Cerdanya</strong>: la Baga 369<br />
zant-lo, Bertran comenta que “més que plaça, hi ha un<br />
ampli recinte amb uns bons masos que s’estenen per<br />
uns graciosos carrerons, on es <strong>de</strong>scobreixen algunes<br />
cases ben habilita<strong>de</strong>s com a segon habitatge, i al fons,<br />
una petita creu <strong>de</strong> ferro que es <strong>de</strong>staca sobre el preciós<br />
paisatge <strong>de</strong> la solana.” En canvi, <strong>de</strong>l Barri observa que<br />
“hi ha també bones cases, alguna ruïna i algun bloc<br />
d’apartaments que contrasta amb l’harmonia <strong>de</strong>l<br />
poble.” I, és ací, prop <strong>de</strong>l nucli, on Josep Vallverdú hi<br />
veu un “hotel, aplanat i en harmonia amb el paisatge i<br />
l’arquitectura muntanyenca, un poc alpina.”<br />
En companyonia municipal amb Prats hi ha Sansor,<br />
que als ulls <strong>de</strong> Juan Antonio Bertran té “uns pocs<br />
casals d’apecte rústic, alguns ben restaurats, i té al seu<br />
centre un safareig i un abeurador on van a beure uns<br />
preciosos ca<strong>vall</strong>s d’un mas veí.” El nucli, seguint Pau<br />
Vila, es troba “en mig <strong>de</strong> la verdor <strong>de</strong> la terrassa inferior;<br />
a l’entrada <strong>de</strong> l’estret d’Isòbol.” B<br />
Prats