sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

I, després de 6 anys, arriba l’adéu
Em recordo perfectament del
dia que vaig començar a
l’institut. Tenia dotze anys i
deixar l’escola enrere i anar a
l’institut feia que em sentís
gran, tenia moltes ganes de
començar. Sí, sí, de començar
les classes. Quina cosa
més rara!
El primer any recordo que tot
era nou, diferent... Anar a
classe es va convertir en
alguna cosa bona i divertida.
Recordo tots els professors
que vaig tenir i tots els alumnes
amb els quals vaig
començar, les xerrades als
passadissos, les excursions,
les rialles a classe i els amics
i amigues nous.
Van anar passant els anys i,
com més avançàvem, les
classes s’anaven complicant
i les coses anaven canviant.
Cada any va ser completament
diferent, tot ple de bons
moments, d’anècdotes que
encara recordo, amics i amigues
nous, professors amb
els quals encara tenc relació...
Però el més important
és que en aquest institut, i
juntament amb els companys
i els professors, hem anat tots
madurant i creixent, hem
compartit experiències i
moments que sempre quedaran
a la nostra memòria. I
també hi hem deixat la nostra
empremta, la nostra petjada,
que sempre es guardarà a la
50
c l o e n d a
història de l’institut. I és clar
que no tan sols nosaltres hem
canviant: l’institut també ha
canviat, en moltes coses cap a
millor i en algunes cap a pitjor,
canvis que ens han agradat a
alguns i a altres no.
Sense adonar-me’n, feia quatre
anys que havia començat aquí i
sortia al mes de juny amb el
graduat escolar a les mans.
Decisions difícils per triar el
nostre futur: batxiller, formació
professional... Gràcies als consells
del personal docent em
vaig decidir pel Batxillerat
Artístic, una decisió de la qual
no em penediré mai.
Ara sí que venia la cosa bona!
Aquests darrers anys puc assegurar
que han estat els millors
de la meva vida i un dels motius
ha estat haver triat aquest
camí. El pas pel batxillerat és
un camí dur, ple d’esforç i de
constància, però a la vegada
agraït: hi he conegut persones
molt diferents,
companys i amics
amb qui hem viscut
setmanes tràgiquesd’exàmens
i treballs,
però amb els
quals hem rigut i
plorat. Cada
broma, cada classe,
el treball plegats
al fogueró,
les discussions i
els bons moments
sempre els guardaré dins la
memòria. Aquests dos anys han
estat difícils, però impressionants,
i ara ja acabem, no ens
queda res i sortirem d’aquest
institut, aquest institut que s’ha
convertit en una segona casa.
Estic segura que jo mateixa, tot
i que m’ha costat molt haver de
venir algun matí, l’enyoraré i,
com jo, molts d’altres.
Ara és l’hora de la darrera carrera,
de dir adéu a l’institut i de
començar una nova etapa de la
meva vida, però sense oblidar
mai totes les persones amb qui
he compartit moments al
Mossèn Alcover, gràcies a les
quals he arribat fins aquí i que
m’han ajudat a créixer, no tan
sols com alumna, sinó també
com a persona, ja que si som qui
som és per haver compartit
aquests sis anys aquí.
Marta Serrano
2n Batxillerat Artístic
Dibuix: Gori Aloy, 1r Batxillerat A
Jo us dic que les rondalles d’Alcover, delicioses d’intranscendència, són de les coses
més serioses que poden haver estat mai escrites en qualsevol llengua.
Josep Pla