sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

42
Muntatge poètic i musical sobre la
poesia de Bernat Nadal
La trajectòria de Bernat Nadal és
ben coneguda pels lectors de poesia
manacorina. Els seus versos es
troben al bell mig de dues generacions:
la dels seus amics Miquel
Àngel Riera i Guillem d’Efak, i la
dels poetes més joves com Josep
Lluís Aguiló o Antoni Riera.
Bernat ha destapat darrerament
la seva dèria narrativa amb un
recull de relats curs, La part freda
del llit, encara que abans (a més
d’altres textos) havia escrit un llibre
no gaire conegut: Raó blaugrana.
El Barça com a filosofia. La
bíblia per a tots els culers del
món, que votarien sens dubtar-ho
la seva inclusió com a llibre de
text obligat a totes les escoles de
parla catalana.
De l’època anterior, hom pot trobar
el bessó de la seva escriptura
a r t s
en els poemaris publicats
abans de la dècada
dels noranta i que
foren seguits per un
llarg silenci. Encara
que sermpre va
seguir col·laborant
amb la premsa local,
fou la mort de
Miquel Àngel Riera
que l’esperonà a
publicar Memòria
fòssil, homenatge
al seu amic:
“Duc totes les absències com
rostres invertits / dins la
memòria feble...”
“Brusc, més d’una vegada
malaesc tanta eufòria / que
no és més que un infern,
mentre jo som un llop / solitari,
i brut de cendres de
records...”
El seguiren El vestit vermell i, poc
després, La carn que cruix. És sobre
aquests tres llibres que els alumnes
del Batxillerat d’Arts escèniques,
música i dansa de l’IES
Mossèn Alcover han ideat un
muntatge on les obsessions poètiques
de Nadal hi són
presents: l’absència,
l’amor, el desig, la
música, el pensament
existencial i el món
mediterrani. La pèrdua
i la traïció, però també
la redempció humana.
Poemes recitats i acompanyats
de música en
directe van permetre
endinsar-nos dins el
Bernat Nadal creador
d’una poesia de perfun
delicat.
El muntatge s’escenificà amb la
presència de l’autor el divendres,
8 de juny, a la Torre de ses Puntes
amb direcció de Joana M.
Massanet i cartell creat per
Sebastiana Galmés a partir d’una
fotografia de Marta Serrano.
Bàrbara Duran
Els pobles que no estimen el que és seu són pobles morts, que es fonen, s’esbalteixen,
s’anul·lenen dins la confusió.
Antoni M. Alcover