sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

SuZANNE
CoLLINS: Els
jocs de la fam
La Katniss Everdeen és una noia de
setze anys que viu amb la seva mare
vídua i la seva germana petita en un
dels barris més pobres del Districte
12, al país de Panem. Es guanya la
vida caçant il·legalment amb el seu
arc. Hi va acompanyada d'un amic
que es diu Gale, amb qui es troba
cada dia al bosc que hi ha més enllà
d'un reixat electrificat. A Panem, el
país situat a la Amèrica del Nord del
futur on viuen, cada any s'hi celebren
els Jocs de la Fam com a mostra
de poder per part dels governants.
En ser el narrador la mateixa
Katniss, només coneixem el que ella
sap. Així, anam observant el seu
estudi dels personatges del seu voltant,
des del seu amic Gale fins al
president de Panem o alguns dels
tributs. Podem apreciar com s'horroritza
en recordar que ha matat fredament
una persona o reflexiona sobre
la finalitat dels Jocs de la Fam.
Cada un dels personatges que surten
esmentats comença sent secundari,
però finalment tots acaben sent
imprescindibles. En una rebel·lió
cada persona conta, i en la història
que explica aquest llibre les circumstàncies
no canvien gaire, perquè
aquí comença la revolta dels districtes.
Aquest primer llibre toca temes com
la pobresa extrema, la fam, l'opressió
i els efectes de la guerra, entre d'altres.
La fam i la necessitat de recursos
que els ciutadans troben tant
dins com fora l'arena crea una
atmosfera d'impotència que els protagonistes
intenten superar en la
seva lluita per la supervivència.
La novel·la, la primera de la trilogia
a r t s
supervendes de Suzanne Collins (Els
jocs de la fam, En flames i L'ocell de la
revolta), ha estat adaptada a cinema
amb molt d'èxit. La combinació d'inventiva,
fantasia i intensitat fan del llibre
una lectura absorbent i molt apta
per a la gran pantalla.
Bel Miquel Cazorla.
2n ESO B
JoAN PuIG
I FERRETER:
Aigües
encantades
Cecília és filla d’una família d’un poble
de muntanya, que estudia a la ciutat,
però passa els estius a casa dels pares.
Allà, es resigna a la tradició i la religiositat
que hi ha presents. El poble,
seguint la tradició, prega a la Verge
amb la finalitat que s’acabi la sequera, i
Cecília s’hi oposa. Apareix un foraster,
amic seu, i junts provoquen una innovació
per al poble cercant altres mètodes
perquè s’acabi la sequera, uns
mètodes que s’oposen a la tradició religiosa
i, per tant, sorgeix un enfrontament.
En l'obra de teatre de Joan Puig i
Ferreter es veu clarament el conflicte
entre individu i societat. Aquesta
darrera simbolitza la realitat opressora,
cegada per la fe religiosa i la ignorància.
En canvi, l'individu representa l'ideal,
el coneixement basat en la ciència
i, sobretot, en la lluita per la “supervivència”
mantenint els propis principis,
seguint així una clara actitud vitalista.
El tema principal és l'enfrontament de
la cultura amb la tradició i la fe, ja que
hi ha uns personatges que representen
les noves generacions de gent amb cultura
que xoquen amb els personatges
antiquats, lligats a la tradició.
Cal dir que Aigües encantades és una
obra que s’inspira en Un enemic del
poble, de Henrik Ibsen. És un drama
que reflecteix molt bé la societat d'aquesta
època. El doctor Stockmann
denuncia que les aigües del balneari,
font principal d'ingressos del poble,
esdevenen un problema per a la salut.
Els habitants del poble intenten amagar
aquesta veritat i així aconsegueixen
que aquest fet només quedi en una
Fou el fundador de la dialectologia catalana.
denuncia del solitari doctor davant
de tot un poble. L'obra acaba amb
el judici del doctor Stockmann.
Això comporta que ell i la seva
família se n’hagin d'anar del poble.
A banda dels "enfrontaments" que
retrata l'obra, n'hi ha un altre que
és clau: l'enfrontament entre individu/societat:
un sol home, el
Foraster, arriba al poble per tal de
dur-hi les idees de progrés que
poden salvar-lo de la sequera.
Apareix la idea d'un ésser superior
capaç de fer canviar la seva societat,
de guiar la massa cap al canvi i
la modernitat. Però aquesta massa
social, que no té idees pròpies, el
rebutja i el margina.
Per aquest fet, consideram que és
una obra bastant clara a l’hora
d’estudiar el modernisme, ja que
s’hi veuen de forma evident les
seves característiques.
Segons la nostra opinió personal,
Aigües encantades ha estat un llibre
molt entretingut i didàctic
alhora. En primer lloc, és entretingut
perquè el que fa és reflectir un
conflicte entre la tradició i la innovació,
tema que podria ser molt
actual i que trobaríem en molts
altres àmbits. D’altra banda, també
és didàctic perquè a partir de la
lectura podem abstreure les idees
principals del moviment modernista,
que hem estudiat en profunditat
en 2n de Batxiller. En segon
lloc, recomanam aquest llibre principalment
a adolescents entre 4t
d’ESO i 1r i 2n de Batxiller.
Joan Sureda Riera
2n Batxillerat C
Francesc de B. Moll
41