sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

e n t r e v i s t a
gust de cordar. Després de tot aquest
treball, s’ha jubilat perquè la seva
cotxeria es cremà, juntament amb la
bova per cordar. Ara viu amb el seu
marit a Manacor.
Maria Isabel Quetglas Terrades
1r ESO B
Agda Carla Lima té 15 anys, procedeix
de Brasil i, com altres estudiants
que coneixem, fa quatre anys
va deixar el seu país amb la família
per establir-se a Mallorca, cercant
un futur millor. Estudia 3r d’ESO al
nostre institut i hem volgut entrevistar-la
perquè ens conti com ha
estat la seva adaptació a la nostra
terra i als nostres costums.
Sabies com era Mallorca abans de
venir?
No, vaig venir sense saber què em
trobaria. Em pensava que era una
illa molt petita, envoltada de muntanyes
i que la gent vivia dins barraques
dalt de les muntanyes.
Quina impressió vares tenir en arribar?
Primer de tot, moltíssim de fred, perquè
aquí estàvem a -2 graus i en
canvi a Brasil, a +45º. La meva primera
impressió va ser que hi havia
molts d’edificis, que eren antics, i
que la gent vestia d’una manera
diferent. No havia vist mai tants d’abrics
i bufandes!
Et va costar adaptar-te? Per què?
Sí, molt, perquè trobava a faltar la
família, els amics, les meves coses,
els meus animals...
Sabies que aquí es parlava català?
No, em pensava que es parlava
només el castellà.
I et va costar aprendre l’idioma?
No, de fet al primer any ja el parlava,
perquè el català és molt semblant al
brasiler.
Quines diferències hi ha en el comportament
de la gent del teu país i
De Brasil a Mallorca
la d’aquí?
En el meu país la gent és molt alegre, i
aquí no tant.
És molt diferent el tipus de menjar?
Sí, a Brasil es menja sempre arròs acompanyat
d’alguna altra cosa.
Pel que fa a l’educació, hi ha molta
diferencia entre els dos sistemes?
Sí, allà no és obligatori estudiar fins als
16 anys; pots deixar l’institut quan vols.
Però el sistema educatiu és molt dolent.
De fet, quan vaig arribar aquí, vaig trobar
que el nivell era molt alt, que jo
anava molt endarrerida respecte dels
meus companys. Em va costar molt
agafar el nivell, sobretot d’anglès, ja que
quan vaig arribar, tot i que m’havia
d’incorporar a 6è, no havia estudiat
gens d’anglès.
Ara mateix, què trobes més a faltar del
teu país?
La gent i els balls.
Després de veure la manera de viure,
t’agradaria tornar-te’n?
Sí, perquè m’agrada més
la manera de ser de les
persones.
Què és el que t’agrada
més d’aquí?
La forma de vida: aquí
puc tenir tot allò que
vull. Allà vivia en una
ciutat molt humil i aquí
és com viure en un
palau. Els preus aquí
són més barats, tant del
menjar, com de la roba,
etc. Heu de tenir en
compte que Brasil és un
país pobre i el sou dels
treballadors és molt baix. A part,
aquí hi ha molta més seguretat pels
carrers.
Què és el que t’agrada menys d’aquí?
La discriminació que hi ha: trob que
la gent és molt racista amb els que
vénen de fora. A Brasil, en canvi, la
gent és més amistosa, alegre, oberta…
Tu mateixa t’has sentit alguna vegada
discriminada pel fet de venir de
fora?
Sí, al principi les al·lotes d’aquí no
em tractaven gens bé, em feien bromes
de mal gust, intentaven posarme
la gent en contra…
Moltes gràcies, Agda, per les teves
respostes i pel teu temps.
Durant el dinar i el sopar, encara, tenia el seu criat que li feia de lector de llibres i
revistes i que, llapis en mà, anava subratllant o marcant...
Francesc de B. Moll
Taller de Premsa
35