sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

Director del CEPA Llevant (Centre
d’Adults de Manacor), president
de l’Associació d’Hemofília de les
Balears i delegat de l’Associació
Nofumadores.org a les Balears, va
ser jugador semiprofessional de
bàsquet i actualment és entrenador.
Quants anys tenies quan vares
començar a jugar a bàsquet?
9 anys
Quan jugaves a bàsquet, feies
moltes cistelles?
Vaig començar a aprendre a botar
la pilota i després a fer cistelles,
però el bàsquet no només és fer cistelles;
és un esport d’equip, on tot
compta i és tan important una bona
passada o un rebot com una cistella.
Quin és el partit que recordes
més?
Un en què vàrem quedar 140 a 35, i
un bon company meu, sempre
quan el veig, em diu: “Tenc el
record d’aquell partit on vares fer
56 punts!”
Actualment et dediques a entrenar?
Sí, ho volia deixar, però m’han fet
tornar.
Quins equips has entrenat?
Molts: el CIDE, la Salle, equips a
Calvià, a Sóller, a l’Espanyol, a
l’Aula Balear, a Manacor, 17 anys a
Porto Cristo i, ara, a Zona 5 .
34
e n t r e v i s t a
un bon dia amb en
Salvador Tàrraga
Et dediques al bàsquet
professionalment?
No, vaig ser semiprofessional
durant 10 anys.
També vaig tenir l’oportunitat
d’entrenar-me
amb el Barcelona un
any, però el que passa és
que en aquells moments
triaven gent més alta i,
amb 1’80, no era un dels
candidats. Va ser, però,
una experiència remarcable.
Quines altres dedicacions
tens?
L’esquí, el busseig, la mar (nedar), el
ping-pong, la música, ballar...
Qualsevol cosa que faci superar-me.
Bé, també intentar que la feina sigui
un hobby, que això sí que és una loteria.
Quina qualitat prefereixes en una
dona?
Que sigui persona, que reaccioni
davant els estímuls i que sàpiga llegir
sobre línies el que pertoca; però això
no és un privilegi de dona o d’home,
sinó de persones.
A quin lloc no aniries mai?
A un lloc on hi hagi terratrèmols o
guerres .
Amb qui parlaries una estona?
Amb el rei d’Espanya.
Quin és el teu principal defecte?
Que xerr massa i a vegades dic massa
el que pens.
Què te’n duries a una illa deserta?
Una bona companya.
Hem tengut l’honor de fer-li unes preguntes
a en Salvador Tàrraga, al poliesportiu
Na Capellera. Ha contestat
amb decisió i en un to agradable, i ha
estat en tot moment molt amable amb
nosaltres. Finalment, després de 10
minuts, ens hem acomiadat amb una
gran abraçada. L’entrevista ens ha servit
per saber com pot ser d’interessant
i plena la trajectòria d’un jugador de
bàsquet semiprofessional.
Marc Joan Cabrer Rosselló
1r d‘ESO B
Cordant i
recordant
Aquí tenim l’entrevista a na Maria
Siquier, que durant 43 anys ha cordat
cadires. Ha estat entrevistada
dia 14 de març, a les 3:35 de l’horabaixa,
a ca seva, a la sala d’estar.
Na Maria té 65 anys. Va néixer a
Muro, va viure la seva infància a
Montuïri i l‘adolescència a Felanitx
i, quan es va casar amb en Joan
Duran, vengué a viure a Manacor.
On i amb qui vàreu aprendre a
cordar?
A Manacor, amb la meva sogra.
Ho feis per passar gust o per
guanyar doblers?
Al principi, pels doblers, però després
per passar gust i, a més, em
tranquil·litzava.
Les vostres eines de treball són
unes bones companyes?
Sí, no em perjudiquen en res.
Per què vàreu triar cordar cadires
en lloc d’altres coses?
Perquè m’agradava molt.
Vàreu fer feina a cap altre lloc
abans de cordar cadires? Quant de
temps?
Sí, a Las Perlas, a Felanitx, durant 5
anys, abans de conèixer el meu
marit.
El vostre principal defecte?
El meu principal defecte és la sinceritat,
perquè la gent se n’aprofita,
d’això.
Amb qui parlaríeu una estona?
Amb el meu pare, que ja és mort.
Què us molesta més de la gent?
Que digui mentides.
Quina qualitat preferiu en un
home?
Que sigui bona persona.
A quin lloc del món no aniríeu
mai?
No aniria a la neu.
Hauríeu canviat res del vostre
passat?
No.
Acabam l’entrevista amb la conclusió
que na Maria Siquier ha treballat
molt dur, però passant molt de
Diuen si els catalanistes som separatistes. El catalanisme uneix, acosta, relaciona
unes regions amb altres.
Antoni M. Alcover