sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

e n t r e v i s t a
Els alumnes de na Magdalena es mudaren de valent!
quan vares començar?
Sí. El nivell ha baixat molt i hi ha
més mal comportament. A més,
abans l’institut era més petit, més
familiar.
T’agrada més el sistema actual o
el d’abans?
El d’abans, de molt! Del sistema
d’ara no entenc per què hem d’aprovar
els alumnes si no saben res
de res! Això és un engany!
Defineix-te amb cinc adjectius,
com a professora.
Som complidora (sempre vénc a
classe, no fall mai), molt benèvola
amb les notes (aprov molt), no
som autoritària (i em sap greu,
perquè trob que em falta autoritat;
voldria ser dura, però no en sé),
molt pacient i em prepar molt les
classes.
(Alguns companys, que són presents
quan li feim aquesta entrevista, n’afegeixen
molts altres, d’adjectius: molt
divertida, bona comunicadora, molt
estimada, amb un gran sentit de l’humor,
molt bona companya, bona persona,
sap riure’s d’ella mateixa, innocent
a voltes fins a la ingenuïtat...)
Quin ha estat el moment més
divertit de la teva vida laboral?
Al principi, quan jo feia classe
aquí, tot era molt diferent. Tots,
professors i alumnes, fumaven
dins les classes sense cap problema;
a més, els alumnes es tiraven
els cigarros de banda
a banda, s’aixecaven
sense demanar permís
i anaven a apagarlos
o a fer punta o vés
a saber què! Un dia,
davant aquest desgavell
i cansada d’avisar-los,
em vaig empipar
i els vaig donar
una passada grossa,
perquè era impossible
fer gens de feina. Vaig
dir-los que, si en lloc
d’estar a l’institut,
anassin a un internat anglès, d’aquests
tan severs, ja els haurien
tret defora a tots; que allà els ensenyarien
com comportar-se, haurien
d’anar uniformats (i no vestits
de qualsevol manera) i parlar amb
correcció. Com que justament
aquell any jo havia estat a
Cambridge, sabia bé de què parlava.
L’endemà es presentaren a
classe tots mudats: els al·lots, amb
americana i corbata, i les nines,
amb sabates amb tacó i falda!
Mare meva! Quan vaig entrar, s’aixecaren
i em digueren: “Buenos
días, señorita”. Vaig quedar sense
paraules, però els vaig dir:
“Al·lots, m’heu donat una bona
lliçó”.
I quin ha estat el moment més
dur?
L’any que es va implantar el sistema
ESO, jo, que volia anar de professora
moderna, vaig demanar
per fer un primer d’ESO. Fixa’t: ho
vaig demanar jo, perquè, com que
era la professora més antiga, podia
triar! I el resultat va ser que no
vaig ensenyar res en tot l’any! Em
vaig passar tot el curs dient: “Seis
i callau! Seis i callau!” No varen
aprendre res de res! Perquè te’n
facis un idea, tenia un alumne que
s’asseia a la cadira i no es llevava
la motxilla de tota l’hora.
Imagina’t! Entrava a la classe a les
8h, s’asseia amb la motxilla i espe-
rava que fossin les 11h per poder
anar a berenar! A més, es va passar
el curs signant els exàmens
com a Ramona, tot i que era un
nin, fins que un dia vaig adonarme
que la tal Ramona era en
Ramon. Era surrealista! I jo que
entrava a la classe i els parlava
de l’australopithecus i de l’homo
sapiens...! Figura’t! Era com si a
mi m’haguessin ficat dins la
NASA! No varen aprendre res
en tot l’any i jo, quan sortia de
l’aula, estava esgotada i nerviosa.
Aquell any em vaig autoposar
un 0 com a professora i l’any
següent em vaig autoexcloure de
fer 1r ESO.
Si ara tornassis a començar, tornaries
a triar la mateixa professió?
No ho sé. De vegades pens que
hauria d’haver fet Dret, perquè
m’agraden molt les lleis.
Ara que et jubiles, què trobaràs
a faltar d’aquesta feina?
No ho sé. Segurament, estar dins
les aules. El que menys enyoraré
és corregir.
I per acabar, dóna’ns un consells
per als futurs professors i
també per als alumnes?
Als professors, els recoman
molta paciència, han d’estar pels
alumnes. En entrar dins l’aula,
t’has d’oblidar de tot perquè ells
t’absorbeixen, reclamen una
absoluta atenció, no et pots despistar
gens. També és convenient
que intentin no dur-se’n els problemes
de l’institut fora, s’han de
distreure per agafar energies per
a l’endemà.
Als alumnes, els recoman que
estudiïn, que no creguin que
sense fer feina s’aprèn o s’aprova.
Han de fer feina!
Gràcies, Magdalena, i sigues feliç
en aquesta nova etapa.
Taller de premsa
Aquesta franquesa, aquesta ingenuïtat eren la font de la seva simpatia i foren també la
font de les seves enemistats.
Francesc de B. Moll
29