sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

28
T’enyorarem,
Magdalena...
Enguany, el mes de juny, després
de 36 anys de treballar al
Mossèn Alcover, es jubila na
Magdalena Nicolau, “històrica”
professora d’Història d’aquest
centre. Coneguda per
molts com s’Escórpora, de
seguida ens ve al cap el dubte:
“per quin motiu els alumnes li
posaren aquest malnom? Una
escórpora és, segons el diccionari,
un peix que té glàndules
verinoses, la picada dels quals
resulta molt dolorosa. Era dura
la Magdalena d’altre temps?
Deixem la resposta a l’aire. Ara
bé, qui té la capacitat d’entrar a
la classe i, com a presentació,
dir: “Bé, al·lots, jo som na
Magdalena Nicolau i sé que
em diuen s’Escórpora. Au, idò,
anem per feina”, és d’una
pasta especial. Tot plegat diu
molt de la capacitat de riure’s
d’un mateix. Un vici molt,
molt sa i poc estès avui dia.
Moltes generacions han passat
per les seves mans i poden testimoniar
que, tanmateix,
queda poc o res d’aquella
“escórpora” d’altre temps. O
potser sí: la ironia, l’expressivitat,
la naturalitat...
e n t r e v i s t a
L’autenticitat, en definitiva. Na
Magdalena, més que explicar
Història, l’ha “contada”, l’ha fet
entenedora, l’ha situada al nivell
quotidià perquè els alumnes la
vegin com una cosa viva (“Ara us
explicaré el feudalisme.
Imaginau-vos-ho: jo som el rei, i
vosaltres, el poble!”). I, d’aquí, les
seves incursions en la intrahistòria
(són memorables episodis com
el de la princesa d’Èboli, les relacions
amoroses de la duquessa
d’Alba i un llarg etcètera). Amb
ella, se’n va un trosset d’institut.
N’estam segurs.
Comencem, ara sí, l’entrevista.
Magdalena, per quina raó vares
decidir estudiar la carrera
d’Història?
Perquè sempre m’ha agradat molt
la història.
Un cop acabada la carrera, per què
optares per dedicar-te a l’ensenyament?
En realitat, no ho vaig decidir. Em
va venir donat sense proposarm’ho.
El que va ocórrer és que es
va morir el professor d’Història,
don Maties Bosch, i em varen proposar
substituir-lo. Imagina’t com
anaven les coses abans: varen
venir a ca nostra a cercar-me!
Quants d’anys fa que treballes a
l’IES Mossèn Alcover?
36 anys!
(Aquí, na Bel, la bibliotecària, ens
conta que una vegada na Magdalena li
va dir: “Jo som com una columna d’aquest
centre, com un d’aquests canteranos
mallorquins que hi ha al segon
aiguavés de les cases i que, com que
tota la vida hi has passat per davant, ja
ni te’l mires, perquè és com una part
estructural de la casa. Jo, idò, som
com un canterano de l’institut.”)
T’agrada l’ambient d’aquest institut?
M’agradava més abans. Era més
familiar.
A quins centres més has estat?
A cap altre.
Quines assignatures has fet?
Geografia i Història.
Què t’agrada més de la teva
feina?
M’encanta fer classe, estar dins
l’aula, ensenyar, el tracte amb els
alumnes... Moltes vegades pens
que hauria de pagar en lloc de
cobrar per fer la feina. I, sobretot,
m’agradava quan hi havia el sistema
de BUP (Batxillerat Unificat
Polivalent) i COU (Curs
d’Orientació Universitària).
(Alguns companys seus afegeixen que
na Magdalena és un “animal d’aula”,
d’aquests professors que “necessiten”
l’aula. Ella arriba a la classe, agafa la
cadira i “conta” la història, la fa
amena, però sobretot viva, fa que els
al·lots comprenguin els fets històrics.
És una gran, gran, professora d’història!)
I què és el que t’agrada menys?
Sens dubte, el comportament d’alguns
alumnes.
Has posat moltes amonestacions
al llarg de la vida com a professora?
No, molt poques.
Hi ha moltes diferències entre
l’ensenyament d’ara i el d’abans,
La política ha d’esser cosa de tots i en profit, no d’una classe, sinó de tothom, de tota
la nació!
Antoni M. Alcover