sa clau 20086.qxd - IES Mossèn Alcover

SA CLAu LAu
NúMERo 18. CuRS 2011-2012. IES MoSSèN ALCoVER. MANACoR.
Guanyador del primer premi del concurs de dibuix a partir de la rondalla
En Mirando: Lluís Vecina Rufiandis, 1r de batxillerat A
150è aniversari
de mossèn
Alcover
Viatge al Delta de
l’Ebre
Seccions Europees
a Londres
Entrevistes:
Magdalena
Nicolau
José Viver
Què m’agrada i
què no m’agrada
de Manacor?
Tribus urbanes
Deesses per nassos
Exposició a la
SACMA
La poesia de
Bernat Nadal

1r premi de 3r i 4t del concurs de
dibuix sobre la rondalla En Mirando:
M. Antònia Vanrell, 3r ESo A.
2n premi de batxillerat del concurs de
dibuix sobre la rondalla En Mirando:
Miquel Caldentey Grimalt, 2n batx A.
Depòsit legal: P.M.-1.348-2007
2n premi de 3r i 4t del concurs de
dibuix sobre la rondalla En Mirando:
Natàlia Picó Aguiló, 4t ESo C.
1r premi de 1r cicle del concurs de
dibuix sobre la rondalla En Mirando:
Miquel Sureda Grimalt, 1r ESo C.
2n premi de 1r cicle del concurs de
dibuix sobre la rondalla En Mirando:
Antoni Santandreu Fullana, 1r ESo B.

E d i t o r i a l
Alumnes del Taller de Premsa 2011-2012
Editorial
Sembla que al Taller de Premsa no hem entès bé les retallades
i en lloc de fer una revista de 40 pàgines, com cada any,
l’hem feta de 52 pàgines.
Enguany, 150è aniversari del naixement d’Antoni M.
Alcover, li havíem de dedicar a ell les citacions. En Llorenç
Mas n’ha fet la selecció.
Mossèn Alcover som nosaltres.
SuMARI
EDIToRIAL
P. 3
NoTíCIES
P. 4 A 13
SoRTIDES
P. 14 A 17
QuI SóN?
P. 18 I 19
oPINIó
P. 20
DIA DEL MoSSèN
P. 21 A 23
REPoRTATGES
P. 24 A 27
ENTREVISTES
P. 28 A 37
ARTS
P. 38 A 47
HoRòSCoP
P. 48 I 49
CLoENDA
P. 50
CooRDINADoRA:
Caterina Sureda Vallespir
REDACCIó
José Alberola
Irene Álvarez
Jaume Caldentey
Josep Cànaves
Allan Dos Santos
Jaume Galmés
Agda Lima
Mónica Rivas
Rafel Salas
Mateu Santandreu
Pere Sureda
Mustaphà Zaouagui
CoL·LABoRADoRS
Mariola Michelini Sola
M. Antònia Bauzà Morey
Miquel Galmés Sagrera
Mireia Tregón Alonso
Martí Rosselló
Marta Serrano
Bel Miquel Cazorla
Antònia Santandreu
Margalida Alomar Galmés
Mónica Muñoz García
Tonina Caldentey Gelabert
Maria Bordoy
Paula Gayà
Antònia Martí
Maria A. Llodrà
Laia M. Carreras Fons
Maria A. Morey
Margalida Truyols
Marc Joan Cabrer Rosselló
Maria Bel Quetglas
Sílvia Maymó
Maria Àngela Sureda
Joan Sureda Riera
Josep Carner
Comissió d’innovació
Comissió ambiental
Comissió lingüística
Comissió de convivència
Dep. de Plàstica
Bàrbara Duran
Bel Martí
Josep Pérez
Pi Subirats
Catalina Rosselló
Bàrbara Oliver
Joan Vives
Pep Bagué
Maquetació:
Bartomeu Carrió
Fotografies:
Bel M. Riera
Frases peu de pàgina:
Llorenç Mas
3

OLIMPÍADA DE BIOLOGIA
2n premi de centres.
Participants: Marina Adrover,
Sebastià Capó, Sebastià Quetglas i
Àngel Rosado.
OLIMPÍADA DE QUÍMICA
1r premi de centres.
Participants: Àngel Rosado, Joan
Sureda, Sebastià Capó i Neus
Alcolea.
OLIMPÍADA DE GEOGRAFIA
1r premi de centres.
1r premi per a Joan Sansó
Barceló.
Accèssit per illes: Tomeu Miquel
Obrador.
Participants: Henry Cueva,
Mateu Caldentey, Joan Toni
Riera, Joan Sansó, Laura Torres,
Tomeu Miquel, Baltasar Martí,
Maria Llull i Pedro Bassa.
OLIMPÍADA D’HISTÒRIA DE
L’ART
Per sisè any consecutiu, els alumnes
de l’IES Mossèn Alcover han
resultats premiats a l’Olimpíada
d’Història de l’Art.
2n premi: Roser Riera Llull.
3r premi: Àfrica Bauzà García-
Arcicollar.
4
Premis, premis, premis...
olimpíades
a la uIB
n o t í c i e s
Proves
Cangur
Francesc Vanrell Bosch, alumne
de 1r de Batxillerat, va obtenir
el primer premi de la seva categoria
en el concurs Cangur
2012.
Batxillerat
Arts
Escèniques
PREMI BUERO VALLEJO
2011
1r premi Balears: Carme
González i Sebastià Rosselló.
2n premi nacional: Carme
González i Sebastià Rosselló.
PREMI BUERO VALLEJO
2012
2n premi Balears: Carme
González i Sebastià Rosselló.
1r premi millor actriu: Carme
González.
Batxillerat
Arts Plàstiques
CONCURS MICROMETRAT-
GES CINE GOYA
4t premi: Aleix Castells.
CONCURS DISSENY CAMISE-
TA DE SANT ANTONI 2012
3r premi: Marta Serrano.
CONCURS CARTELL DELS
COSSIERS DE MANACOR
1r premi: Gori Aloy.
CONCURS PORTADA DE
L’AGENDA 2012-13
1r premi: Lucía Melón.
OLIMPÍADA DE DIBUIX
Menció honorífica: Joan Antoni
Reyes.
un home qui pren de gust totes les coses que li són d’obligació, val per
setze.
Antoni M. Alcover

Durant el curs 2011-12 una
comissió formada per diferents
professors del Mossèn Alcover
(A. Binimelis, B. Duran, A.
Ferragut, X. Obrador, M. A.
Pinya i C. Rosselló) ha treballat
en el disseny d’activitats i projectes
d’innovació pedagògica
al centre.
Aquesta feina duita a terme ha
tingut diverses fases:
Anàlisi d’activitats educatives
realitzades al nostre institut en
anys anteriors, que podrien ser
convertides en projectes, i recollida
d’informació sobre actuacions
en altres centres.
Elaboració de propostes concretes:
A partir de les activitats per a la
diada de Mossèn Alcover sobre
una rondalla acordada, es
podria dissenyar un projecte de
centre del qual formassin part
diferents departaments, com
Plàstica, Català, Castellà,
Anglès, Alemany, Naturals
(estudi dels ecosistemes rondallístics,
per exemple).
n o t í c i e s
Comissió d’innovació: projectes
per al proper curs
Dibuix de Lluís Vecina Rufiandis. 1r Batx. A.
Dinamitzar els departaments:
fer un banc de recursos
per tal que els professors
hi puguin deixar el
material que preparen i que
altres professors ho puguin
veure altres anys. Això es
podria fer mitjançant el
Moodle.
Fer una revista digital en la
qual cada departament disposi
d’un espai. Es podria
fer un número trimestral.
Etwinning: és una comunitat de
centres escolars d’Europa en
línia. Allà hi pots cercar centres,
persones o projectes o hi
pots deixar la teva idea per tal
que altres s’hi afegeixin. Una de
les coses positives és que el projecte
pot tenir la durada que
vulguis i no hi ha paperassa.
-Projectes Comenius: aquests
dos cursos anteriors al centre es
va dur a terme un projecte multilateral
sobre art. A diferència
de l’Etwinning, hi ha molta
paperassa, però també es reben
doblers.
Contactes amb la
regidoria de
Cultura perquè
els alumnes de
Batxillerat de
Música i Arts
Escèniques, i els
d’Arts Plàstiques
puguin participar
en activitats
de cara al públic
a Manacor.
També estam
preparant, amb
vista al curs
Dibuix de Coriama González. 1r Batx. A.
2012-2013, un projecte d’innovació
pedagògica anomenat
“Els espais naturals protegits
de Manacor: conèixer per protegir”;
es pretén la triple funció
de treballar a nivell transversal
i interdisciplinari continguts,
competències bàsiques i l‘educació
en valors, mitjançant un
conjunt d’activitats que es treballaran
al primer cicle d’ESO
a diferents àrees i se’n presentaran
els resultats a fi de curs,
amb una exposició dels materials
elaborats pels alumnes.
Durant el segon i tercer trimestre,
s’ha fet una reflexió sobre
els materials i experiències
recopilades, a part de redactar
totes les propostes anteriors.
Ara mateix demanam que tots
els departaments que vulguin
participar-hi ens facin arribar la
seva proposta concreta i també
opinions i suggeriments.
Comissió d’innovació
Mossèn Alcover guanya sempre. Els altres escriptors han format treballosament els
rius isolats. Mossèn Alcover ha escollit el mar, a on arriben tard o d’hora els rius.
Josep Carmer
5

El títol era ben revelador:
“TEMPS DE CRISI”. El projecte
partí d’una idea col·lectiva dels
alumnes del Batxillerat Artístic,
sota la supervisió i l’assessorament
dels professors del
Departament de Plàstica.
En temps de pocs doblers i de
gent molt cremada, s’optà per
un fogueró reivindicatiu. És
vera que potser es va defugir
una mica l’espectacularitat dels
altres anys i es valorà més el
missatge, el contingut, que, evidentment
tenint en compte el
context en què vivim, havia de
6
n o t í c i e s
Fogueró de Sant Antoni
ser crític. Per això qui va cremar
damunt els tions va ser una guarda
d’ovelles. Però aquestes ovelles
(llegiu “alumnes“, “comunitat
educativa“ i, més en general,
la “societat“), en lloc de ser dòcils
i obeir a ulls clucs el lladruc del
ca guardià, s’havien rebel·lat,
havien esdevingut “ovelles
negres” i s’apuntaren al carro de
les manifestacions portant,
cadascuna, cartells amb les seves
queixes.
Com que hi havia, comparant-ho
amb les altres edicicions, molts
pocs mitjans econòmics, aquests
quedaren suplits per la imaginació
i per les ganes. Els alumnes
s’encarregaren de la tasca de fer,
cadascun, una ovella a partir del
material que tenien i un cartell
amb una glosa reivindicativa. I
tothom (professors i alumnes) hi
féu la seva aportació: llenya, fustes,
cartró, material reciclat, etc.
En temps de pocs doblers, només
ens queden les ganes i les bones
idees!
Redacció
Sí, som amadors de la llengua catalana; l’amor a aqueixa llengua ens ablama el cor, i
ens fa fer tot el que feim.
Antoni M. Alcover

n o t í c i e s
Tot va molt ràpid, massa ràpid.
Poquíssimes hores després de la
festa ja estàvem avaluant. Com
sempre, algunes notes, les més
difícils, van ser segurament decidides
de matinada. Ara ja estem
tots per altres coses: que si la
selectivitat; que si la resta de
grups −de fet, la majoria− entren
en la fase decisiva, amb tot el que
això implica; que si les incerteses
i els conflictes del futur immediat,
etc... Tot d’una passarem pàgina,
com sempre i ens quedarà pendent,
també com sempre, una
anàlisi pausada i compartida. A
mi em costa resignar-me a aquesta
fatalitat. Fer una reflexió com
cal hauria necessitat dies, no
hores. Però resulta que la revista
s’ha de tancar i no hi ha temps per
a floritures literàries. Així és que,
com a mínim, i purament a tall
d’exemple, voldria proposar-vos
un parell (mallorquí) de consideracions.
I qui vulgui les pot
estirar tant com li plagui, o n’hi
pot afegir... Faltaria més.
.- Si em fessin triar un moment
estel·lar de la nit de dijous, ho tindria
claríssim: cadascuna de les
moltes vegades que alumnes de
primer d’enguany em van dir:
“L’any que ve, nosaltres”.
.- Aquesta era només la cinquena
festa de graduació. No direm que
sembla una festa de “tota la
vida”, però sí que sembla ja un
acte que es comença a consolidar.
Hi havia qui hi havia de ser: pro-
La festa de graduació 2012
fessors d’enguany, alumnes
que es graduen enguany,
familiars i amics. Però hi
havia també alumnes que
encara no s’han graduat,
alumnes que ja s’han graduat
i professors que ja s’han
jubilat. Aquesta afluència
alguna cosa deu voler dir.
Tenim una festa que ens fa
millors.
.- Per tercer any consecutiu
hem trobat padrins (en Toni
Galmés, en Toni Llull, en Toni
Riera, na Maria Bel Servera i en
Joan Toni Sunyer). Han acceptat el
repte amb il·lusió i orgull, i han fet
una feinada, ben igual que feren
na Magdalena Gelabert i en Toni
Gomila anteriorment. L’any que
ve, què? Alguna cosa se’ns ocorrerà.
.- L’any passat va fer fred i amenaçava
pluja. No va ploure. Enguany
amenaçava “pluja” i va “ploure”. I
quan “plou” és molt difícil no
“banyar-se” o quedar “remull”.
Probablement, la immensa majoria
hauríem preferit un “cel” estirat i
sense opcions de tempesta.
.- Tenim els nostres propis problemes
de centre, singulars i específics.
Però aquesta generació que
s’estava acomiadant de nosaltres
no viu aïllada ni desinformada.
Sobtadament, de cop i volta, se’ls
han tancat moltes portes. No és
que vegin el futur ple d’interrogants;
el veuen ple de negatives.
No és només que entenguin el
futur com un repte; l’intueixen
com una mena de camp de
mines. Tenim els nostres propis
problemes de centre, ja ho hem
dit, però molts dels nostres estudiants
n’hi sumen més i més
greus de familiars i socials. No
viuen aïllats. No vivim aïllats. No
era lògic esperar que la festa fos
una illa. I, tot i això, recordem-ho,
dijous va ser bàsicament una
festa.
.- Es va parlar molt, aquell
vespre, i ara no faig referència
als glosadors. Els alumnes van
intervenir i s’ho havien preparat.
Hi va haver humor, i del bo
−perdoneu que personalitzi,
però “enhorabona, Sebastià
Rosselló”. Na Magdalena
Nicolau va rebre, si més no, una
petita part del reconeixement
que mereix i que a nosaltres, els
seus companys, no ens permet
que li expressem. Ells, els seus
tutorats, no van tenir tants miraments
i la van tractar com una
reina. En definitiva, va predominar
el to lúdic i distès, es van
poder sentir molts més mots d’agraïment
que de queixa. És
important fer els recomptes amb
precisió. Això no amaga el fet
que algunes de les paraules pronunciades
van ser escoltades
amb dolor. Van ser també
escrites amb dolor i llegides amb
dolor.
.- Les “formes” són importants,
evidentment. Són molt importants.
Però els “fons” ho són
també, i no ho són menys.
.- Vam quedar curts de begudes,
d’acord. Tot fos tan bo d’arreglar
per a l’any que ve com això. Ja hi
estam fent feina.
.- ...
Pep Bagué, a final de maig de
2012
Ell es lleva cada dia a les quatre del matí, tant d’estiu com d’hivern, i no cessa de
treballar cap hora del dia, fora de les de menjar i una de passeig.
Francesc de B. Moll
7

Durant aquest curs 2011-12, els
alumnes de primer curs de
Batxillerat de Música i Arts
Escèniques del Mossèn Alcover
hem pogut gaudir d’un taller
organitzat des del Departament
de Música per Joana Mª Perelló i
Bàrbara Duran.
El taller ha consistit en una sèrie
de sessions amb el compositor
manacorí Xavier Gelabert (1976),
que és també arranjador, professor
de música i director del cor
Ars Antiqua.
La finalitat era que individualment
o col·lectivament els alumnes
ens inventàssim una obra i
que aquesta estigués escrita i
pogués ser interpretada. Al principi,
nosaltres no ho teníem gaire
clar, perquè fins ara la creació
d’una obra era impensable per
cada un de nosaltres, per la dificultat
i per la inexperiència. Però,
amb una finalitat ben marcada a
cada sessió i amb l’ajuda de
Xavier Gelabert, les coses s’han
anat fent més fàcils i s’ha arribat
n o t í c i e s
Taller de composició de Xavier Gelabert
8
al punt en què dia 1
de juny es presentaran
les obres compostes
pels alumnes a la
Sala Sacma, conjuntament
amb l’exposició
d’obres dels estudiants
del Batxillerat
d’Arts Plàstiques.
Com hem comentat,
cada sessió tenia una
finalitat concreta, i
entre una i altra hi ha hagut unes
dues setmanes per poder realitzar
la feina per parts. En la primera
sessió, Xavier va mostrar vídeos
de música contemporània per
agafar idees i demostrar-nos que
fer una peça musical no significa
necessàriament utilitzar instruments
simfònics, ni que l’obra
hagi de durar un temps determinat.
També vàrem veure diferents
tipus d’escriptura i la possibilitat
d’inventar-ne una per escriure la
nostra peça. La feina per a la
següent sessió va consistir a pen-
sar en l’obra que volguéssim fer i
com l’escriuríem. Xavier ens va
ajudar amb les idees i ens les va
simplificar perquè, inconscientment,
nosaltres mateixos ho complicàvem
massa. I finalment, en la
tercera sessió, ja va veure les nostres
peces escrites.
Per acabar, voldria remarcar la
gran ajuda i la total disposició
que ha mostrat Xavier venint gratuïtament
per amistat amb les
professores i, sobretot, per l’empenta
que ens ha donat en el
desig de voler ser millors músics.
Martí Rosselló
1r batxillerat G
Trobada de Seccions Europees
Els dies 28 i 30 de març va tenir
lloc a Manacor la quarta trobada
del programa de Seccions
Europees que duen a terme els
departaments de Música i
Anglès dels Instituts Joan Taix de
Sa Pobla, l’IES Binissalem i l’IES
Mossèn Alcover de Manacor.
Jocs de presentació, body percussion,
dansa i cant són les activi-
tats musicals que es duen a
terme.
Els alumnes participants ensenyen
una dansa als alumnes dels
altres instituts, usant la llengua
anglesa com a mitjà d’expressió,
compartint moments de molta
diversió i aprenentatge. No cal
dir que els alumnes de primer
d’ESO són els que més tímids es
mostren, però ben aviat la
parla deixa de ser un problema.
Resulta curiós veure
danses mallorquines ensenyades
en anglès.
Els alumnes de tercer ja fan,
fins i tot, presentacions de
les diferents “performances”
en anglès. A ells els toca el
repertori històric, ballant des
de danses medievals fins a
branles renaixentistes.
El matí s’acompanyà d’un bon
berenar compartit, i de cançons
en anglès interpretades conjuntament.
Aquí alguns alumnes
mostren també el seu domini de
la guitarra, piano i percussió.
Absolutament tots (professors i
alumnes) participen amb ganes i
il·lusió.
Cal fer esment a l’ajuda prestada
pel personal del Teatre de
Manacor, que feu possible que
els mitjans tècnics necessaris no
fossin un problema.
Acompanyats d’un temps assolellat,
els dos dies de trobada
foren un èxit que caldrà repetir.
Bàrbara Duran
El Dr. Schädel me n’ha tengut de preparats (d’estudiants) que volen aprendre el català;
jo els en donaré una hora de lliçó per hom i ells la’m donaran d’alemany.
Antoni M. Alcover

La comissió lingüística durant
aquest curs escolar ha treballat
en tres eixos fonamentals: voluntariat
lingüístic, concursos lingüístics
i el foment de la llengua
catalana al centre.
Com a tercer any consecutiu hem
potenciat el voluntariat. Han
estat una trentena d’alumnes
voluntaris que s’han trobat
durant els esplais de cada divendres.
En aquestes trobades s’ha
parlat en parella i s’han fet jocs
lingüístics. A final del primer trimestre
els professors de la comissió
els vàrem organitzar una
gimcana pel centre de Manacor,
Dia 18 de juny tendrà lloc la tercera
edició de la cursa de minicotxes
solars al campus de la
UIB. L'IES Mossèn Alcover hi
participarà en la modalitat de
velocitat.
Els minicotxes solars són petits
artefactes que funcionen amb
l'energia solar i els alumnes els
han de muntar a partir d'uns
kits. Aquests
kits són subv
e n c i o n a t s
per la mateixaorganització
de la
cursa.
Tant ha estat
l'interès dels
n o s t r e s
a l u m n e s
que alguns
n o t í c i e s
Comissió lingüística
on hi havia proves lingüístiques,
històriques i de cultura
tradicional. Com veureu a les
fotografies, una de les proves
era contar una rondalla a la
Institució Mossèn Alcover,
rondalla que els havia de ser
contada prèviament per la
gent del carrer. Una altra activitat
que ha conclòs el voluntariat
d’aquest curs ha estat la
trobada de voluntaris lingüístics
que s’ha fet a Son Servera, a l’IES
Puig de Sa Font, el dia 25 de maig.
La trobada ha estat organitzada
pels mateixos de la comissió lingüística
de l’IES serverí. Des d’aquí
els volem donar l’enhorabona
per la bona organització, sobretot
a Remei Ortiz i a l’alumnat del
mòdul de cuina. Segons els
comentaris dels nostres voluntaris,
el documental Soufian, aprèn a
volar fou molt adequat i emotiu
perquè era un exemple de superació
personal i d’integració lingüística
i social.
III cursa de minicotxes solars a la uIB
grups que no poden optar a la
subvenció han decidit dur els
seus propis kits.
Els participants poden dissenyar
la seva versió de minicotxe a partir
de les modificacions del cotxe
del paquet, sempre i quan no es
substituesquin la placa solar i el
motor del cotxet. La resta dels
elements es poden modificar.
Tota l'energia utilitzada pel cotxe
ha de provenir de la placa solar
del kit en el moment de la cursa,
no poden dur energia emmagatzemada
en cap bateria.
A més de la categoria de velocitat,
es pot optar a les categories
d'aplicació de coneixements científico-tècnics,
de creativitat i d'ús
de materials reciclats.
Ecocentre considera molt interessant
la participació en aquesta
També ha estat un èxit el II concurs
lingüístic: Jugam amb la llengua.
A través de la pàgina web
s’han anat penjant les proves, els
tutors n’han fet divulgació i més
d’una trentena d’alumnes hi ha
participat.
I, per commemorar el 150è aniversari
de Mossèn Alcover i el
50è aniversari del diccionari,
vàrem muntar dins la diada del
Mossèn una paradeta amb totes
les seves obres: rondalles, CD
didàctics de les rondalles, estudis
divulgatius sobre la seva
figura... En aquesta paradeta hi
havia dos jocs lingüístics: un de
trobar sinònims de paraules
genuïnes de Manacor, i l’altre
d’endevinar el títol de cançons
en català. A la vegada vàrem
donar a conèixer la campanya
dels “Enllaçats pel català”.
Esperem que l’any que ve
puguem seguir amb la nostra
tasca començada!
Comissió lingüística
competició no solament pel fet de
poder guanyar una cursa, sinó
perquè els alumnes que hi concursin
puguin esdevenir en un
futur agents de canvi per aconseguir
un desenvolupament sostenible
i equitatiu, a més de realitzar
activitats de divulgació de la
ciència i la tecnologia.
Ànim i esperem que puguin
aconseguir algun premi.
Comissió Ecocentre
Quin testimoni més unànime de l’admiració i de l’amor universal que ha despertat
l’obra de Mossèn Alcover!
Josep Carner
9

Dilluns 16 d'abril, just a la tornada
de les vacances, Elisabet
Prim Bauzà, llicenciada en
Traducció i Interpretació i exalumna
del nostre centre (potser
per això va acceptar fer
10
n o t í c i e s
Elisabet Prim parla sobre Nova Zelanda
Escriptors del trimestre: Robert Louis
Stevenson i Rudyard Kipling
Durant el curs 2010-2011 i dins
el marc del Pla de Lectura del
centre, la Biblioteca Miquel
Àngel Riera ha creat la figura
de l’escriptor del trimestre.
aquesta feinada a canvi de les
gràcies) va oferir una xerrada en
anglès als alumnes de 4t ESO
per explicar el seu viatge a
Nova Zelanda, que va coincidir
amb el terratrèmol d'ara fa un
any. Aquesta xerrada
s'emmarca
dins el pla de lectura
de 4t d’ESO,
coordinat pel
departament d’anglès,
el tema principal
del qual és
"Austràlia i Nova
Zelanda".
Catalina Rosselló
Es tracta de seleccionar un clàssic
de la literatura juvenil universal i
presentar-lo a tots els grups
d’ESO a través de la projecció
d’un audiovisual i d’una sessió
informativa. Els grups passen,
normalment de dos en dos, per la
biblioteca a l’hora d’alternativa.
Les sessions, catorze cada trimestre,
van a càrrec dels bibliotecaris.
Posteriorment, els professors
d’alternativa poden fer unes activitats
sobre l’escriptor que es troben
en paper o en format PDF a la
web del centre.
Els escriptors seleccionats aquest
curs han estat els britànics Roald
Dahl i J. K. Rowling.
Durant el tercer trimestre, la figura
estudiada serà la de Jules
Verne.
Redacció
El bon govern el mos hem de guanyar amb els nostres punys, lluitant a tota ultrança,
batallant amb tota l’ànima les batalles de la política sana i honrada.
Antoni M. Alcover

n o t í c i e s
Visita de l’escriptora Neus Canyelles
Dia 26 de gener de 2012, els
alumnes de 4t d’ESO de l’IES
Mossèn Alcover rebérem la
visita de Neus Canyelles.
Aquesta escriptora és, sobretot,
narradora, autora de diversos
reculls de contes breus, com Els
vidres nets i altres contes, i de
diverses novel·les, com Cap
d’Hornos o La novel·la de
Dickens.
A més a més, és l’autora del llibre
de lectura obligatòria de
català per al primer trimestre.
Tots tinguérem l’oportunitat de
conèixer-la gràcies a aquesta
visita i poguérem compartir
amb ella les impressions que
ens va fer la novel·la i demanar-li
dubtes sobre el que volguérem.
Crec que ens agradà a
tots conèixer l’escriptora del
llibre que havíem llegit, perquè
ens ajudà a entendre’l millor i a
valorar més la seva feina com a
novel·lista.
L’obra que llegírem fou La
novel·la de Dickens i tracta d’una
dona jove, aficionada a l’escriptura,
que es troba a l’atur. Ella i
la seva filla, Cecília, han de fer
sacrificis per poder arribar a final
de mes i no es poden permetre
cap tipus de luxe. A més, Blanca,
la protagonista, es vol divorciar
del seu marit, i per això haurà
d’aconseguir una suma considerable
de diners. A part d’això,
Blanca pateix migranya, que li
apareix quan s’estressa o passa
un mal moment. A vegades, té
al·lucinacions, en les quals apareix
el fantasma de Dickens, l’autor
del llibre que llegia durant la
infància en un orfenat anomenat
Grans esperances.
P a r a l · l e l a -
ment a aquesta
història,
apareixen els
veïns de
B l a n c a ,
Samuel i
Gina, que van
tenir una
espècie de
relació, però
es va acabar
perquè no
buscaven el
m a t e i x .
Samuel és un metge que, després
de la mort de la seva dona, va
deixar de fer feina, però la seva
passió per la psicologia retorna
després d’ajudar Blanca durant
un dels seus atacs de migranya.
Gina és molt amiga de Blanca i
treballa a un pub, però com que
és molt guapa, vol presentar-se
per ser miss. Perd el concurs i se’n
va a viure al poble de la seva
mare. Allí, sa mare li diu que vagi
a presentar-se per a una feina,
però l’autobús amb el qual anava
té un accident i ella queda paralítica.
La història acaba quan
Blanca ha trobat feina a un supermercat
i va a pagar-se el divorci, i
Samuel parteix cap al poble de
Gina per tornar amb ella.
El llibre està basat, d’alguna
manera, en la novel·la de Dickens
Grans esperances, perquè quan
sembla que no hi ha esperança i
tot va malament, tots els personatges
aconsegueixen millorar la
seva situació.
Tonina Caldentey Gelabert
4t ESO B
Aquell home admirable no ha fet obra d’erudit tancat en son estudi; no ha volgut la
fredor de la solitud.
Josep Carner
11

L’activitat al voltant de Sant
Jordi a l’IES Mossèn Alcover va
començar el diumenge, dia 22
d’abril. Els alumnes de segon
de Batxillerat d’Arts Escèniques
representaren, en el marc de la
mostra de teatre escolar, l’obra
Deesses per nassos d’Antoni
Torreño, al teatre de Manacor.
Tot i que l’actuació es plantejà
com una activitat més de l’assignatura
Arts Escèniques, té
una significació especial, ja que
per a la formació d’aquests
futurs actors és essencial estar
en contacte amb el públic, viure
el directe i enfrontar-se amb si
mateixos. A més, l’obra va tenir
molt bona acollida per part del
públic assistent.
L’endemà, dilluns, dia 23 d’abril
i per iniciativa dels alumnes
de primer i segon de
Batxillerat, es va llegir en temps
d’esplai un manifest en defensa
de la llengua catalana, amb una
gran senyera com a fons. El text
pretenia denunciar les agressions
que darrerament està
patint el català de manera continuada
per part del Govern.
Així mateix, el Departament de
Català també va organitzar un
seguit d’actes per celebrar la
diada. Durant tota la setmana, a
l’hora de l’esplai, es muntà una
parada de llibres de segona mà
amb els exemplars cedits per
alumnes, professors i, sobretot,
per la biblioteca.
El mateix dia de Sant Jordi s’inaugurà
una mostra de poesia
visual a la biblioteca del centre.
L’obra exposada (cal·ligrames,
llibres d’artista, poemes objecte,
poemes visuals) ha estat
realitzada pels alumnes de 2n i
12
n o t í c i e s
Sant Jordi a l’IES Mossèn Alcover
4rt d’ESO i ha posat de manifest
de quina manera els alumnes
han captat a la perfecció
l’essència de la poesia experimental.
El dimecres, 25 d’abril, els
alumnes de 1r de Batxillerat
d’Arts Escèniques i Musical
feren un recital poeticomusical
a partir de textos de Bernat
Nadal. L’eix vertebrador de
l’acte foren poemes dels tres
darrers llibres de Nadal:
Memòria fòssil, Vestit vermell i La
carn que cruix. L’autor, que fou
present a l’acte, agraí emocionat
la tasca feta pels alumnes i
recordà la importància de la
paraula dita, del poema recitat
en veu alta, per assumir-ne plenament
el sentit.
Així va concloure aquesta setmana
literària.
Redacció
No, la llengua catalana no és just el que es parla a Barcelona, sinó que es parla dins
tots els territoris de nissaga catalana.
Antoni M. Alcover

n o t í c i e s
Sant Jordi a l’IES Mossèn Alcover
MANIFEST PER LA
LLENGUA CATALANA
Companys, amics, bon dia a tots!
Fa quasi quaranta anys que la
societat balear no patia una
repressió lingüística com la que
està sofrint actualment. Coincidint
amb la celebració del dia de Sant
Jordi, dia del llibre, dia de lectura,
dia en què la llengua agafa un protagonisme
essencial, com a catalanoparlants
i alumnes d’aquest
centre Mossèn Alcover, gran
defensor de la llengua i cultura
catalanes, avui ens manifestam
per denunciar la repressió lingüística
que pretén dur a terme aquest
nou govern.
Aquesta amenaça política perjudica
greument la cohesió social a
la nostra terra. A més a més, consideram
que és intolerable que es
plantegi destruir l’ensenyament
integral en català, en la llengua
pròpia. El govern romp el consens
que hi havia hagut fins ara
en matèria lingüística. Al·legant
que defensa els drets d’uns, el que
aconsegueix realment és que un
país perdi la seva capacitat de
conèixer, aprendre i, per damunt
de tot, estimar la seva pròpia llengua.
Per acabar, només recordar-vos
unes paraules d’un manacorí
caracteritzat per ser un dels més
destacats defensors i estudiosos
de la nostra llengua, català il·lustre
i prou reconegut i valorat (o,
almenys, això diuen) pels nostres
governants actuals, Antoni
Maria Alcover.
“Qui no sap que això que en
diuen català, rossellonès, mallorquí,
menorquí, eivissenc, valencià,
tortosí, pallarès, alacantí, no
són més que modalitats diferents
d’un mateix i únic idioma, que el
podeu anomenar com vulgueu,
mentre no faceu la toixarrudesa
de negar-li l’existència, que, després
de tot, la tendrà, tant si la hi
negau com si la hi reconeixeu?”
VISCA LA LLENGUA I VISCA
LA NOSTRA TERRA!
I des d’aquell moment quedà adherit per molts d’anys al seu nom el títol que ara
prenia consistència com de lletres gravades en foc: l’Apòstol de la Llengua Catalana.
Francesc de B. Moll
13

Des de fa quatres anys els
alumnes del programa de
Seccions Europees de l’IES
Mossèn Alcover participen
de l’experiència de conviure
amb famílies angleses
durant uns quants dies.
Durant aquest viatge no els
queda més remei que parlar
anglès, ja que quan un
queda tot sol s’ha de comunicar
amb els amfitrions si
no vol semblar un maleducat!
El viatge, organitzat pel
Departament d’Anglès, es
completa amb la visita a
indrets que permeten conèixer
de primera mà els costums
i la història del poble britànic:
Hastings és el lloc on Guillem el
Conqueridor començà la conquesta
d’Anglaterra el 1066.
Així, es visita Battle (lloc de la
batalla) i ciutats properes com
Brighton.
La part més esperada són els
tres dies a Londres, que
enguany van convertir-se en
dos ja que la neu caiguda impedí
als manacorins arribar a la
ciutat. Alguns improvisaren
trineus per practicar així
esports diferents als usuals a
Mallorca. Els dos dies de visita
a Londres permeteren participar
en activitats com la visita
al London Dungeon (museu
14
s o r t i d e s
Viatge a Hastings dels alumes de 3r
de Seccions Europees
d’història
dels horrors), London Eye,
Greenwich i les Houses of
Parliament, a més de
Westminster Abbey, Leicester
Square i Covent Garden.
La presència dels 45 alumnes i
les 4 professores deixà
empremta, com podeu observar
a les fotografies. És un viatge
d’intercanvi i experiència, on
el que s’ha après abans no té
altre remei que ser posat en
pràctica. I també es converteix,
això sí, en un petit premi a la
participació en programes
innovadors.
Bàrbara Duran
En Joanet era un homo que tenia poca vessa ferm, i sempre solia esser més dematiner
que s’auba...
Antoni M. Alcover

s o r t i d e s
Viatge de 4t d’ESo al Delta de l’Ebre
Tot va començar el dematí del dia
31 de març de 2012. Alguns
alumnes de les classes de 4t d'ESO
de l'IES Mossèn Alcover de
Manacor. Ens vam haver d'aixecar
a les quatre de la matinada, ja que
a les cinc havíem de partir.
A dins l'avió vàrem veure sortir el
sol, va il·luminar la Terra ràpidament.
Pareixia que sortia de dins
el mar.
Aproximadament a les tres i mitja
del capvespre ja ens havíem acomodat
a l'alberg, havíem dinat i
estàvem preparats per anar a fer
piragua.
Quan va arribar el vespre, ningú
volia anar a dormir. El segon dia
ens vam haver d'aixecar prest,
vam berenar, vam anar a fer nou
quilòmetres en bicicleta. Al
migdia vam anar a dinar a un
restaurant i el capvespre vam fer
l'activitat que més em va agradar,
Fotografia: Bàrbara Oliver i Joan Vives
paintball.
El tercer dia, quan ens vam aixecar
ens vam endur una
desil·lusió, estava ennigulat. Això
no va impedir-nos anar a fer un
petit creuer pel riu Ebre. Vam
anar a dinar a l'alberg i el
capvespre vam fer vela.
El quart dia vam visitar el parc
d'atraccions de Tarragona, Port
Aventura. Sense paraules,
impressionant. I, finalment, el
cinquè dia, el menys esperat. El
dematí vam fer esports de multiaventura
(escalada, tir amb arc...).
El capvespre vam partir cap a
Mallorca.
Ho he passat molt bé al viatge,
però sé una cosa segura: com
Mallorca no hi ha res!
Margalida Alomar Galmés.
4t ESO A.
Dissabte, 31 de març,
a una hora com les
3:45 de la matinada
va sonar la cançó
Stereo Hearts, per
tenir un bon dia sempre
dic que s'ha de
començar bé des del
matí.
Agafàrem el bus des
de l'institut amb els
pares que deien adéu
i sempre hi ha
qualque llàgrima que
cau a terra. Partírem
cap a l'aeroport fins
arribar a Barcelona.
Una vegada allà, i
després de més de
dues hores amb bus,
arribàrem al Delta de
l'Ebre. Ens
instal·làrem, vàrem
anar a dinar i
després partírem
amb el bus per anar a fer l'activitat
amb la piragua. Va estar molt
bé, sis companys caigueren dins
el riu. El primer vespre fou
impressionant.
Per escriure tots els moment viscuts
en aquests cinc dies no basten
ni dos fulls de paper. Per
tant, ho deix aquí amb una petita
reflexió que ens manca a tots:
després de cada vespre, de cada
menjada, de cada activitat, de
cada somriure, de cada moment
viscut allà, tot, tot és i serà un
record feliç i meravellós en la
meva vida i en la vida de tots.
Aquest viatge ha unit molt més
la classe, han passat moments
inoblidables que no oblidarem
mai sempre riurem en recordarho
tot.
Mónica Muñoz García.
4t ESO A.
oh petits jovenets que teniu tres hores de tasca i tres mesos de cansament... Mireu
aquest Mossèn Alcover, que és l’Home de les Caminades!
Josep Carner
15

16
s o r t i d e s
Visita al Parlament, el Consell i
l’Ajuntament de Palma del PQPI
d’Auxiliar d’oficina
Dia 20 d’abril, els alumnes
del curs de PQPI
Auxiliar d’Oficina vàrem
anar a Palma amb el tren
per visitar l’Ajuntament,
el Consell de Mallorca i el
Parlament de les Illes
Balears. Vàrem agafar el
tren a l’estació de
Manacor i, un cop a
Palma, vàrem anar a la
plaça d’Espanya i després
partírem a peu cap al
Consell de Mallorca.
El Consell està ubicat al
barri antic, devora
l’Ajuntament, en un edifici
de tres plantes. A l’entrada
vàrem veure els
gegants, que representen
els reis de Mallorca.
Després pujàrem per una
escala molt gran a la Sala de
Plens, que és allà on es reuneixen
els consellers per tractar els
assumptes que afecten els
mallorquins. Hi ha unes vidrieres
molt belles, amb dibuixos
que representen les Illes
Balears.
Llavors vàrem anar a
l’Ajuntament. A la façana, hi
ha el banc “dels desenfeinats”
o del “si no fos” i dos portals.
Al de l’esquerra, trobam un
dragó i un caragol que, segons
la llegenda, foren esculpits pels
dos picapedrers encarregats de
la construcció. També s’hi
veuen tres escuts, un balcó molt
gran i moltes finestres. A la planta
de dalt, hi ha un porxo amb un
voladís molt gran, amb figures
humanes tallades en fusta. També
hi ha el rellotge, en Figuera.
Pujàrem a la Sala de Plens. Aquí
el batle i els regidors de tots els
partits polítics votats es reuneixen
per discutir i decidir el que
han de fer per millorar la ciutat.
Després vàrem anar al Parlament
de les Illes Balears, que està situat
a l’antic Círculo Mallorquín, un
club social de l’alta burgesia del
segle XIX. Aquí es reuneixen els
59 diputats que han estat escollits
a les eleccions autonòmiques: 33
per Mallorca, 13 per Menorca,
12 per Eivissa i 1 per
Formentera. Es reuneixen a la
Sala de les Cariàtides o Sala de
Plens per aprovar les lleis i els
pressuposts. En aquesta sala
antigament es feien les festes i
els balls del Círculo.
Maria Antònia Bauzà Morey
PQPI d’Auxiliar d’Oficina
Mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, català, rossellonès, no és més que un sol
idioma amb petites diferències dialectals que no hi ha cap idioma que no en tenga.
Antoni M. Alcover

s o r t i d e s
Ruta per la Palma gòtica dels alumnes
de 2n d’ESo
Els grups de 2n d’ESO vam
anar dimarts, dia 27 de març,
d’excursió per Palma i vam
visitar algunes construccions
d’art gòtic, com el castell de
Bellver, la Seu de Palma i el
Palau de l’Almudaina.
Vam començar
pel castell
de Bellver,
situat a la part
més alta d’un
turó. És l’únic
castell gòtic
d’Europa en
forma circular.
Encara que té
més de 700
anys, ho conserva
tot i en
bon estat. És
preciós i, des
d’allà, es pot
veure la ciutat de Palma i tot el
mar blau.
En acabar la visita al castell,
anàrem cap a la Seu de Palma.
Vam estar pels voltants fent
una gimcana de fotos i els qui
guanyaren van rebre una bossa
plena de llepolies. Els grups estaven
barrejats, ja que així podíem
conèixer més gent i fer més amics.
Al palau de l’Almudaina, que està
just davant la Seu, no hi vam
entrar, però sí que li vam fer un
parell de fotografies.
En acabar totes les visites, marxàrem
cap a l’autocar mentre contemplàvem
el bell paisatge: una
font gegant i divertida, la mar
clara i molta gent alegre.
El més bonic de l’excursió no van
ser les construccions visitades,
van ser els paisatges.
Mariola Michelini Sola
2n ESO A
Excursió d’Educació Física de 1r d’ESo
Vàrem partir de l’institut a les 9
en punt i arribàrem a Rancho
Grande a les 9.45h. El primer que
férem en arribar va esser anar a
veure els animals. Hi havia lloros,
estruços, porcs, llames,
porcs senglars, cabres, etc. Tot
seguit férem quatre grups de
dotze persones i, d’aquests
dotze, un altre de quatre persones.
A continuació ens varen
donar instruccions per fer nets
els cavalls i, una vegada que
varen estar a punt, els posàrem
les selles.
En acabar aquesta feina, el primer
grup anà a muntar a cavall;
el segon, al picador per agafar
confiança amb aquests animals;
el tercer, al toro mecànic, i el quart,
a jugar a futbol.
Totes aquestes activitats tenien
una durada d’una hora, aproximadament.
La que ens va agradar
més de totes, en general, va esser
la primera.
Ens en vàrem dur una
bona experiència, perquè
va esser una excursió
diferent de les altres,
ja que normalment
anam a museus, a la
muntanya, etc. La meva
opinió personal (i crec
que també la dels meus
companys) és que tot el
que férem va esser molt
divertit. Segur que si ens
diuen d’anar-hi una altra
vegada, la majoria dirà que sí.
Per això a la crida de Mossèn Alcover hi ha respost, no una aula, no una acadèmia, no
un cenacle de gramàtics, sinó tot un poble.
Josep Carner
Mireia Tregón Alonso
1r ESO C
17

18
4
Q u i s ó n ?
Tothom té un passat...
1
7
9
(Referint-se a la llengua catalana) Deslligau-la perquè puga caminar!
Antoni M. Alcover
2
5
6
3
10
8

17
11
20
Q u i s ó n ?
14
18
15
És una força de la naturalesa, un home corpulent i gegantí, sorollós, impetuós, personal,
ubèrrim, magnífic.
Josep Pla
19
12
13
19
21
16

Ara i abans, o abans i ara... Jo què sé?
La comparació entre els estudiants
“d’ara” i els “d’abans” és motiu freqüent
de conversa entre els que tenim
una certa edat (de què deuen xerrar, per
cert, els que tenen edats “incertes”?)
Amb algunes excepcions, més aviat
poques, l’opinió generalitzada tendeix a
considerar els estudiants “d’un temps”
carregats de virtuts i valors ara en franca
decadència. Segurament seria fàcil
trobar estadístiques que confirmessin
aquesta percepció, però fins i tot els més
negats en matemàtiques sabem que
sempre hi ha estadístiques a punt per
provar qualsevol argument... i el seu
contrari.
Determinats fets ─dos d’ells molt en
especial─ són, tanmateix, difícilment
discutibles. En primer lloc, la desaparició
del BUP, amb el consegüent establiment
de l’ESO, va fer arribar als instituts
els alumnes que anteriorment estaven
als darrers dos cursos de l’antiga
primària. Aquest canvi acompanyava la
modificació de l’edat mínima laboral i,
per tant, implicava l’allargament del
període d’escolarització obligatòria fins
als setze anys. Tot això va significar potser
no un increment de la conflictivitat,
però sí un canvi d’ubicació. A partir
d’aquella reforma, els instituts havien
d’assumir un alumnat que abans feia
setè i vuitè de primària i, a més a més, el
perfil nou d’alumnes d’entre catorze i
setze anys que abans haurien estat autoritzats
a abandonar el sistema educatiu.
Alguns d’ells eren “problemàtics”. Però
no els tornava “problemàtics” el fet de
venir a l’institut, sinó que ara venien
amb les seves “problemàtiques” a l’institut.
El problema social conjunt devia
ser, si fa no fa, el mateix. Per al professorat
dels instituts, en canvi, la nova
situació significava un repte, per fer
front al qual era evident que ens faltava
preparació i recursos.
Per altra banda, l’evolució socioeconòmica
del país n’ha transformat profundament,
i en molt pocs anys, l’estructura
demogràfica. Ara som els que som; al
carrer i, per tant, també a l’institut. Ara
és profundament heterogeni allò que
durant dècades havia estat singularment
homogeni. Tenim diversitat on
teníem gairebé uniformitat. Tanta
diversitat ha fet que fàcilment
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT es
transformés en ATENCIÓ: LA DIVERSI-
TAT! Ningú no podia pretendre que fos
fàcil la gestió d’aquest nou entorn.
Tot plegat provoca que, sigui quin
sigui l’element a comparar (el respecte, la
disciplina, l’interès, l’esforç...), gairebé
segur que el professorat veterà es manifestaria
nostàlgic del passat i clarament
decebut pel present. Si algú gosa discrepar,
serà acusat, com a mínim, d’il·lús.
Jo sóc un professor “veterà”, per dirho
suau. I segurament he compartit, i
20
o p i n i ó
fins i tot defensat, en l’acalorament de més
d’una tertúlia, arguments de l’estil “això
d’ara és un desastre”. Però, acabada la conversa,
a la cantina o a la sala de professors,
arriba sempre l’hora de tornar a classe. I a
classe no hi ha alumnes “d’abans”, evidentment,
ni tampoc alumnes “d’ara”, penso jo.
A classe no hi ha estadístiques, hi ha persones.
D’aquestes persones, algunes són irrespectuoses,
indisciplinades, desinteressades o
malfeineres. I una part numèricament poc significativa
del nostre alumnat ─però altament
distorsionadora de la tasca educativa─
presenta una explosiva combinació de les
característiques abans mencionades. Amb
tota probabilitat, aquests alumnes tenen el
mateix perfil en l’àmbit familiar i social,
però nosaltres som els únics que els avaluem
explícitament. En el nostre àmbit obtenen
resultats numèrics, i això és una mina d’or
per als elaboradors d’estadístiques. Així,
apareix com a fracàs escolar allò que segurament
és, com a mínim també, fracàs detectat
a l’escola.
D’acord. D’aquests ja n’he parlat.
D’aquests en parlem tots molt..., massa. Ara
vull anar a la majoria. Una majoria, per cert,
a la qual alguns dels fins ara esmentats arriben
a reintegrar-se.
Doncs, la immensa majoria són com han
estat sempre els preadolescents i els adolescents.
Com recordaríem que érem també
nosaltres, si no ens haguéssim anat construint,
i creient, aquesta història alternativa que
denominem “memòria”. També ens saltàvem
normes (o, com a mínim, ho intentàvem).
Que aixequin la mà els professors que
no van copiar mai a un examen, ni van
fumar d’amagat, ni van fer mai la pòlissa, ni
van mentir dient uns quants “jo no he estat”
(acabo de veure algunes mans aixecades;
d’acord, recordeu que l’excepció confirma la
regla).
Als nostres alumnes, se’ls fa el retret que
no es sotmeten a gaire exigència. Perdoneume
l’atreviment, però, en aquest aspecte, no
deu ser que han canviat molt més els pares
que els fills? Podem demanar molta autoexigència
a aquells que no han estat, massa
sovint, gens ni mica exigits? També se’ls
acusa d’estar pràcticament posseïts per la tecnologia
–aquí seria bo recordar que la ciència
és allò que els pares ensenyen als fills, i la
tecnologia allò que els fills ensenyen als
pares. De veritat creiem que les generacions
anteriors vam resistir millor la temptació de
les novetats? No té cap mèrit que els romans
no haguessin resolt les guerres púniques a
cop de bombes atòmiques: senzillament, no
en tenien.
Aprofiten les dreceres, si en troben. Fan les
trampes que els deixen, els deixem, fer. No
fan avui allò que poden deixar per demà;
sobretot, si fer-ho així no té càstig.
Prefereixen la festa que el rigor, els dissabtes
que els dilluns, l’estiu que l’hivern... i, faltaria
més, prefereixen el món real que nosaltres.
I, evidentment, si mai se’ls presenta la
temptació de pensar que tenen alguna cosa
per agrair-nos, no patiu: no ho faran de
cap manera. Quina d‘aquestes circumstàncies
és d’ara i no d’abans?
Tot això vol dir que hem d’acceptar les
trampes? De cap manera. No hem de
tolerar ni la indisciplina, ni la manca de
respecte. Hem d’exigir l’esforç i el compliment
de les normes que garanteixen la
convivència i l’aprofitament escolar. Però
no, o no només, de paraula. No som allò
que diem –i, molt menys, allò que escrivim.
Som allò que fem i també, mot especialment,
allò que no fem. Com a educadors,
també som allò que fem fer, així
com ho fem fer i, per damunt de tot, allò
que aconseguim fer que no facin.
Això no és un article científic. És una
opinió personal. He parlat de l’exigua
minoria dels realment conflictius i també
de la gran majoria dels normals. Així
suposo que som també, per cert, la
immensa majoria de nosaltres, els professors:
simplement normals. Ara bé, no
seria honest amb mi mateix si acabés
sense mencionar un tercer grup d’alumnes.
Poden estar indistintament a un 2n
A de Batxillerat o a un 1r F d’ESO, poden
fer un mòdul professional o bé estudiar
un bloc del Batxillerat nocturn, poden
resultar molt evidents de tot d’una o bé
ser mals de trobar, però cada any tenim a
les aules persones extraordinàries; un
col·lectiu d’al·lots i al·lotes que fan feina,
són respectuosos amb el professorat i
solidaris amb els companys. Alguns
d’ells han de superar circumstàncies personals,
familiars, socials o culturals d’una
complexitat que a vegades no podem ni
imaginar. Molts, a més a més, fan esport,
música o teatre... o tot alhora. I, quan toca
divertir-se, evidentment, es diverteixen
Deixeu-m’ho dir, ara que no em senten:
ens fa una sana enveja la seva promesa
de plenitud. Nosaltres els podem ajudar
a fer front als seus reptes en les millors
condicions possibles. Se’ls presenta un
futur ple d’incerteses. Oblidaran les nostres
paraules, però recordaran les nostres
actituds. Estem exposats que s’emmirallin
en el nostre exemple. Ells justifiquen
i compensen tot el nostre esforç. Ells permeten
entendre que, per a alguns de nosaltres,
aquesta feina que fem sigui, sens
dubte, la millor feina del món.
Pep Bagué
Són els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener, destinats a desaparèixer
i que, ells mateixos, firmen sa sentència de mort; són els pobles així que menyspreen,
dejecten i abandonen sa pròpia llengua. Antoni M. Alcover

d i a d e l m o s s è n
Solucions a “Tothom té
un passat...”
(pàgines 18 i 19)
21. Marian Mifsud.
20. Francisca Femenias.
19. Conchi Aznar.
18. Joan Gelabert.
17. Ramona Peñas.
16. Maria José Robles.
15. Sebastiana Galmés.
14. Francisca Obrador.
13. Marta Alcover.
12. Jerònia Quetgles.
11. Josefina Casañas.
10. Miquel Duran.
9. Catalina Rosselló.
8. Margalida Bauzà.
7. Bàrbara Duran.
6. Maria José Gibert.
5. Margalida Quetgles.
4. Xisco Obrador.
3. Llorenç Mas.
2. Mercè Amer.
1. Pep Bagué.
mossèn 2012
Ara, el capellanet pagès de Manacor es presentava alçant davant el món esglaiat una
obra de gegants: l’empresa lingüística més gran de les llengües romàniques.
Francesc de B. Moll
21

22
d i a d e l m o s s è n
mossèn 2012
Per a un poble, estimar sa llengua és signe de vitalitat i de plenitud de vida
intel·lectual.
Antoni M. Alcover

d i a d e l m o s s è n
L’home providencial que té tota empresa quan ha arribat l’hora de la seva realització,
fou don Antoni M. Alcover.
Josep Carner
23

LA FESTA DE SANT ANTONI
M’agrada molt la festa de Sant Antoni
perquè és un dia de molta bulla, un dia
per reunir-se amb els amics i celebrar
una cosa molt nostra. Et pots passejar
pels foguerons, anar a torrar i, sobretot,
menjar sobrassada, botifarrons, camallot...
Cada any vaig, a les 14h, a cal Baciner a
veure sortir els dimonis i seguir-los fins
a l’Ajuntament, on saluden les autoritats
i fan un ball. A les 19h es canten les
Completes a l’església gran i, en sortir,
a les 20h, s’encén el primer fogueró.
(Guillem Bergas, 2n ESO A)
L’HOSPITAL DE MANACOR
Un privilegi dels manacorins és que
tenim l’hospital al poble. Abans havíem
d'anar a Palma quan hi havia una
urgència; ara tenim la tranquil·litat que
es troba a prop i no hem de passar el
llarg viatge que era arribar allà.
(Cristina Gomila, 2n ESO A)
EL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA
DELS DOLORS
No entenc per què, però cada vegada
que torn a Manacor i veig el campanar,
sent que ja som al meu poble. La torre
té una alçària de 75 metres i ha estat
restaurada entre els anys 1997 i 2000. És
el campanar més alt de Mallorca i, en
veure’l, tothom sap que ha arribat a
Manacor.
(Guillem Bergas, 2n ESO A)
MULTICINES MANACOR
És un lloc gran, on podem veure diver-
24
r e p o r t a t g e
De Manacor m’agrada...
ses pel·lícules al mateix temps.
Està situat a la ronda del Port,
just devora el nostre gran institut,
l’IES Mossèn Alcover. Com a tots
els cinemes, hi venen llaminadures
i crispetes, però les d’aquí són
les més bones! (trob jo). M’encanta
anar-hi amb els amics a veure les
pel·lícules que ens agraden i passar-nos-ho
bé!
(Joana M. Garrido, 2n ESO A)
HI HA BONS ESPORTISTES
M’agrada molt que hi hagi tants
bons esportistes, perquè és un
orgull que, cada pic que guanyen un
premi, una cursa, un partit…, diguin
el nom del nostre poble: Manacor!
També em dóna confiança que hi
hagi gent que véngui a veure com
jugues perquè així tens oportunitat
de convertir-te en professional. A
Manacor hi ha hagut esportistes
com Rafel Nadal, Miquel Àngel
Nadal, Elena Gómez, “Es
Boveret”...
(Guillem Bergas, 2n ESO A)
SA BASSA
És la plaça més important de
Manacor, perquè està situada al centre
del poble. Als voltants, hi ha l’església
gran, un dels edificis més
importants de Manacor. M’agrada,
perquè és el lloc on tothom es veu i
queda.
(Miquel Servera, 2n ESO A)
LA PLAÇA DEL MERCAT
És una plaça on cada dilluns dematí
hi ha mercat i quasi tothom de
Manacor la coneix. Aquí ens podem
trobar nins que juguen a futbol, que
corren, que patinen, que fan voltes
amb una bicicleta... Jo diria que
aquesta plaça mai no s’avorreix.
(Petra Pont, 2n ESO A)
HIPÒDROM DE MANACOR
M’agrada tenir un hipòdrom a
Manacor perquè hi ha molta afició al
trot i així tota la gent a qui li agrada
hi pot anar.També ve molta gent que
no és de Manacor a veure les curses.
(Guillem Bergas, 2n ESO A)
COVES DEL DRAC
Es troben a prop de Porto Cristo i
reben cada any molts de visitants,
principalment turistes. Dedins
hi ha un gran llac anomenat Martel.
(Cristina Gomila)
LA PLATJA DE PORTO CRISTO
La platja de Porto Cristo és un lloc de
turisme a l’estiu. Per això ens encanta,
als meus amics i a mi, anar-hi. Ens ho
passam molt bé: allà ens trobam amics
estrangers, anam a sa Punteta, als
tobogans que estan al mig de la mar...
És un lloc tranquil, agradable. Durant
les primeres setmanes, està bastant
neta, però quan som a mitjan agost, la
gent hi tira fems i està molt bruta l’aigua.
(Joana M. Garrido, 2n ESO A)
LA GENT
Manacor, tal com és ara, m'encanta, en
el sentit que hi ha bastant gent, però
encara pots conèixer quasi tots el de la
teva quinta.
(Rafel Galletero, 3r ESO C)
NA CAPELLERA
Un altre lloc de reunió entre amics i
amigues és na Capellera. Allà hi anam
a veure algun partit de futbol dels
amics de la classe. També hi ha pistes
cobertes on es fan partits de voleibol i
bàsquet. Algunes de les amigues fan
aquests esports i sempre tenim un
partit per poder veure, quasi sempre
els divendres capvespre o els dissabtes.
Si vas a fer una volta per allà, sempre
hi trobes algú. També hi ha un bar
on es pot comprar alguna cosa en el
descans.
(Cristina Gomila, 2n ESO A))
SON TALENT
Son Talent és un barri situat als afores
de Manacor. Té unes vistes espectaculars.
La majoria de nits hi anam amb
els amics a passar el vespre allà.
(Antònia Fons, 3r ESO C)
Jo, Déu no m’ho tengui en vanaglòria, com més va, més mallorquí em
sent; i més enamorat de Mallorca, com més nacions estrangeres veig.
Antoni M. Alcover

e p o r t a t g e
De Manacor no m’agrada...
FEMS PEL CARRER
El poble està molt brut, ple de fems i
d’excrements d’animals. No m’agrada,
perquè qualsevol que véngui de
fora es pensarà que som uns bruts.
(Miquel Servera, 2n ESO A)
SENSE CARRIL BICI GENERAL
No m’agrada que no hi hagi “carril
bici” pertot, perquè si n’hi hagués
un, la gent aniria més amb bicicleta.
També es reduirien aquests embossos
matiners.
(Guillem Bergas, 2n ESO A)
EL TRANSPORT PÚBLIC
El transport públic de Manacor és
bastant dolent, perquè a les parades
de bus no hi ha busos que arribin a
l’hora i et fan esperar. També, si tens
una urgència, és bastant difícil aconseguir
un taxi.
(Miquel Cabrer, 2n ESO A)
ENGUANY... SENSE LLUMS DE
NADAL
Aquest any a Manacor no hem tengut
llums de Nadal a causa de la
crisi. El batle va decidir llevar-los i
així poder estalviar. L’ambient pels
carrers no ha estat com els altres
anys. Per Nadal els llums alegren el
poble i aquest any ha estat un poc
trist; la gent s’ha queixat bastant. Jo
trob que se n’haurien d’haver posat
un parell pels carrers principals.
(Cristina Gomila, 2n A)
NO PODER BEURE AIGUA DE
L’AIXETA
No és que no m’agradi gens, però a
molts altres llocs (no a Mallorca) l’aigua
es pot beure de l’aixeta i aquí no,
ja que té massa calç. La molèstia és
anar cada setmana a comprar aigua
als supermercats.
(Guillem Bergas, 2n ESO A)
EL DISSABTE DE SANT ANTONI
NO HA ESTAT FESTA
Enguany l’Ajuntament ha obligat
que els alumnes de Manacor vagin a
l’escola, i aquesta decisió no ens ha
agradat gens. Només fa dos anys
que aquest dia era festa per a
tothom. Els manacorins estam en
contra d’aquesta decisió, però l’haurem
de complir. Baldament no hagi
sortit com nosaltres hauríem volgut,
hem anat a seguir els dimonis, a
veure els foguerons i a fer festa i
bulla com cada any. VISCA SANT
ANTONI!!!
(Joana M. Garrido, 2n ESO A)
TREN MOLT LENT
No m’agrada que el tren de Mallorca
vagi tan lent. Hi he anat bastants de
pics i trob que tarda molt de
Manacor a Palma. Els trens de
Mallorca són els que ja han usat a
altres llocs de la Península i els duen
aquí per allà posar-ne de nous.
(Guillem Bergas, 2n ESO A)
GRAFITS AL CARRER
Quan passeges pel carrer, veus pintades
pertot. És molt desagradable
que un poble tan net com Manacor
tengui aquests dibuixos per culpa de
gent que no té res dins el cap i es
diverteix pintant i desgraciant les
parets del nostre poble.
(Joana M. Garrido, 2n ESO A)
L’SKATE PARK
L'Skate Park és molt petit i està
devora un camp de futbol on sempre
juguen al·lots que molesten. Però
nosaltres, els skaters, reunirem les
suficients firmes perquè
ens en facin un de més
gran i on només hi vagi la
gent que patina i no la que
molesta.
(Àlex Cuenca)
CANVIS DE MANS EN
EL COMERÇ
Cada pic hi ha menys
comerços manacorins i ja
comencen a ser tots de països
diferents. No m’agrada,
perquè s’està perdent el més
típic del poble.
(Miquel Servera, 2n ESO A)
TENDES DE XINESOS
Encara que a pics ens puguin ser molt
útils, les tendes de xinesos no m’agraden
perquè hi venen coses de baixa
qualitat i es rompen fàcilment. A més,
es diu que el preu és tan barat perquè
exploten els nins i la gent més pobra.
(Petra Pont, 2n ESO A)
EXCREMENTS DE CANS PELS
CARRERS
Pels carrers de Manacor no m’agrada
que hi hagi excrements de ca. A la
gent, li molesta molt perquè, si vas
caminant i no els veus, els pots trepitjar.
També fa molt lleig anar caminant
i trobar-ho. Pens que, si cada persona
els arreplegàs i els tiràs als fems, no
n’hi hauria tants.
(Cristina Gomila, 2n ESO A)
L’ERMITA
Està molt mal cuidada i plena de fems.
No m’agrada, perquè ja no és un lloc
agradable per anar a fer una volteta, o
anar a visitar.
(Miquel Servera, 2n ESO A)
SENSE GENT A L'ESTIU
No m'agrada que Manacor sigui una
zona turística perquè, durant l'estiu,
tots els manacorins viuen a Porto
Cristo i la ciutat queda molt abandonada.
(Alejandro Ruiz, 3r ESO C)
En la vida i en l’obra de Mossèn Antoni M. Alcover hi veiem, fins a cert punt, la figura
rediviva del gran mallorquí el beat Ramon Llull.
Antoni Griera
25

Les tribus urbanes són grups juvenils,
en els quals els adolescents
adquireixen una identitat i comparteixen
experiències. Es reconeixen
perquè tenen una manera de
vestir i uns símbols propis que en
permeten la identificació. N’hi ha
una gran varietat. Vegem-ne
alguns exemples.
Skinheads
És un grup racista i d’extrema
dreta, creat al Regne Unit el 1960.
La base del moviment skinhead és el
d’una subcultura obrera de carrer,
centrada bàsicament en la música
heavy, l’alcohol, la violència urbana.
En general, els seus membres
comparteixen certs valors, com el
culte al coratge, a la companyonia,
a la lleialtat i l’orgull de pertànyer
a la classe treballadora. No és una
agrupació política, sinó una forma
de vida.
Rapers
Són persones aficionades i seguidores
dels diferents gèneres de la
música hip-hop. El rap va néixer, a
final dels anys 80 del segle XX, a les
barriades més pobres de Nova
York com a gènere artístic influït
pel soul, el funk, el reggae i, fins i tot,
pels ritmes llatins. Originàriament,
la seva ideologia es refereix a la
lluita de les classes pobres negres
en una societat blanca. Els seus
seguidors destaquen per la manera
de parlar i per la vestimenta, formada
per roba ampla, pantalons i
jerseis diverses talles més grans de
l’habitual, gorra de beisbol i sabates
esportives.
Punks
El moviment punk va aparèixer
com a subgènere musical del rock
als anys 70. Pretén manifestar el
seu desacord, de manera provocadora,
cap a tot tot allò que limiti la
llibertat individual, des de l’Estat
fins a la religió, passant pel capitalisme,
la moral “políticament
correcta” o simplement la pressió
que la societat exerceix sobre l’individu
de diferents maneres. Per
això, molts punks adopten ideologies
polítiques (com l’anarquisme),
26
r e p o r t a t g e
Tribus
urbanes
s’uneixen a moviments socials (com el
moviment okupa) o fins i tot manifesten
actituds més aviat destructives
(com la que predica la idea del No
Future). L’estil musical lligat a aquest
moviment és el punk rock. Pel que fa a
l’estètica, destaquen pels cabells (tenyits
de colors cridaners, amb crestes,
cardatges...), per la roba trencada o mal
cosida i per l’ús d’agulles enganxadores
o altres accessoris disposats per la
roba.
Gòtics
Els gòtics s’associen a un moviment
ideològic individualista, cultural i estètic,
iniciat al Regne Unit a final dels
anys 70. L’estètica que segueixen pot
ser andrògina o, en el cas de les dones,
d’aparença semblant a una nina amb
vestit tradicional (cossets, faldes molt
amples i curtes, mitenes...), botes militars
o sabates amb plataformes. Solen
anar de color negre, però també poden
incloure algun color brillant o peces de
ratlles i estampats de pell de guepard o
de calaveres. Els cabells solen anar tenyits
de negre o de color viu (vermell,
violeta o blau) i, a través del maquillatge,
es destaca la blancor de la cara i el
color negre a les ungles, als ulls i als llavis,
amb abundància de tatuatges i pírcings
a la cara i a tot el cos.
Emos
Actualment, els emos tenen un estil
derivat de l’indie punk dels anys 90.
Per regla general, duen roba fosca,
principalment negra, i amb elements
de colors vius i cridaners. Porten un
pentinat variable cobrint els ulls, a
vegades nomes un. Donen especial
importància als sentiments i a la realització
personal des del punt de
vista emocional. Les cançons que
escolten parlen de l’amor, l’odi o la
desil·lusió per la vida.
Latin Kings
Banda composta majoritariament
d’equatorians, dominicans i colombians.
Va començar com una organització
social per millorar la comunitat
d’origen equatorià a l’àrea de
Chicago a la dècada de 1940. Els seus
membres s’identifiquen amb colors
daurats i negre, corones de cinc puntes
i amb les sigles ALKQN
(Almighty Latin King and Queen
Nation: “la totpoderosa nació dels
reis i les reines llatins”). Alguns
duen corones tatuades al cos. Solen
enfrontar-se amb altres bandes i
poden arribar a ser perillosos. N’hi
ha principalment en algunes zones
d’EUA, a llatinoamèrica i a l’Estat
espanyol.
Skaters
L’skateboarding o monopatinatge és
un esport de carrer que es practica
amb un monopatí, preferentment en
una superfície plana, en qualsevol
lloc on es pugui rodar, ja sigui en
piscines, escales o simplement al carrer.
Normalment la vestimenta dels
skaters és ampla, amb pantalons molt
grossos i dessuadores de marca
(Vans, Nike, Quicksilver...) i sabates
també de marca (Vans, etc.), que s’aferrin
al monopatí.
Sí, és una de les atrocitats més horribles que poden cometre els pobles, deixar això de
la política en mans dels cacics, dels farsants de la política, dels que en viuen traficanthi,
no mirant pel bé públic, sinó pel propi! Antoni M. Alcover

e p o r t a t g e
Flora i fauna de les Illes Balears
A Mallorca, les patates es sembren
a sa Pobla i es cultiven
durant tot l’any a les terres de
conreu. Els melons i les síndries
es sembren del gener al juny i es
cullen del juny a l’octubre. En
canvi, els alls es sembren el dia
de Sant Pau i es cullen la matinada
de Sant Joan.
Sabeu per què passa tot això?
Característiques de Mallorca
La terra de Mallorca és bona per
conrear perquè hi ha un clima
temperat, el clima mediterrani.
Les temperatures de la nostra illa
són suaus a l’hivern i caloroses a
Fou infant tota sa vida.
l’estiu i la mitjana és de 20ºC.
Les precipitacions no són gaire
abundants: sol ploure entre 250
mm a 500 mm d’aigua anual.
A Mallorca hi ha molta humitat
perquè a les zones temperades i
properes a la mar predominen
els vents de l’oest i vénen carregats
d’humitat. El vent local de
Mallorca és el xaloc, i el de
Menorca, el vent de
Tramuntana.
A mesura que els raigs solars
s’allunyen de l’equador, el seu
angle és més agut i el recorregut
que han de fer a través de
l’atmosfera és més gran. Per
això tenim menys emissió de
llum.
Flora mediterrània
En els boscs mediterranis,
podem trobar arbres de fulla
perenne, com per exemple el pi,
l’alzina, l’olivera, el garrover,
etc. També hi ha arbres de fulla
caduca, que estan situats a les
zones del bosc humides i fresques,
com ara l’ametler, l’albercoquer,
la figuera, el cirerer, el
noguer, l’avellaner, el roure,
etc.
A més, hi ha arbusts i plantes,
com el romaní, la frígola, el
ginesta, el bruc o el llentiscle.
Fauna mediterrània
Als boscs mediterranis, fins a l’any
2000 hi ha dos-cents trenta animals
catalogats, el 99% dels quals
són invertebrats. Fa molts d’anys
els animals que més hi havia a les
illes eren aus, ratapinyades o
insectes voladors, mentre que ara
són les cabres. Darrerament hi ha
hagut moltes desaparicions de
mamífers insulars.
Maria Bordoy, Paula Gayà,
Antònia Martí, Maria A. Llodrà
1r ESO C
Francesc de B. Moll
27

28
T’enyorarem,
Magdalena...
Enguany, el mes de juny, després
de 36 anys de treballar al
Mossèn Alcover, es jubila na
Magdalena Nicolau, “històrica”
professora d’Història d’aquest
centre. Coneguda per
molts com s’Escórpora, de
seguida ens ve al cap el dubte:
“per quin motiu els alumnes li
posaren aquest malnom? Una
escórpora és, segons el diccionari,
un peix que té glàndules
verinoses, la picada dels quals
resulta molt dolorosa. Era dura
la Magdalena d’altre temps?
Deixem la resposta a l’aire. Ara
bé, qui té la capacitat d’entrar a
la classe i, com a presentació,
dir: “Bé, al·lots, jo som na
Magdalena Nicolau i sé que
em diuen s’Escórpora. Au, idò,
anem per feina”, és d’una
pasta especial. Tot plegat diu
molt de la capacitat de riure’s
d’un mateix. Un vici molt,
molt sa i poc estès avui dia.
Moltes generacions han passat
per les seves mans i poden testimoniar
que, tanmateix,
queda poc o res d’aquella
“escórpora” d’altre temps. O
potser sí: la ironia, l’expressivitat,
la naturalitat...
e n t r e v i s t a
L’autenticitat, en definitiva. Na
Magdalena, més que explicar
Història, l’ha “contada”, l’ha fet
entenedora, l’ha situada al nivell
quotidià perquè els alumnes la
vegin com una cosa viva (“Ara us
explicaré el feudalisme.
Imaginau-vos-ho: jo som el rei, i
vosaltres, el poble!”). I, d’aquí, les
seves incursions en la intrahistòria
(són memorables episodis com
el de la princesa d’Èboli, les relacions
amoroses de la duquessa
d’Alba i un llarg etcètera). Amb
ella, se’n va un trosset d’institut.
N’estam segurs.
Comencem, ara sí, l’entrevista.
Magdalena, per quina raó vares
decidir estudiar la carrera
d’Història?
Perquè sempre m’ha agradat molt
la història.
Un cop acabada la carrera, per què
optares per dedicar-te a l’ensenyament?
En realitat, no ho vaig decidir. Em
va venir donat sense proposarm’ho.
El que va ocórrer és que es
va morir el professor d’Història,
don Maties Bosch, i em varen proposar
substituir-lo. Imagina’t com
anaven les coses abans: varen
venir a ca nostra a cercar-me!
Quants d’anys fa que treballes a
l’IES Mossèn Alcover?
36 anys!
(Aquí, na Bel, la bibliotecària, ens
conta que una vegada na Magdalena li
va dir: “Jo som com una columna d’aquest
centre, com un d’aquests canteranos
mallorquins que hi ha al segon
aiguavés de les cases i que, com que
tota la vida hi has passat per davant, ja
ni te’l mires, perquè és com una part
estructural de la casa. Jo, idò, som
com un canterano de l’institut.”)
T’agrada l’ambient d’aquest institut?
M’agradava més abans. Era més
familiar.
A quins centres més has estat?
A cap altre.
Quines assignatures has fet?
Geografia i Història.
Què t’agrada més de la teva
feina?
M’encanta fer classe, estar dins
l’aula, ensenyar, el tracte amb els
alumnes... Moltes vegades pens
que hauria de pagar en lloc de
cobrar per fer la feina. I, sobretot,
m’agradava quan hi havia el sistema
de BUP (Batxillerat Unificat
Polivalent) i COU (Curs
d’Orientació Universitària).
(Alguns companys seus afegeixen que
na Magdalena és un “animal d’aula”,
d’aquests professors que “necessiten”
l’aula. Ella arriba a la classe, agafa la
cadira i “conta” la història, la fa
amena, però sobretot viva, fa que els
al·lots comprenguin els fets històrics.
És una gran, gran, professora d’història!)
I què és el que t’agrada menys?
Sens dubte, el comportament d’alguns
alumnes.
Has posat moltes amonestacions
al llarg de la vida com a professora?
No, molt poques.
Hi ha moltes diferències entre
l’ensenyament d’ara i el d’abans,
La política ha d’esser cosa de tots i en profit, no d’una classe, sinó de tothom, de tota
la nació!
Antoni M. Alcover

e n t r e v i s t a
Els alumnes de na Magdalena es mudaren de valent!
quan vares començar?
Sí. El nivell ha baixat molt i hi ha
més mal comportament. A més,
abans l’institut era més petit, més
familiar.
T’agrada més el sistema actual o
el d’abans?
El d’abans, de molt! Del sistema
d’ara no entenc per què hem d’aprovar
els alumnes si no saben res
de res! Això és un engany!
Defineix-te amb cinc adjectius,
com a professora.
Som complidora (sempre vénc a
classe, no fall mai), molt benèvola
amb les notes (aprov molt), no
som autoritària (i em sap greu,
perquè trob que em falta autoritat;
voldria ser dura, però no en sé),
molt pacient i em prepar molt les
classes.
(Alguns companys, que són presents
quan li feim aquesta entrevista, n’afegeixen
molts altres, d’adjectius: molt
divertida, bona comunicadora, molt
estimada, amb un gran sentit de l’humor,
molt bona companya, bona persona,
sap riure’s d’ella mateixa, innocent
a voltes fins a la ingenuïtat...)
Quin ha estat el moment més
divertit de la teva vida laboral?
Al principi, quan jo feia classe
aquí, tot era molt diferent. Tots,
professors i alumnes, fumaven
dins les classes sense cap problema;
a més, els alumnes es tiraven
els cigarros de banda
a banda, s’aixecaven
sense demanar permís
i anaven a apagarlos
o a fer punta o vés
a saber què! Un dia,
davant aquest desgavell
i cansada d’avisar-los,
em vaig empipar
i els vaig donar
una passada grossa,
perquè era impossible
fer gens de feina. Vaig
dir-los que, si en lloc
d’estar a l’institut,
anassin a un internat anglès, d’aquests
tan severs, ja els haurien
tret defora a tots; que allà els ensenyarien
com comportar-se, haurien
d’anar uniformats (i no vestits
de qualsevol manera) i parlar amb
correcció. Com que justament
aquell any jo havia estat a
Cambridge, sabia bé de què parlava.
L’endemà es presentaren a
classe tots mudats: els al·lots, amb
americana i corbata, i les nines,
amb sabates amb tacó i falda!
Mare meva! Quan vaig entrar, s’aixecaren
i em digueren: “Buenos
días, señorita”. Vaig quedar sense
paraules, però els vaig dir:
“Al·lots, m’heu donat una bona
lliçó”.
I quin ha estat el moment més
dur?
L’any que es va implantar el sistema
ESO, jo, que volia anar de professora
moderna, vaig demanar
per fer un primer d’ESO. Fixa’t: ho
vaig demanar jo, perquè, com que
era la professora més antiga, podia
triar! I el resultat va ser que no
vaig ensenyar res en tot l’any! Em
vaig passar tot el curs dient: “Seis
i callau! Seis i callau!” No varen
aprendre res de res! Perquè te’n
facis un idea, tenia un alumne que
s’asseia a la cadira i no es llevava
la motxilla de tota l’hora.
Imagina’t! Entrava a la classe a les
8h, s’asseia amb la motxilla i espe-
rava que fossin les 11h per poder
anar a berenar! A més, es va passar
el curs signant els exàmens
com a Ramona, tot i que era un
nin, fins que un dia vaig adonarme
que la tal Ramona era en
Ramon. Era surrealista! I jo que
entrava a la classe i els parlava
de l’australopithecus i de l’homo
sapiens...! Figura’t! Era com si a
mi m’haguessin ficat dins la
NASA! No varen aprendre res
en tot l’any i jo, quan sortia de
l’aula, estava esgotada i nerviosa.
Aquell any em vaig autoposar
un 0 com a professora i l’any
següent em vaig autoexcloure de
fer 1r ESO.
Si ara tornassis a començar, tornaries
a triar la mateixa professió?
No ho sé. De vegades pens que
hauria d’haver fet Dret, perquè
m’agraden molt les lleis.
Ara que et jubiles, què trobaràs
a faltar d’aquesta feina?
No ho sé. Segurament, estar dins
les aules. El que menys enyoraré
és corregir.
I per acabar, dóna’ns un consells
per als futurs professors i
també per als alumnes?
Als professors, els recoman
molta paciència, han d’estar pels
alumnes. En entrar dins l’aula,
t’has d’oblidar de tot perquè ells
t’absorbeixen, reclamen una
absoluta atenció, no et pots despistar
gens. També és convenient
que intentin no dur-se’n els problemes
de l’institut fora, s’han de
distreure per agafar energies per
a l’endemà.
Als alumnes, els recoman que
estudiïn, que no creguin que
sense fer feina s’aprèn o s’aprova.
Han de fer feina!
Gràcies, Magdalena, i sigues feliç
en aquesta nova etapa.
Taller de premsa
Aquesta franquesa, aquesta ingenuïtat eren la font de la seva simpatia i foren també la
font de les seves enemistats.
Francesc de B. Moll
29

(Nota de l’autor: aquesta entrevista es va realitzar
el dia 26 de novembre).
N’Eva Legazpi ha estat membre del Comitè
d’Empresa de RTV de Mallorca per part
d’UGT i redactora dels informatius del cap
de setmana a TV de Mallorca. Va començar
a fer televisió a Astúries, premsa escrita a
Barcelona i al final va acabar a Mallorca,
primer a Canal 4 i, més tard, a TV de
Mallorca.
Na Maria Antònia Serra ha estat redactora
dels caps de setmana i presentadora de
Mallorca Notícies Cap de Setmana. Va acabar
la carrera de periodisme, va començar a fer
feina a IB3 durant 3 anys i després passà a
TV de Mallorca.
Totes dues ens explicaran el seu punt de
vista amb relació al tancament de la cadena.
Quines virtuts té la Ràdio i Televisió de
Mallorca?
Maria Antònia Serra (MAS): S’ha dit molt, i
supòs que és la proximitat a l’hora de donar
notícies de Mallorca i sobretot dels pobles,
que, en el cas d’altres mitjans de comunicació
com IB3, no són cobertes. Supòs que
som pròxims.
Eva Legazpi (EL): Pròxims i, a
més, nosaltres donam veu a
col·lectius suposadament minoritaris,
que no tenen veu als mitjans
grans o de massa. Aquí ha
trobat lloc molta de gent que no
sortiria a cap informatiu.
MAS: Sobretot l’àmbit social.
Quins són els serveis que realitza
actualment RTV Mallorca?
MAS: Només es duen a terme els
informatius.
EL: I a la ràdio també, però s’han
reduït els bolletins i els caps de setmana
no en fan, només posen
música; allà només hi ha quatre moixos i, si
tenen qualque problema, el deixen fer perquè
estan sota mínims.
Pensau que Maria Antònia Munar va crear
RTV de Mallorca per tenir un mitjà de
comunicació per a les seves coses i per als
seus?
EL: Nosaltres no ens ficam en el perquè es
va crear la ràdio o la televisió. Va sorgir
amb un objectiu molt clar, que era acollir
les televisions locals que quedaven sense
freqüència per poder emetre i també fer un
servei pròxim, de qualitat i en el qual tothom
pogués tenir veu.
MAS: Supòs que, amb els anys, es podrà fer
una anàlisi més tranquil·la i més adequada.
A més, nosaltres no ens podem ficar dins el
cap de Munar quan va voler fer aquest
mitjà. Ara bé, és evident que es varen fer
coses mal fetes i, la justícia ho demostrarà o
no. Però oficialment es va crear, tal com ha
dit n’Eva, per aglutinar les ràdios i les televisions
locals que, amb la TDT, haurien
desaparegut.
Quina és la data per al tancament?
EL: Bé, l’ERO (Expedient de Regulació de
30
e n t r e v i s t a
L’entrevista d’una crònica de mort
anunciada: Televisió de Mallorca
l’Ocupació), que es va autoritzar aquest
divendres, diu que a partir de dia 31 de
desembre es pot fer fora a tothom el dia
que vulguin. De moment, però, no hi ha
cap data fixada. Suposam que dia 1 ja no
tornam, però no ens han informat de res,
cosa típica d’aquesta direcció: no informar
de res els treballadors.
Us sembla bé l’ERO? I és cert que hi ha
hagut irregularitats?
EL: Evidentment, no ens sembla bé l’ERO
en aquest cas. Justament un ERO es fa
quan una empresa no va bé i l’empresari
no pot assumir el pagament dels sous i,
perquè funcioni bé, es fa un intent de
reduir plantilla perquè l’empresa pugui
ser rendible. En el cas, però, de RTV de
Mallorca no hi ha deutes; són doblers
públics, però no en devem a ningú. L’ERO
es va fer per una qüestió política, en la
qual nosaltres no entram ni sortim, però
consideram que la nostra feina no ha estat
polititzada.
Pel que fa a les irregularitats, és cert, perquè
per fer
un ERO es
necessita un mes de període de consultes
i, durant aquest termini, s’intenta arribar a
un acord entre els treballadors que estan
representats al Comitè d’Empresa i l’empresa.
En aquest cas, la idea era fer-nos
fora sí o sí, i no va haver-hi cap tipus de
negociació. Aquest mes va ser totalment
infèrtil i només ens vàrem embullar, ens
demanàvem coses. Per exemple, nosaltres
vàrem presentar un pla de viabilitat, ja
que l’empresa deia que no podia continuar
així. Vàrem decidir que faríem el possible
per poder fer feina (reduir els sous, fer
manco informatius, fer menys producció
pròpia...), fos el que fos. Però ni s’ho varen
mirar, ho varen rebutjar tot d’una. Va ser
una pantomima, en realitat.
Al final el cas anirà als tribunals perquè
la Direcció General de Treball ha acceptat
l’ERO. No és cert?
EL: Sí, perquè la Direcció General, que
forma part de la Conselleria de Treball i
evidentment té un color polític, ha dit que
sí sense analitzar la situació. Nosaltres
confiam que la justícia ens doni la raó,
perquè no és normal tancar un mitjà
públic de comunicació a través d’un
decret perquè ho vol un determinat partit
polític.
Qui és el liquidador? I com s’ha comportat
amb vosaltres?
EL: Aquest senyor es diu José Manuel
Carrillo. Nosaltres no el coneixíem de res,
perquè no té res a veure amb el sector
audiovisual. De fet, no sé si deu tenir televisió
a ca seva, perquè no en té ni idea, de
televisió ni de ràdio. El varen posar aquí,
no en sabem molt bé el motiu, perquè es
va presentar per Unión, Progreso y
Democracia (UPyD), que de moment, que
jo sàpiga, no té res a veure amb el Partit
Popular. Des del meu punt de vista, trob
que té molt d’afany de protagonisme; treballava
a l’Ajuntament de Palma i no
sabien per on parava i el varen col·locar
aquí amb l’objectiu de tancar aquest mitjà.
MAS: Jo, com a treballadora, trob que s’ha
comportat amb un total rebuig i amb indiferència
respecte a la nostra feina. Sembla,
amb la seva actitud, que això era
una venjança política, perquè un
govern que es veu obligat a treure
117 persones al carrer per
motius econòmics com a mínim
ha de demostrar un poc d’humanitat,
de consideració, perquè
l’“estrangulada” sigui més fàcil
de dur. En aquest sentit, ens
hem sentit atacats, qüestionats i
maltractats per aquesta direcció.
EL: I també ha deixat al descobert
un total desconeixement
dels drets laborals, tot i que
diuen que va fer la carrera de
Dret. Jo ho dubt...
És cert que tanquen RTV de Mallorca
per callar veus?
EL: Idò jo crec que sí, perquè un mitjà
públic es tanca per això, perquè generalment
no genera beneficis econòmics. Es
crea per un altre motiu: per donar veus,
per donar una informació honesta, veraç.
I, és clar, en aquest cas no varen analitzar
res, no varen intentar continuar de cap
altra manera. Ens han intentat callar i ho
han aconseguit.
MAS: Som un servei públic i el govern l’elimina.
El dret a la informació veraç que
tothom té en aquest cas queda eliminat
per decret.
Heu rebut amenaces per treure alguna
notícia en antena, com per exemple la del
tancament amb la qual vàreu firmar l’informatiu?
EL: Bé, a nosaltres ens varen intentar censurar.
Quan va començar el nou director,
com que no tenia ni idea de drets laborals,
es va trobar que havia de fer unes passes
que per ell no existien. Va nomenar un
director per a la televisió, a part del de
l’ens, i un altre per a la ràdio, amb la
intenció de controlar el que trèiem. I, la
Quan vaig emprendre la croada a favor de la nostra llengua i de la Pàtria, no va ser
perquè els enemics d’una i l’altra m’aplaudissen i em fessen la bona.
Antoni M. Alcover

e n t r e v i s t a
primera vegada que vàrem intentar emetre
un comunicat del que passava aquí, ens
varen voler censurar. Ens en vàrem queixar,
però no ens varen fer cas. Però, al
final, ja ens deixaren fer perquè veuen que
això només aixeca més polseguera.
És cert que tanquen els informatius dia 4
de desembre?
EL: Bé, en principi pretenen fer això. El
que passa és que hi ha gent a qui falten
dies de vacances (que normalment és un
mes i has d’acabar l’any havent-lo tengut).
Normalment a les empreses a vegades et
deixen agafar fins al mes de gener o fins i
tot durant el febrer de l’any següent, però
el més normal és que s’acabi en el desembre.
Aquí el que passa és que, com que no
ens volien pagar les vacances no gaudides
(o sigui que volen que ens anem d’aquí
amb una mà al davant i una altra al darrere),
el que han dit ha estat: “–Deixarem de
fer els informatius. Així donam a la gent
vacances i no les hem de pagar, i ens els
llevam de damunt”. Dilluns es suposa que
ens ho comunicarà el director, però nosaltres
intentarem continuar amb els informatius
fins al darrer dia.
MAS: Sí, perquè hi ha gent que està de
vacances, com ha dit n’Eva, però n’hi ha
que no ens queden vacances i durant el
mes de desembre haurem de venir a fer
feina, a fer hores sense informatius, que és
la nostra funció bàsica. És a dir,
haurem de venir aquí a fitxar i a
fer les nostres vuit hores diàries
per complir, perquè per això ens
paguen, però sense informatius.
Com diu n’Eva, el que s’intentarà
serà, mentre hi hagi una plantilla
suficient, treure endavant una
edició d’informatius, ja sigui la
de migdia o la de vespre per
poder acabar, com a mínim, amb
dignitat. Així que, fins al darrer
dia de la tele, intentarem que hi
hagi informatius.
Com viuen el tancament els
vostres companys de la Part
Forana? I vosaltres?
EL: Doncs imagina-t’ho: ben igual, perquè
són també un munter de famílies que
viuen d’això i s’hi dediquen. Justament es
va crear aquesta televisió per poder continuar
amb la seva feina. Aquesta gent es
queda al carrer sense cap futur, perquè
també afectarà el sector audiovisual. Això
és com una tallada de coll al sector audiovisual.
I bé, estam més o menys igual.
MAS: Nosaltres ho vivim amb resignació,
amb ràbia; alguns dies amb tristesa, d’altres
amb ganes de pegar quatre crits; amb
incertesa, perquè no hi ha feina. El món
audiovisual mor una mica amb la mort de
Ràdio i Televisió de Mallorca perquè aquí
no hi ha feina per a tothom.
Pensau que els polítics han fet demagògia
amb el tancament?
EL: Totalment!
MAS: Sí, sense cap dubte.
EL: Sí, ens utilitzen per tirar-se els trastos
al cap, que és el que mai no s’hauria d’haver
fet. Però aquestes coses passen...
MAS: És una llàstima, però passa a les tele-
visions públiques d’aquí. Ho veim amb IB3
també. No fa cap bé que els mitjans públics
siguin pedres per tirar-se d’un partit a un altre.
Els mitjans públics són el que són, han de fer la
seva funció i, en tot cas, s’han de donar explicacions
als seus directius, gerents o als polítics,
però que cada dia als diaris surtin les notícies
ja sigui d’IB3 o de Televisió de Mallorca fa
molt de mal a aquest sector.
Us sembla ètic que el Partit Popular hagi
complert aquest punt del seu programa electoral
i no n’hagi complert d’altres i, mentrestant,
faci projectes faraònics?
EL: Bé, això és molt típic dels partits polítics,
que prometen coses que després no compleixen.
Això ja ho sap la ciutadania i després ho
reflecteixen les urnes. Nosaltres no ens hi
ficam i volem deixar clar que no som de cap
color polític. Nosaltres faríem la nostra feina, si
ens deixassin; la faríem igualment dient les
coses que passen al carrer. Nosaltres demanam
informació a un i després la contrastam amb
un altre, i amb el tercer partit i amb el quart...
Els hauria de fer vergonya a ells mateixos i als
seus votants, i aquests darrers són els que haurien
de demanar un poc de serietat.
MAS: Nosaltres no som qui per dir si és ètic o
no. En tot cas, ells ho duien en el programa
electoral i varen rebre el suport majoritari de la
societat. Per tant, la pregunta hauria de ser si
és ètic que un partit inclogui això en el seu programa
electoral si la societat sap realment què
significa. En aquest
sentit,
no han enganyat a ningú: varen fer un programa
electoral, varen rebre el suport majoritari
de la gent i el compliran.
Trobau que us heu mobilitzat suficientment
per evitar el tancament? I pensau que heu
rebut el suport de la societat mallorquina?
EL: Home, hem rebut el suport de moltes associacions,
de gent que tenia veu aquí (dels
col·lectius minoritaris, dels més desafavorits
socialment). A més, quan anam a qualsevol
lloc, la gent ens dóna suport i ho notam. Però,
és clar, les coses s’han de fer pel camí que toca;
nosaltres no volíem perdre les forces allà cridant
(que també ho hem fet), sinó que volíem
anar fins al darrer moment fent les coses com
toca, queixant-nos i denunciant les injustícies.
MAS: Sí, n’Eva té raó. Els treballadors, quan ha
tocat, ens hem mobilitzat; quan hem hagut de
fer sentir la nostra veu, ho hem fet. Però la nostra
funció és fer la nostra feina, demostrar que
som professionals. I és el que t’he dit abans: si
la societat hi està d’acord i ho permet, llavors
nosaltres poca cosa podem fer que anar per la
via jurídica i intentar defensar els nostres drets
com a treballadors. I poca cosa més.
Trobau que són compatibles la Ràdio i
Televisió de Mallorca, la informació de
proximitat, plural i independent, amb
un govern del PP?
EL: Home, si el PP ens deixàs continuar
amb la nostra feina com fins ara, que era
sense ingerències i sense censura, per
què no? De fet, abans hi eren i nosaltres
fèiem la nostra feina. El que ha passat ara
és que ells ens han ficat dins una venjança
política, contra els treballadors, i no
n’entenem el perquè.
Com voleu que sigui IB3 sense Ona i
Ema? I seria necessària la creació d’un
segon canal per agrupar el que hi ha
hagut a Ema?
MAS: Home, tenc un respecte total per la
feina d’IB3. Prou mèrit també tenen i crec
que no som ningú per dir com ha ser IB3.
A nosaltres, ens agradaria continuar fent
feina i que els nostres companys d’IB3
puguin continuar fent feina amb dignitat
i professionalitat tant com puguin.
EL: És que nosaltres no som ningú per
dir com ha de ser la televisió autonòmica.
Nosaltres no hi tenim res a veure; la
nostra televisió és insular.
MAS: Però, en relació amb la pregunta
que tu fas (si és necessari un segon
canal), crec que amb una situació econòmica
favorable evidentment està bé tenir
un segon canal més proper o pot ser, fins
i tot, televisions insulars a cada illa. Per
què no? Passen moltes coses aquí a
les illes que no se saben o que no es
conten, hi ha molta gent que no té
veu en altres mitjans autonòmics. I
això no és una crítica a IB3. IB3 ha
de tenir una funció autonòmica,
amb una aspiració més generalista
o, potser, més d’entreteniment. A
més, amb el pressupost que té, és a
una altra esfera, a una altra lliga, a la
primera divisió, i ha de complir una
altra funció. IB3 no ha de fer necessàriament
el que feia TV de Mallorca
fins ara; IB3 ha de continuar fent el
seu paper i seria bo que hi hagués un
segon canal més d’informació, més de
proximat.
Pensau que RTV de Mallorca ha fet una
bona feina durant aquests cinc anys?
EL: És clar que sí! El que és clar és que
estàvem al començament.
MAS: Hi ha moltes coses millorables,
com qualsevol mitja de comunicació que
comença. El que li faltava era acabar-se
de consolidar com a mitjà, retocar alguns
aspectes tècnics i d’imatge i professionalitzar-se.
EL: I justament si hagués passat això, no
estaríem com estam ara.
MAS: Seria més difícil tancar un mitjà
més consolidat i amb més professionalitat.
EL: És com si tu volguessis tancar ara
TV3, seria difícil segurament.
Miquel Galmés Sagrera
1r Batxillerat F
Podrà vostè equivocar-se, a vegades, en els medis que empra; però la seva honradesa,
desinterès i salut d’ànima, en un mot, ¿qui hi haurà que la posi en dubte?
Antoni Rubió i Lluch
31

Hem entrevistat na Zohra
Laaroussi Elkati. Té 46 anys i va
néixer a Tànger (el Marroc). Va
arribar a l’Estat espanyol el gener
del 1991. Ha viscut a set llocs
diferents. A Mallorca té 3 germanes,
2 germans i 4 nebots.
En què consisteix, bàsicament, la
teva feina?
La meva tasca com a mediadora
intercultural té les següents funcions:
acollir la família nouvinguda
al sistema educatiu; acompanyar
la família i l’alumne nouvingut
al centre; fer de pont entre la
família i el tutor quan hi ha una
dificultat lingüística o cultural;
fer una tasca preventiva i de resolució
de conflictes, i assessorar i
informar els pares per capacitarlos
i així ser autònoms i independents
en la seva relació amb les
escoles i la resta dels serveis.
Per què la vas elegir, aquesta
feina?
Malgrat que la meva formació
acadèmica se centrava en l’educació,
he triat aquesta professió perquè
m’agrada i em sento útil ajudant
aquelles persones que ho
necessiten.
Quantes hores hi dediques diàriament?
Tota la meva jornada laboral. A
vegades, i segons la necessitat,
algunes hores del capvespre.
Trobes que és una feina dura?
Efectivament, és molt dura. Els
resultats no es veuen a curt termini
i, a vegades, has de lluitar contra
corrent.
Què és el més agradable de la
teva feina?
32
e n t r e v i s t a
una altra cultura
El que més m’agrada és veure que
aquestes dones que, quan arribaren,
no sabien ni on era l’escola dels seus
fills i just sortien de ca seva, ara han
après la llengua i es mouen amb
una certa autonomia.
Hi ha qualque aspecte de la teva
feina que no t’agradi?
En l’àmbit de la mediació intercultural
i la gestió de la immigració en
general, m’agradaria que les polítiques
i les accions es fessin d’una
manera real i efectiva, pràctica, i no
pensant en el que és políticament
correcte, només per quedar bé. S’ha
de començar a parlar de drets i de
deures de tothom.
El teu principal defecte?
El meu temperament: sóc molt
impulsiva.
I la virtut?
La generositat, en tots els sentits.
Amb qui t’agradaria parlar una
estona?
Amb els meus millors amics.
Esmenta un personatge històric
que admiris.
El viatger Ibn Battouta, originari de
Tànger.
Què et molesta més de la gent?
La hipocresia i la doble moral.
Quina qualitat prefereixes en un
home?
La sinceritat i la companyonia.
A quin lloc del món no aniries
mai?
On es violen d’una manera bestial
els drets de les dones. Per
exemple, a l’Iran i a l’Afganistan.
Un lloc on no hagis estat mai i
on t’agradaria anar.
Les Maldives.
Si poguessis, canviaries res del
teu passat?
Res en absolut. He tengut coses
bones i altres de dolentes.
Quines tres coses te’n duries a
una illa deserta?
Un llibre, una capsa de mistos i
un ganivet petit.
Quin desig t’agradaria satisfer?
Aprendre a nedar i bussejar.
Laia Maria Carreras Fons i
Margalida Truyols
1r ESO B
Som enemics amb tot el nostre cor, amb tota la nostra ànima, que es menyspreï, que
s’abandoni la llengua pròpia.
Antoni M. Alcover

e n t r e v i s t a
un dels nostres: Toni Bauzà,
el dimoni petit
Un bon dia de començament de
primavera i acabament de setmana,
entram dins la casa d’en
Toni, un jove de trenta anys,
ben espavilat i alegre, a qui
agraden molt les arrels mallorquines
i que, a part del seu
ofici, quan arriben les festes de
Sant Antoni, col·labora com a
Dimoni Petit ballant amb els
dimonis de Manacor.
Quants d’anys fa que hi participes?
Ja fa desset anys.
Com vares arribar a fer-te
Dimoni Petit?
La meva família està molt vinculada
a la cultura mallorquina
i, com que també mon pare ja fa
anys que és Sant Antoni i a mi
m’agrada molt, jo m’he fet
Dimoni Petit.
Què és el que t’atreu més de
les festes de Sant Antoni?
La col·laboració i les ganes de la
gent, els balls i les torrades.
Com et sents ballant amb els
dimonis?
Al principi, un poc nerviós per
la responsabilitat, però llavors
t’espassa.
Quin acte t’agrada més com a
dimoni?
La sortida del baciner i el primer
ball i el darrer, que són els
més importants per a mi.
Per què t’estimares més ballar
amb els dimonis que, per
exemple, fer ball de bot?
Perquè m’agrada veure molta
gent que passa gust del que
feim.
Quina qualitat prefereixes en
una dona?
Que sigui sincera, bona persona
i honesta.
A quin lloc del món no aniries
mai?
Per allà on hi ha guerres, com
per exemple a Iraq.
Amb qui parlaries una estona?
Ja que m’agrada el ciclisme,
m’agradaria xerrar amb
Alberto Contador.
Quin és el teu principal defecte?
En tenc tants, que no sé quin he
de dir.
Què t’enduries a una illa
deserta?
Companyia, menjar i una bicicleta.
Qui t’agradaria més ser: el
Dimoni Gran o Sant Antoni?
Ja que faig de dimoni, però
petit, m’agradaria fer de Sant
Antoni, com mon pare.
Després de passar mitja hora
molt mallorquina, ens acomiadam
d’en Toni Bauzà i
ell…agafa la bicicleta i a pedalejar!
Maria Antònia Morey Garcia
1r ESO B
Per elevats que fossin els estudis que cultivà, per altes que fossin les relacions socials
i les dignitats que assolí (...) no deixà mai de ser un autèntic pagès.
Francesc de B. Moll
33

Director del CEPA Llevant (Centre
d’Adults de Manacor), president
de l’Associació d’Hemofília de les
Balears i delegat de l’Associació
Nofumadores.org a les Balears, va
ser jugador semiprofessional de
bàsquet i actualment és entrenador.
Quants anys tenies quan vares
començar a jugar a bàsquet?
9 anys
Quan jugaves a bàsquet, feies
moltes cistelles?
Vaig començar a aprendre a botar
la pilota i després a fer cistelles,
però el bàsquet no només és fer cistelles;
és un esport d’equip, on tot
compta i és tan important una bona
passada o un rebot com una cistella.
Quin és el partit que recordes
més?
Un en què vàrem quedar 140 a 35, i
un bon company meu, sempre
quan el veig, em diu: “Tenc el
record d’aquell partit on vares fer
56 punts!”
Actualment et dediques a entrenar?
Sí, ho volia deixar, però m’han fet
tornar.
Quins equips has entrenat?
Molts: el CIDE, la Salle, equips a
Calvià, a Sóller, a l’Espanyol, a
l’Aula Balear, a Manacor, 17 anys a
Porto Cristo i, ara, a Zona 5 .
34
e n t r e v i s t a
un bon dia amb en
Salvador Tàrraga
Et dediques al bàsquet
professionalment?
No, vaig ser semiprofessional
durant 10 anys.
També vaig tenir l’oportunitat
d’entrenar-me
amb el Barcelona un
any, però el que passa és
que en aquells moments
triaven gent més alta i,
amb 1’80, no era un dels
candidats. Va ser, però,
una experiència remarcable.
Quines altres dedicacions
tens?
L’esquí, el busseig, la mar (nedar), el
ping-pong, la música, ballar...
Qualsevol cosa que faci superar-me.
Bé, també intentar que la feina sigui
un hobby, que això sí que és una loteria.
Quina qualitat prefereixes en una
dona?
Que sigui persona, que reaccioni
davant els estímuls i que sàpiga llegir
sobre línies el que pertoca; però això
no és un privilegi de dona o d’home,
sinó de persones.
A quin lloc no aniries mai?
A un lloc on hi hagi terratrèmols o
guerres .
Amb qui parlaries una estona?
Amb el rei d’Espanya.
Quin és el teu principal defecte?
Que xerr massa i a vegades dic massa
el que pens.
Què te’n duries a una illa deserta?
Una bona companya.
Hem tengut l’honor de fer-li unes preguntes
a en Salvador Tàrraga, al poliesportiu
Na Capellera. Ha contestat
amb decisió i en un to agradable, i ha
estat en tot moment molt amable amb
nosaltres. Finalment, després de 10
minuts, ens hem acomiadat amb una
gran abraçada. L’entrevista ens ha servit
per saber com pot ser d’interessant
i plena la trajectòria d’un jugador de
bàsquet semiprofessional.
Marc Joan Cabrer Rosselló
1r d‘ESO B
Cordant i
recordant
Aquí tenim l’entrevista a na Maria
Siquier, que durant 43 anys ha cordat
cadires. Ha estat entrevistada
dia 14 de març, a les 3:35 de l’horabaixa,
a ca seva, a la sala d’estar.
Na Maria té 65 anys. Va néixer a
Muro, va viure la seva infància a
Montuïri i l‘adolescència a Felanitx
i, quan es va casar amb en Joan
Duran, vengué a viure a Manacor.
On i amb qui vàreu aprendre a
cordar?
A Manacor, amb la meva sogra.
Ho feis per passar gust o per
guanyar doblers?
Al principi, pels doblers, però després
per passar gust i, a més, em
tranquil·litzava.
Les vostres eines de treball són
unes bones companyes?
Sí, no em perjudiquen en res.
Per què vàreu triar cordar cadires
en lloc d’altres coses?
Perquè m’agradava molt.
Vàreu fer feina a cap altre lloc
abans de cordar cadires? Quant de
temps?
Sí, a Las Perlas, a Felanitx, durant 5
anys, abans de conèixer el meu
marit.
El vostre principal defecte?
El meu principal defecte és la sinceritat,
perquè la gent se n’aprofita,
d’això.
Amb qui parlaríeu una estona?
Amb el meu pare, que ja és mort.
Què us molesta més de la gent?
Que digui mentides.
Quina qualitat preferiu en un
home?
Que sigui bona persona.
A quin lloc del món no aniríeu
mai?
No aniria a la neu.
Hauríeu canviat res del vostre
passat?
No.
Acabam l’entrevista amb la conclusió
que na Maria Siquier ha treballat
molt dur, però passant molt de
Diuen si els catalanistes som separatistes. El catalanisme uneix, acosta, relaciona
unes regions amb altres.
Antoni M. Alcover

e n t r e v i s t a
gust de cordar. Després de tot aquest
treball, s’ha jubilat perquè la seva
cotxeria es cremà, juntament amb la
bova per cordar. Ara viu amb el seu
marit a Manacor.
Maria Isabel Quetglas Terrades
1r ESO B
Agda Carla Lima té 15 anys, procedeix
de Brasil i, com altres estudiants
que coneixem, fa quatre anys
va deixar el seu país amb la família
per establir-se a Mallorca, cercant
un futur millor. Estudia 3r d’ESO al
nostre institut i hem volgut entrevistar-la
perquè ens conti com ha
estat la seva adaptació a la nostra
terra i als nostres costums.
Sabies com era Mallorca abans de
venir?
No, vaig venir sense saber què em
trobaria. Em pensava que era una
illa molt petita, envoltada de muntanyes
i que la gent vivia dins barraques
dalt de les muntanyes.
Quina impressió vares tenir en arribar?
Primer de tot, moltíssim de fred, perquè
aquí estàvem a -2 graus i en
canvi a Brasil, a +45º. La meva primera
impressió va ser que hi havia
molts d’edificis, que eren antics, i
que la gent vestia d’una manera
diferent. No havia vist mai tants d’abrics
i bufandes!
Et va costar adaptar-te? Per què?
Sí, molt, perquè trobava a faltar la
família, els amics, les meves coses,
els meus animals...
Sabies que aquí es parlava català?
No, em pensava que es parlava
només el castellà.
I et va costar aprendre l’idioma?
No, de fet al primer any ja el parlava,
perquè el català és molt semblant al
brasiler.
Quines diferències hi ha en el comportament
de la gent del teu país i
De Brasil a Mallorca
la d’aquí?
En el meu país la gent és molt alegre, i
aquí no tant.
És molt diferent el tipus de menjar?
Sí, a Brasil es menja sempre arròs acompanyat
d’alguna altra cosa.
Pel que fa a l’educació, hi ha molta
diferencia entre els dos sistemes?
Sí, allà no és obligatori estudiar fins als
16 anys; pots deixar l’institut quan vols.
Però el sistema educatiu és molt dolent.
De fet, quan vaig arribar aquí, vaig trobar
que el nivell era molt alt, que jo
anava molt endarrerida respecte dels
meus companys. Em va costar molt
agafar el nivell, sobretot d’anglès, ja que
quan vaig arribar, tot i que m’havia
d’incorporar a 6è, no havia estudiat
gens d’anglès.
Ara mateix, què trobes més a faltar del
teu país?
La gent i els balls.
Després de veure la manera de viure,
t’agradaria tornar-te’n?
Sí, perquè m’agrada més
la manera de ser de les
persones.
Què és el que t’agrada
més d’aquí?
La forma de vida: aquí
puc tenir tot allò que
vull. Allà vivia en una
ciutat molt humil i aquí
és com viure en un
palau. Els preus aquí
són més barats, tant del
menjar, com de la roba,
etc. Heu de tenir en
compte que Brasil és un
país pobre i el sou dels
treballadors és molt baix. A part,
aquí hi ha molta més seguretat pels
carrers.
Què és el que t’agrada menys d’aquí?
La discriminació que hi ha: trob que
la gent és molt racista amb els que
vénen de fora. A Brasil, en canvi, la
gent és més amistosa, alegre, oberta…
Tu mateixa t’has sentit alguna vegada
discriminada pel fet de venir de
fora?
Sí, al principi les al·lotes d’aquí no
em tractaven gens bé, em feien bromes
de mal gust, intentaven posarme
la gent en contra…
Moltes gràcies, Agda, per les teves
respostes i pel teu temps.
Durant el dinar i el sopar, encara, tenia el seu criat que li feia de lector de llibres i
revistes i que, llapis en mà, anava subratllant o marcant...
Francesc de B. Moll
Taller de Premsa
35

Pere Siquier Pons és l’actual
director de la Banda de Música
Municipal de Manacor. A més,
toca a la de Palma, en l’especialitat
del clarinet.
De petit, ja estaves interesat en
la música?
Sí, sempre m’ha agradat molt.
Quants anys fa que et dediques
a la música?
Professionalment, fa devers
vint-i-vuit anys.
A quins llocs has estudiat la
carrera de música?
Fins a grau mitjà vaig estudiar a
Palma i després, al Liceu de
Barcelona.
A quines bandes de música
has estat?
He tocat a la de Felanitx i he
dirigit les de Petra, Felanitx,
Manacor i, durant dues temporades,
la de la Federació Balear.
Estàs orgullós del que has arribat
a ser?
Sí, molt.
T’agradaria que les teves filles
seguissin el teu camí?
Sí, però m’agradaria més que
fessin el que a elles els agradi
més.
Quins nous projectes tens per
a la banda de Manacor?
Enguany farem una cantata
musical que es diu Rua Fosca,
en la qual participaran corals
d’adults i de joves i la banda.
Posarem més de 200 persones
damunt l’escenari!
36
e n t r e v i s t a
Pere Siquier, director de la Banda de
Música de Manacor
QUÈ OPINEN D’EN PERE
ELS QUE HI TREBALLEN A
PROP?
Mateu, tu que ets l’actual vocal
de la junta directiva de la
banda, què trobes de la feina
que fa en Pere?
Jo trob que fa una feina molt
bona, perquè ha engrescat tots
els joves, tracta molt bé la gent
més gran i, a més, és molt
divertit.
Alba i Antònia, ja que sou
algunes de les darreres incorporacions
de la banda, si
haguéssiu de descriure en Pere
en dues paraules, quines
serien?
Nosaltres trobam que és graciós
i rialler.
A la Banda, darrerament hi ha
molts de joves. Per això hem fet
dues preguntes molt interessants
a na Catalina, na Roser,
na Joana i na Gràcia. I això és el
que ens han respost:
Què us ha suposat entrar a la
banda?
- Créixer, tant musicalment
com mentalment, ja que t’ensenya
coses de la vida i, a més,
aprens a tocar l’instrument.
- Aprendre a tocar amb un grup
col·lectiu dirigit per un director.
- Ser més espavilada amb el
meu instrument.
- Que cada dia que tenim assaig
anam a dormir una mica més
tard.
Què és el que us agrada més
d’estar a la banda?
Que ens ho passam molt bé,
feim molts d’amics i, a més,
feim música!!
Sílvia Maymó, Maria Àngela
Sureda i M. Antònia Llodrà
1r ESO C
Si volem viure, si volem ser qualque cosa dins el món, ha de ser sent nosaltres ben
mallorquins, estimant de bon de veres Mallorca.
Antoni M. Alcover

e n t r e v i s t a
Entrevista a José Viver, coordinador
de la Comissió de Convivència
Aquest curs s'ha creat, com a
novetat, la Comissió de
Convivència. Amb quina
intenció?
Aquesta comissió s'ha creat per
millorar la convivència entre
les diferents persones que diàriament
ens relacionam i convivim
a l'institut.
Qui la forma?
Està formada per set professors
i cada un s’encarrega d'uns cursos
determinats: M. José Robles
(1r ESO), Josep Pérez (1r ESO),
Jose Viver (2n ESO), Elvira Piris
(2n ESO), Josefina Casañas (3r
ESO), Miquel Duran (4t ESO) i
Margalida Llull (Batxillerat).
Amb quines persones ens relacionam
i convivim a l'institut?
Amb els alumnes, els professors
i també amb el personal no
docent (de consergeria, oficines,
neteja, bar...).
Quins són els objectius de la
Comissió de Convivència?
Bàsicament són dos: promoure
la convivència pacífica a l'institut
i prevenir conflictes.
I com ho fareu?
Aquests objectius, els hem d'aconseguir
entre tots. Tota la
comunitat educativa té una
importància vital per a aquest
fi. Per això ens interessa conèixer
les distintes opinions, sensacions,
saber allò que s’ha de
canviar i, si es pot fer, canviarho
per millorar la convivència, i
així, l’èxit escolar.
Per aquest motiu aquest curs
hem començat a demanar opi-
nió sobre temes, com les activitats
extraescolars que a l’alumnat
li agradaria que oferís el
centre, les activitats que voldria
fer a tutoria... Tenim previst
passar un qüestionari per saber
com es sent l’alumnat al centre
i, a més, com a novetat hem
posat en marxa la Bústia
d'Incidències i Suggeriments
perquè, sobretot els alumnes,
ens facin arribar tota la informació
que creguin que ens pot
ser útil per ajudar-los.
I on està situada aquesta bústia?
A la planta baixa del Bloc Nord,
davant el Departament
d'Orientació.
Per exemple, quan algú té un
problema o observa que un
company de classe el té i no
s'atreveix a dir-ho, què ha de
fer? A qui pot acudir?
Ho pot dir al professor, al tutor,
a l'orientadora, al cap d'estudis,
a algun membre de la Comissió
de Convivència i també informar-ne
mitjançant la Bústia
d'Incidències i Suggeriments. Si
empra la bústia, ha de
ser molt concret.
Per exemple: “A na
Maria Font de 2n
ESO A, en Joan cada
dia li pren el llapis”.
No importa que posi
el nom, però sí el de
les persones implicades,
perquè si no no
sabrem amb qui hem
de parlar.
I com es poden resol-
dre conflictes de manera pacífica?
Cal aclarir què ha passat, parlar
amb les parts implicades, negociar
les conseqüències i les possibles
solucions...
Vols afegir res més?
Una darrera novetat. S’han
posat en marxa els jocs al pati,
que és una forma de gaudir del
temps d’esplai i de millorar les
relacions. En definitiva, es tracta
de millorar el clima en aquest
període tan delicat i on es produeixen
la major part dels conflictes
entre els alumnes. Abans
d’acomiadar-me, us deix dues
citacions per reflexionar:
Plató, fa 2200 anys, va dir que la
disposició emocional de l’alumne
determina la seva habilitat
per aprendre.
George Sand digué que
l’intel·lecte cerca, però és el cor
el que troba.
Salut i Pau!
Tot quant posseïa, estava disposat a donar-ho o despendre-ho per obres bones.
Francesc de B. Moll
Taller de premsa
37

38
a r t s
Batxillerat d’Arts Plàstiques
Si heu de viure com a poble dins la història, ha de ser parlant català... Si no ho feis
així, sereu uns renegats que, com a tals, desapareixereu del llibre de la vida.
Antoni M. Alcover

a r t s
Taller d’artesania de 2n d’ESo
Per a ell els diners eren simples mitjans i no, com per a molta gent, el fi suprem de
l’existència.
Francesc de B. Moll
39

40
a r t s
A l’estil de Miquel Martí i Pol
Aquesta darrera avaluació, els
alumnes de 4t de l’assignatura de
Llengua i Literatura Catalanes
hem treballat la poesia contemporània.
Ho hem fet de maneres
molt diverses i ara us volem presentar
el resultat del nostre treball.
En grups de quatre, a partir
d’“Hivern” de Martí i Pol, férem
una imitació del poema seguintne
l’estructura. L’objectiu era
aconseguir descriure les sensacions
que ens provoquen les diferents
estacions, a partir del model.
Aquí en teniu un tast.
ESTIU
Estimo els dies càlids
i el sol brillant.
Estimo els dies a la platja
i estar amb els amics.
L'estiu no és massa calor:
les nits no són sudoroses.
L'estiu és el sol.
L'estiu és l'aigua.
L'estiu és refrescar-se.
L'estiu: un somni que es fa realitat.
Pere J. Capó, Joan Llull, Jaume
Adrover i Joan Roig
4t ESO D
TARDOR
Estimo la caiguda de les fulles
i el vent que les recull.
Estimo l'absència de calor
i el sol que no ve amb ànsia.
La tardor no és la tornada a l'escola,
és la trobada amb els amics
i un nou curs que aguarda.
La tardor és un paisatge
tranquil·litzat,
idoni per dibuixar.
És una altra estació que comença
i aviat acabarà.
Núria Morocho, Samuel Loaisa,
Dani Ríos i Denise Delgado
4t ESO D
HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu :
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol
ESTIU
Estimo la frescor de l'aigua
i la calentor de l'arena daurada.
Estimo els somriures de les noies
i la pell lluenta després del sol.
L'estiu no és la calor,
és una mica càlid,
d'una calidesa amb passió.
L'estiu no són cremades a la pell,
són sensacions d'explosió
de vida i esperança.
L'estiu és una festa,
és la gent de festa.
És la festa de tothom.
I les mirades de reüll,
i la complicitat que es crea
a primera vista.
I ho torna tot
increïblement excitant i sensual.
Laura Muñoz, Xesca Barceló,
Tonina Caldentey i Maria
Femenias
4t ESO B
PRIMAVERA
Estimo els prats acolorits
i el cant dels ocells.
Estimo la calor del sol
i les flors obertes.
La primavera no és l'al·lèrgia:
és el respirar profund
d'una immensitat de flors.
La primavera no és esgotament:
és el resultat de gaudir,
gaudir passejant entre colors.
La primavera és alegria
que brota dels infants,
que surt del bec dels ocells,
i produeix una inexplicable tranquil·litat.
Alejandro Almodóvar, Antònia
Febrer, Josué Heredia i Bàrbara
Tous
4t ESO B
Vos voleu vigoritzar a vosaltres mateixos? Vigoritzau la vostra llengua.
Antoni M. Alcover

SuZANNE
CoLLINS: Els
jocs de la fam
La Katniss Everdeen és una noia de
setze anys que viu amb la seva mare
vídua i la seva germana petita en un
dels barris més pobres del Districte
12, al país de Panem. Es guanya la
vida caçant il·legalment amb el seu
arc. Hi va acompanyada d'un amic
que es diu Gale, amb qui es troba
cada dia al bosc que hi ha més enllà
d'un reixat electrificat. A Panem, el
país situat a la Amèrica del Nord del
futur on viuen, cada any s'hi celebren
els Jocs de la Fam com a mostra
de poder per part dels governants.
En ser el narrador la mateixa
Katniss, només coneixem el que ella
sap. Així, anam observant el seu
estudi dels personatges del seu voltant,
des del seu amic Gale fins al
president de Panem o alguns dels
tributs. Podem apreciar com s'horroritza
en recordar que ha matat fredament
una persona o reflexiona sobre
la finalitat dels Jocs de la Fam.
Cada un dels personatges que surten
esmentats comença sent secundari,
però finalment tots acaben sent
imprescindibles. En una rebel·lió
cada persona conta, i en la història
que explica aquest llibre les circumstàncies
no canvien gaire, perquè
aquí comença la revolta dels districtes.
Aquest primer llibre toca temes com
la pobresa extrema, la fam, l'opressió
i els efectes de la guerra, entre d'altres.
La fam i la necessitat de recursos
que els ciutadans troben tant
dins com fora l'arena crea una
atmosfera d'impotència que els protagonistes
intenten superar en la
seva lluita per la supervivència.
La novel·la, la primera de la trilogia
a r t s
supervendes de Suzanne Collins (Els
jocs de la fam, En flames i L'ocell de la
revolta), ha estat adaptada a cinema
amb molt d'èxit. La combinació d'inventiva,
fantasia i intensitat fan del llibre
una lectura absorbent i molt apta
per a la gran pantalla.
Bel Miquel Cazorla.
2n ESO B
JoAN PuIG
I FERRETER:
Aigües
encantades
Cecília és filla d’una família d’un poble
de muntanya, que estudia a la ciutat,
però passa els estius a casa dels pares.
Allà, es resigna a la tradició i la religiositat
que hi ha presents. El poble,
seguint la tradició, prega a la Verge
amb la finalitat que s’acabi la sequera, i
Cecília s’hi oposa. Apareix un foraster,
amic seu, i junts provoquen una innovació
per al poble cercant altres mètodes
perquè s’acabi la sequera, uns
mètodes que s’oposen a la tradició religiosa
i, per tant, sorgeix un enfrontament.
En l'obra de teatre de Joan Puig i
Ferreter es veu clarament el conflicte
entre individu i societat. Aquesta
darrera simbolitza la realitat opressora,
cegada per la fe religiosa i la ignorància.
En canvi, l'individu representa l'ideal,
el coneixement basat en la ciència
i, sobretot, en la lluita per la “supervivència”
mantenint els propis principis,
seguint així una clara actitud vitalista.
El tema principal és l'enfrontament de
la cultura amb la tradició i la fe, ja que
hi ha uns personatges que representen
les noves generacions de gent amb cultura
que xoquen amb els personatges
antiquats, lligats a la tradició.
Cal dir que Aigües encantades és una
obra que s’inspira en Un enemic del
poble, de Henrik Ibsen. És un drama
que reflecteix molt bé la societat d'aquesta
època. El doctor Stockmann
denuncia que les aigües del balneari,
font principal d'ingressos del poble,
esdevenen un problema per a la salut.
Els habitants del poble intenten amagar
aquesta veritat i així aconsegueixen
que aquest fet només quedi en una
Fou el fundador de la dialectologia catalana.
denuncia del solitari doctor davant
de tot un poble. L'obra acaba amb
el judici del doctor Stockmann.
Això comporta que ell i la seva
família se n’hagin d'anar del poble.
A banda dels "enfrontaments" que
retrata l'obra, n'hi ha un altre que
és clau: l'enfrontament entre individu/societat:
un sol home, el
Foraster, arriba al poble per tal de
dur-hi les idees de progrés que
poden salvar-lo de la sequera.
Apareix la idea d'un ésser superior
capaç de fer canviar la seva societat,
de guiar la massa cap al canvi i
la modernitat. Però aquesta massa
social, que no té idees pròpies, el
rebutja i el margina.
Per aquest fet, consideram que és
una obra bastant clara a l’hora
d’estudiar el modernisme, ja que
s’hi veuen de forma evident les
seves característiques.
Segons la nostra opinió personal,
Aigües encantades ha estat un llibre
molt entretingut i didàctic
alhora. En primer lloc, és entretingut
perquè el que fa és reflectir un
conflicte entre la tradició i la innovació,
tema que podria ser molt
actual i que trobaríem en molts
altres àmbits. D’altra banda, també
és didàctic perquè a partir de la
lectura podem abstreure les idees
principals del moviment modernista,
que hem estudiat en profunditat
en 2n de Batxiller. En segon
lloc, recomanam aquest llibre principalment
a adolescents entre 4t
d’ESO i 1r i 2n de Batxiller.
Joan Sureda Riera
2n Batxillerat C
Francesc de B. Moll
41

42
Muntatge poètic i musical sobre la
poesia de Bernat Nadal
La trajectòria de Bernat Nadal és
ben coneguda pels lectors de poesia
manacorina. Els seus versos es
troben al bell mig de dues generacions:
la dels seus amics Miquel
Àngel Riera i Guillem d’Efak, i la
dels poetes més joves com Josep
Lluís Aguiló o Antoni Riera.
Bernat ha destapat darrerament
la seva dèria narrativa amb un
recull de relats curs, La part freda
del llit, encara que abans (a més
d’altres textos) havia escrit un llibre
no gaire conegut: Raó blaugrana.
El Barça com a filosofia. La
bíblia per a tots els culers del
món, que votarien sens dubtar-ho
la seva inclusió com a llibre de
text obligat a totes les escoles de
parla catalana.
De l’època anterior, hom pot trobar
el bessó de la seva escriptura
a r t s
en els poemaris publicats
abans de la dècada
dels noranta i que
foren seguits per un
llarg silenci. Encara
que sermpre va
seguir col·laborant
amb la premsa local,
fou la mort de
Miquel Àngel Riera
que l’esperonà a
publicar Memòria
fòssil, homenatge
al seu amic:
“Duc totes les absències com
rostres invertits / dins la
memòria feble...”
“Brusc, més d’una vegada
malaesc tanta eufòria / que
no és més que un infern,
mentre jo som un llop / solitari,
i brut de cendres de
records...”
El seguiren El vestit vermell i, poc
després, La carn que cruix. És sobre
aquests tres llibres que els alumnes
del Batxillerat d’Arts escèniques,
música i dansa de l’IES
Mossèn Alcover han ideat un
muntatge on les obsessions poètiques
de Nadal hi són
presents: l’absència,
l’amor, el desig, la
música, el pensament
existencial i el món
mediterrani. La pèrdua
i la traïció, però també
la redempció humana.
Poemes recitats i acompanyats
de música en
directe van permetre
endinsar-nos dins el
Bernat Nadal creador
d’una poesia de perfun
delicat.
El muntatge s’escenificà amb la
presència de l’autor el divendres,
8 de juny, a la Torre de ses Puntes
amb direcció de Joana M.
Massanet i cartell creat per
Sebastiana Galmés a partir d’una
fotografia de Marta Serrano.
Bàrbara Duran
Els pobles que no estimen el que és seu són pobles morts, que es fonen, s’esbalteixen,
s’anul·lenen dins la confusió.
Antoni M. Alcover

Arts Plàstiques: mostra de final de curs
a la sala SACMA
Divendres, dia 1 de maig, es va
inaugurar a la sala SACMA
l’exposició dels alumnes de
Batxillerat Artístic de l’IES
Mossèn Alcover.
Simultàniament, s’estrenaren
les obres del Taller de
Composició dels alumnes del
Batxillerat d’Arts Escèniques i
Música.
Aquestes composicions s’havien
treballat prèviament a
classe durant les darreres setmanes
amb les professores de
música i amb en Xavier
Gelabert (compositor, arranjador
i director d’Ars Antiqua).
El músic manacorí ha vingut al
a r t s
centre per impartir un taller de
música contemporània.
Podeu llegir una ressenya completa
d’aquest taller a la pàgina
8.
Així mateix, a les pàgines 38 i
39 trobareu una selecció de les
obres exposades pels alumnes
de Batxillerat Artístic. També
se’n reprodueixen d’altres a les
pàgines 5 i 50.
Redacció
Representació de Deesses per nassos
Dins l'assignatura Arts escèniques
de segon de Batxillerat es
contempla la possibilitat de fer
una representació teatral i aquest
any els alumnes i la professora,
Joana M. Massanet, ens hi hem
engrescat de valent. Després de
llegir tres textos teatrals, ens
decantàrem per fer una adaptació
de Deesses per nassos de Toni
Torreño, professor i escriptor
valencià.
L'experiència va ser divertida i hi
hagué un “bon berenar”, ja sigui
d'adaptació, d'estudi i de muntatge,
però el que ens ha quedat és
que va agradar i el públic en sortí
satisfet i nosaltres, també.
Amb els ingredients i l’esperit
desimbolt propis de la comèdia,
es va perfilant una revisió de la
història de la humanitat i dels
seus valors.
Dues deesses, Demèter, (Laura
Peña o Margalida Pons), i
Persèfone (Carme Gonzàlez i
Cecília Genovart) decideixen desobeir
la imposició per la qual
mare i filla s’han de separar cada
tardor, ja que Hades té castigada
Persèfone a anar a l'infern cada
hivern. Ara bé, les deesses s'hi
rebel·len i s’amaguen entre els
humans i aterren en distintes
èpoques i distintes cultures.
Passen del bosc de Cornualla
medieval, a un
palau oriental de
les mil i una nits,
llavors de la selva
americana i la seva
conquesta a la guerra
de Successió per
fer un salt a l'època
contemporània.
Els Intèrprets de l'obra
varen ser: Joan
Arto Tosar
(Perceval, camperol,
conquistador caste-
llà, obrer), Cecília Genovart
Llodrà (Persèfone, caçador),
Miquel Ginard Fiol (joglar, rei
Xariar, tècnic de so, ninet), Carme
Gonzàlez Mestre (Persèfone,
indi), Laura Peña Sierra(Demèter,
pintor, revolucionari francès),
Margalida Pons Gelabert
(Demèter, marquès).
Redacció
Les seves observacions i dades científiques tenen encara avui plena
vigència.
Francesc de B. Moll
43

44
a r t s
Treballam la poesia visual amb
Chema Madoz
A l'assignatura de Llengua i Literatura Catalanes, els alumnes de 2n d'ESO A hem treballat la poesia visual
a partir d'una selecció de fotografies de l'artista Chema Madoz (Madrid, 1956). La nostra tasca ha consistit a
interpretar algunes obres seves posant-los un títol suggerent. Esperam que us agradin i aprofitam l'avinen-
tesa per convidar-vos a visitar la seva pàgina web (http://www.chemamadoz.com/).
Hi ha vida al més enllà? (Gabriel Pont)
L’altra banda és igual (Petra Pont)
Tres quarts del mateix (Sebastià Melis)
No és el que pareix (Miquel Servera i Tomeu
A. Peinado)
Entrada a un altre món (Hocine Dehouche)
L’altra banda del mirall (Mariola Michelini)
Copa íntima (Sebastià Melis)
T’engataràs? (Gabriel Pont)
Sexe i alcohol (Miquel Àngel Cabezuelo)
Addicció (Mariola)
Dubtes (Guillem Bergas)
Falses aparences (Aina Pascual)
La copa de la vida (Bàrbara Aguiló)
Impostor! (Sebastià Melis)
Dones! (Marina Brunet)
Representació de la vida d’una dona
(Cristina Gomila)
Falsa identitat (Pere Rosselló)
La força primigènia, el magnífic animal del moviment literari a Mallorca en aquest
moment, és el canonge Antoni M. Alcover.
Josep Pla

a r t s
Foc fuster (Mercè Parera)
La flama de la fusta (Bàrbara Aguiló)
Naturalesa artificial (Jaume Fiol)
El foc del llumí apagat (Hocine Dehouche)
El foc, poderós davant de tot (Jaume Cabrer)
El foc s’ho empassa tot (Mariola Michelini)
Foc imaginari (Petra Pont)
Els somnis no es poden atrapar tan fàcilment
(Sebastià Melis)
No ho intentis; tanmateix sempre s’escaparà...
(Gabriel Pont)
No em tancaràs! (Miquel Servera)
Atrapat per uns segons (Cristina Gomila)
Sempre lliure (Llorenç Frau)
La decisió (Mariola Michelini)
Forma vegetal suïcidada (Sebastià Melis)
El bo i el dolent (Miquel Servera)
No sempre al mateix lloc (Cristina Gomila)
Els dos bàndols (Pere Rosselló)
Rellotge suïcida (Hocine Dehouche)
Ganes d’arribar (Pere Rosselló)
Camí temporal (Sebastià Melis)
El temps no s’atura (Guillem Bergas)
Les vies del temps (Javier Ruiz)
Trajecte pel temps (Jaume Fiol)
Transsexualitat (Sebastià Melis)
Sopa o carn? (Gabriel Pont)
L’ombra mentidera (Miquel Servera)
La falsedat (Mariola Michelini)
Aparentar i no ser (Aina Pascual)
2 x 1 (Mercè Parera)
Falsa identitat (Gabriel Riera)
Començava a haver-hi en ell, envers la nostra comuna llengua, molt més que un gust:
cal parlar d’un amor, un gran amor.
Carles Riba
45

QUÈ? Muntatge audiovisual
consistent en una selecció de
texts de ficció escrits per alumnes
a partir d’obres d’art de
diferents gèneres i èpoques.
QUI? Els autors dels relats
són alumnes de 1r, 2n i 3r
d’ESO de l’IES MOSSÈN
ALCOVER. Els quadres i les
fotografies són d’artistes de primer
ordre (Picasso, Van Gogh,
Ramon Casas, Dalí, Cézanne, E.
46
a r t s
Posar paraules a l’art
Munch, C.D.
Friedrich, R.
Doisneau, Frank
Capa, F. Català
Roca) i la locució
dels texts és
a càrrec de professors
del centre.
PER QUÈ?
Perquè creim
que aquest tipus
d ’ a c t i v i t a t s
interdisciplinàries
són molt gratificants per als
alumnes i estimulen la seva creativitat.
ON? A la Institució Pública
Antoni Maria Alcover.
QUAN? Dijous, dia 21 de juny,
a les 19’30 h.
El jurat del I concurs de narrativa
visual convocat pel departament
de català va
decidir atorgar els
quatre premis ex
aequo als següents
alumnes:
Caterina Terrades
(1r ESO C), amb la
narració La gran
aposta, elaborada
a partir del quadre
Jugadors de
cartes de Paul
Cézanne.
Joan Ferrer
Rodríguez (1r
ESO B), amb la
narració In
memoriam, elabo-
rada a partir d'una fotografia
d'autor anònim.
Xisca Acuñas Barceló (2n ESO
A), amb la narració Fotografiar
l'amor, què pot esser millor?,
elaborada a partir d'una fotografia
de Robert Doisneau.
Joan Carles Escandell (3r ESO ),
amb la narració La realitat, elaborada
a partir del quadre La
persistència de la memòria de
Salvador Dalí.
Així mateix, el jurat va voler
deixar constància de la gran
qualitat de moltes de les obres
presentades al concurs.
TEXTS SELECCIONATS
Els quatre guanyadors i, a més:
“El rescat”, Joan Clemens Sansó
(1r ESO)
“La clau”, d’Inés Sunyer
Guiscafrè (1r ESO)
“L’al·lota de la finestra”, de
Joan Horrach Nadal (1r ESO)
“L’espera”, de Marina Brunet
León (2n ESO)
“La finestra de l’esperança”, de
Cristina Gomila Sureda (2n
ESO)
“Un gran viatge”, d’Aina
Pascual Llompart (2n ESO)
“Les tulipes”, de Mariola
Michelini Sola (2n ESO)
“Por”, de Deva Martínez
Camacho (3r ESO)
“La trobada”, de Maria Sureda
Fernández (3r ESO)
“Fer riure per sobreviure”,
Sergio Franco González (3r
ESO)
Redacció
El seu patriotisme tingué per símbol la llengua i es concretà en l’obra magna del
Diccionari, i a ella ho sacrificà tot: salut, vida còmoda, patrimoni, amistats.
Francesc de B. Moll

IN MEMORIAM
El Dave es va enfonsar. El seu
pare, tapat amb una manta, jeia
immòbil al dipòsit. Tot seguit la
seva ment va fer un repàs a la
vida viscuda amb ell. Les converses
filosòfiques, les xerrades
inaguantables d’economia que
acabaven en el futur horrible del
mercat laboral, les bromes i les
renyades, i com enyoraria els
seus massatges …!
Tots aquells moments màgics
s’havien esfumat i, amb ells, un
dels molts herois que moren
cada dia.
Joan Ferrer Rodríguez
1r ESO B
LA GRAN APOSTA
L’altre era el director de la residència
del poble, així que va dur
tots els padrins i padrines al bar:
un que contava la seva anada a la
Guerra Mundial; l’altre que deia
que havia inventat una màquina
del temps, però la guardava dins
la mar perquè la persona adequada
la trobés; un altre que deia
que d’aquí a poc s’acabaria el
món... Allò no sé què pareixia: o
un manicomi o un circ... fins que
l’home del bar va dir: “Basta, ara
basta!” i va decidir que deixarien
la disputa en empat. Així que el
senyor director es va quedar
amb tots els animals i el senyor
Granger, amb la tercera edat.
Mai no s’havia vist una cosa
semblant: una granja plena de
vells i una residència plena d’animals.
Caterina Terrades
1r ESO C
a r t s
FOTOGRAFIAR L’AMOR
Ella anava vestida amb una falda
de ratlles, una camisa màniga
curta i unes sabates blanques de
xarol. Hi havia un home al seu
costat, bastant gran; devia esser
el seu pare. La noia estava asseguda
damunt d’una bicicleta,
quasi no sabia anar-hi, feia moltes
ziga-zagues. Jo duia la meva
càmera penjada al coll i vaig pensar
a fer-li una fotografia, la
millor fotografia que podria fer,
un gran record. Vaig anar a agafar
la càmera, però les mans em
van quedar paralitzades: no ho
podia fer, estava
massa nerviós.
Francisca Acuñas
Barceló
2n ESO A
LA REALITAT
Va caminar fins un
gran arbre, del qual
penjaven uns quants
rellotges que pareixien,
cada un, una
bolla de gelat a punt de fondre’s.
Les ganes de tocar algun d'aquells
rellotges li eren superiors i
els va tocar. El resultat va ser
estrany, perquè allò que pareixia
flàccid i tou era dur com una
pedra. Llavors es va disposar a
tocar-ne un altre, però aquell era
gelatinós. Estranyat, va tocar el
mateix rellotge que abans i ara
era tou com una esponja. Aquell
lloc no era lògic, res no respectava
la realitat en què havia viscut
el nen.
Tota passió autèntica fa respecte; però en aquell prodigiós lexicògraf la passió era
d’una tal vitalitat, que esborrona.
Carles Riba
Joan Carles Escandell.
3r ESO C
47

ÀRIES (21 de març-20 d’abril)
Com a primer signe del zodíac, el seu
paper és començar alguna cosa, liderarla.
Si algú nascut sota aquest signe creu
en una bona causa, lluitarà sense descans
per aconseguir-la. Els Àries estan
plens d’energia i entusiasme, i els agrada
guanyar. Pioners i aventurers, els encanten
els reptes i les noves idees. Sóns
líders nats i prefereixen donar instruccions
que rebre-les. Si són capaços d’exercir
autocontrol i disciplina, influeixen
molt positivament en el seu entorn i en la
societat en general. Poden arribar a ser
agressius, inquiets i caparruts. En les
relacions personals, solen ser honests i
directes, i molt bons amics dels seus
amics, encara que poden ser irritables i
ferir la sensibilitat dels altres. S’ofenen
tot d’una i, aleshores, és molt difícil fer
les paus amb ells.
TAURE (21 d’abril-21 de maig)
Reacis als canvis, els agrada l’estabilitat,
les coses naturals i la tranquil·litat. Són
molt respectuosos amb les lleis i les
regles, necessiten temps per reflexionar i
no suporten sentir-se pressionats. Són
més pràctics que intel·lectuals, no s’enfonsen
amb les dificultats i tiren cap
endavant fins que se’n surten. Prudents i
estables, tenen un gran sentit de la justícia.
De vegades són massa rígids i caparruts.
Eviten els conflictes i els disgusts i
prefereixen el bon humor, però quan
perden els nervis són capaços de treure
un geni que sorprendrà tothom. Tenen
bastant d’amor propi i tendeixen a ser
possessius, però si hom intenta fer les
paus i comprendre’ls, s’esforcen per
oblidar el que ha passat.
48
h o r ò s c o p
BESSONS (22 de maig-21 de juny)
Representen una personalitat doble, complexa
i contradictòria; d’una banda, són
versàtils, però de l’altra, poc sincers.
Posseeixen la felicitat, l’egocentrisme, la
imaginació i la inquietud dels infants.
Comencen noves activitats i reptes amb
entusiasme, però sovint els falta constància
per dur-los a terme. Es desanimen fàcilment
quan no aconsegueixen el que volen
i els agrada rebre atencions, regals i afalacs.
Són afectuosos, amables i generosos,
però a voltes recorren a la mentida per
obtenir el seu objectiu. Consideren la vida
un joc i cerquen la diversió i situacions
noves. També en l’amor demostren una
doble naturalesa: es lliuren emocionalment
i, alhora, rebutgen el romanticisme.
Tendeixen a tenir relacions de parella curtes
perquè els avorreix l’estabilitat. Solen
tenir molts d’amiguets i pocs bons amics.
CRANC (22 de juny-22 de juliol)
El caràcter dels Cranc és el menys clar del
zodíac. Poden ser des de tímids i avorrits
fins a brillants i famosos; extrovertits i,
alhora, amb tendència a retreure’s. De fet,
el seu repte és reconciliar aquest conflicte
intern. Des de fora pareixen decidits, tenaços,
energètics, savis i intuïtius, però en la
intimitat són sensibles, sobretot amb les
persones que estimen. Saben identificar-se
amb els altres per la seva gran capacitat
imaginativa. A voltes són massa fantàstics
i pretenen construir la vida segons un ideal
romàntic. Els agrada l’art, la música i la
literatura i tenen una memòria excel·lent,
sobretot per a esdeveniments personals i
records de la infantesa.
Text i dibuixos: Taller de Premsa
LLEÓ (23 de juliol-22 d’agost)
Els Lleó són els més dominants del zodíac.
Són creatius i extrovertits i tenen ambició,
força, valentia, independència i una gran
seguretat en les seves capacitats. No solen
tenir dubtes sobre què fer: saben on arribar
i posen ganes, energia i creativitat per
aconseguir els seus objectius. Líders nats,
no temen els obstacles, sinó que més aviat
aquests els fan créixer. En general, són
bons, idealistes i intel·ligents. Els agrada
el luxe i el poder; odien la vulgaritat, la
rutina o la seguretat, i fugen de les persones
egoistes i malpensades. En les relacions
personals, són oberts, confiats i sincers.
Diuen el que pensen, però són sempre
amables. Els costa encertar amb les
persones i tendeixen a confiar massa en
gent que no s’ho mereix.
VERGE (del 23 d’agost-22 de setembre)
Es caracteritzen per la precisió, l’actitud
reservada i l’afany/obsessió per l’ordre i
la neteja. Solen ser observadors i pacients.
A voltes poden semblar freds i, de fet, els
costa fer grans amics; sovint es relacionen
de manera superficial perquè temen lliurar
els seus sentiments i els falta seguretat
en les seves emocions i opinions. Discrets,
amables i divertits, poden ajudar a resoldre
els problemes dels altres amb l’habilitat
i seny que els falta en les seves pròpies
relacions personals. Els encanta aprendre i
són metòdics, estudiosos, molt intuïtius i
capaços d’analitzar les situacions més
complicades. No són gaire apassionats en
l’amor, perquè la seva necessitat d’ordre i
disciplina els impedeix lliurar-se totalment
a la passió.
L’important de don Antoni M. Alcover són les seves “Rondalles mallorquines”,
monument de la nostra llengua, prodigi de palpitació popular.
Josep Pla

h o r ò s c o p
BALANÇA (23 de setembre-23 d’octubre)
Els Balança tenen encant, elegància i
bon gust, són amables i pacífics, els
agrada la bellesa i l’harmonia i són
capaços de ser imparcials davant els
conflictes. Sociables per naturalesa, es
mostren sensibles davant les necessitats
dels altres. Són molt diplomàtics i no
suporten els conflictes ni la crueldat. De
fet, cerquen constantment el consens.
Saben valorar els esforços dels altres i
els agrada viure i treballar en equip. No
els agrada la rutina i els encanta el plaer,
i això els pot arribar a fer-los cometre
excessos. La seva extrema curiositat pot
ser una virtut si la inverteixen a descobrir
coses noves o un defecte si els du a
ficar-se massa en els assumptes dels
altres. Són bons amics, tolerants amb els
defectes dels altres. En les relacions íntimes,
són romàntics i sentimentals.
ESCORPÍ (24 d’octubre-21 novembre)
L’Escorpí és un signe intens, amb una
energia emocional única. Tot i semblar
tranquil, té una agressivitat i un magnetisme
interns. Si aconsegueix utilitzar la
seva enorme energia constructiva, és un
gran actiu per a la societat i es pot convertir
en un gran líder. Ha d’aprendre,
però, a controlar-se, perquè pot ser
massa crític i ressentit amb els altres. És
un amic excel·lent dels que considera
que mereixen el seu respecte.
Apassionat i sensual, en l’amor és capaç
de sentir coses que altres signes mai no
aconseguiran. Per això les seves relacions
amoroses són profundes, màgiques
i, a voltes, tràgiques. Cuida molt
els amics, però si algun el traeix és difícil
que en recuperi la confiança.
SAGITARI (22 de novembre-21 de desembre)
Els Sagitari són els més positius del zodíac.
Els encanta l’aventura i tenen la ment
oberta a noves idees i experiències.
Mantenen l’optimisme fins i tot quan les
coses es posen difícils i lluiten per bones
causes, costi el que costi. Són intuïtius i
bons organitzadors, però tenen molt de
geni, que pot disparar-se davant situacions
aparentment banals. També són
impacients quan els altres no van al
mateix ritme que ells. Són capaços de
sacrificar-se per realitzar un objectiu i això
fa que de vegades siguin massa evigents
amb la resta. En les relacions de parella,
necessiten sentir-se lliures i a voltes anteposen
els seus interessos professionals als
de la seva parella. Són fiables, lleials i molt
amics dels amics; no tenen pèls a la llengua
si han de recriminar alguna cosa a un
amic, però saben perdonar quan cal.
CAPRICORN (22 de desembre-20 de
gener)
Són els més estables, segurs i tranquils del
zodíac. Treballadors, responsables i pràctics,
estan disposats a persistir fins on
sigui necessari per aconseguir el seu objectiu.
Solen ser persones justes i fiables, i
moltes vegades tenen el paper d’acabar un
projecte iniciat per altres signes més pioners.
Amb tendència a la malenconia i al
pesimisme, han d’intentar sempre mantenir
una estabilitat emocional a través d’activitats
que els ajudin a relaxar-se i a no
perdre el control de les emocions. Els
encanta la música.
Text i dibuixos: Taller de Premsa
AQUARI (21 de gener-19 de febrer)
De personalitat forta i atractiva, n’hi ha de
dos tipus: els tímids, sensibles i pacients, i
els exhuberants, vius, que poden amagarse
sota un aire frívol. En general, tenen
una gran força de convicció i són tolerants,
capaços d’entendre els dos costats
d’un argument, oberts a la veritat i disposats
a aprendre de tots. Detesten sentir-se
sols, tenen una gran humanitat i són molt
sincers, refinats i idealistes. No suporten
la quotidianitat i saben ser perseverants i
expressar-se amb raó, moderació i, de
vegades, humor. A voltes senten la necessitat
de retirar-se del món per meditar. Es
neguen a seguir la multitud. Tot i la seva
personalitat oberta, no fan amics amb facilitat,
però quan decideixen que mereix la
pena estimar algú, esdevenen amics o
amants disposats a sacrificar-ho tot i a ser
fidels tota la vida.
PEIXOS (20 de febrer-20 de març)
De personalitat tranquil·la i amable, són
sensibles davant els sentiments i els sofriments
dels altres. Són molt estimats perquè
tenen un caràcter afectuós i amable.
Solen assumir el seu entorn i les seves circumstàncies,
però no prenen la iniciativa
per resoldre problemes. De fet, en les
seves relacions personals solen donar més
del que reben. Són persones lleials i cerquen
una unió amb la ment i amb l’esperit
de la seva parella. Tendeixen a existir
de forma emocional i instintiva més que
de forma racional. No respecten les convencions
per les bones, però tampoc no
tenen l’energia o la motivació per lluitar
contra el poder establert. Tenen una gran
capacitat creativa artística. Moltes vegades
es retiren cap a un món de somnis.
Imposant-se als seus mots, no els deixava en l’obscur repòs dels cedularis. Bastava
talment un toc seu perquè els envaís un terrible humor de multiplicar-se.
Carles Riba
49

I, després de 6 anys, arriba l’adéu
Em recordo perfectament del
dia que vaig començar a
l’institut. Tenia dotze anys i
deixar l’escola enrere i anar a
l’institut feia que em sentís
gran, tenia moltes ganes de
començar. Sí, sí, de començar
les classes. Quina cosa
més rara!
El primer any recordo que tot
era nou, diferent... Anar a
classe es va convertir en
alguna cosa bona i divertida.
Recordo tots els professors
que vaig tenir i tots els alumnes
amb els quals vaig
començar, les xerrades als
passadissos, les excursions,
les rialles a classe i els amics
i amigues nous.
Van anar passant els anys i,
com més avançàvem, les
classes s’anaven complicant
i les coses anaven canviant.
Cada any va ser completament
diferent, tot ple de bons
moments, d’anècdotes que
encara recordo, amics i amigues
nous, professors amb
els quals encara tenc relació...
Però el més important
és que en aquest institut, i
juntament amb els companys
i els professors, hem anat tots
madurant i creixent, hem
compartit experiències i
moments que sempre quedaran
a la nostra memòria. I
també hi hem deixat la nostra
empremta, la nostra petjada,
que sempre es guardarà a la
50
c l o e n d a
història de l’institut. I és clar
que no tan sols nosaltres hem
canviant: l’institut també ha
canviat, en moltes coses cap a
millor i en algunes cap a pitjor,
canvis que ens han agradat a
alguns i a altres no.
Sense adonar-me’n, feia quatre
anys que havia començat aquí i
sortia al mes de juny amb el
graduat escolar a les mans.
Decisions difícils per triar el
nostre futur: batxiller, formació
professional... Gràcies als consells
del personal docent em
vaig decidir pel Batxillerat
Artístic, una decisió de la qual
no em penediré mai.
Ara sí que venia la cosa bona!
Aquests darrers anys puc assegurar
que han estat els millors
de la meva vida i un dels motius
ha estat haver triat aquest
camí. El pas pel batxillerat és
un camí dur, ple d’esforç i de
constància, però a la vegada
agraït: hi he conegut persones
molt diferents,
companys i amics
amb qui hem viscut
setmanes tràgiquesd’exàmens
i treballs,
però amb els
quals hem rigut i
plorat. Cada
broma, cada classe,
el treball plegats
al fogueró,
les discussions i
els bons moments
sempre els guardaré dins la
memòria. Aquests dos anys han
estat difícils, però impressionants,
i ara ja acabem, no ens
queda res i sortirem d’aquest
institut, aquest institut que s’ha
convertit en una segona casa.
Estic segura que jo mateixa, tot
i que m’ha costat molt haver de
venir algun matí, l’enyoraré i,
com jo, molts d’altres.
Ara és l’hora de la darrera carrera,
de dir adéu a l’institut i de
començar una nova etapa de la
meva vida, però sense oblidar
mai totes les persones amb qui
he compartit moments al
Mossèn Alcover, gràcies a les
quals he arribat fins aquí i que
m’han ajudat a créixer, no tan
sols com alumna, sinó també
com a persona, ja que si som qui
som és per haver compartit
aquests sis anys aquí.
Marta Serrano
2n Batxillerat Artístic
Dibuix: Gori Aloy, 1r Batxillerat A
Jo us dic que les rondalles d’Alcover, delicioses d’intranscendència, són de les coses
més serioses que poden haver estat mai escrites en qualsevol llengua.
Josep Pla

2n premi de 4t i batxillerat del concurs fotogràfic a partir
de poemes de Guillem d’Efak:
Alícia Blázquez Rodríguez, 1r batxillerat A
2n premi de 1r, 2n i 3r del concurs fotogràfic a partir de
poemes de Guillem d’Efak:
M. Magdalena Llull, 2n ESo B

1r premi de 4t i batxillerat del
concurs fotogràfic a partir de
poemes de Guillem d’Efak:
Laura Bauzà obrador, 4t ESo C
1r premi de 1r, 2n i 3r del
concurs fotogràfic a partir de
poemes de Guillem d’Efak:
Joana M. Riera, 3r ESo A