jocs i esports alternatius-recreatius

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS-RECREATIUS
Denominem esports alternatius a les activitats físiques i esportives que surten com “alternativa” als
esports tradicionals, els esports populars i els esports ja instaurats en la societat. Una vegada les pràctiques
alternatives es consoliden, passen a formar part de les altres categoríes.
Els esports alternatius ofereixen grans possibilitats educatives, d’exercici i diversió. Introdueixen nous
hàbits esportius donant més èmfasi als aspectes recreatius de relació, cooperació i comunicació entre les
persones que als aspectes relacionats amb la competició.
Són activitats altament motivants per la seva novetat, la particularitat dels materials i la facilitat al
manipular-los. Aquest aspecte és molt interessant ja que manté a la persona que els pràctica en constant
moviment. Els jocs i esports alternatius es caracteritzen per:
La seva novetat.
El seu carácter recreatiu.
La seva adaptabilitat als més diversos espais i llocs i situacions (nivell d’habilitat dels participants).
La facilitat de practicar-los i aprendre les seves habilitats bàsiques.
La simplicitat de les seves regles.
El mínim risc de lesió, per les característiques materials amb els quals estan fabricats.
La possibilitat de construir el material amb productes de reciclatge.
De jocs alternatius-recreatius hi ha molts, a continuació anem a conèixer uns quants d’ells:
HISTÒRIA.
1. LA INDIACA
La indiaca té el seu origen a Sud-amèrica, concretament a Brasil, on gaudeix de gran popularitat; allí
l'anomenen “Peteka”. Hi ha dades que mostren com este joc
ho practicava la civilització Inca. A Europa la Indiaca va
entrar per Alemanya, quan en 1936 un professor d'educació
física alemà la va importar del Brasil; arran d'açò es va
començar a jugar pel continent europeu, arribant fa poc de
temps a Espanya, com un joc-esport diferent.
Els indígenes brasilers utilitzaven una indiaca
construïda amb un saquet de cuiro farcit de terra, arena o
farina, al que unien unes plomes que pegaven amb fang,
subjectant-les al saquet amb una corda. Amb el pas del temps ha anat evolucionant, actualment hi ha molts
models.
La indiaca, com molts altres jocs i activitats físiques, va nàixer i va créixer com un joc popular, una diversió
en el carrer; però a través del temps ha anat evolucionant, es van delimitar les seues regles, a la diversió se li va
sumar la competivitat i tot això va contribuir a desembocar en un esport, amb la seua tècnica, tàctica, reglament,
competició, clubs i associacions.

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
EL TERRENY DE JOC.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC.
El joc consisteix bàsicament a llançar la indiaca colpejant-la amb la
mà, i passant-la per damunt de la xarxa central del terreny de joc, que
caiga a terra dins dels límits del camp contrari abans que el jugador adv
ersari puga colpejar-la i tornar-la de nou al nostre camp.
Una peculiaritat molt possitiva d'este joc esportiu és la possibilitat
de jugar aplicant diferents variants: colpejar només amb la mà, amb les
mans i els peus, amb totes les parts del cos, amb una pala, jugar
1contra1, per parelles, sis contra sis, amb dos tocs per equip, etc.
El camp de joc és un terreny pla, de forma rectangular i dividit en dues parts iguals per una xarxa central.
Les seues mesures poden variar de 10 a 18 metres de llarg per 4’5 a 9 metres d'ample. L'altura de la xarxa també
d'1‘83 a 2’15 metres.
EL MATERIAL: TIPUS D’INDIAQUES.
Hi ha tres tipus d'indiaques: indiaca Turnier, indiaca Play i
indiaca Tennis.
- La indiaca Turnier és la utilitzada en competicions, és la
reglamentada. Està formada per tres o quatre plomes que van
unides a una espècie de pilota aplanada de gomaespuma.
- La indiaca Play és menys pesada que l'anterior, té el mateix número de plomes (3 ó 4) i la base és més
alta que l'anterior, també és de gomaespuma (les indiaques que hi ha a l'Institut).
- La indiaca Tennis és mitja pilota de tennis i és una variant per jugar amb raquetes/pales.
HISTÒRIA.
2. EL FRISBEE O DISC VOLADOR.
Aquest esport va surgir d’un simple joc, inventat a l’atzar quan uns joves norteamericans després de menjar-
se uns pastissos fabricats per l’empresa pastissera “Frisbie Pie Company”, jugaven llançant els moldes o bases
dels pastissos. Després de la 2ª Guerra Mundial (1946) els estudiants i militars jugaven llançant eixos moldes en
els campus i cuartels respectius.
En esta época Walter Frederick Morrinson va patentar el primer
Frisbee o plat volador que va anomenar “Pluto Platter” i ho va fer de
baquelita, però tenien un gran inconvenient, que al caure a terra es
trencaven. En 1950 la empresa de joguets Wham’O compra la patent i
llança el nou modificant el cognom del pastisser, Frisbie per Frisbee. El
nou Frisbee de material plàstic volava sense problemes i a més al xocar
contra el terra o les parets no es trencava.
Poc a poc es va expandir des del seu lloc d‘origen, California, per tot el país. En Estats Units començaren a
crear clubs, competicions i exhibicions, campeonats, i aquell joc que va començar per atzar s’havia convertit en
una realitat, en un esport.

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
En 1967 s’edita el Reglament de Frisbee creat per l’Associació Internacional de Frisbee. La seua gran
popularitat fa que creue l’Atlántic invadint Europa, entrant per França en 1973. En 1974 se celebren els primers
campionats del món de Frisbee (a California). Més tard arriba el Frisbee a Espanya pel País Basc, fundant-se en
1979 l’Associació Espanyola de Frisbee amb seu a Bilbao.
MATERIAL.
Actualment els discos o frisbees es fabriquen de
polipropileno, encara que també d’altres plàstics inferiors. El seu
pes oscila entre els 90 fins els 175 grams. En quant a la seua
forma, són circulars i plans, i són de diferents tamanys, sent el
frisbee mitjà de 25 centímetres de diàmetre. Un a ltra
característica es que solen tindre colors llamatius, com roig, groc, verd, blau, violeta, taronja, etc, això afavoreix la
seua visibilitat durant el vol, facilitant la seua recepció.
MODALITATS.
-Llançament a distància: a veure qui llança més lluny.
-T.C.R. (tirar, correr i replegar): llançar-lo, eixir corrent i arreplegar-lo abans que toque terra.
-M.T.A.(màxim temps en l’aire): llançar-lo contra el vent i arreplegar-lo sense que toque el terra.
-Llançament de precisió: és una prova de punteria, passar el disc per un arc de 1’7 metres.
-El Ultimate: Joc colectiu en el que juguen dos equips de 7 jugadors, que intenten mitjançant ràpids desmarcades i
passades, marcar el major número de punts en la zona final del contrari.
TÈCNIQUES BÀSIQUES.
- Llançaments: revés fonamental, revés flotant, revés amb rebot, cowboy, pel pulgar, entre cames, i llançament de
dits amb braços creuats.
- Recepcions: altes (per damunt de la línia de la cintura) i baixes (per baix de la línia de la cintura).
3. EL BÈISBOL.
HISTÒRIA.
L’origen del beisbol es troba en el “rounders”, un joc
infantil britànic que va ser portat a les colònies norteamericanes en
el segle XVIII pels inmigrants anglesos.
La evolució americanitzada del vell rounders va donar
origen al beisbol i es va convertir en l’esport nacional de EEUU. El
beisbol ha estat present com a joc d’exhibició en set JJOO i en els
Jocs de Barcelona 92 va rebre la oficialitat com a esport Olímpic.
EL JOC.
El terreny de joc està delimitat per dues línies que formen
entre sí un angle recte; les bases delimiten el camp formant un rombo.
El joc es desenvolupa entre dos equips de nou jugadors cadascun i el seu objectiu es anotar més carreres
que el contrari. L’equip atacant es aquell que te l’opció de batejar i anotar carreres. Anotarà una carrera cada
vegada que un corredor toque per aquest ordre les bases: 1ª, 2ª, 3ª i meta. L’equip a la defensiva és l’equip de
camp i intenta evitar que el contrari anote carreres.

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
L’equip que defen passarà a batejar quan han batejat tots els jugadors de l’equip contrari. Quan els dos
equips han completat un torn en defensa i un altre en atac s’acabarà una entrada. Un partit es juga a 9 entrades.
Al final de les mateixes guanyarà l’equip que més carreres haja aconseguit.
Cada jugador podrà intentar per tres vegades consecutives
una pilota bona. De no realitzar-ho tindrà que esperar a batejar en
la següent entrada. En el cas que la pilota siga batejada, el
batejador abandonarà el bate i tractarà d’arribar a la 1ª base
abans que la pilota estiga en poder del defensor d’esta base. En
cas contrari serà eliminat.
Quan una pilota batejada siga agafada per l’equip a la defensiva
sense que toque el terra, el batejador quedarà eliminat.
En cada base sols podrà haver un corredor. Quan un batejador avança a la
primera base, el corredor que ocupa eixa base, ha d’avançar a la segona: Esta
és una “situació forçada”.
Un corredor sols podrà abandonar la seua base quan el batejador haja
colpejat la pilota.
TÈCNICA.
Les accions bàsiques són batejar i correr, per als jugadors d’atac; i arreplegar la pilota i llançar-la, per als
jugadors que defenen.
INTRODUCCIÓ
4. INTERCROSSE O LACROSSE.
L'intercrosse és un joc de pilota on participen dos equips, formats per un porter i quatre jugadors, que
utilitzen un bastó amb una cistella de plàstic flexible al final, per recollir, transportar, passar i tirar una pilota,
intentant marcar gol en la porteria de l'equip contrari. L'equip que aconsegueix un major nombre de gols és el
guanyador. L'intercrosse és un joc molt dinàmic i ràpid que exigeix un important treball
d'equip. Les regles de l'intercrosse s'articulen al voltant de quatre fonaments bàsics:
Córrer sempre. El jugador que té la pilota no pot caminar sinó que està obligat a
córrer o a passar-la.
La pilota és del primer que la cobreix. Quan la pilota queda lliure a terra, passarà a
mans del jugador que la cobreix primer amb la seua raqueta.
Cap contacte. No està permès cap tipus de contacte, ni de cos amb cos, ni de
raqueta amb raqueta, ni de raqueta amb cos.
Cinc segons. Cinc segons és el temps màxim que un jugador pot tenir la pilota. D'aquesta manera s'obliga els
jugadors al treball en equip i s'eviten al màxim les individualitats.
HISTÒRIA
El Lacrosse és un dels jocs indis més coneguts que es jugava de maneres
diferents en gairebé totes les tribus, tant en les dels territoris actuals del
Canadà com en les dels Estats Units. El seu nom original és baggataway,
però els primers colonitzadors francesos li van canviar pel de Lacrosse per la
semblança del pal o raqueta utilitzat pels indis amb el bàcul d'un bisbe.

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
Per als antics indis, el baggataway servia per preparar els joves guerrers per als rigors de la guerra. El baggataway
era inicialment un joc violent que desenvolupava, entre d'altres aspectes, el costum de jugar en equip o de
protegir-se dels cops dels adversaris.
EL CAMP
El camp per jugar a l'intercrosse pot ser exterior com interior. Les mides són 20 X 40 metres. La superfície
del camp ha de ser plana. El terreny es divideix en dues zones: la d'atac i la de defensa. Les porteries tenen una
mida d'1,25 x 1,25 m. Al seu voltant s'estableix una àrea en forma de semicercle i un punt de penal situat a 7,30 m.
EL REGLAMENT
Els partits consten de tres parts de 15 minuts cadascuna, amb 3 minuts de
descans entre part i part.
Els equips disposen de 30 segons per fer una jugada. Si en aquest temps no han
fet un tir a la porteria, la pilota passa a l'altre equip.
Un jugador no pot tenir la pilota més de 5 segons sense passar-la o tirar a porteria.
El jugador que té la pilota l'ha de passar o ha de córrer portant-la. Mai no pot
caminar. En aquest darrer cas la pilota passa a l'equip contrari.
Quan la pilota queda lliure, passa a ser del jugador que primer la cobreix amb la
cistella del seu bastó. Si el jugador es troba en la seva meitat del camp, els
jugadors de l'equip adversari han de deixar-li un espai lliure de dos metres.
No es pot tocar la pilota intencionadament amb la mà o amb qualsevol
altra part del cós. En aquests casos, la pilota passa a l'altre equip. El porter està
considerat com qualsevol altre jugador, llevat de quan està dins l'àrea, que pot tocar la pilota amb qualsevol part
del seu cos.
Quan un jugador rep una falta en la seva zona d'atac es llança un tir de penal. El penal es llança des de la línia
de 7,30 m. Si el penal acaba en gol, la pilota passa a mans del porter, que l'ha de posar en joc. En cas contrari,
recupera la pilota el jugador que ha llançat el penal, que l'ha de tornar a posar en joc des del racó de córner. Cal
agafar sempre el bastó amb les dues mans.
porteria.
Per tal de potenciar el joc en equip es pot establir com a norma haver de fer tres passades abans de tirar a la
5. FLOORBALL O UNIHOQUEI.
Els historiadors de l'esport coincideixen a afirmar que
l'hoquei és un dels esports d'equip més antics que es coneixen i
que jocs d'estics i pilota ja es jugaven a Xina. Egipte. Grècia.
Roma i altres cultures de distintes latituds fa més de 2000 anys.
Aquests jocs han anat evolucionant i adaptant-se, sorgint esports
més moderns d'estic i pilota com l'hoquei herba, l'hoquei sala,
l'hoquei sobre patins, l'hoquei sobre gel i el floorball.
El floorball és un joc d'origen suec creat a meitat del segle XX
com una alternativa a l’hoquei gel. Es va difondre ràpidament per
tota Europa i també als EEUU; actualment s’anomena Unihoquei i a nivell mundial es realitza el Campionat del
Món, hi ha Federacions, associacions, clubs, etc.

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
ORGANITZACIÓ DEL JOC
El terreny de joc és de 40 x 20 m i ha d' estar preferentment envoltat de voreres o parets. Dintre del terreny de
joc hi hauran dues porteries separades de la línia de fons de 2 a 3 m, que medeixen 140 x 105 cms.
L'objectiu del joc és clavar la pilota copejant-la amb l'estic en la porteria de
l'equip contrari aconseguint així un g ol. Guanyarà l'equip que aconsegueixi
marcar més gols.
El nombre de jugadors és de 4 ó 5 jugadors segons la variant de joc
escollida es pot jugar amb o sense porter.
Seran necessaris estics i boles. Els estics són de plàstic dur, forts però
elàstics i lleugers. El mànec ha d'ésser de forma rodona i la seva longitud,
segons l'altura dels jugadors, estarà entre els 95 cm. i els 110 cm. La pala no ha de sobrepassar els 30 cm.
ASPECTES TÈCNICS
Maneig de l'estic: L'estic s'ha d' agafar col·locant la mà esquerra en l'extrem superior del mateix, mentre la mà
dreta se situa en la zona intermèdia de l'estic, buscant la posició més còmoda per a cada jugador. Partint
d'aquesta posició bàsica d'agafar de l'estic, el jugador es desplaçarà arrossegant la bola per davant d'ell. A partir
de la pràctica de la passada, el dribling, el tir, etc. tindrem dominada la base tècnica del joc.
REGLES DE JOC
Permeses:
—Copejar o dirigir la bola amb els dos costats de l'estic.
—Parar la bola amb l'estic.
—Dirigir la bola amb el peu cap al seu propi estic.
—Agafar l'estic amb una o dues mans per a controlar, dirigir o copejar la pilota.
—Si es juga amb porter aquest podrà tocar la pilota amb qualsevol part del seu cos dins de la seva àrea.
—Jugar amb les voreres o les parets.
No permeses
—Aixecar l'estic per sobre del genoll.
—Oposar-se a l'adversari amb el cos o espantar-li.
—Jugar la bola quan el jugador està en terra.
—Colpejar, parar o fer una passada de la pilota amb el peu. No
serà sancionat quan el cop sigui involuntari.
—Jugar de forma perillosa o atacar violentament a un adversari
—Colpejar intencionadament amb l'estic a un jugador: expulsió.
—Posar travetes o col·locar l'estic entre les cames de l'adversari.
PILOTES GEGANTS
6. ALTRES JOCS.
Es tracta d'una esfera de grans dimensions. Existeixen de diferents
grandàries i materials, utilitzant-se per desenvolupar activitats recreatives i
cooperatives gràcies a la seua vistositat, grandària, flexibilitat, colorit i a la
possibilitat de poder ser utilitzades per més d'una persona alhora.

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
En el seu començament va ser utilitzada amb fi terapèutic, com pot ser el Mètode Bobacth que va plantejar
bàsicament activitats de rehabilitació postural utilitzant una gran pilota. A l'actualitat amb l'aparició de noves
activitats físiques i dels nous materials, també s'utilitzen aquestes pilotes per desenvolupar programes en
gimnasos (fitball trainning).
KIN-BALL
Podem destacar activitats com el Voleibolón, Bolos gegants, Balontiro gegant, etc.
El professor del Québec (Canadà) Mario Demers, en 1986 va inventar una activitat per a treballar la salut,
la cooperació, el treball en equip i la competitivitat. Així va naixer el kin-ball, un esport que es juga amb una gran
pilota i en el qual participen tres equips alhora.
Entre altres qualitats, el Kin-Ball promou la cooperació, el
joc net i facilita la integració dels menys hàbils. També promou el
companyerisme i la igualtat de gènere ja que una de les seves
característiques és la competició d'equips mixts.
COM JUGAR
Per jugar al Kin-Ball l'essencial és comptar amb tres
equips de quatre jugadors. Una pilota d'1,22 metres de diàmetre i
una sala coberta d'uns 20 per 20 metres.
Els partits de Kin-Ball duren 45 minuts dividits en tres temps de 15 i els quatre jugadors de cada equip, que
han de ser mixts, porten petos identificatius de color rosa, negre i gris.
Al crit de la paraula Omnikin més el color d'un dels equips rivals (per exemple Omnikin Rosa), l'equip
atacant efectua el servei amb l'objectiu que la pilota toqui el terra en la pista del defensor, mentre que aquest ha
d'impedir-ho. A més, és necessari que, en cada servei, tots els integrants de l'equip estiguen tocant la pilota. La
recepció pot realitzar-se amb tot el cos i, si finalment, la pilota arriba a tocar el terra, no només s’anota el punt
l'equip atacant, sinó també el que no ha participat en el joc. Si els receptors aconsegueixen que no toque el terra,
es convertiran en equip atacant i realitzaran el proper servei.
PALES
Aquesta successió de diferents serveis i recepcions units a
la versatilitat que ofereix, fan d'aquest esport una competició
intensa i divertida.
El sistema de puntuació assegura que tots els equips
puntuen, ja que si un comet falta, els altres dos puntuen. Si l'últim
equip està més de 2 punts per sota del segon, no se li pot atacar.
Aquesta igualtat en el marcador possibilita que tots els equips
estiguen implicats en el partit fins a l'últim minut.
Dels jocs de raqueta hi ha moltes dades i referències que demostren que les
practicaven civilitzacions com Egipte, Grècia, Roma, etc.
Els jocs de pales han tingut una evolució contínua, i dels primitius jocs han
anat surgint distintes modalitats que conviuen amb les anteriors, des de la pala
llarga i curta, paleta, raqueta, etc.

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
El joc consisteix en colpejar una pilota amb la pala, be dirigint-la contra una paret o be dirigint-la cap el
company/a. Existeixen diferents colpejos: Colp de dreta o drive, el revés, colp per damunt del cap i colp per baix de
la cintura. Classificarem dues modalitats de joc segons el lloc on es practique:
A LA PLATJA: -Sobre la arena mullada, sobre la arena seca o fins i tot dins l’aigua.
a. Quan dos o més jugadors juguen colpejant la pilota amb les pales, a una distància gran (15 m) permitint
que la pilota done un bot en la arena.
b. Igual que la forma anterior però delimitant un terreny de joc, marcat en la arena amb línies i tractant de
fer-li punts a l’adversari.
c. Colpejar a la pilota amb la pala, per parelles, passant-se la pilota sense que caiga a terra intentant donar
el major número de colps sense que la pilota caiga a terra.
d. Un altra variant interessant es que cada jugador prenga diferents rols o papers, un jugador “parador” i
l’altre “pegador”, éste li pega fort a la pilota i el seu company té la funció de frenar la velocitat de la pilota
amortiguant-la amb la pala.
EN PARET O FRONTÓ: Es tracta de colpejar amb la pala la pilota enviant-la
MATERIAL
contra una paret i el rebot ha de tornar-lo el contrincant de nou
contra la paret i així es segueix jugant fins que un dels dos
jugadors falle, no arribant a la pilota o tirant aquesta fora dels
límits del terreny de joc.
LA PALA: Hi han pales de moltes classes i formes, tamanys i pesos depenent de la modalitat. Les pales
de platja són de superfície de colpeig ampla, de mànec curt i lleugeres. Les de frontó són estretes, però grossa de
cant i de mànec llarg, sent pessades. També hi han unes pales que tenen una ampla superfície de colpeig i són
amples (modalitat de pegador/parador).
LA PILOTA : La més utilitzada és la de tennis, però també hi han de cauxo, de cuiro, de goma,etc.
FUTBOL-RÀPID O FUTBOL GAÈLIC
El futbol gaèlic és com una barreja entre el rugbi i el futbol.
Encara que ha existit durant segles, es va organitzar de manera
formal en el segle XIX gràcies a les regles establertes per
l'Associació Atlètica Gaèlica (Gaelic Athletic Association GAA)
associació que entengué la recuperació dels esports cèltics com una
mesura de lluita davant l'imperialisme i la colonització britànica. Avui
dia es juga a Irlanda i a qualsevol lloc on hagen immigrat irlandesos,
principalment als Estats Units i la Gran Bretanya.
El futbol gaèlic es juga en un camp de gespa de 137
metres de llargada i 82 d'amplada. Les porteries tenen forma
de "H", semblants a la de rugbi.
La pilota que s'utilitza per la pràctica del futbol gaèlic és
com la pilota de futbol, però més petita i de més pes. Es pot
passar amb el peu o amb la mà. No pot ser recollida
directament de terra sinó que s'ha d'utilitzar el peu per elevar-la
lleugerament fins poder-la recollir amb les mans. La pilota no

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
es pot llençar, sinó que s'ha de passar colpejant-la amb el puny. Es pot portar sense botar fins a un màxim de 4
passes, tot seguit s'ha d'efectuar el bot o pot ser colpejat amb el peu. És il·legal botar la pilota dues vegades
seguides en una mateixa possessió de pilota. Està permès el contacte muscle contra muscle i es pot bloquejar
amb les mans una passada de la pilota. Sols es pot defensar amb un braç. És falta agafar la pilota del terra amb
les mans.
Quan la pilota entra a la porteria és gol, equival a 3 punts. Quan la pilota va per sobre el travesser, i entre
els dos pals, és punt i equival a 1 punt. Al final del partit es fa la suma de gols i punts i qui té una suma superior de
punts totals és qui guanya el partit.
FUT-TENNIS
L'any 1922, a l'actual República Txeca, diversos jugadors de l'Slavia de Praga van començar a practicar
aquesta barreja de tennis amb una pilota de futbol i va ser l'any 1936 quan es va establir el primer reglament. La
primera copa es va disputar l'any 1940 i la primera lliga el 1962. El 1987 es va fundar la Federació Internacional de
Futbol-tennis (FIFTA), que organitza el campionat d'Europa des de l'any 1993 i el campionat del món des de 1996.
Es juga amb una pilota de futbol, utilitzant qualsevol part del cos a excepció de les mans i braços, igual que en el
futbol. L'objectiu és passar la pilota a l'àrea contrària fins que el rival no puga retornar-ho correctament, obtenint un
FUTVOLEI
punt favorable. La pilota pot donar un bot en el camp contrari abans
de tocar-ho un jugador.
El futvolei va nèixer el 1965 al carrer Bolívar de Copacabana
(Rio de Janeiro, Brasil) per eludir la prohibició de la policia a jugar a
futbol a la platja. L´exjugador de futbol, Octavio de Moraes(Tata),
decideix jugar a una pista de volei-platja. En un primer moment eren
cinc jugadors de cada equip, després van canviar a dos per equip.
Avuí es juga oficialment dos contra dos o quatre contra quatre.
El futvolei és un esport col·lectiu que enfronta dos equips de
dos o quatre jugadors en una pista de sorra de 18m X 9m. La pista
està dividida en dues parts iguals per una xarxa a una alçada de
Es juga en una pista de voleibol (18 x 9 m) dividida per una
xarxa de tennis a 1’10m d’alçada. Hi ha tres modalitats: individual,
per parelles o per equips de tres. Els equips poden ser mixtos.
2,20m (masculí) i 2m (femení).
La pilota pot ser colpejada amb qualsevol part del cos, excepte la mà,
el braç i l’avantbraç. El joc té per objectiu enviar la pilota per damunt de la
xarxa cap al camp contrari, ev itant que toque el terra del propi camp. Es posa
en joc per mitjà del servei, executat per un jugador que ha de colpejar la pilota
amb un dels peus i enviar-la directament al camp adversari per damunt de la
xarxa. Cada equip té dret a tocar la pilota tres vegades per després enviar-la

IES Professor Manuel Broseta UD Jocs alternatius: 2n Batx, 1ª Avaluació Educació física Curs 2012-13
al camp contrari. Un jugador no pot tocar la pilota dues vegades consecutives. El partit el guanya el millor de 3
sets (de 18 punts). En cas d'empat a 17 el partit continua fins que un equip aconsegueix una diferència de 2 punts.
ELS PARACAIGUDES
El paracaigudes és un aparell que consisteix en un teixit molt
resistent, que adopta una forma cupular en desplegar-se. Hi ha
molts tipus,des dels paracaigudes militars fins els que es fabriquen
especialment per jugar a les classes d’educació física. El tipus de
paracaigudes més idoni, és el de tela de seda o niló, amb poc pes
i amb un forat al mig. A principi de 1980 es va començar a utilitzar
el paracaigudes com un material alternatiu del joc i l’activitat física.
El comportament físic d’un paracaigudes comporta que la
cooperació siga precís, doncs és necessària la participació de varios jugadors/ores.
Finalment s’adjunta un llistat d’altres jocs i esports alternatius, encara que qualsevol de nosaltres calfant-se un
poc el cap és capaç d’inventar-se qualsevol joc o esport alternatiu.
BALONKORF O KORFBALL
PALA TAMBURELLO
SHUTTLEBALL
PELOC
TCHOUK-BALL
FUN-BALL
BALL-NETO
SKIS COOPERATIUS