Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya

Biblioteca Interior de la casa
De l’esplendor a la crisi
Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de
decadència que té el seu origen en la mala administració dels
béns del monestir i dels territoris que depenien d’aquest.
Crisi i desaparició del priorat
Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit
d’aquesta situació, l’arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l’any
1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera
obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant
de la canònica com de la baronia.
Al segle XVI la comunitat agustiniana d’Escornalbou només tenia
un canonge. Així, el 1574, l’arquebisbe de Tarragona, Gaspar
Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir
que permeté l’establiment d’una comunitat de pares franciscans
recol·lectes l’any 1580. Un segle més tard, el 1686, els
franciscans observants hi funden un seminari per a les missions
americanes.
La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a
l’exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitzacions
que emprengueren els governs de l’època.
Home del seu temps i amant d’Escornalbou
Eduard Toda i Güell (1855-1941)
Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i escriptor,
va ser coetani de l’arquitecte Antoni Gaudí i amic del
poeta Joaquim Bartrina, entre d’altres.
Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de
molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual
acabaria impulsant la restauració i n’escriuria, amb només
quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870).
A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta
amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d’E. Castelar
farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a
agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Així l’any 1876 va anar
com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai.
L’any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer,
entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des
d’aleshores escriví en català i començà a col·laborar a les
revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença.
El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit
d’excavacions a Tebes i reuní una col·lecció d’objectes egipcis
que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico
de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El
1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló,
establí estrets lligams amb la ciutat de l’Alguer, on impulsà la
investigació del passat català d’aquest punt de l’illa de Sardenya.
Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le
Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comissió
espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats
Units.
Instal·lat a Londres, després d’haver deixat l’activitat consular,
es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una
fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto
i Aznar.
El seu retorn a Catalunya es produí l’any 1918 i s’instal·là a
l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i
restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca
Güell i Mercader. La restauració no va tornar l’edifici al seu
estat original, sinó que s’aprofità el que en quedava per bastirhi
una residència de caire senyorial.
Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de
60.000 volums, que convertí en despatx d’estudi sobre la
història d’Escornalbou i per on passaren les personalitats
catalanes més importants del moment.