Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya

L’església Façana de l’església
A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l’arquebisbe
de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable,
més endavant, la creació d’un nou càrrec, el de sots-prior, que
residiria sempre al monestir i s’encarregaria dels assumptes
propis de la vida de la canònica.
L’edifici canonical i el convent franciscà
De l’antiga canònica resten l’església, la cripta i l’ala de llevant
del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular.
L’església
Fou construïda entre els segles XII i XIII i s’inclou en l’arquitectura
de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions
i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges
formals i constructius del gòtic.
L’església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil
apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals.
La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta
ogival. Amb un arc toral apuntat s’uneixen la volta de la nau i
la de l’absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a
la sagristia i al claustre.
La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà
llis i s’acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s’aguanten
sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s’entreveuen
quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un
porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX
es va eliminar.
La cripta
La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada
per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades
per dues files d’arcs formers, amb un pilar central. Actualment
s’accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l’entrada
original era per l’interior de l’església.
El claustre
El claustre, situat a la banda sud de l’església, era l’espai
distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui
el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l’ala
de llevant es conserven les úniques dependències del monestir,
la sagristia i la sala capitular. A l’ala sud trobem el mirador que
féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l’antic claustre,
a més de pedres i capitells.
Durant l’estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX)
es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre
romànic d’un sol pis i el van substituir per un de parets tancades
que s’aixecava en tres pisos fins a la teulada de l’església. A
l’arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més
reformes a l’espai. Així, al costat del claustre, al primer pis,
s’hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un
total de 60 cel·les, entre altres modificacions.
La sala capitular
La sala capitular era l’espai on es reunia la comunitat monàstica
per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada,
coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es
resolen amb arcs de mig punt.
A partir de la reforma de Toda, l’antiga sala capitular passà a
ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila.