Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya

Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou
El naixement de la canònica
Espai sarraí
La construcció del castell monestir d’Escornalbou, segons el
pare Papió, el primer que va recollir la història d’aquesta
muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d’on
hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat
de Siurana.
La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del
1170, poc després de la conquesta d’aquests territoris, el rei
Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d’Albert de Castellvell,
senyor de Siurana, donà el lloc d’Escornalbou a Joan de Santboi
per tal que restaurés i repoblés l’indret. També s’acordà que
s’hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa
i una canònica agustiniana.
Orígens de la canònica
El 26 de juny de 1198 la comunitat d’Escornalbou i l’arquebisbe
Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es
confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats,
els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les
terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol
tarragoní. El capítol es va reservar el dret d’escollir el prior de
la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l’arquebisbe
de Tarragona.
D’aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198
pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de
la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol
de 1240 per l’arquebisbe prior de Tarragona Pere d’Albalat.
Creixement i consolidació dels dominis
de la Canònica
Quan, l’any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d’Escornalbou
perquè s’hi fundés la canònica, s’establiren, també, els límits
del que havia de ser la baronia d’Escornalbou, un territori molt
més ampli que incloïa dins el seu terme l’Argentera, Colldejou,
Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou (comarca
del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera
(comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a
dependre de l’església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a
perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests
espais eren vitalicis, passaven de prior a prior.
Joan de Santboi va haver de fortificar l’indret i alhora emprengué
la tasca de repoblar el territori. Així, l’any 1178, es coneix la
donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors
més per tal que s’estableixin a les terres properes a la canònica.
La baronia d’Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat
tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l’antic
terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al
llarg dels anys.
La vida canonical
El model de vida de la canònica agustiniana
Els canonges són els sacerdots que s’agrupen per dur una vida
en comunitat, aplegats al servei d’una església, que s’anomena
canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla
aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical
a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de
posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de
sant Agustí, motiu pel qual s’anomenen canòniques agustinianes.
Els priors
El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja
que aquest era l’encarregat de prendre les decisions més
rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica
com els que feien referència als territoris que en depenien.