Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d’Història de Catalunya gestiona el patrimoni monumental propietat de la Generalitat de Catalunya, del qual formen part indrets tan emblemàtics com els monestirs de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa d’Escaladei; la Seu Vella de Lleida; les canòniques agustinianes de Sant Miquel d’Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí de Miravet, baluard de l’orde del Temple; i també les cases-museu de Rafael Casanova, a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. Una de les prioritats del Museu d’Història de Catalunya, ara estès per tot el territori català, és la de facilitar el coneixement, la sensibilització i el gaudi de la història de Catalunya i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, d’una manera molt especial, als escolars d’arreu de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem una nova publicació, el dossier educatiu, adreçat a la comunitat educativa, amb l’objectiu d’ajudar a entendre els monuments i d’informar de totes les activitats educatives que s’hi realitzen. La voluntat del Servei Educatiu del Museu d’Història de Catalunya és oferir cada any noves experiències pedagògiques aplicades al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots els nivells educatius: educació infantil, educació primària, educació secundària i batxillerat, tot ajustant els continguts i procediments als objectius curriculars dels diferents cicles de cada etapa. Més enllà de l’educació formal, les propostes educatives del museu van adreçades, també, a l’educació en el lleure de les famílies que visiten els monuments els caps de setmana i durant les vacances, tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. Jaume Sobrequés i Callicó Director del Museu d’Història de Catalunya Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou està situat al vessant sud de la muntanya d’Escornalbou, a uns 650 m d’altitud. Aquest conjunt monumental s’ha d’entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell hi va realitzar després d’haver-lo comprat. D’aquesta manera, a principis del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l’edat mitjana castell i canònica agustiniana i, a l’edat moderna, convent franciscà es transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al començament del segle XX.
Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou El naixement de la canònica Espai sarraí La construcció del castell monestir d’Escornalbou, segons el pare Papió, el primer que va recollir la història d’aquesta muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d’on hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat de Siurana. La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del 1170, poc després de la conquesta d’aquests territoris, el rei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d’Albert de Castellvell, senyor de Siurana, donà el lloc d’Escornalbou a Joan de Santboi per tal que restaurés i repoblés l’indret. També s’acordà que s’hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa i una canònica agustiniana. Orígens de la canònica El 26 de juny de 1198 la comunitat d’Escornalbou i l’arquebisbe Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol tarragoní. El capítol es va reservar el dret d’escollir el prior de la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l’arquebisbe de Tarragona. D’aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol de 1240 per l’arquebisbe prior de Tarragona Pere d’Albalat. Creixement i consolidació dels dominis de la Canònica Quan, l’any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d’Escornalbou perquè s’hi fundés la canònica, s’establiren, també, els límits del que havia de ser la baronia d’Escornalbou, un territori molt més ampli que incloïa dins el seu terme l’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou (comarca del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a dependre de l’església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. Joan de Santboi va haver de fortificar l’indret i alhora emprengué la tasca de repoblar el territori. Així, l’any 1178, es coneix la donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors més per tal que s’estableixin a les terres properes a la canònica. La baronia d’Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l’antic terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al llarg dels anys. La vida canonical El model de vida de la canònica agustiniana Els canonges són els sacerdots que s’agrupen per dur una vida en comunitat, aplegats al servei d’una església, que s’anomena canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de sant Agustí, motiu pel qual s’anomenen canòniques agustinianes. Els priors El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja que aquest era l’encarregat de prendre les decisions més rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica com els que feien referència als territoris que en depenien.
Page 1: Dossier educatiu Castell Monestir d
Page 5 and 6: Biblioteca Interior de la casa De l
Page 7 and 8: activitats educatives A més de les

Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?