Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya
Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya
Dossier educatiu - Museu d'Història de Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Dossier</strong> <strong>educatiu</strong><br />
Castell Monestir<br />
<strong>de</strong> Sant Miquel<br />
d’Escornalbou
Des <strong>de</strong>l 24 <strong>de</strong> febrer, pel Decret 201/2004,<br />
el <strong>Museu</strong> d’Història <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> gestiona<br />
el patrimoni monumental propietat<br />
<strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>, <strong>de</strong>l qual formen<br />
part indrets tan emblemàtics com els monestirs<br />
<strong>de</strong> Santes Creus i <strong>de</strong> Sant Pere <strong>de</strong> Ro<strong>de</strong>s;<br />
la barcelonina capella <strong>de</strong> Santa Àgata; la cartoixa<br />
d’Escala<strong>de</strong>i; la Seu Vella <strong>de</strong> Lleida;<br />
les canòniques agustinianes <strong>de</strong> Sant Miquel<br />
d’Escornalbou, <strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong> Vilabertran<br />
i <strong>de</strong> Sant Vicenç <strong>de</strong> Cardona; el castell andalusí<br />
<strong>de</strong> Miravet, baluard <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong>l Temple;<br />
i també les cases-museu <strong>de</strong> Rafael Casanova,<br />
a Moià, i <strong>de</strong> Prat <strong>de</strong> la Riba, a Castellterçol.<br />
Una <strong>de</strong> les prioritats <strong>de</strong>l <strong>Museu</strong> d’Història<br />
<strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>, ara estès per tot el territori català,<br />
és la <strong>de</strong> facilitar el coneixement, la sensibilització<br />
i el gaudi <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
i <strong>de</strong>l patrimoni cultural a tots els ciutadans i,<br />
d’una manera molt especial, als escolars d’arreu<br />
<strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>. És per aquest motiu que iniciem<br />
una nova publicació, el dossier <strong>educatiu</strong>,<br />
adreçat a la comunitat educativa, amb l’objectiu<br />
d’ajudar a entendre els monuments<br />
i d’informar <strong>de</strong> totes les activitats educatives<br />
que s’hi realitzen.<br />
La voluntat <strong>de</strong>l Servei Educatiu <strong>de</strong>l <strong>Museu</strong><br />
d’Història <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> és oferir cada any noves<br />
experiències pedagògiques aplica<strong>de</strong>s<br />
al patrimoni arquitectònic i dirigi<strong>de</strong>s a tots<br />
els nivells <strong>educatiu</strong>s: educació infantil, educació<br />
primària, educació secundària i batxillerat,<br />
tot ajustant els continguts i procediments<br />
als objectius curriculars <strong>de</strong>ls diferents cicles<br />
<strong>de</strong> cada etapa. Més enllà <strong>de</strong> l’educació formal,<br />
les propostes educatives <strong>de</strong>l museu van<br />
adreça<strong>de</strong>s, també, a l’educació en el lleure<br />
<strong>de</strong> les famílies que visiten els monuments<br />
els caps <strong>de</strong> setmana i durant les vacances,<br />
tot oferint una manera diferent <strong>de</strong> conèixer<br />
i viure la història <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />
Jaume Sobrequés i Callicó<br />
Director <strong>de</strong>l <strong>Museu</strong> d’Història <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
Vista <strong>de</strong>l Castell Monestir <strong>de</strong> Sant Miquel d’Escornalbou<br />
El castell monestir <strong>de</strong> Sant Miquel d’Escornalbou està situat al vessant<br />
sud <strong>de</strong> la muntanya d’Escornalbou, a uns 650 m d’altitud. Aquest conjunt<br />
monumental s’ha d’entendre a partir <strong>de</strong>ls canvis que Eduard Toda i Güell<br />
hi va realitzar <strong>de</strong>sprés d’haver-lo comprat. D’aquesta manera, a principis<br />
<strong>de</strong>l segle passat, els vestigis <strong>de</strong>l que havia estat durant l’edat mitjana<br />
castell i canònica agustiniana i, a l’edat mo<strong>de</strong>rna, convent franciscà es<br />
transformaren en una casa senyorial amb aires <strong>de</strong> castell fortalesa al<br />
començament <strong>de</strong>l segle XX.
Castell Monestir <strong>de</strong> Sant Miquel d’Escornalbou<br />
El naixement <strong>de</strong> la canònica<br />
Espai sarraí<br />
La construcció <strong>de</strong>l castell monestir d’Escornalbou, segons el<br />
pare Papió, el primer que va recollir la història d’aquesta<br />
muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d’on<br />
hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l valiat<br />
<strong>de</strong> Siurana.<br />
La documentació històrica ens indica que, el mes <strong>de</strong> maig <strong>de</strong>l<br />
1170, poc <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la conquesta d’aquests territoris, el rei<br />
Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d’Albert <strong>de</strong> Castellvell,<br />
senyor <strong>de</strong> Siurana, donà el lloc d’Escornalbou a Joan <strong>de</strong> Santboi<br />
per tal que restaurés i repoblés l’indret. També s’acordà que<br />
s’hi edifiqués una església <strong>de</strong>dicada a sant Miquel, una fortalesa<br />
i una canònica agustiniana.<br />
Orígens <strong>de</strong> la canònica<br />
El 26 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1198 la comunitat d’Escornalbou i l’arquebisbe<br />
Ramon <strong>de</strong> Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es<br />
confirmava la concessió a Joan <strong>de</strong> Santboi <strong>de</strong> les propietats,<br />
els <strong>de</strong>lmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les<br />
terres <strong>de</strong>l voltant <strong>de</strong> la canònica que eren <strong>de</strong> la mitra i el capítol<br />
tarragoní. El capítol es va reservar el dret d’escollir el prior <strong>de</strong><br />
la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l’arquebisbe<br />
<strong>de</strong> Tarragona.<br />
D’aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198<br />
pel prior Joan <strong>de</strong> Santboi i sis canonges més, que <strong>de</strong>penien <strong>de</strong><br />
la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 <strong>de</strong> juliol<br />
<strong>de</strong> 1240 per l’arquebisbe prior <strong>de</strong> Tarragona Pere d’Albalat.<br />
Creixement i consolidació <strong>de</strong>ls dominis<br />
<strong>de</strong> la Canònica<br />
Quan, l’any 1170, es donà a Joan <strong>de</strong> Santboi el lloc d’Escornalbou<br />
perquè s’hi fundés la canònica, s’establiren, també, els límits<br />
<strong>de</strong>l que havia <strong>de</strong> ser la baronia d’Escornalbou, un territori molt<br />
més ampli que incloïa dins el seu terme l’Argentera, Coll<strong>de</strong>jou,<br />
Duesaigües, Riu<strong>de</strong>canyes i Vilanova d’Escornalbou (comarca<br />
<strong>de</strong>l Baix Camp), i la Torre <strong>de</strong> Fontaubella i Pra<strong>de</strong>ll <strong>de</strong> la Teixera<br />
(comarca <strong>de</strong>l Priorat). Tots aquests territoris passaven a<br />
<strong>de</strong>pendre <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> Sant Miquel i a Joan <strong>de</strong> Santboi a<br />
perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests<br />
espais eren vitalicis, passaven <strong>de</strong> prior a prior.<br />
Joan <strong>de</strong> Santboi va haver <strong>de</strong> fortificar l’indret i alhora emprengué<br />
la tasca <strong>de</strong> repoblar el territori. Així, l’any 1178, es coneix la<br />
donació a Ramon i Guillem <strong>de</strong> Malagranada i vuit colonitzadors<br />
més per tal que s’estableixin a les terres properes a la canònica.<br />
La baronia d’Escornalbou ja el 1170 era in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt; malgrat<br />
tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l’antic<br />
terme <strong>de</strong> Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al<br />
llarg <strong>de</strong>ls anys.<br />
La vida canonical<br />
El mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> la canònica agustiniana<br />
Els canonges són els sacerdots que s’agrupen per dur una vida<br />
en comunitat, aplegats al servei d’una església, que s’anomena<br />
canònica. A la fi <strong>de</strong>l segle XI, es produeix la reforma <strong>de</strong> la regla<br />
aquisgranesa. La reforma ten<strong>de</strong>ix a acostar la vida canonical<br />
a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia <strong>de</strong><br />
posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla <strong>de</strong><br />
sant Agustí, motiu pel qual s’anomenen canòniques agustinianes.<br />
Els priors<br />
El càrrec <strong>de</strong> prior era el més important dins <strong>de</strong> la canònica, ja<br />
que aquest era l’encarregat <strong>de</strong> prendre les <strong>de</strong>cisions més<br />
rellevants que afectaven tant els afers interns <strong>de</strong> la canònica<br />
com els que feien referència als territoris que en <strong>de</strong>penien.
L’església Façana <strong>de</strong> l’església<br />
A partir <strong>de</strong>l 1227, el càrrec <strong>de</strong> prior passà a mans <strong>de</strong> l’arquebisbe<br />
<strong>de</strong> Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable,<br />
més endavant, la creació d’un nou càrrec, el <strong>de</strong> sots-prior, que<br />
residiria sempre al monestir i s’encarregaria <strong>de</strong>ls assumptes<br />
propis <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> la canònica.<br />
L’edifici canonical i el convent franciscà<br />
De l’antiga canònica resten l’església, la cripta i l’ala <strong>de</strong> llevant<br />
<strong>de</strong>l claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular.<br />
L’església<br />
Fou construïda entre els segles XII i XIII i s’inclou en l’arquitectura<br />
<strong>de</strong> la <strong>Catalunya</strong> Nova, que, tot i ser romànica per proporcions<br />
i elements <strong>de</strong>coratius, ja ens transporta als nous llenguatges<br />
formals i constructius <strong>de</strong>l gòtic.<br />
L’església, <strong>de</strong> nau única, és coberta amb volta <strong>de</strong> canó <strong>de</strong> perfil<br />
apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals.<br />
La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta<br />
ogival. Amb un arc toral apuntat s’uneixen la volta <strong>de</strong> la nau i<br />
la <strong>de</strong> l’absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a<br />
la sagristia i al claustre.<br />
La porta principal <strong>de</strong>l temple, a la façana <strong>de</strong> ponent, té el timpà<br />
llis i s’acaba <strong>de</strong> resoldre amb tres arquivoltes que s’aguanten<br />
sobre tres columnes. A la part exterior <strong>de</strong> la façana s’entreveuen<br />
quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un<br />
porxo, que en la darrera gran reforma <strong>de</strong> principis <strong>de</strong> segle XX<br />
es va eliminar.<br />
La cripta<br />
La cripta, situada sota el paviment <strong>de</strong>l prebisteri, està formada<br />
per tres naus perpendiculars a la directriu <strong>de</strong> la nau, separa<strong>de</strong>s<br />
per dues files d’arcs formers, amb un pilar central. Actualment<br />
s’acce<strong>de</strong>ix a la cripta pel costat <strong>de</strong>l mur nord, tot i que l’entrada<br />
original era per l’interior <strong>de</strong> l’església.<br />
El claustre<br />
El claustre, situat a la banda sud <strong>de</strong> l’església, era l’espai<br />
distribuïdor <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> <strong>de</strong>pendències <strong>de</strong> la canònica. Avui<br />
el trobem transformat en el jardí <strong>de</strong> la casa senyorial. A l’ala<br />
<strong>de</strong> llevant es conserven les úniques <strong>de</strong>pendències <strong>de</strong>l monestir,<br />
la sagristia i la sala capitular. A l’ala sud trobem el mirador que<br />
féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs <strong>de</strong> l’antic claustre,<br />
a més <strong>de</strong> pedres i capitells.<br />
Durant l’estada <strong>de</strong>ls pares franciscans (<strong>de</strong>ls segles XVI al XIX)<br />
es van fer obres <strong>de</strong> reforma en el claustre. Van <strong>de</strong>sfer el claustre<br />
romànic d’un sol pis i el van substituir per un <strong>de</strong> parets tanca<strong>de</strong>s<br />
que s’aixecava en tres pisos fins a la teulada <strong>de</strong> l’església. A<br />
l’arribada <strong>de</strong>ls franciscans observants és quan hi hagué més<br />
reformes a l’espai. Així, al costat <strong>de</strong>l claustre, al primer pis,<br />
s’hi van construir les habitacions <strong>de</strong>ls frares i, al segon pis, un<br />
total <strong>de</strong> 60 cel·les, entre altres modificacions.<br />
La sala capitular<br />
La sala capitular era l’espai on es reunia la comunitat monàstica<br />
per tractar-hi els afers interns <strong>de</strong>l monestir. És una sala quadrada,<br />
coberta amb volta <strong>de</strong> creueria. Les finestres <strong>de</strong> la porta es<br />
resolen amb arcs <strong>de</strong> mig punt.<br />
A partir <strong>de</strong> la reforma <strong>de</strong> Toda, l’antiga sala capitular passà a<br />
ser una capella <strong>de</strong>dicada a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Llibre o Bibliòfila.
Biblioteca Interior <strong>de</strong> la casa<br />
De l’esplendor a la crisi<br />
Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>cadència que té el seu origen en la mala administració <strong>de</strong>ls<br />
béns <strong>de</strong>l monestir i <strong>de</strong>ls territoris que <strong>de</strong>penien d’aquest.<br />
Crisi i <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong>l priorat<br />
Les contínues absències <strong>de</strong>l prior agreujaran la crisi i, fruit<br />
d’aquesta situació, l’arquebisbe prior Ènnec <strong>de</strong> Vallterra, l’any<br />
1387, va crear la figura <strong>de</strong>l sots-prior que residiria <strong>de</strong> manera<br />
obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant<br />
<strong>de</strong> la canònica com <strong>de</strong> la baronia.<br />
Al segle XVI la comunitat agustiniana d’Escornalbou només tenia<br />
un canonge. Així, el 1574, l’arquebisbe <strong>de</strong> Tarragona, Gaspar<br />
Cervantes <strong>de</strong> Gaeta, va optar per la secularització <strong>de</strong>l monestir<br />
que permeté l’establiment d’una comunitat <strong>de</strong> pares franciscans<br />
recol·lectes l’any 1580. Un segle més tard, el 1686, els<br />
franciscans observants hi fun<strong>de</strong>n un seminari per a les missions<br />
americanes.<br />
La presència <strong>de</strong> pares franciscans a Escornalbou durà fins a<br />
l’exclaustració <strong>de</strong>l 1835, fruit <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>samortitzacions<br />
que emprengueren els governs <strong>de</strong> l’època.<br />
Home <strong>de</strong>l seu temps i amant d’Escornalbou<br />
Eduard Toda i Güell (1855-1941)<br />
Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i escriptor,<br />
va ser coetani <strong>de</strong> l’arquitecte Antoni Gaudí i amic <strong>de</strong>l<br />
poeta Joaquim Bartrina, entre d’altres.<br />
Nebot <strong>de</strong>l periodista i polític Josep Güell i Merca<strong>de</strong>r, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
molt jove es va interessar pel monestir <strong>de</strong> Poblet, <strong>de</strong>l qual<br />
acabaria impulsant la restauració i n’escriuria, amb només<br />
quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870).<br />
A Madrid va estudiar la carrera <strong>de</strong> dret i va establir una forta<br />
amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d’E. Castelar<br />
farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a<br />
agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Així l’any 1876 va anar<br />
com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai.<br />
L’any 1882 tornà a <strong>Catalunya</strong> i, <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong> Víctor Balaguer,<br />
entrà en contacte amb els prohoms <strong>de</strong> la Renaixença. Des<br />
d’aleshores escriví en català i començà a col·laborar a les<br />
revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença.<br />
El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit<br />
d’excavacions a Tebes i reuní una col·lecció d’objectes egipcis<br />
que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico<br />
<strong>de</strong> Madrid i el <strong>Museu</strong> Víctor Balaguer <strong>de</strong> Vilanova i la Geltrú. El<br />
1887 va ser <strong>de</strong>stinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló,<br />
establí estrets lligams amb la ciutat <strong>de</strong> l’Alguer, on impulsà la<br />
investigació <strong>de</strong>l passat català d’aquest punt <strong>de</strong> l’illa <strong>de</strong> Sar<strong>de</strong>nya.<br />
Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le<br />
Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari <strong>de</strong> la comissió<br />
espanyola encarregada <strong>de</strong> negociar la pau amb els Estats<br />
Units.<br />
Instal·lat a Londres, <strong>de</strong>sprés d’haver <strong>de</strong>ixat l’activitat consular,<br />
es <strong>de</strong>dicà als negocis privats que li permeteren acumular una<br />
fortuna consi<strong>de</strong>rable com a representant <strong>de</strong> les navilieres Soto<br />
i Aznar.<br />
El seu retorn a <strong>Catalunya</strong> es produí l’any 1918 i s’instal·là a<br />
l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i<br />
restaurat totalment, sota el criteri <strong>de</strong> la seva mare, Francesca<br />
Güell i Merca<strong>de</strong>r. La restauració no va tornar l’edifici al seu<br />
estat original, sinó que s’aprofità el que en quedava per bastirhi<br />
una residència <strong>de</strong> caire senyorial.<br />
Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més <strong>de</strong><br />
60.000 volums, que convertí en <strong>de</strong>spatx d’estudi sobre la<br />
història d’Escornalbou i per on passaren les personalitats<br />
catalanes més importants <strong>de</strong>l moment.
Des <strong>de</strong>l 1916 va ser membre <strong>de</strong> l’Institut d’Estudis Catalans i<br />
el 1920 ingressà a la Comissió <strong>de</strong> Monuments Històrics i<br />
Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l’any 1930 fou<br />
nomenat presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Patronat <strong>de</strong> Poblet i en començà les<br />
obres <strong>de</strong> restauració.<br />
Al gener <strong>de</strong>l 1926, per problemes econòmics, va cedir el<br />
castell d’Escornalbou a l’arquebisbat <strong>de</strong> Tarragona perquè hi<br />
fessin un seminari d’estiu, a canvi <strong>de</strong> tenir-ne l’us<strong>de</strong>fruit vitalici.<br />
L’arquebisbat no va po<strong>de</strong>r mantenir el castell i, <strong>de</strong>sprés d’uns<br />
acords entre el car<strong>de</strong>nal Vidal i Barraquer i el mateix Toda,<br />
el castell es posà a la venda l’any 1928. L’operació no va<br />
tenir l’èxit esperat.<br />
El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer,<br />
Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L’any 1941 el<br />
vicari general <strong>de</strong> l’arquebisbat tarragoní venia el castell, amb<br />
el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant<br />
<strong>de</strong> Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com<br />
a segona residència. L’any 1979, la propietat passà a mans<br />
<strong>de</strong>l Banco Urquijo, fins que la Generalitat <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> i la<br />
Diputació <strong>de</strong> Tarragona l’adquiriren al 1983.<br />
Eduard Toda i Güell moria el 26 d’abril <strong>de</strong> 1941 al monestir <strong>de</strong><br />
Poblet, on va passar els últims anys <strong>de</strong> la seva vida.<br />
La casa particular<br />
En el lloc on es trobaven les antigues <strong>de</strong>pendències <strong>de</strong> la<br />
canònica i <strong>de</strong>l monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir<br />
el que es<strong>de</strong>vindria la seva casa particular.<br />
L’habitatge s’estructura a partir <strong>de</strong> tres plantes. A la planta<br />
baixa trobem els espais d’ús quotidià <strong>de</strong> la família. Un petit<br />
rebedor ens dóna accés a l’escala per pujar als pisos superiors<br />
i també al menjador, la cuina i el celler, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l qual tenim<br />
accés al pati.<br />
El menjador principal <strong>de</strong> la casa, com altres sales, està <strong>de</strong>corat<br />
amb una sèrie d’objectes, reflex <strong>de</strong>ls nombrosos viatges <strong>de</strong><br />
Toda i <strong>de</strong> l’esperit col·leccionista <strong>de</strong>l seu temps.<br />
Interiors <strong>de</strong> la casa<br />
El petit balcó que s’hi pot veure s’anomena el balcó <strong>de</strong>ls músics<br />
i a sota hi po<strong>de</strong>m observar una petita porta per on el servei<br />
accediria a la cuina. A la vegada, <strong>de</strong>s d’aquesta cuina, també<br />
es tindria accés a l’entrada <strong>de</strong> servei <strong>de</strong> la casa i a l’entrada<br />
<strong>de</strong> l’edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d’utilitzar<br />
el servei per no haver <strong>de</strong> fer servir l’espai <strong>de</strong> dia <strong>de</strong>ls senyors<br />
com a zona <strong>de</strong> pas.<br />
A l’altre cantó <strong>de</strong> la sala, per una porta vidrada, accedim a la<br />
sala d’estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala<br />
<strong>de</strong> la ceràmica i a l’espai habilitat com a celler durant l’estada<br />
<strong>de</strong> la família Llopis.<br />
Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D’una banda, el que<br />
ocupava la biblioteca i el <strong>de</strong>spatx d’Eduard Toda i, <strong>de</strong> l’altra, el<br />
gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el<br />
segon pis s’organitzen com a apartaments in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, ja<br />
que a tots dos s’acce<strong>de</strong>ix a partir d’un rebedor. Es creu que<br />
el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a<br />
amics seus il·lustres, com el car<strong>de</strong>nal Vidal i Barraquer.<br />
Al segon pis, a través d’un rebedor, accedim a la resta d’habitacions<br />
<strong>de</strong> la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare<br />
<strong>de</strong> Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convida<strong>de</strong>s femenines<br />
que pogués tenir la família.
activitats educatives<br />
A més <strong>de</strong> les visites guia<strong>de</strong>s que habitualment es fan, adreça<strong>de</strong>s<br />
al món escolar i adapta<strong>de</strong>s als diferents nivells <strong>educatiu</strong>s, el servei<br />
<strong>educatiu</strong> <strong>de</strong>l <strong>Museu</strong> d’Història <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong> i el Castell Monestir <strong>de</strong><br />
Sant Miquel d’Escornalbou han organitzat una proposta educativa<br />
per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es<br />
dóna a conèixer la història <strong>de</strong>l castell i monestir, el seu entorn<br />
natural i geogràfic, els seus pobladors i l’obra d’Eduard Toda.<br />
Les particularitats <strong>de</strong> l’espai obliguen a fer grups amb un màxim <strong>de</strong><br />
25 alumnes.<br />
Les activitats que es fan en el Castell Monestir <strong>de</strong> Sant Miquel<br />
d’Escornalbou són:<br />
Els guardians d’Escornalbou<br />
Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle<br />
XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb<br />
un joc <strong>de</strong> pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins<br />
<strong>de</strong> l’entorn immediat <strong>de</strong>ls edificis d’Escornalbou, per trobar les<br />
màscares que custodien els accessos i els llocs amb més panoràmica,<br />
com si en fossin els guardians.<br />
Activitat adreçada als cicles mitjà i superior <strong>de</strong> Primària<br />
Durada: 1 hora i 30 minuts.<br />
Juga amb les imatges<br />
Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle<br />
XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb<br />
una activitat en la qual es treballen alguns <strong>de</strong>ls símbols presents<br />
a l’entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra<br />
manera <strong>de</strong> representar persones o institucions. Al final, cada alumne<br />
acabarà elaborant el seu propi escut!<br />
Activitat adreçada al cicle superior <strong>de</strong> Primària<br />
Durada: 1 hora i 30 minuts.<br />
Descobreix la història d’Escornalbou<br />
L’activitat es divi<strong>de</strong>ix en dues fases: en una primera, els alumnes,<br />
amb l’ajuda <strong>de</strong> l’educador, reconstruiran la història <strong>de</strong>l monestir, a<br />
l’època medieval i mo<strong>de</strong>rna, a través <strong>de</strong> fonts documentals històriques.<br />
La segona part consistirà en la visita a l’interior <strong>de</strong> la casa,<br />
que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d’una família benestant<br />
<strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle XX.<br />
Activitat adreçada a segon cicle <strong>de</strong> l’ESO i a batxillerat.<br />
Durada: 2 hores.<br />
Itineraris al voltant <strong>de</strong> Sant Miquel d’Escornalbou<br />
Proposta d’itineraris a l’entorn <strong>de</strong>l recinte monumental <strong>de</strong> Sant<br />
Miquel d’Escornalbou: el passeig <strong>de</strong>ls Frares, l’ermita <strong>de</strong> Santa Bàrbara,<br />
la Font <strong>de</strong>l Sarraí i l’entorn <strong>de</strong> la muntanya. No necessàriament<br />
s’han <strong>de</strong> fer tots perquè no és un recorregut circular.<br />
Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat.<br />
Durada: si es fan tots, d’1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una<br />
guia amb propostes.<br />
Experiència Fotogràfica Internacional<br />
<strong>de</strong>ls Monuments (EFIM)<br />
L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni monumental,<br />
per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa,<br />
basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt<br />
atractiva <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir per ells mateixos -<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ull d’una càmeraalguns<br />
<strong>de</strong>ls monuments més representatius <strong>de</strong> l’art i la història <strong>de</strong><br />
<strong>Catalunya</strong>.<br />
L’experiència és organitzada pels <strong>de</strong>partaments <strong>de</strong> Cultura i Mitjans<br />
<strong>de</strong> Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta<br />
a tots els centres públics i privats <strong>de</strong> primària (cicle superior) i<br />
secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius <strong>de</strong> Grau Mig).
<strong>Museu</strong> <strong>d'Història</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
Plaça Pau Vila,3<br />
08003 Barcelona<br />
Telèfon 93 225 47 00<br />
www.mhcat.cat<br />
Castell Monestir <strong>de</strong> Sant Miquel<br />
d’Escornalbou<br />
Riu<strong>de</strong>canyes. Baix Camp<br />
Ctra. d’Escornalbou, s/n<br />
43771 Riu<strong>de</strong>canyes<br />
Telèfon: 97 783 40 07<br />
Per saber-ne més:<br />
· BROCÀ, Salvador <strong>de</strong>. Riu<strong>de</strong>canyes i la baronia d’Escornalbou. Riu<strong>de</strong>canyes:<br />
Fundació Loaiza-Vidiella, 1986.<br />
· CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d’Escornalbou. A:<br />
Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p.<br />
161-166.<br />
· GRAS i ELÍAS, Francisco. D’Escornalbou a Scala-<strong>de</strong>i. Barcelona: Tip. L’Avenç,<br />
1910.<br />
· PAPIÓ, Joan. Facsímil <strong>de</strong>l llibre <strong>de</strong> La història d’Escornalbou <strong>de</strong>l pare Joan<br />
Papió, any 1765. Barcelona: Departament <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
<strong>Catalunya</strong>, 1987.<br />
· PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l’arxidiòcesi <strong>de</strong> Tarragona<br />
durant el segle XVIII: un estudi a través <strong>de</strong> les visites pastorals. Tarragona:<br />
la Diputació, 2000.<br />
· PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. <strong>Catalunya</strong> romànica.Vol. XXI: El Tarragonès,<br />
el Baix camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca <strong>de</strong> Barberà. Barcelona:<br />
Enciclopèdia Catalana, 1986.<br />
· ROIGÉ, Dolors. Els noms <strong>de</strong> lloc i <strong>de</strong> persona <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes. Reus: Centre<br />
d’Estudis <strong>de</strong> la comarca <strong>de</strong> Reus, 1989.<br />
· ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització <strong>de</strong>ls béns <strong>de</strong> l’església<br />
a la província <strong>de</strong> Tarragona: 1835-1845. Barcelona: Universitat <strong>de</strong> Barcelona.<br />
Secció <strong>de</strong> Publicacions i Edicions, 1980.<br />
· SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell <strong>de</strong> Sant Miquel<br />
d’Escornalbou: [s.n], 1925<br />
· TODA, Eduard. Història d’Escornalbou. Reus: Edicions <strong>de</strong>l Centre <strong>de</strong> Lectura,<br />
1984.<br />
Horaris <strong>de</strong> visita<br />
· De l’1 d’octubre al 31 <strong>de</strong> maig:<br />
<strong>de</strong> dimarts a diumenge, <strong>de</strong> 10 a 13.30 h i <strong>de</strong> 15 a 17.30 h.<br />
· De l’1 <strong>de</strong> juny al 30 <strong>de</strong> setembre:<br />
<strong>de</strong> dimarts a diumenge, <strong>de</strong> 10 a 13.30 h i <strong>de</strong> 16 a 19.30 h.<br />
Visites comenta<strong>de</strong>s per a grups escolars<br />
Adreça<strong>de</strong>s a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora.<br />
Itinerari Els guardians d’Escornalbou<br />
Adreçat als cicles mitja i superior <strong>de</strong> primària. Durada: 1 h i 30 min.<br />
Itinerari Juga amb les imatges<br />
Adreçat al cicle superior <strong>de</strong> primària. Durada: 1 h i 30 min.<br />
Descobreix la història d’Escornalbou<br />
Adreçat al segon cicle d’ESO i a batxillerat. Durada: 2 h.<br />
Itineraris per Escornalbou<br />
Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots).<br />
Informació i reserves al telèfon: 695 186 873<br />
Experiència Fotogràfica Internacional <strong>de</strong>ls Monuments (EFIM)<br />
Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat<br />
Àrea <strong>de</strong> Difusió i Documentació <strong>Museu</strong> <strong>d'Història</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />
Coordinació: Ita Llevadot (mllevado@gencat.net) i Griselda Aixelà.<br />
Text <strong>de</strong>l dossier: Pere <strong>de</strong> Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet.<br />
Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera.<br />
Fotografies: MHC.<br />
Disseny gràfic: Toni Zamora.