SUMARI - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Edita:
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Director: Tomàs Osa.
Redacció: Juan Carlos González,
(edició i coordinació)
Joaquim Coca,
Carmen Mendoza.
Secretaria de redacció:
Alícia Mas i Soco León.
Secretària administrativa: María López.
Assessoria lingüística: Mònica Cabré.
Informació i Debat: COAC.
Plaça Nova, 5, 8a planta.
08002 Barcelona.
Telèfon: 93 306 78 20 - Fax: 93 412 00 68.
E-mail: comunicacio@coac.cat
Disseny gràfic: Master-Graf, SL.
Publicitat: Sílvia Galilea
Departament de Gestió de Recursos.
Tel.: 93 306 78 14. Fax: 93 302 53 91.
Preimpressió: Master-Graf, SL.
Impressió: Vanguard Gràfic, SA.
Els criteris exposats en els diversos articles
d’aquest número són d’exclusiva
responsabilitat dels seus autors i no
reflecteixen necessàriament els que pugui
tenir la direcció d’aquesta publicació.
COL·LEGI D’ARQUITECTES DE
CATALUNYA.
Degà: Jordi Ludevid i Anglada
President Demarcació de Barcelona:
Lluís Comerón i Graupera
President Demarcació de Girona:
Josep Riera i Micaló
Presidenta Demarcació de Lleida:
Montserrat Giné i Macià
President Demarcació de Tarragona:
Jordi Bergadà i Masquef
President Demarcació de l’Ebre:
Joan Josep Curto i Reverté
Secretari:
Carles Crespo i Veigas
Tresorer:
Josep Maria Gutiérrez i Noguera
Vocals: Rosa Rull i Bertran,
Fernando Marzá i Pérez,
Ramon Maria de Puig i Andreu i
Ramon Sanàbria i Boix.
Exemplar gratuït per als arquitectes
col·legiats a Catalunya.
Dipòsit legal: B 49372-2000. ISSN: 1134-0223.
Apartaments de la Pedrera
Foto portada: Arxiu Català-Roca
9 EDITORIAL
11 COAC ACTUALITAT
12 L'ASSEMBLEA APROVA AMB UN 80 PER CENT DELS VOTS EL PRESSUPOST 2007
ÀGORA EMPRESARIAL
16 LA LLEI DE SOCIETATS PROFESSIONALS,
AVIAT UN NOU MARC D’ACTUACIÓ PER ALS ARQUITECTES Juan Carlos González
CODI TÈCNIC. ACCIONS COAC
18 NOVES FITXES D’APLICACIÓ DELS DOCUMENTS BÀSICS DEL CTE Nati Casado
20 DEU ANYS DELS PREMIS D’ARQUITECTURA DE GIRONA
EXPOSICIÓ BARBA CORSINI
28 CINEMA, REVISTES I APUNTS DE VIATGE:
EINES PER A LA FORMACIÓ D’UN ARQUITECTE Juan Carlos González
IN MEMORIAM
34 FRANCESC MITJANS I MIRÓ Ramon M. Puig
CONGRÉS SALUT I HÀBITAT
36 EL FUTUR DE LA BIOCONSTRUCCIÓ
J. Coca, J.C. González
CONFERÈNCIA
40 ARQUITECTURA EXILIADA Joaquim Coca
44 TRES ARQUITECTES GUANYEN DOS PREMIS BONAPLATA 2006 Joaquim Coca
VISITES D’OBRES
46 PARC DE BOMBERS A SORT Xavier Tragant
48 EDIFICI D’HABITATGES A MANRESA J. Fargas, J. Grané, M. Romero
50 EQUIPAMENT INTEGRAT SOCIAL-ESPORTIU-CULTURAL
AQUA A MONTCADA I REIXAC J.A. Hernando, J. Sauqué, F.J. López del Castillo
INTERIORS
52 L’ESCALA DEL SENTIT. VARIS ARQUITECTES. CONVERSA AMB DANI FREIXES Rafael Diez
58 PUBLICACIONS
PRESENTACIÓ
59 ALFONS SOLDEVILA. GEOMETRIA ADAPTABLE Juan Carlos González
60 DIETARI
ePh
66
68
PAISAJES HUÉRFANOS
DEMARCACIONS DE L’EBRE, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA
78 BREUS DEMARCACIONS
86
ÍNDEX D’ARTICLES 2006
SUMARI

L’Assemblea General del passat 21 de desembre, la
primera del quadrienni, i les primeres setmanes del
nou any presenten un balanç positiu que ens estimula
a seguir treballant pel canvi col·legial que vam iniciar
fa sis mesos amb la vostra confiança. Val la pena,
penso, que dediquem una estona a informar-nos.
L’opinió de molts col·legiats, que vàrem poder confir-
mar durant la passada campanya electoral, és la de
que el nostre col·legi és massa car. El nostre compromís
passa per fer un COAC més lleuger, també en
l’àmbit de la despesa. Doncs bé, la nova política
d’austeritat que la Junta de Govern va proposar a l’Assemblea
i que us havia avançat des d’aquestes pàgines
ha obtingut un suport molt majoritari dels representants
dels arquitectes, que van aprovar el
pressupost 2007 amb el 80% dels vots. Aquest pressupost,
de creixement zero en euros constants, marca
un canvi de trajectòria –fins ara d’expansió continuada–
amb la reducció de la despesa un 5,51% en
relació al nombre de col·legiats. Aquesta mesura la
repetirem anualment i sistemàticament.
Aquest era i és, però, només un primer pas. Som
conscients que ens caldrà avançar en la reflexió del
cost que suposa el Col·legi als col·legiats.
Aquesta nova política d’austeritat, l’hem combinat
amb l’impuls dels projectes estratègics per a la Junta.
Hi hem inclòs dos nous programes, amb les seves corresponents
assignacions pressupostàries i que responen
a estratègies que el COAC ha de liderar: El programa
Àgora Empresarial, per poder donar suport
continuat a la dimensió empresarial dels nostres despatxos,
i el programa del Gabinet d’Estudis i Projectes,
per tal d’aconseguir un Col·legi que s’avanci a les
novetats legislatives i de tot tipus. En definitiva, que
pugui fer i faci de “lobby”. Trobareu en aquest ma-
EDITORIAL
COMBINEM L’AUSTERITAT AMB L’IMPULS
DELS PROJECTES ESTRATÈGICS PER
UN COAC MÉS LLEUGER I EFICIENT
teix Inde alguns exemples de tot això, a la vegada que
informació més completa sobre l’informe de la gestió
feta per la nova Junta de Govern fins al moment.
Fins al 21 de desembre, per ser més precisos i perquè
des de llavors han passat moltes coses. Voldria destacar
un tema en particular. En l’editorial anterior deia que
havíem començat a estendre a la Generalitat de Catalunya
i a d’altres instàncies el model de relacions institucionals
que el Col·legi ha teixit a nivell local al ritme
del seu desplegament territorial, unes relacions institucionals
fonamentades en la capacitat de resposta, el
dinamisme i la legitimitat, la creativitat, l’exigència
amb responsabilitat. Sobre aquesta base vam iniciar
una sèrie d’accions encaminades a prendre posició
d’una manera més contundent davant les administracions
que convoquen concursos públics quan aquests
no s’ajusten als criteris que considerem com de mínims,
especialment pel que fa als honoraris.
Doncs bé, com a resultat d’aquesta estratègia, hem
aconseguit que el nou Concurs d’Assistència Tècnica
de l’Incasol anual per a 2007 incorpori millores molt
significatives, en particular pel que fa a honoraris.
Properament us en completarem la informació. Vull
destacar la determinació i la capacitat dels responsables
de la Demarcació de Barcelona, que han gestionat
accions i converses.
Per acabar, voldria reiterar els bons desigs que el
Col·legi, membres de juntes i treballadors, us vam fer
arribar per via electrònica: que tingueu un any nou
professionalment i personal favorable. I que 2007 faci
de l’arquitectura una política pública. Nosaltres farem
el possible per contribuir-hi.
Jordi Ludevid
Degà

10
COAC
ACTUALITAT
L’OCT DE BARCELONA ES TRASLLADA A LA
GRAN VIA
L’Oficina Consultora Tècnica (OCT) de Barcelona es traslladarà
en el decurs de les primeres setmanes de 2007 a la seu de
la Demarcació de Barcelona al districte de l’Eixample, situada
en el número 563 de la Gran Via.
El trasllat de l’OCT de Barcelona forma part d’un pla d’espais
que agrupa alguns serveis a la seu de l’Eixample per facilitarne
una gestió integrada que redundi en la millora de les prestacions
que la Demarcació de Barcelona ofereix a l’arquitecte.
Oportunament rebreu informació sobre la resta de serveis que
s’aplegaran a la seu de Gran Via. Està previst que a partir del
dilluns 15 de gener l’OCT estigui a ple rendiment en el seu
nou emplaçament.
Desembre/Gener 2007
MÒDUL BÀSIC 2007
El Mòdul bàsic (Mb) a efectes del càlcul de pressupostos de
referència d’execució material per a 2007 ha quedat fixat en
390 euros, segons l’acord pres per la Junta de Govern del
COAC el passat 21 de novembre. Per a l’obtenció del nou mòdul,
en vigor des de l’1 de gener, s’han atès les variacions dels
preus de mà d’obra i materials registrades en el període comprès
entre agost de 2005 i agost de 2006 i s’han aplicat les
fórmules establertes al Reial Decret 3560/1970, per arribar a
un coeficient del 4,9 per cent que s’ha aplicat al Mòdul bàsic
de l’any anterior.
Més informació a la pàgina web de Visat:
http://www.coac.net//visat2/viscom_c.html
ADMISSIÓ DEL FORMULARI DRO D’ASEMAS
Com cada any, els DRO d’Asemas actualitzen el seu format.
El COAC ha aprofitat l’inici de 2007 per millorar els processos
de comunicació amb Asemas, i facilitar una transferència més
eficient dels DRO. En primer lloc, com ja sabeu, Asemas disposa
d’un web on es poden tramitar directament els DRO
(www.asemas.com).
En segon lloc, a partir del 15 de gener de 2007 el COAC millora,
flexibiltzant-lo, el procediment de tramitació del DRO
en les oficines de Visat. Des de finals del passat mes de desembre,
el COAC està en disposició d’admetre el formulari
DRO elaborat amb la utilitat del CD d’Asemas o el seu aplicatiu.
Aquest procés coexistirà amb l’actual fins al 16 de març
de 2007, data a partir de la qual el COAC només admetrà els
formularis DRO generats amb la utilitat d’Asemas (CD o WEB).
Per tant, a partir del proper 16 de març, per tramitar l’Asemas
a les oficines de Visat del COAC serà necessari –com a norma
general– que l’arquitecte hagi generat el document DRO amb
la utilitat específica d’Asemas. El COAC llegirà el codi de barres
del formulari, procedirà a enviar a Asemas les dades que hi
consten així com el formulari en paper, i farà la gestió del cobrament.
Si, per algun motiu, l’arquitecte no pot fer servir la utilitat
d’Asemas per calcular la prima del DRO, podrà fer-ho manualment
i lliurar-lo en una oficina de Visat. En aquest cas, el
COAC traslladarà a Asemas el document amb l’import indicat
per l’arquitecte. Asemas en farà una revisió de les dades i de
l’import, i posteriorment enviarà una correcció del DRO a l’arquitecte,
en el cas que sigui necessari.

12
L’ASSEMBLEA APROVA AMB EL 80 PER CENT
DELS VOTS EL PRESSUPOST 2007,
QUE MARCA UN GIR D’AUSTERITAT AL COAC
El degà del COAC, Jordi Ludevid, va
obrir l’assemblea amb unes paraules de
record per a Agustí Borrell, desaparegut
fa pocs mesos i que va mantenir una estreta
vinculació amb el Col·legi durant
molts anys, i de reconeixement pel treball
realitzat per la Junta de Govern anterior.
A més, convidà tot el col·lectiu a
participar en l’acció col·legial, que en
els primers mesos de treball de la Junta
ja ha impulsat tot un seguit d’estratègies
i accions concretes (vegeu requa-
S’OBRE EL PROCÉS DE TRES
MODIFICACIONS ESTATUTÀRIES
PUNTUALS
El passat 21 de desembre es va reunir l’Assemblea General del
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per primer cop després de
les eleccions del passat 31 de maig. Els representants (n’hi van
assistir 149 dels 200 que són membres, més 23 delegacions de
vot) van ser convocats a dues assemblees, celebrades de forma
consecutiva al llarg del matí. En la primera, de caràcter ordinari, la nova Junta de Govern va
presentar el seu primer informe de gestió i el projecte de pressupost per a l’any 2007, que marc a
un gir d’austeritat. La segona, extraordinària, va tenir com a punt central la proposta de presa en
consideració de la modificació dels estatuts col·legials en tres aspectes concrets: una nova
regulació del vot per correu, més estricta, per tal que ja no hi càpiga, de fet, l’anomenat vot
delegat; la modificació del corpus deontològic (format pels corresponents articles dels estatuts i
pel reglament de deontologia) per tal d’adaptar-lo a la nova llei dels Col·legis Professionals i en el
procediment als terminis de la llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del
Procediment Administratiu Comú i, finalment, el sistema de compensació de les juntes. Tant el
pressupost 2007 com la presa en consideració dels canvis estatutaris i d’altres temes sotmesos a la
decisió dels representants van ser aprovats per una gran majoria de vots.
dre adjunt), tal com va quedar palès en
el resum de l’informe de gestió que va
realitzar el degà.
OBJECTIU: ALLEUGERIR
Amb la proposta de pressupost de 2007,
la Junta –així ho va manifestar el degà–
pretén desenvolupar aquestes estratègies
i accions a la vegada que dóna compliment
a un dels seus compromisos electo-
Desembre/Gener 2007
rals: alleugerir el Col·legi amb la reducció
de la despesa pressupostària per col·legiat
un mínim del 5 per cent anual.
El tresorer del COAC, Josep Maria Gutiérrez,
va ser l’encarregat de presentar les
principals xifres i trets definitoris. El traspàs
de serveis des d’Òrgans Centrals a
Demarcacions i l’austeritat són els dos
elements bàsics per interpretar un pressupost
consolidat de 26.478.610,55 euros
(25.504.953,41 l’any 2006). En euros
constants, representa un creixement

18.00%
16.00%
14.00%
12.00%
10.00%
8.00%
6.00%
4.00%
2.00%
0.00%
15.37%
0. Si, a més de la inflació i la contenció
pressupostària tenim en compte l’increment
previst del nombre de col·legiats,
representa, de fet, una reducció del
5,51 per cent del pressupost per col·legiat
en termes reals. Les quotes col·legials
resten congelades –el que en realitat
suposarà una rebaixa de gairebé un
4 per cent– mesura que es veurà acompanyada
d’un esforç important per assolir
altres vies d’ingressos atípiques que
no gravin l’arquitecte. Amb els traspàs
Evolució de la variació pressupost consolidat 2002-2007
10.31%
5.32%
de serveis, acostant-los als usuaris via
Demarcacions, la Junta pretén facilitarne
la gestió i millorar-ne les prestacions.
Després de les intervencions i preguntes
de diversos representants sobre les línies
estratègiques del nou pressupost i d’altres
temes, que van ser contestades pel
tresorer i pel degà, es va procedir a la
votació del pressupost, que va ser aprovat
per una àmplia majoria –gairebé un
80 per cent– dels 133 representants que
van exercir el seu dret de vot.
Desembre/Gener 2007
7.67%
3.82%
% 03/02 % 04/03 % 05/04 % 06/05 % 07/06
PER LA SUPRESSIÓ DEL VOT
DELEGAT
Després de la votació del pressupost es
va obrir l’assemblea extraordinària per
tal de decidir si es prenien en consideració
els canvis als estatuts proposats per
la Junta, que bàsicament passen per regular
el vot per correu –amb la finalitat
de garantir una total transparència del
procés electoral–, modificar el règim
disciplinari i establir el principi de no
gratuïtat dels òrgans de govern, és a dir,
la seva compensació, que suposaria reconèixer
en la norma col·legial de més
rang, els estatuts, el que és una pràctica
des de l’any 1967. Després de debatre
l’oportunitat d’aquests canvis, amb diferents
intervencions des de la sala, les
votacions corresponents van donar com
a resultat, també per una àmplia majoria,
la presa en consideració dels tres
àmbits plantejats de canvi dels estatuts.
Es va posar punt i final a l’assemblea extraordinària
amb l’aprovació, de nou
La Junta de Govern del COAC, d’esquerra a
dreta: Ramon Sanabria, Joan Josep Curto,
Jordi Bergadà, Lluís Comerón, Carles Crespo,
Jordi Ludevid, Josep Maria Gutiérrez, Josep
Riera, Montserrat Puig, Fernando Marzá i
Rosa Rull.
13

14
per una gran majoria, de la subscripció
de 7 accions d’Arquitasa per part del
Col·legi, procedents de l’ampliació de
capital d’aquesta empresa, propietat
dels col·legis professionals d’Espanya.
En un moment de creixement de l’empresa,
mitjançant aquesta compra, que
va ser aprovada per majoria, el COAC
podrà mantenir la seva participació
d’un 5 per cent a la companyia que ha
format a la pràctica totalitat dels tècnics
de taxació arquitectes que operen
a Espanya.
Votats i aprovats els dos punts bàsics de
l’assemblea extraordinària, es va repren-
El pressupost del COAC per a 2007 va ser
aprovat amb 106 vots a favor.
10 ESTRATÈGIES, 19 ACCIONS DE GOVERN
Els sis primers mesos d’acció del nou equip de Govern sorgit de la confiança que li han dipositat els col·legiats i
col·legiades en les eleccions del passat mes de maig s’han regit per dos grans eixos: d’una banda la definició i fixació
de les estratègies bàsiques, tant internes com externes, del Col·legi, i de l’altra, l’execució de dinou mesures
estructurals que se’n deriven.
El decàleg de les estratègies bàsiques que regiran el programa d’actuacions
del Col·legi és el següent:
1 Afavorir les possibilitats d’ocupació, d’integració professional i laborals
dels arquitectes, sobretot dels més joves.
2 Foment de la competitivitat i la cultura empresarial dels arquitectes
3 Cohesió col·legial: coordinació de serveis i de la gestió econòmica
entre les demarcacions.
4 Transversalitat en la relació entre les seus no metropolitanes per reforçar
la xarxa col·legial.
5 Estructura federal que reparteix a les demarcacions la gestió de projectes
comuns sobre les estratègies fixades per la Junta de Govern:
Barcelona – Ocupabilitat; Girona – Paisatge; Tarragona – Habitatge;
Lleida – Relacions externes; Ebre – Xarxa transversal.
6 Focus d’interès permanent en l’habitatge, eix bàsic de la renda professional
i aportació bàsica dels arquitectes a la societat
7 Focus d’interès permanent en paisatge i territori.
8 Estratègia de Relacions Externes, dins i fora de Catalunya, que afavoreixi
l’exercici professional dels arquitectes i reforci els objectius
del Col·legi: administracions públiques (especialment Gisa i Incasòl),
Asemas, la Germandat i els promotors privats.
9 Defensa i promoció de l’arquitectura com a disciplina i del programa
cultural del Col·legi.
10 Progressiva i permanent millora de la comunicació interna i externa
del Col·legi.
Desembre/Gener 2007
Les dinou mesures estructurals que ha encetat el nou equip de Govern
per desenvolupar les estratègies esmentades són:
1 Intervenció en concursos emblemàtics, com ara l’ampliació del Parlament
de Catalunya, la nova Cambra de Comerç o l’ampliaació
del Camp Nou i entorns.
2 Gestions per tal de posicionar-nos davant de les administracions
convocants de concursos i garantir els criteris mínims del Col·legi.
Fruit d’aquest treball, l’acord històric que equipara el plec de condicions
d’Incasol a les de GISA.
3 Impuls Codi Tècnic. Accions COAC. Amb l’esforç dels diferents departaments
col·legials implicats (OCT, Escola Sert, SAI...) s’ha desplegat
un pla d’accions per tal d’oferir als col·legiats eines, formació
i documentació per millorar la incorporació de la normativa en
l’exercici de la professió: s’han obert vies d’atenció personalitzada
de proximitat a les demarcacions; el SAI ha produït el programa HE1
per al càlcul de la limitació de la demanda energètica; i l’Escola Sert
ofereix jornades de formació al respecte. La nova pàgina web Codi
Tècnic, accions COAC ha rebut més de 44.000 visites i esdevé el
contenidor que centralitza tots els recursos col·legials disponibles.
4 Millorar les relacions externes per tal de reforçar la institució i els
seus objectius. Globalitzar les disperses, per múltiples, relacions
amb la Generalitat de Catalunya i la UPC, i revisar i reconduir els
convenis amb institucions del sector:ITeC, Fundació UPC, FAD, etcètera.
En d’altres casos, es dibuixen noves relacions de col·labora-

D’esquerra a dreta, Carles Crespo, secretari de la Junta de Govern del
COAC; el degà, Jordi Ludevid, i el tresorer, Josep Maria Gutiérrez.
ció: Cambra de Comerç, Associació de Calculistes d’Estructures,
per exemple.
5 Organització d’accions i esdeveniments d’interès especial : com ara
la conferència del president de la Generalitat, la presentació en primícia
del Nou Reglament d’Urbanisme o el redisseny de la presència
del COAC a Construmat.
6 Creació de la Taula de Presidents. Reunió mensual –ja se n’an fet ja
cinc– dels presidents de demarcació amb el degà, el secretari i els
directius col·legials. Preparació els treballs de la Junta de Govern i
vetlla per la coordinació territorial i dels alguns aspectes de la gestió
ordinària col·legial.
7 Creació de la Mesa d’agrupacions. Facilita la coordinació entre
l’acció de la Junta de Govern i les Agrupacions, tracta les relacions
mútues i fa efectives les funcions d’assessorament que els Estatuts
assignen a la comissió d’agrupacions. Es complementa amb la invitació
periòdica dels presidents de les agrupacions a la Junta de Govern,
la primera feta efectiva el passat octubre.
8 Creació de la Comissió de Publicacions. Té l’encàrrec de definir les
Desembre/Gener 2007
dre l’assemblea ordinària per donar pas a
les propostes presentades per diversos
representants i d’altres precs i preguntes,
amb els quals es va tancar formalment
l’assemblea ordinària, que va tenir una
prolongació experimental i informal en
un dinar al qual estaven convidats tots
els representants. L’objectiu d’aquesta
novetat impulsada per la Junta era articular
una trobada on es plantegessin temes
més lligats al dia a dia professional
de l’arquitecte, superant l’òrbita estrictament
corporativa. Així, en el decurs del
dinar es va debatre, entre d’altres temes,
el necessari suport a la incorporació
al món laboral dels joves arquitectes o
l’equilibri, sempre difícil, entre la defensa
de l’arquitectura i de l’arquitecte.
línies editorials del Col·legi en matèria de publicacions, tant els projectes
propis com els realitzats en col·laboració amb tercers.
9 Creació del Gabinet d’Estudis i Projectes. Ofereix els coneixements
tècnics necessaris i dona suport a la Junta de Govern en la presa de
decisions per a la millora dels interessos de la professió i el Col·legi,
amb antelació i rigor. És el cas del seguiment i estudi de la nova legislació,
projectes estratègics interns o polítiques col·legials que
afecten temes com el visat, els honoraris o els barems professionals.
10 Creació de la Secretaria Tècnica del COAC per tal de garantir la coordinació
dels serveis entre demarcacions.
11 Impuls de taules de coordinació entre demarcacions.
12 Reforç i impuls de les seccions jurídica i econòmica dels Òrgans
Centrals per assentar vies de millora dels sistemes interns i optimitzar
de la gestió i el control econòmic.
13 Homologació de les compensacions als membres de juntes per tal
de dotar-les de la màxima transparència.
14 Pla d’inversions del COAC. Per planificar les inversions patrimonials
pendents i definir-ne el finançament, així com les despeses de manteniment
d’edificis.
15 Creació del Gabinet de Deganat.
16 Nomenaments d’acord amb el nou cartipàs de la Junta de Govern.
17 Gestió del programa d’internacionalització de serveis i de l’OCT SA
Reconducció del Programa d’Internacionalització de Serveis amb
reducció de costos, i la incorporació de partners públics: COPCA,
Cambra de Comerç, Fundació Politècnica de Catalunya. En
relació a l’OCT S.A. encàrrec d’un pla estratègic a una consultora
en tant que el Col·legi n’és l’accionista majoritari, tenint en compte
l’evolució del sector del control de qualitat de l’edificació.
18 Impuls a la primera lectura-modificació puntual dels Estatuts,
relatives al vot per correu, a la compensació de les juntes i a la
deontologia.
19 Treball conjunt amb les demarcacions per afrontar els seus reptes
tot buscant l’equilibri entre autonomia i coordinació.
15

16
ÀGORA EMPRESARIAL
LA LLEI DE SOCIETATS PROFESSIONALS,
AVIAT UN NOU MARC D’ACTUACIÓ
PER ALS ARQUITECTES
La nova Llei de Societats Professionals serà
aprovada al Congrés dels Diputats en els propers
mesos.
La intenció governamental amb aquesta
nova llei és “atendre de manera adequada
el creixent nombre, envergadura
i complexitat” que han anat adquirint
les societats professionals, segons
s’indica en la comunicació oficial feta
per la Moncloa el gener de l’any passat.
Activitats lliberals que tradicionalment
havien tingut un caràcter individual
–advocats, arquitectes, metges,
enginyers, etcètera– han evolucionat
amb molta rapidesa cap a organitzacions
col·lectives, “això fa necessari la
creació d’un marc ampli on puguin
A finals de gener de 2006 el Consell de Ministres va aprovar
la remissió a les Corts del projecte de Llei de Societats
Professionals, amb la qual el Govern pretén dotar aquestes
organitzacions, integrades pels que sempre s’han conegut
com a professionals liberals, d’un règim i unes garanties
jurídiques per a la seva activitat amb les quals no hi
comptaven fins ara. Va ser llavors quan el COAC, inicialment
a través de la Demarcació de Barcelona, va sol·licitar
l’assessorament del bufet Cuatrecasas per tal de poder
conèixer en profunditat i millorar el contingut de la llei
mitjançant les corresponents esmenes. Quan acabi el seu
tràmit al Senat, des d’on tornarà al Congrés per a la seva
aprovació definitiva, la llei haurà incorporat algunes de les
modificacions més importants suggerides des del Col·legi,
que ha liderat la millora d’aquesta llei dins de col·lectiu de
col·legis d’arquitectes de l’Estat.
LA NOVA LLEI POSA A L’ABAST
DELS DESPATXOS D’ARQUITECTES
UNA EINA PER FER COHERENT I
EQUILIBRAT EL SEU CREIXEMENT.
conviure les dues formes de serveis: individual
i associat”. Amb el nou règim
normatiu que fixarà la llei, el govern
confia que aquesta nova franja del sistema
social i econòmic espanyol pugui
desenvolupar-se de forma reglada i
amb plenes garanties de seguretat jurídica
per a les mateixes societats professionals
i per als seus clients.
Desembre/Gener 2007
Així, les societats professionals podran
constituir-se utilitzant qualsevol de les
fórmules previstes a la legislació vigent
acceptant la seva responsabilitat i la
dels professionals amb els quals treballi
en el cas de males pràctiques.
Abans de al Senat, la Comissió de Justícia
va redactar el pertinent informe so-

e el projecte de llei, on es recollien
les esmenes plantejades per part dels
diferents grups parlamentaris. Algunes
d’aquestes esmenes van ser plantejades
des del COAC i recollides per les diferents
forces polítiques, d’altres no
han tingut tanta sort, però en conjunt
la valoració realitzada des del bufet
Cuatrecasas és positiva, atenent, sobretot,
a les tres millores bàsiques plantejades
pel Col·legi.
• Es proposa que una societat professional
pugui compar entre els seus
socis a d’altres societats professionals.
Inicialment el projecte de llei
deia que només podien ser socis
persones físiques. Això s’ha aconseguit
incorporar. El Col·legi donava,
però, un pas més enllà i demanava,
a més, que aquesta participació inclogués
societats que tot i que, no
tinguessin caràcter professional, si
no patrimonial, estiguessin controlades
per un soci de l’organització
professional. Aquest segon aspecte
no ha estat recollit per cap grup i
per tant no ha sortit endavant.
• El segon punt afectava la llibertat de
valoració en els ajustaments de carrera,
un punt vital en el funcionament
d’una societat professional, on
poden pujar o baixar els ingressos
en funció del treball realitzat. Això
comporta dur a terme una carrera
de soci dins de l’organització, que
ha de ser valorada de forma lliure,
perquè no es poden aplicar criteris
vàlids en un altre tipus d’organització,
com ara els fons propis. L’únic
element vàlid és el treball del professional,
en aquest cas l’arquitecte.
Finalment, s’ha recollit la proposta
col·legial i existirà la llibertat de valoració
en els augments i reduccions
de capital derivats dels ajustaments
de la carrera professional, amb un
mínim que és el nominal.
Tot i això, l’èxit en aquest aspecte no
ha estat complet, perquè a més el
Col·legi proposava que es reconegués
la cobertura fiscal necessària per portar
a terme aquests ajustaments, un aspecte
que no ha estat inclòs a les esmenes.
En darrer terme, la part del benefici
que pot ser adjudicada per la junta per
a un dels socis. La llei indicava que la
junta general de socis podia assignar
uns guanys extres a un soci, per exem-
ALTRES ESMENES PLANTEJADES PEL COAC
El COAC va plantejar altres esmenes a la Llei de Societats Professionals que
han tingut sort diferent. Aquestes són les principals:
• Es plantejava la conveniència d’aclarir que la Llei també s’ha d’aplicar a
les sucursals de societats estrangeres establertes a Espanya. No ha estat
inclosa.
• Reducció del mínim de socis professionals del 75 per cent establert a un
50 per cent. No ha estat recollida.
• Possibilitat de pactar, a l’inici i de forma vinculant, el futur nom de la societat
professional quan hi hagi coincidència amb el cognom d’un dels
socis. No ha estat acceptada, tot i que es fixa una compensació econòmica
en cas de revocació del nom.
• La responsabilitat disciplinària s’establirà en base a principis deontològics.
Si ha estat acceptada.
• Caràcter subsidiari de la responsabilitat. No ha estat admès, tot i que si es
recull l’especificació que la responsabilitat solidària afecta només als actes
professionals. Si que s’inclou la proposta del Col·legi de l’obligatorietat
de contractar una assegurança de responsabilitat civil.
• Diversos articles de la llei exigien unanimitat dels socis professionals per
separació, exclusió,, execució forçada i transmissió intervius i mortis causa.
La proposta del Col·legi perquè només sigui necessària la majoria en
aquests casos ha estat reconeguda.
Mes informació sobre el projecte de llei i les esmenes a:
www.senado.es/legis8/publicaciones/pdf/senado/bocg/II0078A.PDF
www.senado.es/legis8/publicaciones/pdf/senado/bocg/II0078C.PDF
Text: J.C.G.
Desembre/Gener 2007
ple després d’un any extraordinari.
Aquest mecanisme pot arribar a ser
massa subjectiu i per això es proposà
fixar una màxim per a aquestes remuneracions
als estatuts, que seria com a
màxim un 20 per cent dels beneficis.
A més, es demanava que no fos la junta
qui prengués aquesta decisió, sinó
el consell, que aplega als socis més veterans.
Finalment, ha estat admesa
una esmena de CiU que planteja sistemes
alternatius semblants, amb la qual
cosa aquest punt també es pot donar
per aconseguit.
17

18
CODI TÈCNIC. ACCIONS COAC
NOVES FITXES D’APLICACIÓ
DELS DOCUMENTS BÀSICS DEL CTE:
DB SU “SEGURETAT D’UTILITZACIÓ” I DB SI “SEGURETAT EN CAS
D’INCENDI” EN EDIFICIS D’HABITATGES
L’Oficina Consultora Tècnica del COAC ha elaborat les fitxes d’aplicació dels Documents Bàsics
del CTE SU “Seguretat en cas d’Utilització” i SI “Seguretat en cas d’incendi” per a edificis
d’habitatges. Resulten de la síntesi dels Manuals d’aplicació d’aquests DB que va fer l’Oficina i
que teniu a l‘abast al portal accions COAC des d’agost de 2006.
ELS OBJECTIUS
Les fitxes estan concebudes com a eines d’ajuda
al projecte i es poden fer servir com a:
• Coneixement del CTE DB: s’ha fet un esforç de síntesi
del DB de manera que es pot accedir més fàcilment al
contingut normatiu, però, en certs casos, caldrà complementar
la informació consultant directament el DB
o el Manual d’aplicació.
• Autocontrol de projecte: com a chek-list de comprovació
puntual o global dels paràmetres que s’han d’incloure,
especialment, en fase de disseny de l’edifici.
• I, finalment, com a ajuda per a la justificació del compliment
del CTE en la memòria del projecte. Cal tenir
en compte que la fitxa per si mateixa no és suficient
per complimentar la normativa i que els paràmetres i
condicions que es verifiquen també s’han d’indicar en
els plànols així com les característiques dels materials i
les solucions constructives s’han d’incloure en els plecs
de condicions. També caldrà complementar la informació
amb les característiques de les solucions adoptades
per als materials i elements constructius (reacció
i resistència al foc, grau de lliscament dels paviments,
etc.) i les característiques i dimensionament de les instal·lacions
(contra incendis i protecció al llamp).
Desembre/Gener 2007

EL CONTINGUT
El contingut dels DB SU i DB SI és molt prescriptiu, és a dir,
fixa les condicions assignant uns paràmetres concrets per al
seu compliment. Cal destacar que incideixen molt en la configuració
general de l’edifici ja que especifiquen les condicions
de les façanes, els elements de compartimentació i acabats,
les escales, etc.
El DB SU tracta de la seguretat des del punt de vista dels
usuaris i fixa paràmetres per a riscos molt diversos: des del
lliscament, passant pels vehicles en moviment o l’ofegament
en piscines, fins al llamp. Aquest document s’ha de lligar especialment
amb altres normatives d’accessibilitat i d’habita-
bilitat ja que regula aspectes com les baranes, passamans,
escales i rampes.
El DB SI actualitza l’anterior NBE-CPI/96 adequant-la al CTE.
Encara que té una estructura diferent, el seu contingut no
varia gaire. Cal destacar les noves classes de reacció i resistència
al foc que s’ha d’exigir als materials i elements constructius
i que representa una nova manera de prescriure i,
sobretot, que els productes han d’anar certificats d’acord
amb els nous assaigs. A Catalunya s’ha de complimentar
també el D 241/94 sobre Condicionants urbanístics i condicions
contra incendis complementaris.
LES CARACTERÍSTIQUES DE LES FITXES
Les fitxes es presenten en format pdf i s’hi pot indicar el projecte
de referència, verificar els paràmetres que es complimenten
i calcular els apartats concrets d’ocupació en el cas d’incendi
i de la necessitat de protecció al llamp en seguretat
d’utilització.
En algunes caselles apareixen textos en color blau que fan referència
a d’altres normatives que regulen aquests paràmetres,
sempre que siguin més exigents o complementàries del
DB.
En cada casella de verificació també s’hi poden fer observacions
escrivint un número i fent l’explicació corresponent a
part. D’aquesta manera es poden plantejar solucions alternatives
o aspectes a tenir en compte, si s’escau.
L’ACCÉS
Desembre/Gener 2007
Podeu accedir a les fitxes a través del portal accions
COAC de www.coac.net. (columna eines/documents
de projecte)
Text: Nati Casado, OCT
19

20
DEMARCACIONS DEL COAC GIRONA
DEU ANYS DELS PREMIS
D’ARQUITECTURA DE GIRONA
En aquesta ocasió el jurat, format pels
arquitectes Guillermo Vázquez Consuegra,
Efrén García i Cristina Díaz (Cero9),
Manuel Feo i Manuel Brullet va decidir
declarar desert el premi en la categoria
d’Interiorisme. També va atorgar diverses
mencions especials: dues en Arquitectura,
per a l’ampliació de la biblioteca
del campus del Barri Vell de la
Universitat de Girona, de Jordi Bosch i
Joan Tarrús, i per a la Casa Bianna, de
Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann; en Interiorisme,
per al Lounge Bar d’Empuriabrava,
de Jordi Fernández i Eduardo Gutiérrez
en espais exteriors, per al camí
amb piscina a Jafre, de Jordi Hidalgo i
Daniela Hartmann i, finalment, al projecte
Somnis de Nadal dels alumnes d’Interiorisme
de l’Escola d’Art d’Olot en Espais
Efímers.
L’acte de lliurament dels premis, con-
Els pavellons del restaurant Les Cols d’Olot, d’RCR
Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon
Vilalta), en l’apartat d’arquitectura; el parc de la Pedra
Tosca de les Preses, del mateix equip olotí, en Espais
Exteriors i el muntatge efímer intervenció a la
Cisterna de Girona, de Xavier Montal i Daniel Xifra,
han estat les obres premiades en la desena edició dels
Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona,
que atorga la Demarcació de Girona del COAC. Els
premis, triats entre els 41 projectes seleccionats, van
ser lliurats en un acte celebrat el passat 19 de
desembre a l’Auditori-Palau de Congressos de la
ciutat, que també va servir per commemorar els
primers deu anys dels premis.
duït per l’escriptor Josep M. Fonalleras,
va comptar amb la participació del director
del Festival Internacional de Teatre
Temporada Alta, Salvador Sunyer;
del director del Museu del Joguet de Catalunya,
Josep M. Joan Rosa; del director
Desembre/Gener 2007
de l’Observatori del Paisatge, Joan Nogué,
i del president de la Demarcació de
Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,
Josep Riera, que van ser els encarregats
de lliurar els corresponents diplomes
als projectes finalistes i premiats.

A la cloenda, el delegat del Govern de la
Generalitat de Catalunya a Girona, Jordi
Martinoy, l’alcaldessa de Girona, Anna
Pagans, i el degà del COAC, Jordi Ludevid,
van valorar aquesta primera dècada
de vida dels Premis d’Arquitectura,
mentre que el director general d’Arquitectura
i Paisatge de la Generalitat, Joan
Ganyet, va realitzar una reflexió sobre el
rol d’arquitectura i arquitecte en el convuls
escenari social actual que reproduïm
en aquestes pàgines. Val a dir, que
el catàleg dels premis inclou un extens
repàs crític d’aquests primers deu anys
que s’ha encarregat d’escriure Josep M.
Rovira.
Després de l’acte, es van inaugurar les
dues exposicions que recullen per una
banda, els projectes seleccionats en la
convocatòria de 2006, i per l’altra, l’exposició
Deu anys de Premis d’Arquitectu-
Foto: Toni Vargas
ra de Girona ubicades, temporalment, al
vestíbul de l’edifici. L’exposició Premis
d’Arquitectura de les comarques de Girona
2006, que té per comissàries les
guanyadores de 2005 en la categoria
d’Espais Efímers, les arquitectes Eva Mi-
caló, Núria Piè i Olga Gutiérrez, es planteja
com un objecte autònom, de fàcil
muntatge i instal·lació la repetició de la
qual dóna la composició del conjunt. És
un cavallet metàl·lic, una carpeta de dibuix
i un llum de color que identifica la
categoria del projecte exposat.
Per la seva banda, la mostra Deu anys
de Premis d’Arquitectura, que ha comptat
amb l’Espai Androna (Xevi Moliner i
Sílvia Armengol) com a comissaris, és
un resum de les obres presentades en
el decurs d’aquests deu anys. El muntatge
s’ha concretat en dues direccions
en paral·lel relacionades entre si. Per
una banda s’ha materialitzat una exposició
física per tal de mostrar les obres
presentades al llarg d’aquests deu anys
i per una altra, s’ha creat una pàgina
web (www.premisarquitectura.net)
que permet veure d’una forma àgil i
ràpida el contingut complet de totes les
obres presentades. L’exposició pretén
redescobrir o recordar totes aquelles
obres que molt sovint ja no es tenen
presents o de les quals simplement se’n
desconeix l’existència, ubicació o, fins i
Desembre/Gener 2007
tot, que alguna vegada han estat guardonades
amb algun reconeixement.
El recull d’obres porta a recórrer el
territori de tota la província, com un
viatge pels diferents pobles i ciutats
que la componen. Per aquesta raó,
l’exposició s’ha basat en el format postal,
com a mostra de cada ciutat, com
un record de cada localització per poder
enviar a algun conegut. Paral·lelament,
la pàgina web pretén fer la mateixa
funció per tal de crear una guia
personalitzada de les obres que conformen
el conjunt dels premis. Estructurada
com una base de dades, permet
cercar totes les obres per diferents
camps de recerca com, per exemple,
l’any, la categoria, l’autor i d’altres
camps que permeten trobar o descobrir
alguna obra que busquem.
DIVULGAR I DEBATRE
Els Premis d’Arquitectura de les comarques
de Girona, convocats per primera
vegada l’any 1997, responen a la voluntat
de valorar i divulgar la bona arquitectura
produïda dins l’àmbit territorial
de la Demarcació de Girona. Aquesta
tasca divulgadora ha volgut propiciar el
debat arquitectònic necessari en una societat
plural i participativa com la nostra.
Creiem que premiant la bona arquitectura,
no fem més que reconèixer
l’esforç dels agents que participen en el
procés edificatori (tècnics, constructors,
promotors...) en l’esperança que aquestes
accions derivin en un major interès i
cura per l’arquitectura.
En aquesta nova edició també s’ha
comptat amb el suport empresarial,
gràcies al patrocini d’Alumafel, Arcon,
Ascensors Serra, Arcadi Pla SA, Bassols
Energia SA, bd, Cobertes Palahí SL, Figueras
International Seating, Gas Natural,
Grup Tainco, Marbres Togi i Simon
SA.
21

22
És conegut que en les darreres dècades del segle XXI i el que
portem de l’actual, Catalunya i Espanya (com altres països del
migdia d’Europa) sofreixen un procés accelerat d’urbanització
que apunta cap allò que se n’ha denominat “urbanalització”:
pèrdua de referències de qualitat, minva de la personalitat del
lloc –el “genius loci”– ocupació immisericorde dels espais intersticials
amb l’aparició d’extenses àrees de caràcter periurbà,
etc. Tres són les característiques principals dels processos d’ocupació
territorial: la creixent dispersió; l’excessiva especialització
funcional (la separació d’usos residencials, comercial, industrial,
de lleure); i la segregació social (és a dir la separació dels grups
socials en funció del seu poder adquisitiu). En aquest escenari,
marcat per la insistència en un model insostenible que construeix
a Espanya anualment centenars de milions de m3 (1 milió
d’habitatges en un any, més que França, Alemanya i el Regne
Unit junts); en què retrunyen amb força les notícies sobre les
trames de corrupció (Marbella, Seseña, Telde, Andratx); en què
es consolida dissortadament la confusió entre creixement i progrés,
podem preguntar-nos quin és el rol que correspon a l’arquitectura
i a l’arquitecte.
Crec que l’arquitectura tendeix a moure’s cap a dos extrems
oposats: d’una banda, la massa, l’adotzenament, l’abassegadora
presència de la quantitat sense reflexos de qualitat; d’altra,
aquella que a través de l’objecte isolat i singular persegueix
l’espectacle. Enmig hi ha sens dubte una tercera via: la valuosa
arquitectura feta per professionals amb ofici, conscients de la
pròpia responsabilitat, ben inserida en l’entorn i que fuig dels
escarafalls. Arribats aquí voldria posar a la consideració del lector
algunes reflexions formulades en la interessantíssima conferència
pronunciada per l’arquitecte i professor finlandès Juhani
Pallasmaa en l’acte de lliurament del premi ARQ-INFAD el passat
mes d’Octubre a Barcelona, sota l’explícit títol de La comesa
ètica de l’arquitectura. Recorda Pallasmaa que el Moviment Modern
fou inspirat per una visió optimista del futur i motivat per
l’aspiració de crear un món més humà i més just. L’arquitectura
es veia com un vehicle per a la materialització d’aquesta utopia.
Aquesta visió idealista de la missió social de l’arquitectura es va
perllongar encara durant les dues primeres dècades posteriors a
la Segona Guerra Mundial. No obstant això, des dels anys setanta,
la perspectiva optimista i la passió utopista s’han anat esvaint.
Avui en dia, l’arquitectura en general sembla que està
perdent per complet la seva consciència i responsabilitat social i
la professió està molt més compromesa amb els seus propis valors
interns i estètics que amb l’emancipació social. Continua
ARQUITECTURA DE MASSES,
ARQUITECTURA D’AUTOR?
Desembre/Gener 2007
afirmant l’arquitecte finlandès que en l’actual cultura d’opulència
i egoisme, materialisme i consum, globalització i competitivitat,
l’arquitectura s’està tornant una espècia amenaçada dins
de l’art. L’arquitectura profunda es veu cada vegada més marginada
per dues tendències oposades: la instrumentalització i
l’estetització. Per una part, els edificis són considerats com vehicles
de simple rendiment i d’astuts generadors de beneficis; i
per l’altra, com objectes que projecten seductores imatges d’invenció
formal i innovació.
És sorprenent també que amb prou feines es besllumi algun
intent seriós de llegir el sentit cultural de l’arquitectura actual.
Malgrat tot, però, en lloc de simplement estetitzar el domicili
humà, la comesa fonamental de l’arquitectura és la de fer de
mediador en la relació amb el món, emmarcar l’existència humana
i projectar els horitzons específics de l’experimentació i
la comprensió de la condició humana. La comesa de l’arquitectura
és estructurar les experiències de la realitat de forma
similar als mites i a les narracions culturals. Els edificis converteixen
l’espai físic en espai existencial i cultural i donen a
l’espai físic uniforme, sense valor i sense ubicació, la seva escala
i significats humans. Finalitza Pallasmaa posant de manifest
que l’arquitectura profunda s’aferma en la capacitat d’empatia
i la compassió i és una font d’orgull i inspiració col·lectiva.
La construcció és mentalment possible solament en un món
d’esperança i implica una visió positiva de la cultura. Sense
optimisme i aspiració per un ideal l’arquitectura es degrada a
mera estetització i explotació.
Aquesta tasca cultural suggereix una postura ètica més que
cap preferència estilística. La resistència a l’actual erosió cultural
i a la difuminació de la qualitat i el significat suposa una feina
desafiant i imponent per a l’arquitecte. Crec fermament
que les sàvies paraules de Pallasmaa ens conviden ara i aquí a
una seriosa reflexió. Seria una tragèdia que les petjades de
l’arquitectura àmpliament majoritària al nostre país a l’inici
del segle XXI no s’afermessin en una sòlida base humanística i
civilitzadora i s’allunyessin de forma intempestiva dels objectius
ètics i de millora social que a través del Moviment Modern
van il·luminar les primeres dècades del segle passat. Potser
es oportú recordar, en la mateixa direcció, l’afirmació de
l’arquitecte australià Glenn Murkutt, Premi Pritzker: “la millor
arquitectura neix de la frugalitat”.
Joan Ganyet, arquitecte i director general
d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat

ARQUITECTURA
PREMI
Pavellons al Restaurant Les Cols. Olot, de Rafael Aranda, Carme
Pigem i Ramon Vilalta (RCR Arquitectes)
Els pavellons del Restaurant Les Cols són la proposta d’un espai per
al descans que explora l’experiència de noves
sensacions. La il·lusió i l’exòtic a través
d’una arquitectura suspesa i ingràvida. La
inestabilitat d’allò construït com un instrument
per crear un món irreal. D’aquesta
recreació artificial i abstracta d’un fragment
de la naturalesa –estructura
d’horts– amb gran capacitat evocadora i
vehemència expressiva i de la redefinició
d’un territori convencional, per inventar
noves maneres d’utilització, el jurat va valorar
la seva voluntat d’innovació i assumpció
de riscos. Una arquitectura que
MENCIONS ESPECIALS
Ampliació de la Biblioteca del Campus del Barri
Vell de la Universitat de Girona, de Jordi Bosch i
Joan Tarrús
L’ampliació de la Biblioteca de la Universitat de Girona és
una bona adaptació paisatgística en l’entorn de l’antic
convent de Sant Domènec i les muralles de Girona, amb
l’abstracció volumètrica i la cura dels colors i els materials.
I els patis, aquells espais a l’aire lliure i amplis lluernes,
on la llum, amb les seves lluentors i centelleigs, assumeix
un protagonisme principal. La construcció com a
element organitzador del projecte a través de la seqüència
de patis estructuradors de l’espai interior, espai interior
presidit per la llum natural, l’ordre i el silenci.
Foto: Lourdes Jansana
Desembre/Gener 2007
és la creació d’un espai interior, un espai transformat
en purs reflexos de llum, una arquitectura que és una
proposta il·lusionista.
Fotos: Eugeni Pons
Casa Bianna. La Vall de Bianya, de Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann
La casa Bianna, una màquina capaç de fer possible la convivència de
dos actes contraposats: d’una banda, s’enterra, se situa sota la cota
d’accés, es mimetitza amb un mur de contenció que s’entén habitat
per la presència d’un buit trencat que actua com una radiografia del
programa interior. El mur es dissol amb l’aparició del gran buit de l’estar
que se situa al costat d’una plataforma de formigó, que actua com
a contrafinestra abatuda; d’una altra banda, un volum prismàtic de
perfil triangular treu el cap en la direcció oposada i ofereix des de l’interior
una imatge enfocada del paisatge que deriva en un acte de selecció.
El formigó vist opera com a element unificador d’aquesta complexa
balança òptica.
Foto: Eugeni Pons i Jordi Hidalgo
23

24
FINALISTES
Conjunt plurifamiliar EEllss QQuuíímmiiccss. Girona, d’Eduard Gascón i
Carles Martí
Foto: Lluís Casals, Jordi Bernadó i Eduard Gascón.
Llar d’infants municipal. Vilablareix, de Lluís Badenas, Xavier
Alemany, Jaume Tubert i Javier de Lemus
Foto: Xavier Alemany
Auditori - Palau de Congressos. Girona, de Jordi Bosch, Joan
Tarrús Manel Bosch
Foto: Lourdes Jansana
Desembre/Gener 2007
Hotel Molí del Mig. Torroella de Montgrí, de Josep M. Delofeu
Foto: Teresa Cànoves
Casa Cuca de llum. Olot, de Rafael Aranda, Carme Pigem i
Ramon Vilalta (RCR Arquitectes)
Foto: Hisao Suzuki

INTERIORISME
MENCIÓ ESPECIAL
Lounge Bar, Empuriabrava, de Jordi Fernández Río i Eduardo
Gutiérrez Munné, arquitectes
En la part d’interiorisme, en el Lounge Bar Empuriabrava, es va
valorar positivament l’hàbil resposta dels autors en proposar un
espai únic en el qual es destaca especialment el treball amb la
llum sense cap tipus de desconfiança i que respon al que pot ser
un lounge bar, un lloc que treballa amb la singularitat i el tracte
especial als clients. El contrast entre un entramat deformat de
peces metàl·liques blanques, cadascuna diferent, i la coloració
canviant de la llum artificial és l’efecte principal buscat pels autors
d’aquest espai destinat a l’oci nocturn. Alhora recarregada i
efectista, la claredat assertiva de les peces que defineixen espacialment
els diferents àmbits de l’actuació resulta eficaç per fixar
la imatge del bar, tant a l’interior com cap a l’exterior, de forma
directa i sense timidesa. El color canviant de la llum ambient que
inunda l’espai del local i en tenyeix l’interior i les barres de l’om-
FINALISTA
ESPAIS ESPAIS
EXTERIORS
PREMI
Parc de la Pedra Tosca. Les Preses, de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon
Vilalta (RCR arquitectes)
El jurat va decidir triar com a projecte guanyador el Parc de la Pedra Tosca, situat
a la zona volcànica del Parc Natural de la Garrotxa, per la seva delicada combinació
de realitzacions infraestructurals de restauració i recuperació del paisatge.
Les estratègies fonamentals d’intervenció emprades pels autors són dues: elements
que doten de visibilitat l’actuació i que, per tant, recuperen el paisatge degradat
i gairebé desaparegut de la Pedra Tosca, i actuacions no visibles d’intervenció
minuciosa que descobreixen i potencien els valors del parc. Encara que el
Desembre/Gener 2007
nipresent trama remata l’estratègia de definició espacial. Allò
obvi assalta l’ull i roman el temps suficient en la memòria per
construir una imatge visual recognoscible.
Foto: Lluís Ros
L’Estació Espai Jove, Girona, de Josep Cargol + Ricard Turon
Foto: Xavier Moliner
25

26
paisatge existent tenia abans de l’actuació el potencial de l’aridesa,
el contrast cromàtic de la pedra negra i la vegetació, els murs,
construccions i sistemes de plantacions, les actuacions desenvolu-
MENCIÓ ESPECIAL
Camí amb piscina. Jafre, de Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann
A la piscina, el jurat va valorar positivament la intervenció dels
autors en proposar un espai únic per la seva actitud davant del
paisatge. El paisatge, que no és merament la representació pictòrica
o fotogràfica d’un entorn de caràcter natural. La posició de
l’home que mira, modifica el paisatge, superposa capes de significat
que en fan més complexa la lectura, però la pròpia mirada
modifica el paisatge, fins i tot sense contacte físic. La proposició
d’una mirada és sempre una redescripció que en darrera instància
substitueix la realitat. En aquests termes és on entenem que
opera la gran balconada sobre el paisatge que construeix aquesta
intervenció. Des d’una geometria plegada molt més invisible
en el lloc d’allò que la documentació gràfica i les imatges fan suposar,
la peça es doblega en un constant acte d’esquivada, per
destacar una talaia, una acció colonitzadora des d’on poder mirar.
Arrencant en un mur, el discurs espacial esdevé complex i
ESPAIS ESPAIS
EFÍMERS
PREMI
Intervenció a la Cisterna. Girona, de Xevi Montal Roura i
Daniel Xifra Tarrés
El jurat va decidir triar com a projecte guanyador la intervenció en
la Cisterna, a Girona, pel seu complex discurs al voltant de l’aigua i
el seu valor com a material metafòric. L’aigua com a material sense
forma, que copia el contorn del recipient que la conté, l’aigua
com a substrat de vida que manté en suspensió temporal una planta
arrencada del seu mitjà natural, l’aigua com a energia, com a entitat
en equilibri, però disposada en qualsevol moment a moure’s, a
ocupar, a lliscar, a dissoldre’s, a canviar d’estat. En aquest sentit,
Desembre/Gener 2007
pades aconsegueixen fer-ho creïble com a espai públic, alhora que
s’hi manté el caràcter del paisatge existent. Tan sol delimitant alguns
àmbits amb xapons d’acer Corten verticals i roca volcànica
apilada que facin llegibles els límits, accessos i recorreguts del parc,
les actuacions més paisatgístiques de recuperació, neteja i recondicionament
del parc es fan evidents sense pressió ni excés visual.
El resultat és un espai obert en el qual les actuacions de paisatgisme
clàssic –construcció de petits elements, traçat intencionat dels
recorreguts, creació de recintes amb mitjans plàstics presos de l’art
contemporani, definició de límits i accessos– silencien els aspectes
més contemporanis de la definició del paisatge –el parc agrícola,
l’apreciació de la combinació d’elements artificials i naturals i el
treball intencionat amb el temps en els elements naturals.
Fotos: Hisao Suzuki
acaba en una piscina volada, l’aigua de la qual és engolida en
cascada pel terreny; un arc trencat que redibuixa l’horitzó, una
operació des de l’ús intens de la geometria, que, partint d’una
artificialitat sense complexos, redescriu un espectacular fons d’escenari
on allò natural passa a ser ficció pictòrica.
Foto: Robert Prat i Jordi Hidalgo
l’acció d’evocar el component de dipòsit de la cisterna, amb el mecanisme
d’emplenar amb recipients blancs de plàstic, iguals i situats
en una curosa retícula; genera una topografia artificial que es
fa difusa amb la capa de flors que s’insereixen una a una en cada

ecipient. Aigua pesada, plàstic topogràfic i flors difoses
generen un pla òpticament actiu i variat que es veu intensificat
amb un nivell d’informació extra que construeix
una mena de genealogia de cada recipient: un vídeo
sobre la paret explica on s’ha emplenat cada
recipient. Els llocs on aquesta acció s’ha produït: sèquies,
rius i fonts són convocats a la cisterna. No oblidem que
el seu espai intern és, en la seva essència, espai contenidor,
però que deriva en espai exterior amb la contemplació
de la projecció. Operació de caràcter argumental que
admet diferents, complexos i interrelacionats nivells de
lectura.
Fotos: Xevi Montal i Daniel Xifra
MENCIÓ ESPECIAL
Somnis de Nadal. Olot, de l’àrea d’Interiorisme de l’Escola
d’Art i Disseny d’Olot. Alumnes de segon curs: Judith Amer,
Ariadna Arjona, Carles Bassaganyes, Georgina Bolart, Afra Bonet,
Sandra Coll, Carolina Criado, Ariadna Fitó, Meritxell Julià,
Jordi Juvanteny, Sílvia Miquel, Àlex Peña, Maite Ribera, Míriam
Soler, Sara Teixidor, Robert Ventura i Míriam Sánchez i professors:
Carles Juncà i Marta Carol.
La colonització d’un espai públic a partir d’”objectes“ radicalment
íntims, o a través d’allò fràgil, allò lleuger, un núvol, una
boira de papers-cartes.Allò senzill, com eina per a poetitzar un
espai d’una manera precisa i intensa.
Foto: Àrea d’Interiors
FINALISTES
Gel de flors. Girona, de Miquel Macaya,
Xavier Casas, Xavier Cornejo, Cristina
Capel, Guayarmina Rijo, Anna Carbonell,
Rosa Tejedor
Foto: Miquel Macaya, Guayarmina Rijo
Fràgils. Girona, de David Fernández
Foto: Marcel Asso
Desembre/Gener 2007
Intervenció al pati de Casa
Sambola. Girona, de Josep
Camps, Alfredo Lérida, Guillermo
López, Anna Puigjaner
i Olga Felip
Foto: Autors del projecte i
Maria Charneco
27

28
DEMARCACIÓ DEL BARCELONA
SEU DE SARRIÀ-SANT GERVASI
CINEMA, REVISTES I APUNTS DE VIATGE:
EINES PER A LA FORMACIÓ D’UN ARQUITECTE
L’exposició BBaarrbbaa CCoorrssiinnii:: ll’’aapprreenneennttaattggee ddee ll’’aarrqquuiitteeccttuurraa, instal·lada a l’ETSAB des del passat 21
de novembre i fins al 19 de gener, mostra els primers treballs professionals de l’arquitecte
tarragoní, realitzats entre 1945 i 1955 i decisius en la seva formació. Després de sortir de l’Escola
d’Arquitectura de Barcelona, aquesta formació es va definir gràcies a un conjunt d’influències
autodidactes preses directament del cinema, les revistes especialitzades estrangeres i els viatges
a les fonts més innovadores de l’arquitectura europea en aquell moment –Itàlia, França,
Copenhaguen, Estocolm, Oslo o Hèlsinki. L’exposició està organitzada per la seu de Sarrià-Sant
Gervasi de la Demarcació de Barcelona del COAC.
Fotografies de les obres clau de la primera
etapa professional de Francisco
Juan Barba Corsini (Tarragona, 1916),
com ara l’edifici d’habitatges del carrer
Tavern (1952-1954); els apartaments
de les golfes de la Pedrera (1953-1955)
o la reforma de l’edifici de La Equitativa
(1951-1956), tots a Barcelona; tre-
balls d’estudiant, dibuixos, apunts i
croquis de viatge i alguna de les conegudes
peces de mobiliari que va dissenyar
per als innovadors apartaments de
la Casa Milà, com ara la cadira o el
banc Pedrera –presents a la mostra i al
mercat gràcies a la galeria H2O, que
van fundar Joaquim Ruiz Millet i Anna
Desembre/Gener 2007
D'esquerra a dreta, Lluís
Comerón, Barba Corsini,
Jaume Sanmartí i Salvador
Torrents.
Planella–, integren aquesta penetrant
mirada sobre les fronteres de la formació
reglada, que en el cas de Barba Corsini
li van permetre superar les limitacions
de la pràctica neoclassicista imperant a
l’època i abordar una arquitectura moderna,
seguint les tendències europees
més innovadores.
Julio Garnica i Josep Maldonado, comissaris
de l’exposició, van creure oportú
aprofundir en els primers anys com a

professional de Barba Corsini, els que
van definir els plantejaments innovadors
que va aplicar a l’habitatge col·lectiu,
per posar de relleu el decisiu paper que
van jugar en aquell període el cinema,
les publicacions especialitzades i els
viatges, una vegada obtinguda la seva
titulació a l’escola. I és que la inquietud
i la curiositat arquitectònica de Barba
Corsini en aquells primers anys es va
traduir després en obres tan significatives
com ara l’edifici d’habitatges Mitre
(1959-1963).
En definitiva i tal com destaquen els comissaris
de l’exposició, aquesta reflecteix
“l’aventura autodidacta en què Barba
obre els ulls a l’arquitectura moderna,
completant una formació amb la que finalment
es reconeix com a arquitecte”.
UNA PEL·LÍCULA
PROVIDENCIAL
Prèviament a la inauguració de l’exposició
Jaume Sanmartí, director de l’ETSAB,
Joaquim Ruiz Millet, Txatxo Sabater, Josep
Maria Rovira i els dos comissaris de
l’exposició van acompanyar Barba Corsini
en una distesa taula rodona on es
posaren de relleu algunes de les claus
del treball i la formació de l’arquitecte a
la dècada dels 50. Sanmartí es va referir
al treball de Barba Corsini com “una arquitectura
heroica, perquè als anys 50 i
60 no hi havia res semblant a Espanya”.
Txatxo Sabater, per la seva banda, va introduir
una primera referència cinematogràfica
a l’acte en projectar algunes
escenes de la pel·lícula La respuesta,
l’adaptació de la novel·la de Manuel de
Pedrolo M’enterro en els fonaments que
Josep Maria Forn va dirigir l’any 1969
(tot i que no va ser estrenada fins al
1974 a causa del zel de la censura). Les
escenes seleccionades del film es desenvolupen
a l’interior d’un dels apartaments
de l’edifici Mitre.
En la seva intervenció Joaquim Ruiz Millet
va destacar el dinamisme intel·lectual
de Barba Corsini, que tot partint
de la rígida formació neoclàssica de
l’ETSAB “arriba a dissenyar peces de
mobiliari com ara la cadira per als apartaments
de la Pedrera, d’una aparent
arbitrarietat però tan rigorosa formalment
i que ha esdevingut una de les
grans cadires que tenim al món”.
Josep Maria Rovira va destacar la valen-
tia de Barba Corsini en no voler dialogar
amb un passat arquitectònic que
considerava acabat, i triar, per contra,
anar a la recerca d’aire nou arreu d’Europa.
D’aquest desarrelament en sorgeix,
subratllà, “una arquitectura fresca
i sense prejudicis”.
El mateix Francisco Juan Barba Corsini
va ser l’encarregat de tancar la taula tot
recordant la cruïlla vital-professional en
què es va trobar tot just després d’haver
acabat la carrera i d’incorporar-se a una
professió que no deixava gaire marge
d’acció fora del manual neoclàssic.
És llavors quan el cinema irromp de
forma decisiva. Al començament dels
50 un amic el convida a un passi privat
de la pel·lícula El manantial i el que era
desànim –“vaig estar a punt de deixar la
La taula rodona prèvia a la inauguració. D’esquerra a dreta, Joaquim Ruiz Millet; Josep M.
Rovira; Barba Corsini; Jaume Sanmartí; Txatxo Sabater; Julio Garnica i Josep Maldonado.
Desembre/Gener 2007
professió”– es transformà en un entusiasme
per fer possible una altra manera
de fer arquitectura. De forma paral·lela,
les publicacions estrangeres que arriben
regularment al Col·legi d’Arquitectes
li faciliten l’accés a noves formes de
concebre l’habitatge o el mobiliari.
Els viatges a Itàlia, França i el nord
29

30
Fitxa tècnica
Organitza: Seu de Sarrià-Sant Gervasi de la Demarcació de Barcelona del COAC
Col·laboradors: ETSAB, Miracle Serveis Gràfics
Comissaris: Julio Garnica, Josep Maldonado
Suport: Luis Felipe Infiesta, equip de treball seu de Sarrià-Sant Gervasi
Fotos: Arxiu Barba Corsini (F. Català-Roca). Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Arxius: Barba Corsini; Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya;
Arxiu Municipal Ajuntament d’Amposta; Biblioteca, Arxiu i Factoria
ETSAB; Factoria i Oficina Multimèdia ETSAV.
Mobiliari: Sèrie Pedrera, Galeria H2O
d’Europa no es van fer esperar gaire,
després de veure a les pàgines de
Domus o de L’architecture d’aujourd’hui
les obres de Le Corbusier o Alvar Aalto
calia fregar-les amb els dits. Tal com destaca
un dels textos de l’exposició, a partir
de llavors, cinema, revistes i apunts
de viatges tenen el seu lloc permanent a
la taula de treball de l’arquitecte i treuran
al cap a l’edifici d’habitatges del carrer
Tavern (1952-53), als apartaments
de les golfes de la Pedrera (1953-1955)
o a la reforma de l’edifici de La Equitativa
(1951-1956), on combina galeries
comercials, oficines i apartaments.
En aquestes obres, l’arquitecte comença
ja a deixar palesa una particular concepció
del seu treball, que en el decurs
de la xerrada va resumir en un grapat
de reflexions. L’arquitectura altera sem-
pre la vida de l’ésser humà i, per tant,
l’arquitecte ha de parar atenció al coneixement
del seus congèneres i les seves
reaccions. “Hem d’aclarir les emocions
que sentim per assolir una
arquitectura humanitzada, perquè l’arquitectura
primer ha de funcionar,
però després ha d’emocionar”, subratllà.
Conceptes inseparables a l’hora de
parlar d’arquitectura, funció i emoció
tenen problemes avui per continuar
junts, per exemple a la ciutat, convertida
en quelcom d’inhumà gràcies a la
prepotència de l’automòbil.
Desembre/Gener 2007
El president de la Demarcació de Barcelona,
Lluís Comerón, acompanyat pel
responsable de la seu de Sarrià–Sant
Gervasi, Salvador Torrents, va presidir la
inauguració de l’exposició dedicada
a Barba Corsini, la segona iniciativa
d’aquestes característiques endegada
per la seu de Sarrià–Sant Gervasi després
de la dedicada, el passat mes de febrer,
a les Cotxeres, el conjunt d’habitatges
dissenyat per Coderch a Sarrià.
Text: Juan Carlos González
Fotos: Jordi Pareto

QUATRE APROXIMACIONS
A BARBA CORSINI
Com a activitats paral·leles a l’exposició dedicada a Barba Corsini, es van presentar quatre
comunicacions sobre diversos aspectes del treball de l’arquitecte, que a continuació resumeixen
els seus propis autors.
En tránsito
La figura de Barba Corsini aún siendo una de las más interesantes
de la generación de los años posteriores de la Guerra Civil
española es, al mismo tiempo, una de las más desconocidas.
Por ello los primeros años de la carrera profesional –en los que
se centra el contenido de la exposición– son fundamentales
para entender su obra posterior y especialmente la curiosa relación
de Barba con dos ciudades: Amposta y Barcelona.
El padre de Barba Corsini era arquitecto municipal de Amposta,
y su hijo “heredará” el cargo realizando en ese periodo de diez
años tres obras clave en la ciudad: ayuntamiento, mercado municipal
y el cuartel de la Guardia Civil.
Obras de factura contenida, con un lenguaje clasicista pero en
las que se pueden adivinar rasgos de sus futuras obras, en el
cuidado de los detalles del ayuntamiento, la fachada pautada
del cuartel de la Guardia Civil, o los espacios que facilitan la integración
urbana como en las arcadas del mercado.
Mientras esto ocurre en Amposta, la primera obra importante
en Barcelona, las viviendas del paseo de la Bonanova, vienen
encargadas desde la ciudad del Ebro, y encontramos a un joven
Barba –recién salido de la escuela– resolviendo un proyecto de
10 viviendas por planta.
Y este tránsito de diez años, en ocasiones de gran coste personal
–está a punto de abandonar la actividad profesional– es el
de la confirmación del valor del autoaprendizaje, mediante el
uso de tres vectores fundamentales: las revistas, el cine y los viajes.
Son los tres elementos que le permitirán recuperar el gusto
por hacer que la “gente pueda vivir bien”. Este corto pero intenso
ciclo se cierra con las viviendas de Rector Ubach/Tavern,
donde empieza a explotar la figura que acabará en los apartamentos
de la Pedrera y Mitre.
La isla en la que Barba se había instalado existía, pero en absoluto
estaba aislada, desde esa posición geográfica privilegiada
actuaba como un observador eficaz, capaz de trasladar a sus
edificios sus inquietudes más íntimas. El tránsito había sido
duro, pero había salido reforzado.
Josep Maldonado
Desembre/Gener 2007
Dibuix amb les intervencions de reforma a l'edifici de La Equitativa
(1951-1956)
Nada
Se había hecho arreglar un cuarto en las buhardillas de la casa,
que resultó un refugio confortable. Se había hecho construir una
chimenea con ladrillos antiguos y unas librerías bajas pintadas de
negro. Tenía una cama turca y, bajo la pequeña ventana enrejada,
una mesa muy bonita llena de papeles, de tinteros de todas las
épocas y formas con plumas de ave dentro.
Aquest fragment de la novel·la Nada, escrita per Carmen Laforet
en 1944, permet situar l’ambient en el qual es desenvolupen les
primeres obres arquitectòniques de Barba Corsini. La situació social
i política de la postguerra portava a un tipus d’arquitectura
de marcat caràcter historicista en el seu vessant urbà, però que
intentava trobar espais d’alliberament en els interiors.
La reforma dels apartaments de la Pedrera condensa aquesta
dualitat arquitectònica, desenvolupant un interior íntim, desenfadat,
en ple Eixample barceloní. Tot i així, ja en una de les imatges
més famoses de la intervenció, es poden veure signes del
moment de canvi en l’Espanya de mitjans anys cinquanta –diaris
americans, copes de bourbon. L’arquitectura sensual que
s’havia desenvolupat de forma continguda en els interiors esdevenia
oficialitzada, i potser devaluada ja, en mans del desenvolupament
econòmic que portà a una explotació arquitectònica
sense precedents al país.
Albert Fuster
31

32
Croquis fet per Barba Corsini en el decurs d'un dels seus viatges.
Escalera y sombrero
Quiso el destino que, en la primera prueba en la que Barba Corsini
debía medir su calidad como tal, se encontrara con el genio
de Gaudí conjugado bajo el crisol de una añorada y distante
modernidad en la España de la posguerra. Porque su intervención
en el desván de la Pedrera, en el año 1953, debe ser interpretada
como la prueba de que atreverse a actuar en la Arquitectura,
nótese con mayúsculas, conlleva un riesgo, imprime
respeto y distancia con respecto a la obra. Pero todo buen arquitecto,
como buen ilusionista, acaba maravillando al espectador
desde otras disciplinas rabiosamente modernas, entre ellas
el cine, la fotografía y, al fin y al cabo, el arte.
Por la primera, el cine, el arquitecto expresó especial admiración
hacia dos filmes: Leave her to Heaven (1945), de John Stahl
y The Fountainhead (1949), de King Vidor, donde las escaleras
que en ambas proyecciones se convocan guardan estrecha relación
estética con las propuestas para el chalet Pérez del Pulgar
(1957) y los dúplex de la Pedrera (1953).
Por la serie fotográfica, de David Douglas Duncan ilustrando a
Picasso degustando una sabrosa espina de pez ante un can, le
debemos el bello sinuoso perfil “comestible” de la escalera del
altillo, ensayado in situ con alambres y atestiguado por la revista
Domus de la época.
Y por el arte, al fin y al cabo, sólo cabe quitarse el sombrero. Intervenir
en el interior gaudiniano convirtió el lugar en la Wunderkammer
en la que el arquitecto agrupaba a modo de coleccionista
cada una de las piezas de diseño interior de su
propuesta. Una arquitectura, como lo es la buhardilla, sin fachada,
se transformó en el museo onírico del arquitecto, como
diría Benjamín a propósito de los pasajes, los museos y los panoramas,
que carecen de exterior, como los sueños.
Carolina B. García
1953
Desembre/Gener 2007
Edifici d’habitatges del carrer Tavern (1953-54), a Barcelona
Perquè a principis de 1953, tot just quan acabava l’obra de
l’edifici d’habitatges al carrer Tavern, Barba Corsini rep l’encàrrec
de reformar les golfes de la Pedrera. Perquè durant tot l’any
estudia amb tot detall els projectes i obres recollides a les publicacions
especialitzades que comencen a arribar des de l’estranger.
Perquè a l’estiu Barba viatja a França, on visita l’Unité de
Marsella de Le Corbusier, i a Itàlia, on obre els ulls a l’arquitectura
moderna de Milà i Roma, tal i com es recull en els seus
quaderns de viatge.
Perquè de tornada, sobre la dura taula de treball de 1953, durant
la llarga postguerra barcelonina, Barba projecta amb total
fantasia el mobiliari d’uns apartaments com mai s’havien vist a
la ciutat, o s’ocupa, unes quantes cantonades més avall, al mateix
passeig de Gràcia, de les diverses intervencions a l’edifici de
La Equitativa, ja siguin altres apartaments, locals comercials o
oficines.
Perquè consolidat l’aprenentatge de l’arquitectura amb la intensitat
de 1953, de seguida més viatges: Dinamarca, Suècia,
Noruega, Finlàndia... on Barba hi troba tot un món arquitectònic
ple de referències que anota incansablement. I de seguida,
més i més projectes, on l’arquitecte trasllada tota aquesta aventura
autodidacta als seus edificis més coneguts dins del camp
de l’habitatge col·lectiu.
Julio Garnica

Foto: J. Pareto
SOBRE CREADORS I
PARÀSITS
King Vidor (El gran desfile, Duelo al sol, Guerra y paz)
va dirigir El manantial (The fountainhead) en 1949 sobre
un guió d’Ayn Rand basat en la seva mateixa novel·la.
Tot i que la figura i la ideologia objectivista
(una visió molt singular del capitalisme més ultraliberal)
de Rand ha estat
objecte de múltiples
crítiques, debats i
anàlisis, la pel·lícula
que va contribuir decisivament
a fer que
Francisco Juan Barba
Corsini no abandonés
l’arquitectura és
tot un melodrama
clàssic amb poderoses
interpretacions i
amb un canal d’accés
afegit per als arquitectes.
I és que el
personatge de l’arquitecte
Howard Roark
(encarnat per Gary Cooper en plena època daurada
dels grans estudis de Hollywood) irreductible en
les seves conviccions i en la seva independència creativa,
inspirat vagament en la figura de Frank Lloyd
Wright, va suposar la creació d’un model gairebé utòpic.
Patricia Neal (Dominique Francon) i el magnat
de la premsa Gail Wynand (un Raymond Massey fantàstic)
integren amb Roark el triangle sobre el qual
descansa aquesta controvertida pel·lícula. I per als
amants del cinema de togues, tot un subgènere,
l’al·legat final del personatge de Gary Cooper enfrontant
creadors a paràsits és una petita joia.
■ El cinema, i més concretament una pel·lícula de King Vidor de 1949,
va jugar un paper molt important en una cruïlla clau al començament
de la seva trajectòria professional...
En aquell temps estava en molt baixa forma, amb poc treball i guiat per
l’orientació de Duran Reynals i Bona, tots dos bons arquitectes dins del neoclàssic.
Fins i tot vaig pensar a deixar la carrera. Un bon dia el director i amic
de la Waners Bross em va passar la pel·lícula El manantial, on un arquitecte
–Gary Cooper– defensa la puresa de l’arquitectura. Per a mi va se un moment
molt important.
■ Vostè va plantejar propostes molt innovadores per a l’habitatge,
què pensa avui del debat sobre la flexibilitat o sobre les diferents tipologies
de l’habitatge (el polèmic tema dels 35 metres quadrats, per exemple)
per respondre als nous formats familiars?
L’exemple de l’edifici Mitre resol amb una certa elasticitat les necessitat d’habitatge
des d’una única persona fins a un matrimoni amb dos fills. A més, resolia amb dignitat
el problema de l’habitatge de lloguer amb 48 metres quadrats. D’altra banda, és un
absurd resoldre l’habitatge amb 35 metres quadrats, la superfície depèn del programa
de necessitats.
■ Com definiria el seu treball?
Com una pacient recerca fins a arribar a l’objectiu fixat.
■ Quines són les premisses bàsiques que es planteja abans de qualsevol projecte?
Considero que la bona arquitectura ha de funcionar i emocionar fins que assoleixi
el seu objectiu.
■ L’arquitectura que es fa, majoritàriament, avui ha oblidat les emocions?
Molta de l’arquitectura està basada, en bona part, en la tècnica i l’espectacle. Els
subjectes de l’arquitectura han de ser, però, l’home, la dona i l’infant, es a dir: la
Vida.
■ Quina obra posaria com a exemple de bona arquitectura?
Habitatges unifamiliars, com ara la casa Pérez del Pulgar a Cadaqués o l’edifici
Mitre a Barcelona.
■ A quin arquitecte actual li donaria el Pritzker?
No ho sé.
■ Un lloc, un espai, al que torna sempre que pot...
Veure el mar em tranquil·litza. La naturalesa és sempre bella. La lletgesa l’ha
inventada l’home.
■ A banda de l’arquitectura, a què dedica més temps?
A retirar-me oficialment de l’arquitectura i buscar distraccions. Em dedico a
l’arquitectura i a la família.
■ Quin llibre recomanaria...
Tot i que per aconsellar seria necessari conèixer el lector, val a dir que una lectura,
com un bon consell, en un moment clau pot fer-nos obrir els ulls en la nostra
orientació vital. Crec, d’altra banda, que a les escoles d’arquitectura s’hauria de
B
dedicar més atenció al coneixement d’un mateix i dels altres. Per això recomanaria
alguns llibres que fan referència a aquests aspectes, com ara Yo estoy bien,
tú estás bien, de Thomas Harris, Intel·ligència emocional, de Daniel Goleman, o
Estructura de la personalidad, de Philipp Lersch.
Desembre/Gener 2007
TRAÇOS
33
Bar rba C Cors sin ni i

34
IN MEMORIAM
FRANCESC MITJANS I MIRÓ
L’arquitecte Francesc Mitjans i Miró (Barcelona, 1909) va morir el passat 20 de novembre a l’edat
de 97 anys. L’arquitecte, que va ser membre de la Junta de Govern del COAC entre els anys 1984
i 1986, és considerat un dels referents indiscutibles de l’arquitectura catalana de la segona
meitat del segle XX. L’any 1994 l’Arxiu Històric del Col·legi va rebre, de mans del mateix
arquitecte, el llegat del seu arxiu professional dels anys 1935-1985
Francesc Mitjans va ingressar l’any 1927 a l’Escola d’Arquitectura
de Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte l’any
1942, després d’haver interromput els estudis a causa de la
Guerra Civil Espanyola. Membre estudiant del GATCPAC,
Mitjans va ser un gran admirador de les idees avantguardistes
de Sert o Torres Clavé però també de la tradició de R.
Duran i Reynals. La seva arquitectura rebia influències de
l’arquitectura moderna que imperava a Europa i Amèrica,
especialment a través de l’obra de Mies van der Rohe, però
també dels arquitectes Le Corbusier, Gropius, Neutra, Aalto
o Jacobsen.
La figura de Francesc Mitjans és considerada clau per entendre
la renovació de l’arquitectura catalana a partir dels anys
50. Especialment en l’habitatge col·lectiu, amb obres tan
significatives a Barcelona com els habitatges del carrer Amigó
76 (1940), l’edifici del carrer Freixa 36 (1955), l’edifici
del carrer Mestre Nicolau (1957), l’edifici del carrer Tòquio
(1957), l’edifici d’habitatges Seida (1958), l’edifici CYT
(1958), l’edifici d’habitatges Harry Walter (1959) o l’edifici
d’habitatges de Mitre / Mandri (1959).
També és l’autor del l’Estadi del Futbol Club Barcelona, juntament
amb Josep Soteras i Lorenzo Garcia-Barbón (1954),
el Club Nàutic de Barcelona (1958), el Club de Tennis de
Palma de Mallorca (1960), el gratacels del Banc Atlàntic,
avui Banc Sabadell (1958) juntament amb Santiago Balcells,
el Càmping La Ballena Alegre (1960) o l’edifici d’oficines de
Telefònica a Barcelona (1971), entre d’altres.
L’any 1963 fou Premi FAD Opera Prima, i l’any 1990 va ingressar
com a Membre d’Honor a la Reial Acadèmia de Catalunya
de Belles Arts de Sant Jordi. A partir dels anys noran-
Foto: Arxiu COAC
Desembre/Gener 2007
ta, Mitjans recull el reconeixement dels professionals de l’arquitectura:
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va
dedicar-li l’any 1996 una exposició, i l’any 2006 va reeditar
un DVD amb una conversa amb l’arquitecte Josep Lluís Mateo,
realitzada en 1983.
L’any 1994 l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
va rebre la donació de l’arxiu professional de mans
del mateix arquitecte. La documentació la formen 485 expedients
realitzats entre 1935 i 1985.

El passat dilluns 20 de novembre ens
deixava als 97 anys el nostre company
Francesc Mitjans i Miró, un dels arquitectes
que més ha influït en la renovació
de l’habitatge des de la segona meitat
del segle XX. El gran llegat de
Mitjans rau, segurament, en els nombrosos
habitatges residencials i d’altres
edificacions singulars que la ciutat de
Barcelona ha convertit en indubtables
referents.
Conegut sovint com l’arquitecte de
l’estadi del Nou Camp, junt amb Soteras
i García-Barbón, o l’autor del Banc
Atlàntic, amb S. Balcells, Mitjans és indiscutiblement
molt més que això.
Educat en el si d’una família benestant
d’industrials del tèxtil, Francesc Mitjans
fixa la seva mirada en l’arquitectura residencial
burgesa i manté al llarg de la
EN LA MORT DE FRANCESC MITJANS
seva vida una constant preocupació pel
confort i la qualitat de vida dels qui habiten
les cases que ell projecta. “Faig
cases com crec que fora bo de fer-les i
viure-les”, sentenciava Mitjans amb naturalitat
i grans dosis d’humilitat. Arquitectura
i humanitat.
Especialment en l’època dels alcaldes
Francesc Mitjans va rebre un emotiu homenatge al FAD al novembre de l’any 2005.
Foto: Xavier Padrós.
Albert, Simarro i Porcioles, l’arquitecte
Mitjans va jugar un paper molt significatiu
en l’arquitectura barcelonina
de la segona meitat del segle XX. Mitjans,
a cavall entre la tradició constructiva
i la renovació del llenguatge arquitectònic
posterior al racionalisme, va
propiciar uns canvis notables en el
tractament d’un tema tan urbà, tan
barceloní, com és el de l’habitatge domèstic,
especialment la casa burgesa.
Prenia com a referències les cases de
Desembre/Gener 2007
l’Eixample, però també les innovacions
de Sert, de Le Corbusier, Mies com també
de Duran i Reynals o els renaixentistes
italians, amb Brunelleschi al davant.
Però Mitjans no s’allunyava mai de la
realitat, i tal i com afirmava “he après
observant cases i veient plànols”.
Les façanes en terrasses, els accessos
generosos, però sobretot les innovacions
en la distribució d’espais, han
significat no només una renovació de
la casuística de l’habitatge, sinó que
també han influenciat l’arquitectura
coetània a Mitjans, fins al punt que ha
comportat un canvi en el paisatge
urbà, especialment a la part de la ciutat
per sobre la Diagonal, on es concentren
la major part dels seus edificis:
els habitatges del carrer Amigó 76 on
estrena la seva dedicació a l’arquitectura
domèstica, l’edifici del carrer Freixa
36, l’edifici del carrer Mestre Nicolau,
l’edifici del carrer Tòquio, l’edifici
d’habitatges Seida, l’edifici CYT, l’edifici
d’habitatges Harry Walter o, per últim,
l’edifici d’habitatges de Mitre /
Mandri.
Tot són exemples d’un tarannà, d’una
manera d’entendre l’arquitectura i l’estil
de vida que transcendeix la funció
social i estètica estricta d’aquell conjunt
de pisos per convertir-se en llenguatge
referencial en l’àmbit de l’arquitectura
residencial catalana.
Francesc Mitjans va ser un gran arquitecte,
d’aquells, pocs, que aconsegueixen
una cosa tan difícil i tan important
amb la seva obra com és fer ciutat.
Ramon M. Puig, arquitecte i membre
de la Junta de Govern del COAC
35

36
CONGRÉS INTERNACIONAL SALUT I HÀBITAT
EL FUTUR DE LA BIOCONSTRUCCIÓ
Els efectes sobre la salut de l’ésser humà de materials nocius utilitzats en la construcció; la
contaminació induïda pels residus que provoca un dels sector econòmics més dinàmics ara per
ara o les emissions que surten dels edificis on vivim o treballem són aspectes avui ja reconeguts i
estudiats arreu. La relació entre hàbitat sostenible i la bioconstrucció –que pretén frenar aquesta
cursa insostenible i danyosa pel que fa a l’àmbit de la construcció– van ser els eixos
de la primera jornada del Congrés Internacional Salut i Hàbitat, celebrada a la sala d’actes
del COAC a Barcelona el passat 24 de novembre. Organitzat per l’Associació d’Estudis
Geobiològics (GEA), el congrés ha comptat amb la col·laboració de l’agrupació AuS
(Arquitectura i Sostenibilitat).
El congrés fou presentat per Mariano Bueno, president de
GEA, Antoni Solana, president d’AuS, i Imma Mayol, tercera
tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta
de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
del consistori. Els tres dies de conferències i debats
pretenien esdevenir un fòrum de comunicació al voltant dels
principis de salut global i respecte mediambiental al qual
van ser convocats experts de disciplines molt diverses amb
el principal objectiu de compartir i debatre les darreres aportacions
al coneixement de la influència de l’hàbitat a la salut.
Això podria ajudar a resoldre el desconeixement mutu
entre professionals d’àmbits molt més propers del que podria
semblar de bon començament. I és que, tal i com va
subratllar Toni Solanas, “hem compartimentat tant els nostres
coneixements que hem acabat perdent una visió global. Això
és el que fa trobades d’intercanvi informatiu com aquestes”.
CALCULA, REDUEIX, COMPENSA
El primer ponent de la sessió matinal, el periodista especialitzat
en temes mediambientals Jordi Bigues, va introduir
amb força el concepte de responsabilitat mediambiental,
que es pot traduir, per exemple en una ferma voluntat de reduir
l’emprempta ecològica que deixem a diari en base a
l’aplicació d’una senzilla fórmula integrada per tres elements
successius: calcular, reduir i compensar. La propagació
d’aquesta fórmula, el CRC, a àmbits com ara el de la construcció
podria contribuir a intentar frenar el canvi climàtic,
cada vegada més palès arreu del món.
Desembre/Gener 2007
Després, Enric Aulí, doctor en farmàcia i diplomat en enginyeria
ambiental i direcció d’empreses, va alertar sobre la
urgent aplicació dels criteris bioconstructius a les grans promocions
d’habitatges, d’oficines, hotels o d’altres equipaments,
no tan sols per donar un cop de mà a la sostenibilitat,
sinó per millorar la salut humana. Assolir aquest objectiu
només serà possible, destacà, si s’equilibren els factors econòmics,
socials i ambientals, evitant “l’abraçada de l’ós” de
l’economia sobre la resta.
L’arquitecta i membre d’AuS Valentina Maini, va plantejar la
seva intervenció com la presentació d’una recerca autodidacta
per esbrinar les relacions entre conceptes com ara sos-
Imma Mayol conversa amb Mariano Bueno poc abans de la
inauguració del congrés.

SALUT / HÀBITAT HÀBITAT / SALUT
tenibilitat, salut i construcció. Les normatives tècniques per a
l’edificació passen de puntetes pels temes relacionats amb la
salut, mentre que la formació reglada que rep l’arquitecte no
té tampoc en compte aquesta relació. Així les coses, navegar i
llegir per internet esdevenen una forma idònia d’omplir
aquest buit i dibuixar un nou perfil d’arquitecte, en disposició
de treballar formant part d’equips multidisciplinaris amb una
visió de cada projecte on els criteris de salut i sostenibilitat ja
no poden ser oblidats. El cert és que després d’una primera
etapa teòrica i una segona de preocupació real, ara sembla el
moment en què ja es compta amb les eines adients per poder
fer una aplicació tangible de la sostenibilitat.
Llavors, les eines hi són, el que és necessari és “un canvi en
la nostra forma de treballar per entrar en aquest nou àmbit
de la salut”, va concloure Maini. Tot i les dificultats per assolir
una formació adequada en aquest àmbit, si l’arquitecte
assumeix la seva part de compromís i accepta una concepció
més global dels projectes i els canvis que comporten els
criteris sostenibles, podrà desenvolupar un rol destacat en la
bioconstrucció.
La preocupació al voltant de la salut i l’hàbitat ja havia aparegut
a la història de la planificació urbanística i l’activitat arquitectònica
–al pla Cerdà i a tot el moviment modern, per
Desembre/Gener 2007
exemple–, segons va assenyalar Núria Pedrals, arquitecta i
sotsdirectora general de Qualitat, Sostenibllitat i Rehabilitació
de l’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge
de la Generalitat. Cal no oblidar que “una perversió”
en la dinàmica d’evolució i creixement de les ciutats els ha
anat arraconant, “i per això hem de legislar contínuament”,
afirmà Pedrals. Així al CTE o al Decret d’Ecoeficiència –de la
redacció del qual en va ser una de les responsables– ja hi són
presents aquests temes, “tot i que potser no amb la intensitat
que molts hauríem volgut”.
Pedrals va fer un breu resum dels principals trets del Decret
d’Ecoeficiència, sobretot pel que fa al reconeixement d’uns
paràmetres d’ecoeficiència i ambientals en el consum d’aigua,
d’energia, en la utilització dels sistemes materials i constructius
i en la generació i posterior gestió dels residus en la construcció.
En aquest sentit, recordà que el sector de la construcció
genera a Cataslunya 1,1 tones per habitant i any de residus, de
les quals únicament se’n recicla entre un 3 i un 7 per cent.
Per tancar la sessió matinal, Txema Castiella, director de Programes
Ambientals de l’Ajuntament de Barcelona i coordinador
de l’Agenda 21 de la capital catalana, va explicar-ne
principals trets i objectius de la seva aplicació, especialment
pel que fa la racionalització del consum energètic.
La primera jornada va ser seguida amb
molta atenció a la sala d'actes del COAC
pels assistents al congrés.
37

38
EL VALOR DE L’ARQUITECTURA SENSE AMO
L’arquitecta alemanya Petra Jebens, amb més de 70 obres construïdes
amb criteris de bioconstrucció, com ara el projecte
d’edifici per a la seu del Centre d’R+D d’Eficiència Energètica
(CIRCE) [vegeu imatge] en el campus de la Universitat de Saragossa
va subratllar que l’aplicació de la construcció sostenible
segons les bases de bioconstrucció adquireix una importància
crucial per el futur del planeta, sobretot si es té en compte que
la meitat de les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle
prové de la construcció i de la utilització dels edificis.
Entenent la llar com un ecosistema dinàmic harmònic i en equilibri,
va resumir les principals pautes que ha de seguir la bioconstrucció.
Tornar a una arquitectura social, que col·loca les
persones com a centre neuràlgic; respectar el lloc i al seva cultura;
atendre al clima i l’orientació en plantejar un edifici; aplicar
un disseny harmònic, capaç de minimitzar les pèrdues de
calor a l’hivern i protegir de la calor a l’estiu; l’estalvi d’energia i
aigua; l’ús de les energies renovables i materials nets de construcció
(per exemple, la fusta o el bambú, que poden substituir
el ferro) i finalment, la disposició sensata de les instal·lacions
mitjançant sistemes senzills, econòmics, durables i autosuficients
conformen el breu manual desenvolupat per Jebens.
A continuació, Gabriel Barbeta, professor d’Ecoarquitectura a la
Universitat de Girona i que porta més de 15 anys investigant
sobre arquitectura quàntica orgànica i materials sostenibles, va
confessar que no ha deixat de fer-se preguntes aparentment
senzilles al voltant del creixement del consum humà. L’arquitectura
i l’urbanisme utilitzen més del 75 per cent dels recursos
materials i energètics del planeta. Per això, Barbeta considera
que els arquitectes han de tornar als orígens de la professió i
“repensar allò que fem, quines tecnologies utilitzem i com vivim,
com sentim i com actuem”. Confia que els canvis vindran
a través de gent que treballa en ciències com la geobiologia, el
bioelectromagnetisme, el bioclimatisme, la bioconstrucció i els
seus derivats com la biohabitabilitat.
Un dels primers passos seria deixar de menysprear coneixements
acumulats al llarg dels últims 10.000 anys d’història sobre
les relacions i proporcions còsmiques i sobre tot allò que
ajuda a harmonitzar el lloc. Un exemple: egipcis, xinesos i indis
utilitzaven informació dels solsticis per construir temples. “Hem
de recuperar tots aquests coneixements –afirma– i aplicar-los
en els nostres projectes.” L’arquitectura tradicional és un punt
de partida per aprendre amb humilitat allò que han fet els nostres
avantpassats.
A partir de la constatació que l’aigua és un element viu, altament
sensible, es va interrogar sobre els seus efectes en l’ésser
humà, constituït en un 70 per cent d’aigua i, també, sobre la
possibilitat que afecti a la cristal·lització dels materials de la
construcció. L’arquitecte va explicar que a la Universitat de Girona
s’està experimentant la cristal·lització del ciment amb diferents
tipus d’aigües.
La recerca d’una harmonia interna integral en tot el procés
constructiu és un dels conceptes clau a parer de Barbeta juntament,
per exemple, amb el de la consciència global. Un projecte
no es pot fer només des de la localitat; s’ha d’expandir a tot
l’entorn i al planeta fins a comprovar que és sostenible. Un altre
principi: treballar amb amor. “Per mi –assegura– és una prioritat
bàsica que l’amor estigui present en el projecte: en el tracte
amb l’usuari, els treballadors i a l’hora de decidir els materials”.
Casa de turisme rural La Tenada, a Covachuelas (Segòvia),
rehabilitada per Gabriel Barbeta amb criteris ecològics i bioclimàtics. Projecte de la casa Oko, de Javier Segarra.
Desembre/Gener 2007

Gabriel Barbeta va sintetitzar així l’ofici de l’arquitecte: “Hem
de baixar del pedestal perquè l’arquitectura no té cap amo.
Hem de desprendre’ns del nostre ego. L’arquitecte ha de ser,
senzillament, un canal integrador de tota la informació sobre el
lloc, les energies tel·lúriques, electromagnètiques i còsmiques i
sobre la geometria sagrada i els materials ecològics…”
Posteriorment va intervenir Javier Segarra, arquitecte i urbanista,
autor l’any 1997 del primer projecte de barri ecològic desenvolupat
a Espanya, avui ja totalment construït a la Vall d’Uixò
(Castelló). A la casa ecològica ha utilitzat l’anomenada “surolita”,
material creat pel seu equip a base de suro i calç hidràulica
i que ha merescut un premi Construmat. En la seva intervenció
a les jornades, va analitzar un seguit de solucions en els àmbits
de la biotopia i de la biotectura que tenen, com a principis bàsics,
el respecte i/o la millora dels ecosistemes naturals.
Com es fa evident en el projecte futurista de la Casa Oko, els
conceptes d’ecologia, salut, economia i tradició no són incompatibles.
Així ha quedat palès en els salons i certàmens internacionals
on s’ha exposat aquest model d’habitatge.
Les ponències de la primera jornada es van tancar amb la intervenció
de Felip Pich-Aguilera, convençut que les preocupacions
professionals i socials han d’anar íntimament lligades a la tasca
de l’arquitecte. En aquest sentit, des del despatx que encapçala
amb Teresa Batlle insisteixen a observar el principi que l’arquitectura
no és un volum sobre el territori. Sosté que les maneres
de projectar i de construir variaran si es té en compte que l’arquitectura
és cíclica i que el solar ha de seguir conservant la
seva essència. El solar s’ha d’entendre no com una “fàbrica” de
produir edificis, sinó com un lloc sobre el qual es diposita, durant
un temps determinat, una sèrie de components de mane-
Centre d’R+D d’Eficiència Energètica (CIRCE) al campus de la
Universitat de Saragossa, de Petra Jebens.
ra que, si s’escau, en el futur pugui tornar a ser solar. “Les noves
tecnologies –assegura– permeten entendre l’arquitectura com
una transformació del territori, i, fins i tot, com una producció
selectiva de territori i que els edificis poden ser pensats com atmosferes
dins d’atmosferes.”
Felip Pich-Aguilera va explicar l’edifici –50 habitatges, galeries
comercials i espai públic interior– del carrer de Pau Claris. El
projecte recull les bases del programa Altener de la Unió Europea
de generar edificis d’habitatges en entorns urbans consolidats
amb la meitat de consum energètic respecte als convencionals.
L’edifici s’entén com un marc de convivència amb
zones comunes de relació entre els veïns. Els vestíbuls d’accés
no són només el preàmbul de cada habitatge sinó una plaça
on s’aboquen els habitatges i que rep llum directament. La coberta
presenta un solàrium al costat del dipòsit de recollida
d’aigües pluvials que contribueix a absorbir els excedents de
calor de les plaques solars. Els panells industrialitzats de formigó
de la façana fan possible relleus i colors diversos, recuperant
els esgrafiats característics de l’Eixample. En el parc públic –cessió
de la coberta d’una nau industrial tèxtil considerada d’interès
artístic– es conserva l’interessant impacte de les grans voltes
catalanes de la nau i s’hi projecten un itinerari entre les voltes i
diversos espais de repòs.
Text: Joaquim Coca, Juan Carlos González
Fotos: Jordi Pareto
SALUT / HÀBITAT
Desembre/Gener 2007
A l’edifici de Pau Claris projectat per Felip Pich-Aguilera i Teresa
Batlle el pati de ventilació esdevé un gran espai semipúblic, alhora que
túnel que canalitza els vents dominants i crea un microclima.
39

40
CONFERÈNCIA. DEMARCACIÓ DE BARCELONA
ARQUITECTURA EXILIADA
Félix Candela Outeriño (Madrid, 1910-Durham, Califòrnia, 1997) fou un dels 25 arquitectes
espanyols que es van exiliar a Mèxic en acabar la Guerra Civil, gairebé la meitat dels que van
haver d’abandonar Espanya. Candela havia estat capità d’una unitat de sapadors de l’exèrcit
republicà i va arribar a Veracruz el 30 de juny de 1939 en el Siania, el primer vaixell que va
transportar exiliats a Amèrica, amb altres sis arquitectes: Cayetano de la Jara, Mariano Rodríguez
Orgaz, José Caridad, Arturo Sáenz de la Calzada, Eduardo Robles Piquer i Fernando Gay.
Juan Ignacio
del Cueto Ruiz-Funes.
En una conferència organitzada per la Demarcació de Barcelona
del COAC el dia 13 de novembre, el doctor arquitecte mexicà
Juan Ignacio del Cueto Ruiz-Funes va explicar l’odissea dels arquitectes
espanyols a l’exili, un episodi no prou conegut, en especial
per les generacions més joves. Precisament aquesta necessitat
de recuperar la memòria històrica va ser destacada per
l’arquitecte Elías Torres «per saber de què estem construïts».
Sense el coneixement del passat, va dir, resulta difícil avançar i
entendre que el benestar actual és fruit del treball i el sacrifici
d’altres professionals. Elías Torres va recordar l’exemple dramàtic
de Josep Torres Clavé –coautor, amb Sert i Subirana, de la Casa
Bloc–, mort al front quan tenia 33 anys, i de molts d’altres que
van ser perseguits i depurats. El franquisme va intentar esborrar
els noms dels qui, com Félix Candela, van arrelar fora –possiblement
per preservar les seves vides– o humiliar els qui van decidir
tornar. Qualsevol proposta per recuperar aquell tràngol omple
un «forat negre de noms, records i imatges». Això és més
important, va recalcar Elías Torres, que la caricatura d’homenatge
que se li ha fet a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València,
amb una reproducció banal del restaurant Los Manantiales.
Fa deu anys, Juan Ignacio del Cueto, fill d’exiliats i nét de Mariano
Ruiz-Funes, ministre de Justícia de la República, va presentar
a Barcelona –on va viure nou anys– la seva tesi sobre l’exili dels
arquitectes espanyols a Mèxic.
Desembre/Gener 2007
EXILIATS IL·LUSTRES
Dels 49 arquitectes que es van veure obligats a abandonar Espanya,
44 van trobar aixopluc a països de l’Amèrica Llatina, dels
quals 24 ho van fer directament a Mèxic. Els cinc restants es
van instal·lar als Estats Units, França o la URSS, com Josep Lluís
Sert, Manuel Sánchez Arcas o Luis Lacasa. Alguns van canviar
de país [vegeu-ne la relació en aquestes pàgines].
La llista completa està farcida de noms coneguts que havien
deixat empremta a Espanya, altres que començaven a despuntar
i que van deixar interessant obra feta fora i, uns tercers, els
més joves, es van haver d’obrir camí amb esforç. Entre aquells
que van triar Mèxic cal citar a Francisco Azorín, Bernardo Giner
de los Ríos, Tomás Bilbao, Juan de Madariaga, José Luis M. Benlliure,
Roberto Fernández Balbuena, Ovidio Botella, Emili Blanc,
Jesús Martí, José Caridad, Arturo Sáenz de la Calzada, Eduardo
Robles Piquer i Jordi Tell.
ELS «MEXICANS»
Francisco Azorín, aragonès, tenia quasi 55 anys en arribar a Mèxic.
Juntament amb els seus fill i nét, són autors del monument
a Lázaro Cárdenas que hi ha al parc España.
Bernardo Giner de los Ríos, ministre de Comunicacions en el
Govern Azaña, va dirigir l’ambiciós programa de construcció
d’escoles de la República. Abans de Mèxic va viatjar a la República
Dominicana.
Tomàs Bilbao va ser qui va deixar més obra feta a Espanya. És autor
de la remodelació del teatre Arriaga, a Bilbao, i del pavelló
d’Altos Hornos de Vizcaya a l’Exposició de Barcelona de 1929.
Juan de Madariaga fou un dels arquitectes joves amb més projecció.
La seva proposta d’habitatge mínim, amb Joaquín Zarranz,
va tenir força ressò l’any 1929.

Església de la
Medalla Milagrosa
(1953-1957), a la
ciutat de Mèxic.
Restaurant
Los Manantiales
(Xochimilco, 1957).
José Luis Mariano Benlliure y López de Arana, fill de l’escultor
Mariano Benlliure, va treballar a Madrid amb Giner de los Ríos.
Va tornar a Espanya als anys 50. El seu fill, José Luis Mariano
Benlliure Galán, va retornar a Mèxic, on va destacar com un
dels arquitectes més importants del segle XX.
Roberto Fernández Balbuena havia comès el «delicte» de ser
president de la Junta de Protecció del Tresor Artístic Nacional
encarregat de preservar el patrimoni dels estralls de la guerra.
Ovidio Botella va crear una de les empreses constructores més
importants de Mèxic. Havia participat en la construcció de
ponts sobre l’Ebre durant la guerra.
El gironí Emili Blanc, el més vell dels exiliats a Mèxic, és considerat
com un dels precursors de l’arquitectura moderna a Girona.
Treballà per l’Orfeó Català de Mèxic. Va tornar a Espanya a principis
dels 50.
El valencià Jesús Martí era autor de projectes de colònies agrícoles
que van ser aprofitades després pel règim franquista. Copropietari
de l’empresa Vías y Obras, va cridar a Sáenz de la Calzada
i a Enrique Segarra; establert a Veracruz, va construir-hi
l’hotel Mogambo i, a Cuernavaca, el casino de la Selva, amb
una coberta de Candela, avui enderrocat.
El gallec José Caridad Mateo va fer la carrera a Barcelona, trencada
per l’exili. Era fill del general Caridad Pita, fidel a la República,
que va ser afusellat després que els feixistes es van imposar
a la Corunya.
Desembre/Gener 2007
Planta embotelladora Bacardí (1959-1960), a Tultitlán, estat de Mèxic.
Arturo Sáenz de la Calzada era el dissenyador i constructor de
les escenografies del grup de teatre universitari La Barraca, amb
García Lorca. Deixeble predilecte de Manuel Sánchez Arcas,
l’any 1923 va guanyar el concurs per construir el Sanatori Espanyol
de Mèxic amb Federico Reixes i José Arnal.
Eduardo Robles Piquer va destacar també com a caricaturista.
Jordi Tell és autor de la casa Cervigón (1937), racionalista, a
Santa Cristina (la Corunya).
CANDELA I ELS SEUS «CASCARONES»
41
Félix Candela formava part
del grup de la «tercera generació»
d’arquitectes exiliats,
la més nombrosa. Rondaven
els 30 anys d’edat i
només algun d’ells havia fet
algun projecte interessant;
gaudien, en canvi, d’un
marcat esperit emprenedor.
Amb Candela, en aquest Fèlix candela, a principis dels anys 90
grup hi havia Tomàs Auñón,
Esteban Marco, Juan B. Larrosa, Juan Rivaud, Jaime Ramonell,
Enrique Segarra, Francisco Detrell i Òscar Coll, a més a més dels
anomenats Sáenz de la Calzada, Caridad, Robles Piquer, Botella,
Gay i Tell.
Després de passar a Chihuahua i Acapulco, Candela va arribar a
la capital mexicana. Aquí va treballar a Vías y Obras, on va confessar
haver passat els anys més tranquils de la seva vida, i va
poder pagar el viatge de la seva família l’any 1946. Però va ser

42
l’atzar allò que marcaria professionalment els seus gairebé 25
propers anys: gràcies a un premi de loteria va poder aplicar el
seu primer «cascarón» experimental a un projecte.
Les «closques» eren cobertes lleugeres de formigó armat de doble
curvatura generades a partir de paraboloides hiperbòlics.
Les làmines eren d’uns 4 centímetres de gruix, i explicava que
podien ser més primes però el doble recobriment de la malla
d’acer no ho permetia. La peça més característica era el «paraigües»,
una coberta en forma de para-sol quadrat còncau: quatre
segments de paraboloides transmetien les seves càrregues a
una columna central que alhora servia de desguàs. A més a més
de barates, aquestes peces tenien una gran versatilitat: en solitari
o en parelles per a benzineres o arrenglerades per a fàbriques
o magatzems. El pas més complex del procés de construcció
era la cintra, de fusta, que es reaprofitava. Candela no va
poder revelar mai la fórmula del morter per la senzilla raó que
no n’hi havia: els capatassos o mestres d’obra el feien a ull, i es
pujava als encofrats amb galledes. La laxitud de les normatives
mexicanes van permetre que Candela experimentés alhora que
construïa. Malgrat tot, únicament se li va col·lapsar part de la
coberta d’una església, però no per un error estructural sinó
perquè la cintra va ser retirada abans que el morter hagués pres.
L’OBRA
Amb aquestes singulars làmines, que distingeixen la seva arquitectura,
Candela va construir més de 900 projectes de tota
mena, en especial esglésies, benzineres i magatzems. Tot a través
de Cubiertas Ala, l’empresa que va fundar l’any 1950 amb
el seu germà Antonio i dos arquitectes mexicans.
L’obra primigènia feta amb els «cascarones» fou el pavelló de
Raigs Còsmics (1950-51) de la Universitat de Mèxic, amb làmines
d’entre 5 i 13 mil·límetres. Avui és el Club d’Escacs de la Facultat
d’Odontologia.
Les esglésies són part important en l’obra de Candela. Entre les
quals cal destacar la basílica de Guadalupe i les esglésies de la
Medalla Milagrosa i San Antonio de las Muelas, les tres a Mèxic
Desembre/Gener 2007
“Cascarón” experimental (1949).
Prova de la resistència d’un “paragües”.
DF; la de San José Obrero, a Monterrey; la de Palmira, a Cuernavaca,
i les capelles de la Soledad i de San Vicente de Paúl, a
Coyoacán. La que va perdre part de la coberta va ser la de Palmira;
un cop de vent es va endur la part més alta de l’arc principal,
de 22 metres, i va quedar finalment en 16. A partir d’aquí,
Candela va ser molt prudent amb les cobertes de cantell lliure,
tècnica que havia assajat amb èxit en múltiples obres. Va treballar
també a Madrid l’any 1962 en l’església de Nuestra Señora
de Guadalupe, coneguda com «de los Mexicanos», amb Enrique
de la Mora i José Antonio Torroja, un projecte signat per
José Ramón Azpiazu.
En obra civil les construccions més conegudes de Candela són
el tercer pis de l’edifici de la Borsa de Valors (Mèxic DF, 1955),
el restaurant Los Manantiales (Xochimilco, 1957), la planta embotelladora
Bacardí (Cuatitlán, 1960) i el Palau d’Esports, per
als Jocs Olímpics de 1968, un concurs que va guanyar amb una
proposta innovadora de «paraigües» recolzats perimetralment i
la «closca» recoberta amb làmines de coure. El va fer amb els
arquitectes Arturo Pérez Piñero, mort als 35 anys, autor de la
cúpula del Museu Dalí de Figueres, i amb el català-mexicà Antoni
Peyrí, nét de Francesc Macià.
LES MÉS SINGULARS
L’església de la Medalla Milagrosa (1953-57), a un barri residencial
de Mèxic DF, és l’única que Candela considera cent per
cent seva. Té una planta basilical de tres naus, amb un dels interiors
més sorprenents de l’arquitectura mexicana –columnes
sense capitells que es desintegren– que s’assembla molt a les
esglésies gòtiques i a les de Gaudí (Candela no havia vist mai
cap obra seva). La coberta es converteix en mur per conformar
un espai colpidor. José Luis M. Benlliure Galán va solucionar
part de l’arquitectura, els mosaics i els espais dels vitralls.
Los Manantiales, possiblement l’obra més publicitada, parteix
de la idea preconcebuda d’una mena de flor amb vuit pètals
que en realitat són quatre paraboloides interceptats. Aquí, per
primera vegada, va prescindir de la bigueta acoblada al can-

tell de la coberta, un reforç que sempre havia intuït que no
era necessari.
La planta embotelladora de Bacardí és un espai impressionant
de 90 per 60 metres, amb una coberta sustentada per dues columnes
centrals. Aquí Candela va deixar constància de tota
mena de closques, en especial cilíndriques, i de «paraigües». Els
tres «cascarones» originals es van convertir en sis que, amb 30
metres de llum, són els paraboloides més grans dels construïts
al llarg de la seva vida. Possiblement no podien ser més grans.
Es tracta d’un espai molt flexible que ha permès anar-hi incorporant
diferents trens amb capacitat d’omplir 1.200 botelles
per minut i que pot emmagatzemar 400.000 bótes de rom. Actualment,
el recinte ha estat tancat amb murs, amb unes pintures
que han desvirtuat tot el conjunt i que n’han fet irrespirable
l’interior.
Al mateix recinte de l’empresa hi ha un edifici d’oficines de Mies
van der Rohe. L’obra –l’única feta per l’arquitecte alemany a
l’Amèrica Llatina–, de llosa plana, contrasta fortament amb la
nau de Candela. Són dues esplèndides mostres de l’arquitectura
del segle XX convivint a escassos metres l’una de l’altra.
CONTRADICCIONS I PUNT I FINAL
Juan Ignacio del Cueto sosté que l’arquitectura, en el seu sentit
estricte, no va interessar mai Candela. De fet, deixava que els
seus col·laboradors se n’encarreguessin. Per ell, l’estètica quedava
reduïda a l’estructura i allò important era la coberta. Sem-
LA LLISTA DE L’EXILI
MÈXIC
Francisco Azorín Izquierdo (1)
José Luis M. Benlliure López de Arana (1) (2)
Tomás Bilbao Hospitalet (1)
Emili Blanch i Roig (1) (2)
Ovidio Botella Pastor (1)
Félix Candela Outeriño (3) / Estats Units
José Caridad Mateo (1)
Òscar Coll Alas
Francisco Detrell Tarradell (1)
Roberto Fernández Balbuena (1)
Fernando Gay Buchón
Bernardo Giner de los Ríos (1)
Cayetano de la Jara y Ramón (1)
Juan Bautista Larrosa
Esteban Marco Cortina (1)
Jesús Martí Marín (1)
Juan de Madariaga Astigarraga (1) (2)
Jaime Ramonell y Gimeno
Juan Rivaud Valdés (1)
Eduardo Robles Piquer (1) (3) / Veneçuela
Mariano Rodríguez Orgaz
Arturo Sáenz de la Calzada Gorostiza (1)
Enrique Segarra Tomás
Jordi Tell Novellas (1) (3)/Noruega
ARGENTINA
Antoni Bonet Castellana (2)
Ricard Ribas Seva (1) (3) / Colòmbia
COLÒMBIA
Santiago Esteban de la Mora (1) (2)
Alfredo Rodríguez Orgaz (1) (2)
Germán Tejero de la Torre (1)
XILE
Germán Rodríguez Arias (1) (2)
Pablo Zavalo
Fernando Echevarría Barrios (1)
CUBA
Martín Domínguez Esteban (1) (3) / Estats Units
Gabriel Pradal Gómez (1)
REPÚBLICA DOMINICANA
Tomás Auñón (3) /Mèxic
Francesc Fàbregas Vehil (1)
VENEÇUELA
Rafael Bergamín Gutiérrez (1) (2)
Juan Capdevila Elías (1)
Desembre/Gener 2007
pre deia que no havia inventat res. Malgrat la seva incontestable
expressivitat, els seus edificis presenten sovint problemes
d’impermeabilització per fissures i a l’hora de col·locar les instal·lacions,
els tancaments i arcs no sempre coincideixen. Així
mateix, els manca l’aïllant tèrmic i acústic, això els fa molt sensibles
a la ventilació i a les variacions climàtiques i ambientals. Per
exemple, a Los Manantiales es fa incòmode mantenir una conversa
a causa de la reverberació del so.
L’augment dels salaris dels paletes i del preu de la fusta va fer
que, a principis dels anys 60, fos més econòmic construir amb
estructures metàl·liques prefabricades. Tot això, i el fet que Félix
Candela decidís establir-se als Estats Units, va propiciar el declivi
de les comandes a Cubiertas Ala, l’empresa que havia tingut el
Govern, el bisbat, la universitat i empreses multinacionals com
a clients. Candela, que havia estat professor de l’Escola d’Arquitectura
de Mèxic (UNAM), va passar a donar classes a la d’Illinois
i a viure un retir voluntari impartint conferències arreu del
món. L’any 1992 va viatjar a Barcelona, convidat per Salvador
Tarragó, on va conèixer personalment a Juan Ignacio del Cueto,
qui ja havia decidit deixar constància de l’apassionant epopeia
de l’exili mexicà dels arquitectes republicans espanyols, una tesi
que no mereix quedar inèdita.
Félix Candela, va morir l’any 1997. Per a ell s’havia construït
una casa absolutament convencional. «No vull –va dir– donar
una satisfacció més als meus crítics.»
José Lino Vaamonde València (1)
Francisco Íñiguez Carrera
Urbano de Manchobas Cariaga (1)
Amós Salvador Carreras (1)
Joaquín Ortíz García (2)
Javier Yarnoz Larrosa (1)
ESTATS UNITS
Josep Lluís Sert López (1)
FRANÇA
Domingo Escorsa
Gabriel Pradal Gómez (1)
Text: Joaquim Coca
Fotos: Jordi Pareto
URSS
Luis Lacasa Navarro (1) (3) / Xina
Manuel Sánchez Arcas (1) (3) / Polònia,
Alemanya Oriental
(Llista elaborada per Juan Ignacio del Cueto)
(1) Expedient de depuració sociopolítica (1940).
(2) Torna a Espanya entre 1948 i 1966.
(3) Es trasllada a…
43

44
TRES ARQUITECTES GUANYEN
DOS PREMIS BONAPLATA 2006
El arquitectes Jordi Casadevall i Pere Buil i Jordi Fornells (Vora Arquitectura) han guanyat els
premis Bonaplata 2006 en les categories de Nova Realització Industrial i de Restauració de
Béns Immobles.
Aquests guardons, que cada any atorga l’Associació del Museu
de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya
amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,
reconeixen l’interès per recuperar i difondre els valors del patrimoni
industrial català amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió
pública de la importància de la protecció d’un testimoni històric
d’extraordinària vàlua. Es van instituir fa exactament tres lustres i
l’any 1997 es van incrementar amb els premis Bonaplata per a
Joves –dos premis i un accèssit–, amb la finalitat de fomentar
l’esperit de recerca entre alumnes de batxillerat o de formació
professional. Els premis estan distribuïts en cinc apartats: a la
Col·laboració, Difusió, Estudis, Nova Realització Industrial, Restauració
de Béns Immobles i de Béns Mobles. Està contemplada
la possibilitat de concedir accèssits. Cada premi l’atorga un jurat
específic format per persones dels món científic i cultural.
OBRA NOVA I RESTAURACIÓ
Jordi Casadevall ha guanyat el premi dedicat a la Nova Realització
Industrial pel seu projecte de plantes pilot al Campus
Projecte de plantes
pilot al campus
Sescelades de la
URV.
Planta del projecte
de rehabilitació
del Complex
Esportiu del Raval
Can Ricart.
Desembre/Gener 2007
Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Es
tracta d’espais diàfans, d’una certa alçada i amb una xarxa
d’instal·lacions implantada que els permet adequar-se a cada
clúster d’investigació. Cada planta ha de poder funcionar independentment
i, alhora, estar connectada a la xarxa informàtica
de la universitat. El jurat considera que el treball incorpora
criteris de racionalitat i d’economia, i optimitza la
condició topogràfica gràcies a una construcció graonada. Així
mateix, la materialització constructiva és molt ordenada i curosa
en els detalls com, per exemple, l’ample de cantonada o
els contactes entre els diferents materials.
El complex esportiu de Can Ricart, promogut per Foment de
Ciutat Vella al Raval barceloní, era un antic magatzem-fàbrica
de mitjans del segle XIX, probablement projectat per Josep
Fontserè. El jurat del premi Bonaplata en l’apartat Restauració
de Béns Immobles ha considerat positivament la correcta
reutilització que Buil i Fornells han aconseguit d’una part
d’aquest antic espai industrial que estava molt malmesa. Concretament,
se’n destaca l’encertada reinterpretació de les
característiques tipològiques originals com la llum zenital, escales,
baranes, etcètera, i un interessant equilibri i aproxima-

D’esquerra a dreta, Jordi Ludevid, Josep Alabern, Eusebi Casanellas i
Antoni Llardén.
D’esquerra a dreta, Jordi Casadevall, Jordi Ludevid, Pere Buil i Jordi
Fornells.
ció entre els espais antics i els seus nous usos. També, el resultat
d’una adequada lectura de l’edifici històric en la nova trama
urbana. El projecte de Vora Arquitectes forma un conjunt
compacte i coherent amb el Pavelló del Raval, obra de l’arquitecte
Jordi Farrando realitzada els passats anys 90.
EL LLIURAMENT
El lliurament dels premis va tenir lloc el passat dia 11 de desembre
a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya en
un acte presidit per Jordi Ludevid, degà del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya; Josep Alabern, president de l’Associació del
Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de
Catalunya; Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i
de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i president del The International
Committee for the Conservation of the Industrial
Heritage (TICCIH), en representació de la Generalitat, i per Antoni
Llardén , degà del Col·legi d’Enginers.
Jordi Ludevid va expressar la seva satisfacció per la participació
del COAC en els Premis Bonaplata, com a forma d’expres-
Desembre/Gener 2007
sió de la col·laboració entre “dues professions veïnes”. Després
de manifestar la necessitat que hi ha de seguir recordant
la importància del patrimoni com a element de contribució a
l’estructuració de ciutats i territori, va anunciar la intenció de
la nova junta de govern del COAC de promoure iniciatives
que propiciïn el reconeixement i el debat sobre les diferents
formes de desenvolupament urbà.
Josep Alabern es va congratular que els Premis Bonaplata arribessin
a la seva quinzena edició. Porten el nom de la primera fàbrica
metal·lúrgica que va utilitzar la màquina de vapor –estava
al carrer Tallers– que va ser construïda en el primer terç del segle
XIX. Antoni Llardén va destacar l’estreta relació del Col·legi
d’Enginyers amb les iniciatives de l’Associació del mNACTEC i
que els Premis Bonaplata fomenten el coneixement del passat,
fet que contribueix a prevenir el futur. Finalment, Eusebi Casanellas
va repassar la trajectòria del mNACTEC, hereu d’una aspiració
de la Generalitat republicana recuperada en els anys 70 i
que avui es completa amb 25 museus monogràfics. Els Premis
Bonaplata són el fruit de l’esforç i contribucions compartides de
les institucions, els professionals i els particulars per ressaltar la
importància del patrimoni industrial i arquitectònic català, un
indiscutible referent a Europa.
Text: Joaquim Coca
Fotos: Jordi Pareto i Arxius
TOTS ELS PREMIS
Nova Realització Industrial
Les plantes pilot al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili
(Tarragona)
Jordi Casadevall, arquitecte
Restauració de Béns Immobles
Complex esportiu del Raval Can Ricart
Pere Buil i Jordi Fornells (Vora Arquitectura, Barcelona)
Accèsit a la rehabilitació de l’antiga fàbrica Can Rifà de la Fundició
Dúctil Benito (Manlleu)
Colomer-Rifà, SL Arquitectura-Enginyeria
Col·laboració
Fundación Dúctil Benito (Manlleu)
Difusió
Projecte educatiu del Museu Agbar (Barcelona)
Accèsit a la Col·lecció “Patrimoni Industrial de Lleida” (Museu de
l’Aigua, Lleida)
Restauració de Béns Mobles
Recuperació del molí arrosser de Ca l’Arana
STEM, SL. Cambra Lògica de Projectes (Barcelona)
Estudis
Condicions de vida i treball de la classe obrera i conflictivitat social
al Ripollès (1900-1923)
Jeroni Martín
Premis per a Joves
Borgonyà, una colònia tèxtil durant la Guerra Civil espanyola i la recent
postguerra
Arnau Cunill (IES Cirviànum, Torelló)
Les barraques de vinya
Aina Plans (IES Miquel Bosch i Jover, Artés)
Accèsit a Un tomb pel món del tèxtil: passat, present i futur del sector
Alba Fernández (Escola Pia, Terrassa)
45

46
VISITA D’OBRES
PARC DE BOMBERS A SORT
Arquitecte: Xavier Tragant i Mestres de la Torre
Arquitecte tècnic: Francesc Belart i Calvet
Projecte i obra: 2003 – 2005
Promotor: Departament d’Interior de la Generalitat. GISA
Fotografies: Francesc Belart
Constructora: Garrofé Roca, SA
Pressupost: 1.365.349 euros
Superfície: 1.290,32 m 2
Els parcs de bombers construïts els darrers
anys no han seguit, per sort, la tipologia
fixada als inicis dels anys 80, quan es va
implantar aquest servei arreu de Catalunya.
El Pallars Sobirà, i la seva capital
Sort, no disposava de servei de bombers
professionals fix fins fa pocs anys. El nou
parc de bombers se situa a la zona sud on
s’hi concentren el CAP (pedra, monocapa
i pissarra), mossos d’esquadra (enllaunat
model muntanya), un pavelló polivalent
(pedra, ceràmica i xapa), i ara, un parc de
bombers en pacífica convivència amb edificis
d’apartaments construïts els anys 70
(pissarra i arrebossats). Tot un mostruari
arquitectònic de primer ordre.
El programa d’usos contempla un edifici
cotxera per a vehicles i taller, i es
complementa amb un edifici de planta
baixa i pis destinat a administració, dormitoris,
dues sales d’estar, menjador,
vestidors i gimnàs, a compartir entre
bombers voluntaris i professionals.
L’edifici, entès com a conjunt de dos volums,
es troba emplaçat en un pati interior
d’illa, malgrat que per la seva disposició
en el solar, i el tractament de
façanes, amb ràfecs contundents de fusta
i voladís metàl·lic en la cotxera, no segueix
cap referència.
El parc té un volum molt evident: la cotxera,
d’aparença lleugera, estructura de
perfils d’acer laminat, tancaments de bloc
de morter de ciment arrebossat i pintat;
coberta de pendent moderat a un vessant,
construïda amb un sandvitx fet amb
xapa d’acer, aïllament de llana de roca de
80 mm de gruix, tauler de fusta, làmina
de nòduls i exterior amb xapa de zinc-titani.
La cotxera i l’edifici de personal es
comuniquen interiorment, permetent alhora
un control visual dels accessos.
L’edifici de serveis és molt complex,
combina estructura vertical de formigó
armat i metàl·lica, amb sostres de semi-
Desembre/Gener 2007

igues i llosa de formigó vist; coberta a
dos vessants amb estructura de bigues
de fusta laminada d’avet del nord i panell
sandvitx fet en fàbrica; làmina impermeable,
rastrells de fusta i acabat
amb pissarra rectangular. Canals i baixants
de xapa negra, amb recollidors de
pedra de riu per la gota. Els tancaments
són de dues fulles, totxana, aïllament de
80 mm amb panells de suro i paret de
gero remolinat fi i pintat; sòcol baix de
pedra grisenca col·locada a junta seca,
combinada amb tancament exterior de
Desembre/Gener 2007
fusta de pi envernissada i tenyida i els
ampits de xapa galvanitzada.
L’edifici incorpora panells solars de tubs
de buit i aire fred en les zones comunes;
l’enllumenat rep un tractament específic
ja que a l’interior, l’estructura de fusta
té molta força visuali i dominant l’escala
i el doble espai d’accés a la planta
superior. Uns finestrals verticals permeten
la visió de la cotxera des del passadís
de planta, que rep llum zenital de
nord i genera uns espais sorprenents i
un gran aprofitament de la llum natural.
47

48
VISITA D’OBRES
EDIFICI D’HABITATGES A MANRESA
Arquitectes: FRAASL
Jordi Fargas Soler, Jordi Grané Font i Marc Romero Puente
Arquitectes Tècnics: Josep Maria Morató Farreras i Jordi Freixenet Solervicens
Estructura: Enric Xercavins Valls, PBX Centre de Càlcul
Enginyer: Joan Montilla Rodríguez
Constructor Promotec 2000, SL
Fotografies: Marc Albert Fañé; Gruyere-bcn
“...¿por qué no concibes un edificio lo bastante grande como para poder marchar
por él libremente y no en una dirección predeterminada? No sabemos si las personas
lo utilizarán como nosotros hemos deseado. En primer lugar, las funciones
no son claras; además no son constantes, cambian más deprisa que el edificio.”
(Mies speaks)
Un edifici s’ha d’adaptar, amb precisió, a una funció que canvia en un lloc que
perdura. Si s’aconsegueix prou versatilitat per materialitzar la proposta d’un programa
domèstic sensible als canvis de mides, ús i distribució, s’aconseguirà allargar
la vida útil de l’edifici en favor de la seva sostenibilitat. Un habitatge s’ha de
poder adaptar a la vida d’una persona i fer-se ressò dels canvis que aquesta persona
pot tenir juntament amb la seva unitat familiar.
L’edifici surt de la idea de valorar l’honestedat constructiva basada en la jerarquització
d’elements i el criteri de considerar que, en essència, una obra és una estructura
amb lògica pròpia que ha de permetre la definició d’uns espais adaptats
a les característiques del lloc on s’emplaça i a les exigències d’equipament pròpies
de les motivacions del perquè es construeix.
En un solar irregular del centre de Manresa, de 16,5 metres de façana, 12 de profunditat
edificable i 12 de façana a l’interior d’illa, es defineix una única crugia estructural
de 12x12, que permet una planta ocupable absolutament lliure, i reserva
per a espais comuns i de comunicació vertical el residual del solar amb la mínima repercussió
de superfície.
L’estructura s’ha construït amb un sostre de prelloses alleugerides
de formigó armat vist que recolza sobre uns pòrtics ortogonals a
façana de 10 m de llum. Una franja central, per on circulen les xarxes
bàsiques de les enginyeries, permet una variabilitat de totes les
peces sanitàries i cuines i poder disposar des d’una planta absolutament
lliure a una planta amb tres apartaments i accés des de la galeria
correguda de la façana principal, que fa de protecció solar de
la façana orientada a sud, de terrassa i d’espai exterior de planta
entre veïns. Tots els apartaments tenen ventilació creuada.
Els tancaments de façana, lleugers i industrialitzats de fusta massissa
de roure, estudiats perquè puguin ser una repetició d’unitats
iguals, defineixen un ritme de buit i ple que fa possible una gran
varietat de distribucions interiors. Això ha permès a la promoció
Desembre/Gener 2007

Desembre/Gener 2007
vendre les plantes lliures i, segons la necessitat dels compradors,
adaptar-les. Les possibilitats són apartaments petits de
lloguer, habitatges de 2 o 3 habitacions en la mateixa planta,
un habitatge convencional de 5 habitacions, un habitatge de
planta lliure o bé habitatges per a professionals on hi pot haver
un despatx, taller, consulta en una part amb accés directe
des de l’exterior i l’habitatge a l’altra.
Reflex d’això, i de l’actitud receptiva d’un promotor privat, és
el resultat final: un local comercial diàfan amb altell, apte per
ser subdividit; planta primera amb tres habitatges, dos de mínims
de 38 m2 i un de 54 m2 amb 2 habitacions; planta segona
amb un habitatge de 132 m2 de 4 habitacions; planta tercera
amb un habitatge de 134 m2 amb una sala de 80 m2 i 3
habitacions; planta quarta amb un habitatge de 65 m2 de 3
habitacions i un habitatge dúplex de 65+91 m2 .
49

50
VISITA D’OBRES
EQUIPAMENT INTEGRAT
SOCIAL–ESPORTIU–CULTURAL
AQUA A MONTCADA I REIXAC
Arquitectes: Hernando & Sauqué, Arquitectes SL
Juan Andrés Hernando López
Joan Sauqué i Brines
Fco. Javier López del Castillo
Estructura: Àngel Obiol Sánchez
Estudi acústic Higini Arau
Projecte: 2003
ANTECEDENTS
Abans del treball actual –Biblioteca i sala polivalent–, l’any 2001 l’Ajuntament
de Montcada i Reixac va encarregar el projecte de la piscina coberta municipal,
situada dins d’una parcel·la que s’hauria de desenvolupar com un equipament
integrat més endavant.
Els encàrrecs plantejaven dos aspectes diferenciats: el primer, l’actuació sobre
la zona limítrofa amb la piscina (aparcament i àgora d’accés) i el segon, la formació
i consolidació de l’equipament integrat (biblioteca i sala polivalent).
DESCRIPCIÓ I FUNCIONAMENT
Biblioteca i sala polivalent
• L’objecte i finalitat de l’actuació és consolidar la idea d’un equipament cultural-recreatiu,
creant un accés únic com a element integrador de relació i
distribució a les diferents activitats que es desenvolupen dins del complex,
com poden ser l’espai aquàtic (primera fase), l’espai didàctic (biblioteca) i
l’espai ludicorecreatiu (sala polivalent, 460 espectadors).
• Aquest espai es configura com un gran buit cobert on s’hi aboquen els tres
equipaments d’usos diferenciats.
• A més a més de la seva vocació de comunicació i distribució, es pot utilitzar
com una sala polivalent ateses a les seves dimensions considerables.
• També podem dir que es configura com un espai dinàmic tant en el seu aspecte
funcional com en el físic, des del qual sorgeixen rampes i comunicacions
verticals abocades cap a aquest espai.
• Totes i cadascuna d’aquestes activitats es poden realitzar independentment
i sense afectar-se pel que fa a circulacions o usuaris.
• El programa es desenvolupa en l’extrem del solar, tocant amb l’autovia,
que l’afecto en part en una zona.
Desembre/Gener 2007

• Es preveu un únic accés rodat amb una amplada de cinc
metres per afavorir el doble sentit de la circulació.
• Atenent als usos, a l’accessibilitat i a la dimensió de les diferents
àrees i el seu programa, es decideix ocupar el cent per
cent de la superfície de planta baixa amb el programa de
més ús ( biblioteca).
Desembre/Gener 2007
• A partir de la planta baixa, i fent servir com a llindar dels
dos programes l’eix longitudinal del solar, s’ubica a un costat
i en tota la seva alçada el cos de la sala polivalent i, a
l’altre i en successives plantes, la resta del programa.
• La solució de serveis i vies d’evacuació és per als dos programes,
ja que es considera innecessària la duplicitat.
• Es preveu il·luminació natural i uns acabats interiors càlids i
fonoabsorbents amb plafons de fusta i geometries trenca-
des.
• La mateixa forma triangular de la parcel·la ens porta inicialment
a adaptar-nos s’hi d’una forma graonada; posteriorment,
i conscients de la necessitat lumínica de l’edifici, es
generen una sèrie de prismes que llisquen entre si a través
de pous de llum.
• Cadascun dels prismes adopta una autonomia geomètrica
per encobir el màxim volum destinat a la sala polivalent (teatre).
• Els tancaments exteriors són una continuació de la trama
de la façana de l’edifici de piscines, formalitzada amb una
retícula de formigó i plafons fenòlics (acabats en fusta) i vidre,
encara que en aquest cas són permeables i permeten
les connexions visuals i físiques.
51

52
INTERIORS
Abans de parlar dels projectes
que realitzeu, moltes vegades
allunyats del que se sol considerar
la feina pròpia de l’arquitecte, al
llindar de l’escenografia, ens
podries comentar quin tipus
d’estudi és el vostre?
Som un despatx familiar, on tots componem
i toquem. Encara que no es tracta
d’una continuïtat generacional de
sang, sí que és veritat que cada deu
anys, menys o més, s’ha anat incorporant
una persona de les quatre que en
formem el nucli. Tot va començar amb
el Miranda i jo, fa trenta anys, després
va arribar la Lali i, en fa 13, el Vicenç.
Ara en tocaria un de nou, però no ha estat
així, sembla que ara la gent té més
tendència a treballar de free lance.
Com afecta això el treball?
La mida familiar fa que el tipus de deci-
sions siguin una mica artesanals, amb la
complicitat de col·laboradors externs,
molt especialitzats, en so, il·luminació,
informàtica, coses que no tenim prou
volum de feina perquè un membre del
despatx s’hi dediqui específicament. I
això ens fa tenir unes relacions personals
molt interessants.
I com es gestiona aquesta
diversitat de relacions i també de
tipus de treballs?
Jo faig de portaveu, una mica de director
de projectes, però el despatx és additiu,
horitzontal. Molts dels col·laboradors
porten amb nosaltres molts anys.
Crec molt en el confort. Els arquitectes
ni hi estem preparats ni volem ser empresaris,
i se n’ha de ser una mica; per
sort la Rosa, que també és sòcia, porta
la part de la gerència. Però no tenim el
caràcter de despatx sinó d’estudi. Aquí
Desembre/Gener 2007
L’equip de Varis Arquitectes, d’esquerra a dreta: Rosa
Casademont, Lali González, Vicenç Bou, Vicente
Miranda i Dani Freixes
L’ESCALA DEL SENTIT
Varis Arquitectes. Conversa amb DANI FREIXES
no despatxem, no solucionem problemes
sinó que n’inventem de nous.
Això és tota una filosofia.
Sóc d’una generació en què l’arquitectura
no era un negoci, ni es construïa en
grans dimensions. Quan vaig començar
fèiem coses petitíssimes. No tan sols jo,
sinó gent molt bona que em precedia.
L’estudi PER feia projectes que te’ls mires
ara i els trobes d’una tendresa impressionant.
La gent es queixa que no hi ha feina,
però n’hi ha molta més, és clar que també
hi ha molts més arquitectes. El problema
és que els criteris de selecció no
són prou justos, no ajuden a escollir bé,
i això és bàsic perquè funcioni bé un
país. De vegades els criteris són molt
animals, es demana tanta feina que això
suposa una inversió que la gent jove i
molts de grans no poden fer. Quan del

que es tracta és d’obrir camp. La solució
seria escollir sense invertir tant, confiar
més en el cap i no només en la feina,
que els concursos es puguin resoldre en
dues tardes.
Parlant tres hores amb una persona ja
pots saber si t’entén i tu l’entens. Només
amb això tens el cinquanta per
cent de seguretat que tot anirà bé, i si,
a més, demostra talent i tenir una idea
de què vol, ja està tot dit. Demanes una
connexió i un desig, no un fotimer de
papers i currículums que no serveixen
per a res, perquè darrere no hi ha cap
idea. Els números no poden escollir.
I l’experiència...? He comprovat que els
millors projectes que han sortit
d’aquest despatx eren aquells en què
ens plantejàvem un problema per primera
vegada. El que compta és tenir
un cap preparat per combinar necessitats
i possibilitats.
Diferents imatges del parc Arqueològic de Gavà, un encàrrec
d’arquitectura i museografia, acabat al novembre d’aquest any
Però la dimensió del despatx
n’afecta la capacitat.
Nosaltres ara som uns catorze. Quan
vam fer un projecte a Itàlia que necessitava
una velocitat de creuer forta, arribàrem
als vint, a part de col·laboradors
externs. Sí, millores les prestacions, però
no la qualitat.
I de què depèn la qualitat d’un
projecte?
De tenir el temps necessari per escollir
els problemes i el talent per resoldre’ls.
Hi ha projectes que es comencen a solucionar
abans de saber quin és el problema,
on es dispara sense haver escollit la
diana. El cinquanta per cent d’un bon
projecte no depèn de la solució sinó de
si el problema que s’ha escollit resoldre
ho és de veritat. Coderch tenia una habilitat
molt bona per veure el problema,
contràriament a molts d’aquest grans
Desembre/Gener 2007
projectes que es fan ara a la ciutat, que
no encaren el problema urbà, que es
plantegen com una solució lògica plàstica
a un problema moltes vegades fals.
Llavors, la solució no interessa, però és
el problema que es plantegen el que interessa
encara menys. L’arquitectura ha
de tenir un punt de sentit comú, que es
demostra en aquesta elecció.
Vas tenir una relació directa amb
Coderch?
A Coderch el conec per mitjà de Correa,
que sí que hi havia tingut una relació
molt important. És un món molt estricte
i alhora molt exuberant. Té aquest luxe
català, molt moderat, selecte i gairebé
sublim. L’arquitectura es converteix en
un esdeveniment, no per la quantitat
sinó per l’expressivitat aconseguida amb
poques coses. Coderch, crec jo, pensava
millor que construïa, però tenia un
53

El restaurant Pandelujo a Madrid, ultima realització
d’interiorisme, al juliol de 2006
sentit de l’habitabilitat que m’agrada
molt. Les cases estaven pensades per ser
habitades. Aquests és un principi que no
es pot perdre mai de vista: els espais són
per a la gent, perquè els frueixi, els visqui
i els recordi, on la gent pugui enganxar
la seva memòria.
Aquest interès per la memòria té
a veure amb el tipus de feina que
feu?
El treball cau del cel, sempre ens han
tret a ballar i no al contrari. És cert que
molts són projectes que necessiten que
al seu interior s’hi expliqui alguna cosa,
que tenen el temps incorporat a l’interior,
on no només s’hi disposen objectes
i s’hi resolen circulacions sinó que, en
passar la gent s’hi provoquen emocions
i s’hi obtenen coneixements, projectes
relacionats amb la museografia.
Però, tot ve del boca orella. Vam tenir la
sort de fer un pavelló a l’Expo 92, que
va tenir molt d’èxit. Això provocà que
ens veiessin com uns especialistes.
I altres tipus d’encàrrecs?
Concursos, clients...
No fem molta arquitectura; a part dels
Museus fem el Conservatori del Liceu,
uns edificis d’habitatges a Manresa, una
intervenció al cim del Tibidabo, i interiorisme.
M’agradaria fer més cases unifamiliars,
però és difícil fer-les bé perquè
han de coincidir tres factors, allò que el
client vol, el que necessita i el que pot
pagar, i, si coincideixen, pot sortir una
casa magnífica. No sol passar. Han de
ser molt desitjades pels clients, perquè
fer-se una casa és una situació crítica
que posa en evidència les incompatibilitats.
Altres encàrrecs divertits són els muntatges
i instal·lacions, quan t’enfrontes al
Desembre/Gener 2007
El Conservatori de Música del Liceu, a Barcelona, iniciat a
l’abril d’aquest any 2006
problema directament i ràpidament. Si
et surt bé, fantàstic, i si no, per sort,
dura poc. Et posa en situació de comprovar
si ensumes què passa i de veure
en quina forma està el despatx.
Hi ha uns plantejaments
específics de l’arquitectura
efímera?
Hem de fer servir el coco i sobretot els
sentits. L’arquitectura va dirigida als sentis:
a part de veure’s bé, ha de fer una
olor i tenir un tacte agradable, i produir
un bon so. Les condicions no són només
mètriques, i hi ha formes que no es poden
expressar en un dibuix. Però tota
arquitectura és efímera, amb temps diferents
de caducitat. Ho has de saber valorar:
no fer la casa amb paper i l’exposició
amb pedra. I un edifici pot caducar,
però no la ciutat: l’edifici canviarà de
funció i la ciutat encara el necessitarà.

Hi ha cases hipermodernes per fora i
conservadores per dins. Aquestes tenen
els dies comptats. Les bones són conservadores
per fora, pendents del context,
i per dintre són màquines de generar
noves possibilitats.
La ciutat és una suma de decisions comunes
a problemes comuns. L’arquitectura
demana neutralitat, s’hi ha de
servir un usuari anònim. En una casa
unifamiliar, on coneixes qui hi viurà,
encara que sigui temporalment, pots
singularitzar, i en un muntatge t’atreveixes
a fer proves. Quines de les coses
que sabem mereix la pena guardar? La
cultura és, de tot allò que et va passant,
allò que guardes perquè és fonamental
per projectar el futur. Cada projecte
té el temps incorporat. Endevinar
quant han de durar les coses és la saviesa.
Un savi és qui sap quan les coses
s’han d’acabar.
Projecte per al sopar Spain’s 10 cuina de vanguàrdia a
Nova York, octubre de 2006
Museu de la Pesca de Palamós, Girona (any 2000)
Arquitectura, arquitectura
efímera, espais urbans... Tots
iguals?
Són ritmes diferents. Hi ha carreres de
10.000 metres, on necessites una estratègia
i també en algun moment la capacitat
de fer un punch, carreres de 1.500,
on tot és molt veloç però hi ha estratègia,
i carreres de 200 o de 100, on vas
al límit de possibilitats, perquè si penses
ja has perdut. Els espais urbans són com
els nadons, quan neixen estan al seu pitjor
moment, no tenen les condicions
que finalment tindran. Si quan l’inaugures
és bonic és que t’has equivocat. Massa
arbres, massa coses.
Vosaltres no només treballeu amb
formes sinó també amb
continguts.
L’estudi PER era molt bo en això de donar-li
la volta a un programa, la seva ma-
Desembre/Gener 2007
nera de plantejar-lo ja era la solució. En
una casa saps què hi passarà, en una exposició,
què hi pot passar. Una és necessària,
l’altra no. La falta de necessitat la
fas servir a favor teu. La gent recordarà
l’exposició si surt amb més preguntes
que quan hi va entrar, sinó sentirà un
cert déjà vu, serà mera informació. A les
bones hi entres esperant una cosa i en
55

56
Coctail – Bar Zsa –Zsa, Barcelona (1989)
surts amb una altra de millor, i amb més
interrogants. El maco a la cultura és trobar
elements que disparin la curiositat i
emocionin per complicitat en la necessitat
del coneixement. Ha de ser confortable
al sentits i emocionant, no és un
tractat de respostes. Tant Santiago Roqueta
com l’estudi PER en van fer algunes,
quan jo era jove, que em van tocar.
Es queden a la memòria durant anys i
continuen existint en el món intel·lectual.
Però com influir en un contingut
si no ets expert en el tema?
De vegades els continguts ja venen
completament donats, però en altres
ocasions els organitzadors volen abordar
un tema, però no saben com. Al pavelló
de la navegació de l’Expo 92 vam
ser nosaltres els qui vam plantejar que
no es podia explicar allò que volien ex-
Pavelló de la Navegació
per a l’Expo’92
de Sevilla
Facultat de Ciències de la Comunicació, Barcelona 1996
plicar amb la velocitat que havia d’anar
passant la gent, que la visita havia de ser
un acte d’homenatge a la narració, havia
de ser un reconeixement d’una història.
Veure que la navegació, en una
terra feta a trossos, gràcies als vaixells,
una mena d’agulles, i a les rutes, una
mena de fils, havia cosit el món, i que
des de llavors s’ha disparat; hi ha un
canvi brutal. Res d’explicar històries, batalles,
almiralls, només aquesta idea, la
nostra diana.
No esgota tant de treball per fer
coses que han de desaparèixer?
De muntatges, potser en fas quatre a
l’any, i hi aprens molt i t’has posat a
punt. En arquitectura, potser estàs quatre
anys amb un edifici i si la cagues la
depressió és horrorosa. T’ho trobes sem-
Desembre/Gener 2007
pre al carrer. La tranquil·litat de saber
que si fiques la pota no serà permanent
et treu molta neura. Estem mentalment
bastant sans, de vegades delirants de
feina i som caòtics, però no tenim tan
acusada la por metafísica a la responsabilitat
de fer arquitectura.
De jove jo feia putxinel·lis, explicava
històries. Potser soc un rondallaire. Hi
ha arguments que em van millor que
d’altres, però penso que l’arquitectura
ha de tenir un relat, no literari, ni de
morfologies arquitectòniques, sinó alguna
cosa més pròxima a la gent. Ha
de construir un lloc per poder imaginar
coses i treure’ns pors. Una casa que faci
això sí que és una casa magnifica, amb
sentit.
Rafael Diez, arquitecte

58
PUBLICACIONS
Puig i Cadafalch
Santiago Alcolea i Gil, Ramon Manent (fotos)
Ed.: Lunwerg Editors (Barcelona), 2006. Pàgines: 268. Preu: 59,50 euros.
Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), polític, historiador, arquitecte i urbanista excepcional, va dedicar bona
part de la seva obra i esforços intel·lectuals a integrar Catalunya a Europa i al món. A tall d’exemple cal recordar
la seva condició de president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923), doctor honoris causa per
les universitats de París, Friburg i Tolosa i els cursos impartits a la universitat de Harvard i al Metropolitan Museum
de Nova York. Qualsevol de les seves facetes intel·lectuals és per si mateixa mereixedora d’una monografia.
Santiago Alcolea i Gil (Falset, 1919), historiador de l’art, ha escrit una acurada síntesi de la vida i obra
d’aquest personatge, poderosament influent en la cultura catalana a les acaballes del segle XIX i durant la primera
meitat del XX. Aquesta exposició ressalta els trets fonamentals de la personalitat política de Puig i Cadafalch
emmarcada dins la Renaixença, la seva bibliografia científica, com impulsor d’institucions culturals i les
seves aportacions en el terreny de conservació i restauració de monuments. Evidentment, la part més extensa
està dedicada a la seva obra arquitectònica –edificis senyorials, industrials, obra funerària i religiosa, cases familiars,
habitatge urbà, interiors i exteriors...– i urbanística –Montjuïc, Via Laietana, plaça Catalunya…–. La
biografia es recrea en la descripció de les seves obres cabdals a Barcelona, Mataró, Argentona, Montserrat i
Sant Sadurní d’Anoia amb especial èmfasi a les realitzades entre 1905 i 1911, un període en què Puig assumeix
les teories de Viollet-le-Duc, Wagner i Olbricht. Les magnífiques fotografies –exteriors i interiors– de Ramon
Manent completen aquesta monografia. El llibre està editat en versió català-anglès i castellà-anglès.
Seis diseñadores argentinos de Barcelona
Norberto Chaves
Ed.: Santa & Cole (Barcelona), 2006. Pàgines: 284. Preu: 48 euros.
Argentina ha proporcionat a Barcelona reconeguts arquitectes, psicoanalistes, grafistes, fotògrafs, pedagogs,
publicistes, artistes i professionals de múltiples matèries. I, possiblement per sobre de tots ells, els dissenyadors.
En aquest àmbit no hi ha cap mena de dubte que Barcelona té un deute pendent amb els dissenyadors
argentins arrelats a la ciutat. Aquest llibre, que els fa justícia, està dedicat a Carlos Rolando, Jorge Pensi, Alberto
Liévore, Ricardo Rousselot, Mario Eskenazi i América Sánchez, cinc dels quals mereixedors del Premio Nacional
de Diseño. L’autor, Norberto Chaves –“escriure aquest llibre en primera persona és una de les coses
més importants i belles que m’han passat a la vida”–, també argentí i professor de l’Escola Eina, revela que ha
concretat la idea proposada per Santiago Roqueta de donar respostes a per què els dissenyadors argentins
s’han integrat amb èxit a Barcelona, què portaven del seu país, què van trobar en arribar i com han sabut
combinar tan bé aquestes dues coses. El resultat va més enllà d’una simple antologia de sis creadors, ja que
s’endinsa en el diàleg entre dos contextos –bagatge apriorístic i desenvolupament tranquil–, fugint d’investigacions
historiogràfiques. Prologat per Oriol Pibernat –director d’Eina–, el llibre està plantejat a través de La
experiencia argentina de cadascun dels personatges i de La experiencia barcelonesa, és a dir, de la dualitat entre
les vivències professionals a una i altra banda de la migració, entre els inicis i l’eclosió. Per a tots aquells no
gaire coneixedors del món del disseny, l’obra –editada per Santa & Cole amb un disseny gràfic de Pablo Martín
i Natalia Cuadrado–, permet vincular amb els seus creadors una munió de coneguts logotips, etiquetes,
cartells, envasos, rètols, caràtules, anuncis, mobles, llums i tota mena d’estris i d’imatges lligats a la vida quotidiana.
El llibre està publicat en edició bilingüe castellà-anglès.
Nuevos diseños de oficinas. Espacios para trabajar
Jeremy Myerson i Philip Ross
Ed.: H. Kliczkowski (Madrid), 2006. Pàgines: 196. Preu: 33,96 euros.
Segons el teòric nord-americà Thomas H. Davenport, el disseny de l’espai de treball és un factor determinant
en la productivitat del treballador del coneixement: metges, advocats, acadèmics, científics, tecnòlegs… Les
oficines i totes les seves particularitats apareixen, doncs, com les “fàbriques” del futur. Per altra banda, en un
informe de Frank Duffy encarregat per l’anglesa Commission for Architecture and the Build Environment
(CABE), s’admet obertament que els arquitectes desconeixen la importància de l’espai de treball com a determinant
del funcionament de les empreses. Jeremy Myerson i Philip Ross, especialistes en espais laborals, ofereixen
una selecció de 43 destacats projectes d’oficines a tot el món, tres dels quals es troben a Espanya: Porta
22 (Barcelona), d’Interiors Disseny; el Centro Regional de Documentación (Madrid), de Mansilla-Tuñón, i
Apartament (Orio, Guipúscoa), de Zómad Arquitectes. Els projectes analitzats, entre els quals hi figuren el Parlament
d’Escòcia (Edimburg), de Miralles-Tagliabue; la Planta de BMW (Leipzig), de Zaha Hadid; la torre de
30 St. Mary (Londres), de Norman Foster, i el Future Center (Innsbruck), de Peter Lorenz, s’estructuren dins
de quatre grans apartats: Academia (el campus del aprendizaje), Gremio (la red de profesionales), Ágora (el espacio
público de trabajo) i Colmena (un entorno vivo de trabajo). En cadascun dels projectes s’hi descriuen, amb
fotografies i plànols –més de 250 a tota l’obra– les seves característiques funcionals des del punt de vista del
leit motiv del llibre: espais per a treballar. Una obra útil no només per a arquitectes, sinó també per a dissenyadors,
interioristes, promotors i decoradors.
Desembre/Gener 2007

PRESENTACIONS
ALFONS SOLDEVILA. GEOMETRIA ADAPTABLE
Els projectes d’Alfons Soldevila tenen el tret definitori de portar al límit un element arquitectònic que
esdevé el concepte central del treball i situa l’arquitectura en un territori de llibertat intel·lectual, tot
reafirmant el seu paper com a eina de pensament i coneixement per plantejar problemes que potser
caldrà resoldre, si no ara, en un temps no gaire llunyà. Enric Massip-Bosch realitza aquestes reflexions
en un dels dos textos introductoris –l’altre és de Josep Maria Montaner– que s’inclouen al llibre Alfons
Soldevila. Geometria adaptable, presentat el passat 30 de novembre a la sala d’actes del Col·legi a Barcelona.
En la presentació del llibre, dotzè volum de la col·lecció Inventaris d’Arquitectura editada pel COAC i la
seva Demarcació de Barcelona, van participar-hi Albert Illescas, Maria Rubert, l’esmentat Enric Massip-
Bosch, el mateix Alfons Soldevila, el president de la Demarcació de Barcelona, Lluís Comerón –que va
introduir l’acte destacant la vàlua d’una col·lecció que ja ha arribat al seu dotzè volum– i el degà del
COAC, Jordi Ludevid, que va posar la cloenda reafirmant el compromís del Col·legi per mantenir i millorar
l’activitat del seu servei de publicacions.
El llibre, on l’arquitecte repassa obres i elements clau per entendre la seva concepció de l’arquitectura,
no és un repàs de la seva obra, “sinó una materialització del seu pensament”, tal com va destacar Albert
Illescas en la seva intervenció, farcida d’anècdotes fruit de molts anys de relació amb Soldevila. Creativitat
adobada amb una mica de transgressió. Segons Illescas, Soldevila
sempre ha estat fidel a aquest binomi en el seu treball i gairebé
en el seu tarannà vital, on sempre apareix en primer pla una
mirada al món “fanàticament arquitectònica”. Precisament aquesta
mirada també va ser destacada per Maria Rubert, que ha compartit
docència amb Soldevila, “i és de qui més he après a l’Escola.
Com a professor és un lliurepensador, capaç d’aprendre dels
mateixos estudiants”, subratllà. Quant a la seva obra, assenyalà
que és un dels grans representants de l’arquitectura entesa com
“quelcom viscut, on es nota el pas i l’acció de l’home”, en contraposició,
per exemple, als habitatges nets, freds i, fins i tot, una
mica morts que apareixen als suplements dominicals dels diaris.
Enric Massip-Bosch, per la seva banda, es va referir a un cert caràcter
introspectiu present als habitatges dissenyats per Soldevila,
que en ocasions apareixen com capolls de protecció envers un exterior
hostil. En un àmbit potser ja molt més personal, es va referir
també a la generositat com el tret més apreciable i apreciat de la
seva personalitat, juntament amb la seva necessitat de viure en llibertat.
D’esquerra a dreta, Maria Rubert, Albert Illescas, Lluís Comerón, Jordi Després de totes aquests intervencions plenes d’estima personal i
Ludevid. Alfons Soldevila i Enric Massip-Bosch
professional, Alfons Soldevila va donar unes poques i concises
claus per entendre la seva forma de mirar i apropar-se a l’arquitectura.
En primer lloc, una relació directament proporcional entre
dedicació i qualitat final. Per exemple, si un projecte que s’ha de situar originalment en un emplaçament
de 200 hectàrees es planteja per situar-se només sobre 100 hectàrees “posaríem en crisi molts
dels nostres plantejaments inicials, però si aconseguíssim alguna cosa, tindríem una arquitectura d’un
nivell molt superior”, explicà l’arquitecte.
Per acabar, Alfons Soldevila, que va agrair la col·laboració “absolutament imprescindible” dels sues fills i
arquitectes Alfons i David va exposar no el seu decàleg, sinó un tetràleg que ha mantingut sempre en el
seu treball i que es pot resumir en:
1 Intentar tenir pocs encàrrecs, i a més que no siguin d’una dimensió excessiva i sense interès.
2 Provar de solucionar com sigui qualsevol problema econòmic, burocràtic o de normativa que
es plantegi.
3 Tenir la possibilitat de treballar fora de casa.
4 Despreocupar-se totalment de la repercussió mediàtica dels treballs realitzats.
Alfons Soldevila. Geometria adaptable
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Demarcació de Barcelona, Barcelona, 2006
Col·lecció Inventaris d’Arquitectura, n. 12
Desembre/Gener 2007
Text: Juan Carlos González
Fotos: Jordi Pareto
59

60
11 d’octubre
NOVES ILLES INTERIORS
L’Eixample barceloní
comptarà amb cinc nous
interiors d’illa oberts en el
decurs de 2007, de forma
que el nombre total
d’aquests espais a la ciutat
arribarà a 43, tal com ho
ha anunciat l’Ajuntament.
Un dels primers interiors
que s’habilitarà serà el de
l’illa delimitada pels carrers
Urgell, Buenos Aires,
Diagonal i Villarroel,
darrere d’El Corte Inglés.
PROJECTE PER A MAP
ARQUITECTOS
El despatx que encapçala
Josep Lluís Mateo i
l’empresa Idom Ingeniería
y Sistemas SA, formant
equip com a UTE (unió
temporal d’empreses), s’ha
adjudicat el concurs
d’idees per a la construcció
del nou hospital Josep
Trueta de Girona, que
substituirà, en la mateixa
ubicació, el centre actual,
que porta 50 anys en
funcionament. El projecte
combina dos blocs
horitzontals amb un altre
format per onze plantes
DIETARI
d’hospitalització. Els altres
finalistes del concurs han
estat Emili Donato i Arata
Isozaki; la UTE entre
Alonso Balaguer i
Intersalus; Brullet i Pineda;
Corean Moran
Arquitectura i JLCG
Arquitectos i FO Architects
i Mestura Arquitectes.
13 d’octubre
MOR SANTIAGO PERICH I
ARESTE
L’arquitecte, que estava
col·legiat des del 2 de juliol
de 1981, ha mort a Sabadell
a l’edat de 84 anys.
14 d’octubre
DONES I CIUTAT
L’arquitecta Zaida Muxí,
una de les cent dones que
reflexionen sobre les urbs
espanyoles a l’exposició
Nosotras la ciudades, que
s’ha pogut veure a la
Biennal d’Arquitectura de
Venècia, és una de les deu
participants en aquesta
mostra destacades en un
article que publica Mujer
hoy.
15 d’octubre
INVENTOR DE CIUTATS
Aquest és el títol d’un
extens reportatge dedicat a
Desembre/Gener 2007
l’obra i la figura de
l’arquitecte brasiler Oscar
Niemeyer que signa Eric
Nepomuceno a la revista
dominical del diari El País.
A poc més d’un any de
complir els 100 anys,
Niemeyer, amb més de mil
projectes realitzats,
continua actiu, treballant
sobretot a Brasília, una
ciutat que acull moltes de
les seves obres.
PREMI STERLING PER A
BARAJAS
La nova terminal
internacional de l’aeroport
de Madrid-Barajas (T-4), de
Richard Rogers, ha estat
guardonada amb el premi
Sterling, que concedeix el
RIBA britànic.
L’ARQUITECTE MASÓ
El Diari de Girona tracta en
un extens article la
rellevància del treball i la
figura de l’arquitecte, poeta
i escriptor, a qui es dedica
l’Any Masó, un ampli
programa d’exposicions i
conferències impulsat per
la Demarcació de Girona
del COAC. Dies després
(26 d’octubre), Rafael Masó
és també protagonista d’un
altre article de tres planes
al suplement Quaderns del
diari El País.
18 d’octubre
REHABILITACIÓ
PROBLEMÀTICA
Les obres de rehabilitació
de la Nau Gaudí, a
Mataró, estan aturades
cinc anys després d’haverse
iniciat i quan en fa més
de tres que s’haurien
d’haver enllestit segons les
previsions municipals.
L’antiga nau dissenyada
per Gaudí l’any 1883
només compta amb els
dotze arcs parabòlics de
fusta restaurats, però no té
encara parets, terra ni
coberta, segons que
publica La Vanguardia.
L’Ajuntament de Mataró
ha iniciat els tràmits per
rescindir el contracte amb
l’empresa adjudicatària de
les obres, la segona que
assumia aquesta tasca per
reiterats incompliments.

La nau va ser una de les
poques peces industrials
que va dissenyar
l’arquitecte.
20 d’octubre
ES MODERA EL
CREIXEMENT
Els preus de l’habitatge a
Espanya en el tercer
trimestre de 2006 van
créixer un 9,8 per cent,
això suposa que per
primera vegada en els
darrers cinc anys la pujada
no ha superat el 10 per
cent, segons dades del
Ministeri d’Habitatge. A
Catalunya, però,
l’increment interanual ha
estat de l’11,8 per cent,
això el converteix en un
dels preus per metre
quadrat més elevats
d’Espanya.
MASSIP DISSENYA LA
TORRE DIAGONAL OO
Aquest és el nom
provisional de la torre de
110 metres d’alçada i 24
plantes que serà el primer
edifici de la Diagonal i
nova seu de Telefónica a
Catalunya. El projecte
d’Enric Massip per a
l’edifici, que serà construït
pel Consorci de la Zona
Franca, tindrà un volum de
planta en forma de prisma
i plantes diàfanes de secció
irregular que generaran
buits interiors que es
reflectiran a la façana, i
serà realitzada amb una
malla transparent i d’acer,
tal com ho va explicar el
mateix arquitecte.
MOR MANUEL LÓPEZ-
NUÑO SANTURTÚN
L’arquitecte, que estava
col·legiat des del 5 de març
de 1976, ha mort a
Barcelona a l’edat de 53
anys.
21 d’octubre
RESTAURACIÓ A
PORTBOU
L’arquitecte Kim Bover
dirigirà les obres de
restauració de l’església
de Santa Maria de
Portbou, obra d’estil
neogòtic projectada per
Joan Martorell i
finalitzada l’any 1881,
segons que publica el
Diari de Girona.
22 d’octubre
FUNCIONALITAT I
REIVINDICACIÓ
Aquestes són les dues
principals característiques
de la coberta de la grada
del camp municipal
d’esports de Ripoll, obra
de Joan Puigcorbé
guardonada als premis
d’Arquitectura de 2006 de
la Demarcació de Girona
del COAC i que és
comentada en un article
que publica el suplement
dominical del Diari de
Girona.
23 d’octubre
Desembre/Gener 2007
HABITATGES, BARRIS I
PAISATGES
Aquest és el títol d’un
article que signa Josep
Maria Montaner al diari El
País en què realitza un
balanç dels darrers tres
anys d’actuació del govern
català pel que fa als
àmbits de l’arquitectura i
l’urbanisme. L’arquitecte
destaca les bones
intencions del govern
tripartit plasmades en les
lleis de Dret a l’habitatge
(encara en projecte), de
Barris i la de Protecció,
Gestió i Ordenació del
Paisatge, però alhora
destaca la necessitat de
resoldre urgentment dos
problemes a les ciutats: la
coordinació territorial a
escala de la regió
metropolitana i l’accés a
l’habitatge.
24 d’octubre
LA NOVA ESCOLA
D’ARQUITECTURA DE
REUS
El despatx Bardají Teixidor
Associats s’ha adjudicat el
concurs d’idees per a la
construcció de la nova seu
de l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura de Reus. La
presència de la vegetació és
un dels elements definitoris
del projecte guanyador que
preveu tres cossos units
entre si, dos de quatre
plantes i un de tres, segons
publica el Diari de
Tarragona.
25 d’octubre
XARXES I NUSOS A
TÒQUIO
Josep Maria Montaner i
Zaida Muxí signen un
article al suplement
Culturas de La Vanguardia
sobre l’urbanisme i
l’arquitectura de la capital
japonesa, una ciutat que
contemplada únicament
des de la visió de la cultura
occidental pot semblar
caòtica i incongruent en la
seva gran densitat i
compacitat.
SOBRE EL TRIPARTIT
Oriol Bohigas signa un
article al diari El País en
què subratlla la
bipolarització entre dreta i
esquerra que ha suposat la
campanya i les darreres
eleccions a Catalunya. Les
dures crítiques rebudes pel
61

62
triparit han permès, segons
Bohigas, una reivindicació
de la seva tasca.
LA NOVA ORDENACIÓ DE
CAN BATLLÓ
L’estudi d’Enric Batlle i
Joan Roig ha realitzat el
projecte de planejament
urbanístic dels terrenys de
Can Batlló, que acolliran
habitatges, equipaments i
zones verdes, a més de
respectar els elements més
significatius de l’antiga
fàbrica, com ara la nau
principal –on s’ubicarà el
Departament de Medi
Ambient i Habitatge–, la
xemeneia més gran, la
torre de l’aigua, part del
mur de tancament amb la
Gran Via i la porta del
carrer Constitució. A més
del planejament, que
afecta un total de 14
hectàrees, Batlle i Roig
desenvoluparan dues de les
fases del projecte
arquitectònic, que en total
suposarà la construcció de
1.377 nous habitatges
–lliures i protegits–,
envoltades per un parc de
6 hectàrees. L’operació,
promoguda pel grup
Gaudir, serà possible
gràcies al trasllat de les 174
empreses que encara
funcionaven a l’antiga
fàbrica de filatures.
26 d’octubre
RENOVACIÓ DE L’ESTACIÓ
DE LICEU DEL METRO
MBM Arquitectes, el
despatx de Martorell,
Bohigas, Mackay,
Capdevila i Gual,
juntament amb l’estudi
IDP, realitzaran el projecte
de rehabilitació d’aquesta
estació del metro barceloní
que buscarà fer-la més
amable, accessible,
lluminosa i neta amb la
voluntat d’aconseguir
baixar el carrer, en aquest
cas, la Rambla, al metro,
tal com publica El
Periódico.
TROBADA
ARQUITECTÒNICA
Jaume Valor, Bettina
Schaefer, Joan Torredeflot i
Quim Larrea van ser
alguns dels participants en
l’encontre Visiones
Arquitectónicas, organitzat a
les instal·lacions del FAD
pel grup Habitat Futura per
debatre i difondre aspectes
concrets de la construcció
sostenible.
27 d’octubre
ENTREVISTA AL DEGÀ
Jordi Ludevid és entrevistat
a la revista de la Cambra
de la Propietat Urbana de
Barcelona, on afirma, entre
d’altres coses, que es
construeixen massa
habitatges de renda alta en
comparació amb els que es
fan de rendes més
assequibles. També valora
positivament el nou CTE,
tot i que afegeix que
l’Administració s’hauria de
plantejar, a més de fer lleis,
“concertar amb el sector
referències internes de
qualitat i d’excel·lència cap
a les quals tendir”.
Assegura, a més, que en
l’activitat immobiliària és
imprescindible un equilibri
públic-privat.
REDESCOBRIR LA CASA
BATLLÓ
SOS Monuments i d’altres
associacions i col·lectius
artístics demanen la
intervenció de les
administracions perquè es
retallin quatre plantes de
l’edifici contigu a la Casa
Batlló, autoritzades per
l’alcalde Porcioles en 1960.
D’aquesta forma,
assenyalen, l’edifici de
Gaudí, patrimoni de la
humanitat, recuperaria tot
el seu esplendor. L’edifici
que es troba al costat de la
Casa Batlló, al número 45
del passeig de Gràcia, és
propietat de la
immobiliària Hines.
28 d’octubre
Desembre/Gener 2007
ARQUITECTURA I
TECNOLOGIA
El certamen Art Futura ha
dedicat una de les seves
sessions a innovadores
fórmules de visualitzar
informació i conferir-li
sentit en els edificis
urbans. L’empresa
alemanya Realities, per
exemple, desenvolupa
projectes arquitectònics
que integren la
representació de fluxos
dinàmics d’informació al
paisatge urbà, segons
publica el diari Avui.
GAS ARTIFICIAL
Aquest és el títol d’un
article sobre la nova torre
de Gas Natural, d’EMBT,
que signa Luis Fernández-
Galiano al suplement
Babelia de El País.
Considera que “els agitats
volums suspesos de
l’edifici expressen la
confusió dels temps, i
eleven el perfil de la
capital catalana com un
emblema d’avantguarda
artística i un signe de
poder econòmic”.
Precisament, Benedetta
Tagliabue és protagonista
amb Belén Moneo d’una
entrevista conjunta,
signada per Begoña
Corzo, que publica el
Magazine de La Vanguardia
en un especial dedicat a la
decoració.
MOR RODOLFO ELISEO
DEL PAPA RODRÍGUEZ
L’arquitecte, que estava
col·legiat des del 20 de
juliol de 1978, ha mort a
Barcelona a l’edat de 68
anys.

29 d’octubre
HABITATGES PER SOMIAR
Aquest és el títol d’un
reportatge dedicat a cinc
habitatges que responen a
somnis dels seus
propietaris, publicat al
Magazine de La Vanguardia
en l’especial esmentat
anteriorment. Uns
habitatges de sis plantes de
Lluís Alonso i Sergi
Balaguer a Barcelona, on
conviuen diverses visons
creuades en tots els sentits,
i la rehabilitació d’un
habitatge del segle XIX, a
l’Eixample de la capital
catalana, realitzada per
Mercè Berengué i José M.
Roldán en base a una
conversa contínua amb
allò que anaven trobant,
són dos d’aquests cinc
habitatges per somiar.
CONCURS A L’ARGENTINA
Ramon Sanabria ha presidit
el jurat internacional del
Concurs del Centre
Cultural del Bicentenari de
Argentina, a Buenos Aires,
entre els dies 29 d’octubre i
3 de novembre.
1 de novembre
QÜESTIONARI SOBRE HPO
El president del Patronat
Municipal de l’Habitatge,
Eugeni Forradellas, destaca,
en resposta a unes
preguntes sobre HPO
plantejades en unes
pàgines especials del diari
El Periódico, que en aquest
mandat municipal es
complirà l’objectiu de
promoure 10.000 nous
habitatges protegits a
Barcelona.
ENTREVISTA A JOAN
MARGARIT
L’arquitecte i poeta és
entrevistat al diari Avui amb
motiu de la presència de les
seves obres a la Fira de
Frankfurt 2007. A més, al
proper Sant Jordi presentarà
dues noves obres: Casa de
misericòrdia i Barcelona amor
final, aquest darrer amb
fotografies de la ciutat.
PETICIONS AL NOU
PRESIDENT
El degà del COAC, Jordi
Ludevid, i la presidenta del
FAD, Beth Galí, són dues de
les gairebé 30 persones que
en la seva condició de
representants d’associacions
i entitats rellevants a
Catalunya plantegen
peticions al nou president
de la Generalitat en un
article de La Vanguardia. El
degà li demana,
concretament, que faci de
l’arquitectura una política
pública, i des del COAC li
proposa, a més, un conveni
marc d’actuació Govern-
Col·legi, impulsar
Desembre/Gener 2007
conjuntament una gran
fundació per promocionar
l’arquitectura catalana i la
creació d’un centre de
recerca i formació de caire
internacional al 22@. Beth
Galí, per la seva banda, li
proposa que prengui la
cultura més com un estil de
govern que com una forma
de gestió.
4 de novembre
LA PUJADA DE
L’HABITATGE A
BARCELONA
El preu dels habitatges
nous a Barcelona s’ha
incrementat un 15,2 per
cent en els primers sis
mesos de 2006, segons
dades municipals. Això
situa el preu de venda
mitjana d’un habitatge
nou a Barcelona en els
5.900 euros per metre
quadrat i en uns 4.863
euros en el cas dels
habitatges de segona mà.
EL NOU EDIFICI DEL
CAMPUS DE L’EBRE
El projecte presentat per
Pere Joan Ravetllat, Carme
Ribas i Josep Ferrando ha
estat el guanyador del
concurs per al nou edifici
del campus de l’Ebre de la
Universitat Rovira i Virgili
a Tortosa, que haurà de
donar cabuda a un miler
d’alumnes. Segons el
director del campus de
l’Ebre, Azael Fabregat, es
tracta d’un projecte
singular que aporta
imaginació i innovació i
que, vist des de dalt, té
forma d’estrella, mentre
que mirat des de terra
sembla una piràmide
perquè té una base més
ampla, segons que publica
el diari El Punt.
ENTREVISTA A JOSEP
MILÀ
El delegat del Vallès de la
Demarcació de Barcelona
del COAC és entrevistat al
Diari de Terrassa, on
destaca, entre d’altres coses,
la xarxa de corresponsalies
posada en marxa per la
Delegació en diverses
ciutats del seu àmbit
d’influència –Rubí, Sant
Cugat, Sabadell, Granollers,
Mollet, Cerdanyola i
Terrassa– amb equips
d’arquitectes voluntaris,
que cerquen assolir una
major proximitat amb el
col·legiat i més participació
en la presa de decisions.
6 de novembre
“FACHADISMO” PORUC
Aquest és el títol d’una
columna d’opinió que Juli
Capella signa a El Periódico
on es mostra crític amb les
operacions que suposen el
manteniment de la façana
d’un edifici mentre se
n’enderroca tota la resta.
Tot i que de vegades ha
estat convenient, considera
que es tracta d’un
mecanisme “regressiu,
propi dels temps que
63

64
corren, en què només
compta allò que és
aparent”.
NOUVEL A VIC
L’arquitecte francès
dissenyarà 361 habitatges a
Vic, impulsats pel grup
immobiliari Life
Promomed, que es
construiran als terrenys
ocupats actualment per la
fàbrica Genís Antel, en
plena zona d’expansió
urbanística de la capital
d’Osona, segons publica el
diari Expansión.
7 de novembre
PORTA FIRAL
Tres torres d’oficines de
més de 80 metres d’alçada
–22 plantes– i un hotel de
50 metres –14 plantes–,
dissenyats per Tusquets,
Díaz i associats integren
aquest projecte, promogut
per Iberdrola Inmobiliària i
que fou presentat al saló
Barcelona Meeting Point.
Aquest complex, que
podria estar acabat l’any
2009, actuarà com a porta
d’entrada al recinte Fira 2
des de Barcelona a la
confluència del passeig de
la Zona Franca i els carrers
Foc i Alts Forns. Aquest
projecte en substitueix un
d’anterior, elaborat per
Lluís Cantallops. Després de
comprar l’espai, Iberdrola
va descartar el projecte de
Cantallops, segons publica
La Vanguardia.
FRE ALS RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ
L’estudi Pràctiques de
sostenibilitat en l’edificació,
que han elaborat
conjuntament el COAC, el
CAATB i l’ITeC destaca la
urgència de posar en marxa
accions per minimitzar
l’impacte ambiental de la
creixent generació de
residus per part del sector
de la construcció a
Catalunya, segons recull el
diari El Mundo.
L’ARXIU DE PUIG I
CADAFALCH
Un total de 422 caixes que
guarden majoritàriament
dibuixos –uns 10.000–,
esbossos i plànols així com
també documentació de
l’activitat política de
l’arquitecte han estat
trobades a la casa de la
família, en ple Eixample,
darrere d’una falsa paret,
on el mateix Puig i
Cadafalch les havia amagat
en 1923 per evitar que
anessin a mans de la
dictadura de Primo de
Rivera. La família de
l’arquitecte ha acordat amb
la Generalitat cedir en
règim de dipòsit definitiu
l’arxiu polític i donar
l’opció de compra del
registre professional.
DESÈ ANIVERSARI DEL
BMP
El suplement Catalunya
Construye d’El Periódico és
dedicat a la celebració de la
desena edició del saló
immobiliari Barcelona
Meeting Point, el més gran
dels certàmens europeus del
sector. Entre d’altres, aquest
especial inclou un article
signat per Josep Acebillo,
comissionat
d’Infraestructures i
Urbanisme de l’Ajuntament
de Barcelona.
8 de novembre
Desembre/Gener 2007
PROTECCIÓ DEL LITORAL
El govern central està
tramitant la compra o
expropiació de 42 terrenys
distribuïts per tota la costa
espanyola per tal de
protegir-los de la
urbanització. Dos d’aquest
espais, que en total sumen
uns 24 milions de metres
quadrats, estan situats a
Catalunya, concretament a
Tossa de Mar (Club Nàutic
Llorell, urbanització Santa
Maria de Llorell) i el Port de
la Selva (hostal a la platja
de l’Arola), segons publica
El País. D’altra banda, Oriol
Bohigas signa a El País
l’article Civilitzar la costa
catalana, en què considera
el Pla director urbanístic del
sistema costaner com
l’esforç més gran de
planificació urbanística
realitzat a la Catalunya
democràtica, “que corregirà
tants anys d’incúria –i de
corrupció– en l’ús abusiu de
la faixa costanera”.
PAS ENDAVANT EN LA
REFORMA DE LES GLÒRIES
El consistori barceloní ha
aprovat el pla de millora
urbana de la banda mar de
la plaça de les Glòries, que
afecta dues illes de
magatzems al costat de la
torre Agbar, on s’hi
construiran habitatges i
zona verda, segons publica
El Periódico.
9 de novembre
EL FUTUR DE LES CIUTATS
Ricardo Bofill, David
Chipperfield, Jean Nouvel i
Dominique Perrault van
participar en una taula
rodona –moderada per
Lluís Alonso– sobre el paper
dels grans equipaments
com a motor de
transformació i regeneració
urbana, organitzada al saló

Barcelona Meeting Point.
Bofill va defensar el model
de ciutat diversa europea,
tot i que es va mostrar
pessimista sobre el seu futur
enfront del model americà,
dividit en funcions. Alonso,
per la seva banda, va
destacar la capacitat dels
equipaments
multifuncionals per
dinamitzar les àrees on
s’ubiquen.
LA CATEDRAL DELS
BASTAIXOS
Aquest és el títol d’un
article sobre la història de
l’església gòtica de Santa
Maria del Mar que Catalina
Serra signa al suplement
Quadern del diari El País. El
temple ha vist multiplicats
els seus visitants arran de
l’èxit de la novel·la
L’església del mar,
d’Ildefonso Falcones, que ja
ha superat el milió
d’exemplars venuts.
MÉS HABITATGES
PROTEGITS
El conseller de Medi
Ambient i Habitatge de la
Generalitat, Francesc
Baltasar, va anunciar en el
decurs de la inauguració del
Barcelona Meeting Point
que el nou govern d’entesa
pretén finalitzar els propers
quatre anys amb 80.000
nous habitatges protegits
iniciats o planificats gràcies
a la posada en marxa d’un
pla de xoc en habitatge
social. Una de les principals
mesures d’aquest pla serà
l’elaboració d’un nou
reglament per agilitar la
tramitació del sòl, i reduir
així entre un 50 i un 60 per
cent el procés que ara té
una durada d’entre sis i set
anys.
10 de novembre
ANUL·LACIÓ DEL PERI DE
L’EIX LLACUNA
El Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ha
anul·lat el pla especial de
reforma interior del sector
Eix Llacuna, al districte
22@. La resolució dóna la
raó a CiU, que havia
presentat el recurs, i
assenyala una vulneració
del règim legal del sòl, a
més de considerar que el
PERI de l’Eix Llacuna
aplicava conceptes no
recollits a les lleis en vigor
en el moment de la seva
aprovació, a l’octubre de
2002. La sentència obliga
l’Ajuntament a reformular
el projecte, tot i que
l’Ajuntament ja ha
anunciat la seva intenció de
recórrer, segons fonts
municipals esmentades per
El Periódico.
Desembre/Gener 2007
65

66
ÀREA COORDINADA DE CULTURA, FORMACIÓ I PUBLICACIONS
ePh
ePeP
Paisajes huérfanos, d’Ariana Kozakowska. Del 9 de novembre
al 9 de desembre de 2006. Aquesta sèrie de fotografies són
fruit d’una pràctica realitzada ara fa més de dos anys per
Ariana Kozakowska des d’una situació de “bloqueig” inicial,
segons explica la mateixa autora. D’una austeritat formal i
material que copsen i captiven alhora, les 17 imatges que integren
el treball van actuar gairebé com a teràpia per a la fotògrafa.
Com si es tractés d’un quadern de camp, Kozakowska
anà passejant la seva mirada per un seguit de paisatges
solitaris, amb un horitzó molt proper i despullats de qualsevol
element ornamental o càlid. “Vaig començar des de zero
per deixar que les imatges em portessin cap a algun lloc”,
explicà l’autora. Així, de mica en mica, la llum es va albirant
al final del túnel i a la darrera foto de l’exposició s’apunta ja
un camí, una via oberta a l’esperança després d’un viatge
intimista.
Desembre/Gener 2007
Text: J.C.G.
Foto: J. Pareto

68
DEMARCACIÓ DE L’EBRE
ARQUITRABE’L
Amb la millor de les complicitats climatològiques, la Demarcació de l’Ebre iniciava, el 28
d’octubre passat, la temporada d’itineraris d’arquitectura Arquitrabe’l, tot visitant en primer lloc
el xalet conegut com la Ricarda (1949-1963) de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana i, a la tarda,
l’actuació paisatgística del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, al Parc Natural del Garraf,
signada per l’equip Batlle-Roig-Galí.
L’ensordidora activitat de l’aeroport
veí, que justament aquell dissabte modificava
el sentit d’enlairament dels
avions, no ens va privar de gaudir
d’una inoblidable visita a un edifici
pensat des de la distància de l’exili i
que amb pautada retícula sorgeix, conceptualment
i física, del paisatge de
pins mediterranis que l’envolta.
Ens acompanyava una de les propietàries
–la incansable Marita Gomis– que
amb els seus records personals complementava
els comentaris tècnics que
l’arquitecte Fernando Álvarez apuntava
sobre la respectuosa intervenció que
juntament amb Jordi Roig porten a terme.
Aquesta casa de vacances està en
procés de restauració des de 1997 i la
primera de les fases, amb una mínima
intervenció aparent, actuava amb urgència
a les cobertes de volta catalana
i a l’estructura metàl·lica. Continuar les
següents fases amb el mateix rigor i
plantejament representa un esforç econòmic
difícil d’assumir únicament pels
propietaris, els quals són perfectament
sabedors de la rellevància de la peça arquitectònica
que tenen entre mans.
Així les coses, caldria mobilitzar diferents
institucions que s’impliquessin en
la viabilitat d’aquesta recuperació. Des
de l’Ajuntament del Prat de Llobregat,
que no pot obviar el compliment de la
Llei del Patrimoni Cultural Català fins al
Docomomo Ibèric el qual, com a organització
dedicada a la documentació i a
la conservació de l’arquitectura moderna,
hauria de vetllar per la continuïtat física
d’un dels seus enregistraments més
il·lustres.
En un moment present en què reivindiquem
l’arquitectura dels anys 50 –aviat
vindran els recordatoris a De la Sota,
Fisac, Vázquez Molezún– i en què valo-
Desembre/Gener 2007
rem els resultats d’aquella esforçada
modernitat empírica, no es pot silenciar
per més temps l’elevada significació
de la trajectòria arquitectònica de
Bonet Castellana. Personalment, crec
que a la Ricarda li sobra temari per omplir
el programa de tot un curs de projectes
a les escoles d’arquitectura. En
aquest sentit, qualsevol de les seves
frontisses té més intenció arquitectònica
que tots els exercicis d’autoajuda
que li permeten construir a Frank
Gehry.
Estem avisats! Si no som capaços de salvar
aquest edifici, en entredit quedaran
les declaracions BCIL, els docomomos,
els premis FAD i els professors d’història
de l’art i l’arquitectura, els quals deuen
la seva raó de ser a l’existència d’obres
totals com la Ricarda.
Toni López, vocal de Cultura

DEMARCACIÓ DE L’EBRE
CICLE DE CONFERÈNCIES ASSUT-2006
TABUENCA & LEACHE
L’obra recent del despatx Tabuenca & Leache, Arquitectos va obrir la tercera edició del cicle de
xerrades d’arquitectura contemporània, Assut-2006, que organitza cada any la Demarcació de
l’Ebre.
L’arquitecte navarrès Jesús Leache (Pamplona, 1962) començava
la conferència recuperant les imatges d’anteriors obres
on, d’alguna manera, s’entreveia la idea d’arquitectura que
comparteix, des de 1993, amb el seu soci Fernando Tabuenca
(Pamplona, 1960). Els projectes d’interiorisme en locals comercials
(Bar Subsuelo, Bla Bla & Company) i, sobretot, la premiada
urbanització de la Plaza del Ferial (Urroz Villa, 1990-91)
presenten una economia de recursos compositius i un defugir
de gestualitats inoperants que els acompanyarà més endavant.
De vegades, com als 100 habitatges de protecció oficial
(Berriozar, 1997), es tracta de recuperar una tipologia ja coneguda
i utilitzada però potser, per això mateix, oblidada.
Aquests plantejaments arquitectònics inicials els retrobem en
obres posteriors com la casa Bermejo-Elcano (Gorraiz, 2000) i
la Biblioteca i Casa de Cultura (Milagro, 1998) les quals mostren
la voluntat formal, discreta i desacomplexadament moderna
d’aquests representants de l’escola navarresa.
Leache acabà la xerrada mostrant-nos la seva intervenció a l’oficina
principal de Caja Navarra (Pamplona, 2004) on la transparència
i eficàcia de la renovada organització espacial afavoreixen
la imatge corporativa que calia transmetre a l’usuari. Els
tres colors de la institució –negre, vermell i blanc– es combinen
Desembre/Gener 2007
Jesús Leache durant la xerrada
en les diferents superfícies dels acabats per tal d’aconseguir les
sensacions de calidesa i amplitud que tota entitat bancària vol
oferir als seus clients. Actualment, estan immersos en la complexa
rehabilitació del Palacio del Condestable, únic exponent
que queda a Pamplona de l’arquitectura civil del segle XVI, on
s’ubicarà el Centre Cívic del casc antic.
Toni López, vocal de Cultura
Fotos: Tabuenca & Leache i Georgina Bosch
L’entitat bancària (revista ON)
Biblioteca a Milagro
69

70
DEMARCACIÓ DE L’EBRE
VII JORNADES D’ARQUEOLOGIA
INDUSTRIAL DE CATALUNYA
Amb una periodicitat triennal, l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia
Industrial de Catalunya (AMCTAIC) promou la celebració d’unes jornades l’objectiu de les quals és
aportar noves visions en qualsevol dels camps relacionats amb el patrimoni industrial.
En la present edició, les VII Jornades d’Arqueologia Industrial de
Catalunya van tenir lloc a Tortosa del 19 al 21 d’octubre de
2006, al Teatre Auditori Felip Pedrell. Amb el títol Patrimoni Industrial
de les Terres de l’Ebre es volia incidir d’una manera àmplia
en el patrimoni industrial vinculat a aquesta zona. Així, les
comunicacions presentades s’agrupaven en quatre apartats:
l’Ebre i la indústria agroalimentària; l’Ebre, la indústria i l’energia;
l’Ebre i les comunicacions; Miscel·lània. Entre les intervencions
que van despertar particularment la curiositat dels assistents cal
destacar aquella que ens descobria una fàbrica de confetti i papers
de festa a Aldover; la que ens presentava la darrera recerca
sobre l’antic escorxador municipal de Tortosa i la que fixava la
seva mirada en els penells, senyals del vent a les Terres de
l’Ebre. També van servir les Jornades per evidenciar les dificultats
per tirar endavant determinats projectes de centres d’interpretació
(cooperativa d’oli Soldebre, a Tortosa) o de rehabilitació
funcional per a espai museístic (bòbila Sugranyes, a Reus).
La conferència que tancava els quatre àmbits de comunicacions
explicava el cas particular de recuperació del patrimoni
fluvial de la Vall del Po, a càrrec de l’arquitecte Giulio Verdini
de la Universitat de Ferrara. Finalment, la presentació de la
publicació que recull les actes de l’anterior edició, a càrrec del
Desembre/Gener 2007
president de l’AMCTAIC Josep Alabern, servia de cloenda a
unes jornades força participatives.
El programa de les Jornades destinava el dissabte a visitar el
patrimoni hidràulic lligat al riu Sénia. El recorregut, perfectament
organitzat pels membres del Centre d’Estudis Seniencs,
permetia visitar els Molins de Malany (restes de l’antic molí de
farina, un batà i una central elèctrica), aturar-se a l’exposició
Molins, tallers i fàbriques a la Sénia. El procés d’industrialització
a una comunitat rural a l’antic molí d’Abella i celebrar un àpat
a l’antic molí fariner de Bordales (Ulldecona).
Toni López, vocal de Cultura de la Demarcació de l’Ebre
Fotos: T.López

DEMARCACIÓ DE L’EBRE
100 ELEMENTS DEL PATRIMONI
INDUSTRIAL DE CATALUNYA
Paral·lelament a la celebració de les VII Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, la
Demarcació de l’Ebre del COAC va acollir l’exposició 100 Elements del Patrimoni Industrial de
Catalunya. Es tracta d’una mostra itinerant que dóna una visió de conjunt i alhora individual de
cada un dels elements els quals s’agrupen en diferents apartats: molins fariners i paperers,
serradores, fargues, obradors de paraires, adobaries, pous de glaç, salines, forns de calç,
fàbriques de gas i de tabac, colònies industrials, fàbriques de ciment, bòbiles, cellers, caves,
destil·leries, farineres, escorxadors, mines, serveis d’aigua i d’electricitat, hidroelectricitat,
productes químics, indústries del suro i del metall, mercats, obres tècniques…
L’esmentada exposició, que es va poder visitar fins al 20 de
novembre de 2006, reivindica la importància del patrimoni
industrial com a signe distintiu de la nostra societat alhora
que dóna testimoni que aquest llegat no va ser exclusiu d’una
zona determinada sinó que s’escampava pràcticament per la
totalitat del territori català.
Coincidint amb aquestes VII Jornades, dos enregistraments
d’aquesta relació de 100 elements industrials dignes de ser
conservats van descobrir la placa que els acredita com a tals.
Es tracta de la bòbila Anguera (Tortosa), valuós exemple de tipologia
de teuleria d’estructura poligonal amb volta a l’entorn
d’una xemeneia central, i de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes)
que, en el seu vessant tecnicocientífic, ha estat centre
capdavanter des que va ser fundat pels jesuïtes, just ara fa 101
anys.
Fotos Ferran Fabregat
Foto Toni López
Desembre/Gener 2007
71

72
DEMARCACIÓ DE GIRONA
TROBADA DELS PRINCIPALS ARXIUS
D’ARQUITECTURA DEL MÓN A GIRONA
Responsables dels principals Arxius d’Arquitectura del món es van reunir a la ciutat de Girona el
passat mes de novembre. En el marc de l’Any Masó, va tenir lloc a la ciutat de Girona la reunió
del Comitè Executiu de la Secció d’Arxius d’Arquitectura del Consell Internacional d’Arxius (ICA /
SAR) on es treballà en l’accessibilitat i la conservació dels fons dels arxius d’arquitectura
Els passats dies 9 i 10 de novembre, va tenir lloc a la ciutat de
Girona la reunió del comitè executiu de la Secció d’Arxius
d’Arquitectura del Consell Internacional d’Arxius (ICA/SAR).
La trobada responia a la invitació feta per l’Arxiu Municipal de
Girona i l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes – Demarcació
de Girona d’acollir les sessions de treball de l’ICA-SAR coincidint
amb els actes de celebració de l’Any Masó.
La Secció d’Arxius d’Arquitectura del Consell Internacional d’Arxius
(ICA/SAR) té com a objectiu promoure la identificació i preservació
dels arxius d’arquitectura per tal de fer-los accessibles
als investigadors i al públic en general, impulsar-ne l’aplicació
de pràctiques arxivístiques adequades, afavorir-ne el seu desenvolupament
en aquelles zones del món on no hi ha centres especialitzats
i esdevenir un fòrum per a totes les persones responsables
o vinculades a aquest tipus de documentació.
A la reunió hi assistiren sis membres de l’esmentat comitè executiu:
La presidenta de la Secció de la Fiscalía General del Estado
de Madrid, María Luisa Conde; el secretari de la Direcção
Geral dos Edifícios e Monumentos Nacionais de Lisboa, João
Vieira; el catedràtic d’Arquitectura de la Universidad Politécnica
de Madrid, Manuel Blanco; la responsable del Netherlands
Architecture Institute de Rotterdam, Mariet Willinge; Mayge-
Desembre/Gener 2007
ne Daniels, de la National Gallery of Art de Washington, i Robert
Desaulniers, del Canadian Center for Architecture de
Montreal.
En el transcurs de la seva estada a la ciutat foren rebuts per les
primeres autoritats de les dues institucions amfitriones, la senyora
Anna Pagans, alcaldessa de Girona i el senyor Josep Riera,
president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes.
Les reunions de treball, que varen ocupar la major part de l’estada,
es desenvoluparen a la seu de l’Arxiu Municipal de Girona.
Com a complement els membres de l’ICA/SAR visitaren
les exposicions: Rafael Masó, ciutadà de Girona, al Museu
d’Història de la Ciutat i Una altra dimensió, la fotografia estereoscòpica
i l’aportació dels germans Masó, al Museu del Cinema–
Col·lecció Tomàs Mallol. També varen realitzar una visita
guiada a la col·lecció permanent del Museu.
Aprofitant la seva estada a Girona, també varen dedicar un
temps a visitar les instal·lacions i el fons de l’Arxiu Històric del
COAC a la Demarcació de Girona. Es mostraren interessats pel
contingut dels fons de l’Arxiu, per la política de recollida i de
difusió cultural i, molt especialment, pel software de gestió integrada
dels diferents fons i la seva traducció en la pàgina
web de l’Arxiu.
En el marc de la trobada també hi va haver temps de poder
mostrar als integrants de l’ICA/SAR la ciutat de Girona, especialment
pel que fa al seu barri vell, el seu patrimoni monumental
i les polítiques de protecció endegades. Tot plegat
com a contrapunt a les sessions de treball i a la visita als centres
documentals que custodien la memòria patrimonial de la
ciutat i treballen en la seva conservació i difusió, com és el cas,
enguany de la celebració de l’Any Masó.
Rosa Maria Gil Tort, arxivera de la Demarcació de Girona

DEMARCACIÓ DE GIRONA
JORNADA DE L’AVANTPROJECTE
DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA
La Delegació de la Garrotxa-Ripollès de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya va organitzar una jornada sobre l’Avantprojecte del Pla Director Territorial de la
comarca de la Garrotxa
El dimarts 7 de novembre, a la sala d’actes
de la Delegació de la Garrotxa-Ripollès
va tenir lloc la presentació de
l’Avantprojecte del Pla Director Territorial
de la comarca de la Garrotxa, a càrrec
de l’equip redactor: Xavier Canosa,
arquitecte coordinador del Pla, Margarita
Castañer, geògrafa, i Francesc Canalias,
biòleg, amb la introducció de Juli
Esteban, arquitecte, director del Programa
de Planejament Territorial del Departament
de Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat de Catalunya.
Els objectius d’aquest Pla territorial, el
primer que es fa per al conjunt d’aquest
àmbit, són preservar l’entorn singular
de la comarca i reforçar les principals
ciutats i nuclis urbans com a centres de
serveis per tal de garantir el benestar de
la població, amb l’horitzó temporal establert
a l’any 2026. El Pla territorial té
diferents nivells d’intervenció: normes i
plànols vinculants, directrius per als
plans urbanístics, recomanacions de tipus
indicatiu i argumentacions per a fonamentar
actuacions, decisions i propostes.
El Pla territorial de la Garrotxa
ordena l’àmbit dels 21 municipis de la
comarca. Per tal d’ordenar el creixement
de la Garrotxa a partir d’aquestes
previsions i característiques pròpies, el
Pla se centra en els tres sistemes bàsics
de l’estructura i la funcionalitat del territori:
Assentaments, Espais oberts i Infraestructures
de mobilitat.
Assentaments: El Pla territorial de la Garrotxa
neix amb la voluntat d’ordenar el
creixement urbanístic futur de la comarca.
En aquest sentit: 1– Reforçar la vertebració
urbana dels municipis tot evitant
la consolidació de continus urbans
sobre els principals eixos viaris; 2– Impulsar
la planificació supramunicipal en
els nous espais de creixement, i 3– Fomentar
la diversificació de l’activitat
econòmica i del turisme.
Espais oberts: els objectius són: 1– Protegir
els espais naturals més singulars i
garantir la connexitat ecològica entre
els PEIN; 2– Protegir els sòls d’especial
valor agrícola, i 3– Preservar el paisatge
com a valor patrimonial i d’identitat.
Infraestructures de mobilitat: L’avantprojecte
de Pla territorial opta per un
model en matèria d’infraestructures
que faci compatibles la singularitat dels
Desembre/Gener 2007
valors naturals de la comarca i el paper
estratègic que ha de jugar el sistema
urbà d’Olot com a node de comunicació
entre les comarques costaneres i les
de l’interior i pirinenques. Els objectius
principals són els següents: 1– Completar
la xarxa d’infraestructures de mobilitat
per garantir l’accessibilitat exterior
al territori; 2– Millorar la integració del
sistema urbà de la comarca amb la xarxa
bàsica de mobilitat, i 3– Afavorir la
integració territorial de les infraetructures.
L’avantprojecte és un document obert
que actualment està sotmès a consulta
pública per un període de tres mesos.
La jornada va ser interessant tant per als
tècnics de la comarca com per a ciutadans
amb altres inquietuds, cosa que va
afavorir una bona assistència de públic
de diferents procedències.
73

74
DEMARCACIÓ DE LLEIDA
SORTIDA A LA CERDANYA
El passat dia 7 d’octubre el Club d’Arquitectura de la Demarcació de Lleida va organitzar una
sortida a la Cerdanya, un dels paratges naturals més atractius de les nostres contrades. Aquest
cop el temps ens acompanyà i vam poder gaudir intensament de l’arquitectura actual de
muntanya, enmig d’un paisatge excepcional.
A Lles de Cerdanya vam descobrir la
casa Garriga-Poch, obra de l’arquitecte
Arturo Frediani, guanyadora de la 1ª
Mostra d’Arquitectura de les Terres
de Lleida en la categoria d’edifici de
nova planta d’ús privat, on es valorà l’esforç
inventiu i la lluïdesa de la imatge
resultant del projecte. Cal destacar la
mobilitat de la façana, a través de la
composició i el mètode d’obertura dels
porticons, amb les diferents posicions
entre obert i tancat, i com aquests forats
de la façana responen a una organització
interna de l’espai que s’enriqueix
i es relaciona amb l’exterior,
gràcies a les grans dimensions d’aquestes
obertures.
De camí cap a Bolvir, una mica més informal
fou la visita a les dues cases de
Santi Vives a Travesseres on només vam
fer una ullada des de l’exterior.
Al poble de Bolvir ens esperava Francesc
Rius; asseguts tots al mur perimetral, en
el jardí de la seva casa, Francesc va destacar
la implantació i orientació de l’habitatge
sobre el terreny, aprofitant al
màxim els recursos naturals existents, el
resultat final és un edifici lineal, obert a
sud, encaixat en el terreny natural i organitzat
en dues peces articulades per
un porxo tancat que constitueix un espai
de transició entre l’interior i l’exterior,
en resum fou tota una classe magistral
sobre l’arquitectura.
El dinar es programà a Alp, a la seu social
del Club de Golf Fontanals, de l’arquitecte
Josep Miàs, on vàrem poder
Desembre/Gener 2007
gaudir d’un àpat exquisit enmig d’un
entorn de lleure. Amb la panxa plena
vam afrontar la recta final del viatge.
L’arquitecte Tonet Sunyer ens esperava
a Guils per explicar-nos el conjunt residencial
format per tres cases, allí vàrem
poder comprovar com es pensa i s’executa
un projecte estudiat fins a l’últim
detall.
Havíem arribat a la fi del nostre viatge
llampec a la Cerdanya, un cop més amb
un èxit absolut de participació. Només
queda agrair a tots els arquitectes i/o
propietaris, que desinteressadament ens
van obrir les portes de casa seva i van
dedicar el seu temps a fer d’aquest viatge
una realitat.

DEMARCACIÓ DE LLEIDA
TROBADA-PRESENTACIÓ
DE L’EXPOSICIÓ trASForma
D’ARQUITECTES SENSE FRONTERES
El divendres 20 d’octubre, a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Lleida,
es realitzà la trobada-presentació de l’exposició trASForma d’Arquitectes sense Fronteres.
Fou una trobada on es presentà l’associació d’Arquitectes
sense Fronteres a través d’un breu repàs de les tasques que
s’hi desenvolupen, tant a nivell internacional com local, tot i
exposant el seu funcionament a través dels grups de treball
de socis-voluntaris, i responent als dubtes o inquietuds que
vagin sorgint.
Es pretén començar a impulsar el treball de l’associació a les
terres de Lleida amb la possibilitat d’obrir-hi un grup de tre-
Desembre/Gener 2007
ball en l’àmbit de la cooperació local, és a dir, en l’àmbit de
la nostra realitat més propera on existeixen col·lectius vulnerables
i situacions denunciables.
Durant el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre, ASF participà
a la fira Solidàrium 2006 de Lleida.
Antoni Martín Monclús,
soci-voluntari d’ASF DT Catalunya
75

76
DEMARCACIÓ DE TARRAGONA
LA UNIVERSITAT LABORAL
DE TARRAGONA
Amb motiu del 50è aniversari de la creació de la Universitat Laboral de Tarragona, la Demarcació
de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha preparat un cicle d’activitats per a la
seva commemoració i també per a la seva revalorització, ja que és un llegat patrimonial al qual
s’han d’adaptar nous usos per tal que es pugui conservar.
La Universitat Laboral, obra dels arquitectes
Antonio de la Vega, Manuel Sierra,
Luis Peral i amb la col·laboració del
local Antoni Pujol, destaca dins del panorama
del patrimoni arquitectònic de
casa nostra; construïda a l’equador del
segle passat, per tant en un temps de
tenaç lluita cultural per construir una arquitectura
compromesa amb el seu
temps, contemporània, emmarcada per
un entorn social, polític i cultural d’una
mediocritat general pel que fa a l’abast
programàtic, determina l’arribada de
l’arquitectura Moderna a Tarragona,
conjuntament amb l’edifici del Govern
Civil (de l’arquitecte Alejandro de la
Sota), que continua sent una fita cabdal
en el paisatge urbà de la ciutat i la Ciutat
Residencial (dels arquitectes Josep M.
Monravà, Antoni Pujol), força transformada
en l’actualitat, però que segueix
representant un adequadíssim model
d’arquitectura de matriu turística que,
malauradament, no va ser copiat, o entès,
en l’abusiu desplegament d’aquest
ús turístic, amb la conseqüent empastifada
territorial.
Cal destacar de la Laboral la seva exemplar
implantació, el seu clar urbanisme
en crear una petita ciutat al costat de
la ciutat gran, fins a l’encant i l’encert
de les arquitectures dels seus edificis:
escultures, solucions constructives i de
Desembre/Gener 2007
detall. Hi destaquen els extraordinaris
tallers, la rotunda i magnífica claredat i
dignitat posades en el programa funcional
més simple. S’articula basant-se
en les diverses àrees: serveis, residències,
activitats docent, religiosa i d’oci.
Negació de tot allò superflu, per complir
les funcions requerides a través de
les diferents relacions i volumetries elementals
i combinacions de les textures
diverses, amb una expressivitat rigorosa
que aconsegueix que allò essencial
sigui l’únic important.
Diverses han estat les accions que, a
l’entorn d’aquest complex, des del
Col·legi s’han endegat, entre les quals la

publicació del llibre La Universitat Laboral
de Tarragona. 1952-1956, que sorgeix
amb la inquietud de fer una primera
reconstrucció del conjunt, que avui
acusa la indiferència i l’abandó. Aquesta
primera etapa de la seva reconstrucció
cultural té, d’altra banda, unes arrels
materials ineludibles, i que són les de recollir
la documentació existent sobre
aquest edifici. Per fer-ho s’han reunit els
plànols del projecte, material fotogràfic
dels primers esborranys, nombroses
imatges dels edificis un cop finalitzades
les obres i una gran quantitat de fotografies
fetes durant la construcció, així
com una gran varietat de material publicat
a la premsa d’aquells anys i revistes
editades pels alumnes de les universitats
laborals.
Tot aquest material ha estat el contingut
de l’exposició que sota el títol de La
Universitat Laboral de Tarragona (1956-
2006) s’ha mostrat a la nostra sala d’exposicions,
complementada amb el recull
de fotografies que, des dels ulls del
fotògraf Pepo Segura, ens permeten
acostar-nos a una visió actual de la Laboral.
La mateixa visió que s’ha pretès
fer palesa a la ciutadania amb unes visites
guiades al complex, per donar a conèixer
la seva riquesa i fer-ne el ressò ne-
Desembre/Gener 2007
cessari amb la intenció que hi hagi una
presa de consciència de la necessitat de
la seva conservació.
La conservació i els nous usos han estat
l’element que ha motivat l’organització
d’una taula rodona en la qual
tinguérem la gran oportunitat de
comptar amb la presència de Xerardo
Estévez, exalcalde de Santiago de
Compostel·la, i d’Alberto García, tots
dos arquitectes redactors del Pla de la
Laboral de Gijón, coetània de la de Tarragona
i en molts aspectes similars en
la seva concepció i en la seva evolució
al llarg del temps fins al dia d’avui. El
seu va ser un exemple magnífic per
comprovar que si s’hi involucra la societat
i la política és possible la seva
transformació i conservació.
Intervingueren a la taula rodona: Josep
M. Sabaté, delegat del Govern de la
Generalitat a Tarragona, Albert Vallvé,
tinent d’alcalde coordinador de l’Àrea
de Serveis a la Persona de l’Ajuntament
de Tarragona, i els arquitectes Xerardo
Estévez, Alberto García, Gianluca Burgio
i Xavier Monteys. La taula va ser
moderada per l’arquitecte Jordi Granell.
77

78
DEMARCACIÓ DE BARCELONA
Delegació del BAGES-BERGUEDÀ
RODRÍGUEZ-PASTRANA CLOU EL TICKET
CULTURAL 2006
BREUS DEMARCACIONS
Per tancar el Ticket Cultural d’enguany, la Delegació del
Bages-Berguedà va convidar el dijous 9 de novembre
l’arquitecte canari José María Rodríguez Pastrana, d’un
dels despatxos de més prestigi a les Illes Canàries, AMP
Arquitectos.
Rodríguez-Pastrana va fer un repàs dels projectes més
significatius del despatx, entre els quals hi ha la piscina
natural del Guincho (San Miguel, Tenerife) o el pavelló
Ana Bautista (Santa Cruz de Tenerife), una fàbrica d’arts
gràfiques a Sintra (Portugal), la presidència del govern de
Canàries, una piscina sobre el riu Spree (Berlín), el Magma
Centro de Convenciones Tenerife Sur (Adeje, Tenerife) o
l’estadi insular d’atletisme (Tíncer, Tenerife), una proposta
que es formalitza a manera de cràter i que permet protegir
la pista dels forts vents del nord-est de l’illa. Aquest
projecte va ser portada del catàleg de l’exposició que el
MOMA de Nova York va fer aquest estiu sobre arquitectura
espanyola. Es troba encara en fase d’obres.
JORNADA SOBRE SEGURETAT I SALUT A LES
OBRES
Més d’un centenar de professionals de la construcció van
participar a la cinquena edició de la jornada La seguretat
és un actiu!, sobre seguretat a la construcció, el 17 de
novembre, en un acte organitzat conjuntament pel Gremi
de Constructors de Manresa i el Bages, el Col·legi
d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la
Desembre/Gener 2007
Delegació del Bages-Berguedà del COAC. La jornada
d’enguany va voler aprofundir en un fenomen que
incideix en la majoria de sectors d’activitat i que té
repercussions importants en l’àmbit de la seguretat, com
és la subcontractació.
Paral·lelament a la jornada, també es va fer una
exposició de material de protecció laboral del sector de la
construcció.
La jornada sobre seguretat va comptar amb el
patrocini de Caixa Manresa, la Cambra de Comerç de
Manresa, la col·laboració de Mútua Intercomarcal i el
suport del Departament de Treball, Indústria, Comerç i
Turisme de la Generalitat.
VISITA AL MONESTIR DE MONTSERRAT
Un grup d’una vintena d’arquitectes van visitar el
dissabte 11 de novembre el monestir de Montserrat, en

una sortida organitzada per la Delegació del Bages-
Berguedà. Al matí, l’arquitecte Arcadi Pla, autor de bona
part de les obres de les places i accessos al museu, va guiar
el grup per diversos espais exteriors del monestir de
Montserrat: les places, l’entorn del museu, i també
l’interior i la coberta de la basílica.
Després de dinar, i acompanyats pel germà Manel
Gasch, el grup va poder accedir a una part de l’interior
del monestir i visitar les noves instal·lacions de
l’escolania, obra de l’estudi d’arquitectura Espinet-Ubach,
així com el claustre modernista de Puig i Cadafalch i la
biblioteca del monestir.
Delegació del BAIX LLOBREGAT
VISITA D’OBRES A LA FUNDACIÓ CATALANA
DE L’ESPLAI
Un total de 12 arquitectes van visitar la Fundació
Catalana de l’Esplai, al Prat de Llobregat, el passat 26
d’octubre, en una activitat organitzada per la seu del Baix
Llobregat i que s’engloba dins el cicle Visites d’obra.
La visita va comptar amb la presència dels autors
d’aquest projecte, Carles Ferrater i Núria Ayala, que van
explicar la importància d’ubicar un equipament d’un fort
contingut social en un barri com Sant Cosme al Prat de
Llobregat.
Aquest projecte –encara en fase d’obra– tindrà una
sala d’actes, un seguit d’aules per a totes les activitats que
s’hi desenvolupen, les oficines i un alberg.
“EL RIU QUE ENS VE” EN RUTA ITINERANT
El passat 19 de novembre es va donar el tret de sortida a
la ruta itinerant d’El riu que ens ve amb la inauguració de
l’exposició a l’edifici Can Mercader de Cornellà de
Llobregat, i que es pot visitar fins al 6 de gener.
L’objectiu que persegueix és donar a conèixer la
relació urbana que tenen els diferents municipis
contigus al riu Llobregat a partir d’un recorregut per la
història recent del riu. Alhora, vol ser el punt de partida
per iniciar un debat sobre el futur dels territoris de
l’entorn fluvial.
Sota l’organització de la seu del Baix Llobregat,
l’exposició es va poder visitar per primer cop ara fa dos
anys a la mateixa seu. En el seu periple hi col·laboren la
Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Desembre/Gener 2007
Delegació del VALLÈS
LA FESTA DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS
200 arquitectes del Vallès van celebrar, el 17 de novembre,
la festa anual de la Delegació, per primer cop a Rubí, als
Tallers dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Durant l’acte es va presentar i convocar la 4a Biennal
d’Arquitectura del Vallès i es van distingir els arquitectes
amb 25 anys de col·legiació, així com els últims
col·legiats a la Delegació. També es va reconèixer la tasca
al capdavant de la Delegació durant 8 anys de l’exdelegat
del Vallès, Jordi López, qui va recordar el naixement de la
Delegació i l’esforç de tot l’equip de treball per tirar
endavant els projectes.
El delegat, Josep Milà va explicar les accions que
s’estan duent a terme –l’atles sociocultural, la
col·laboració amb col·legis professionals i la col·laboració
amb l’ETSAV per realitzar, en un futur proper, projectes
conjunts com les llicències telemàtiques, etc.– i va
destacar la voluntat de proximitat del servei al col·legiat.
Aquest model de Col·legi al servei dels arquitectes
també el va subratllar el president de la Demarcació de
Barcelona, Lluís Comerón, qui va remarcar el caràcter
participatiu, cooperatiu i proper que caracteritza la
institució exemplificat, en aquest cas, en el desplegament
de la institució al Vallès gràcies a la participació
d’arquitectes en els equips de treball.
L’ECOFÒRUM 2006 REPENSA EL VALLÈS
L’Ajuntament de Terrassa i la Delegació del Vallès han posat
un cop més sobre la taula les jornades Ecofòrum. Unes
jornades que aquest any han tingut com a centre la ciutat i
el seu entorn. Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient
i Habitatge, Pere Navarro, alcalde de Terrassa, i Lluís
79

80
Comerón, president de la Demarcació de Barcelona del
COAC, van inaugurar els actes que durant 3 dies van
analitzar les polítiques i estratègies en la gestió del territori,
l’entorn natural i la seva gestió social. Les jornades van
comptar també amb les exposicions La Catalunya Paisatge, a
la recerca d’un imaginari contemporani de la Fundació
Catalunya i III instants de natura promoguda per Obra Social
de Caixa de Sabadell i l’Adenc. Entre els actes destacats que
van acollir un major nombre de públic hi ha el Cinema-
Fòrum amb la pel·lícula de Sigfrid Monleón La bicicleta.
DEMARCACIÓ DE L’EBRE
PROGRAMA DIALUX
El passat dia 5 d’octubre de 2006, va tenir lloc a la
Demarcació de l’Ebre del COAC el programa DIALUX per
al càlcul de l’índex d’enlluernament unificat UGR. Aquest
programa permet calcular i visualitzar instal·lacions
d’enllumenament exterior i interior en el context del Codi
Tècnic de l’Edificació, per tal de complir amb les exigències
d’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.
Va presentar el programa el ponent Carles Domènech,
enginyer del grup Lledó.
Foto: Ferran Fabregat
DEMARCACIÓ DE GIRONA
CÀLCULS SENZILLS
Els passats dimarts 3, 10, 17 i 24 d’octubre, l’Escola Sert
de la Demarcació de Girona del COAC va organitzar el
curs de Càlculs senzills per al projecte d’estructures i
fonaments, impartit pel doctor arquitecte Josep Ignasi de
Llorens.
Desembre/Gener 2007
Hi ha projectes senzills, com per exemple els de molts
habitatges unifamiliars, que no tenen la complexitat ni
els honoraris que justifiquin el tractament especialitzat
dels aspectes estructurals. No obstant això, els
coneixements i la documentació necessaris per abordarlos
solen estar dispersos i quasi oblidats. Per això, s’ha
organitzat aquest curs de càlculs senzills necessaris per
desenvolupar el projecte de l’estructura i els fonaments
en aquests casos.
S’hi varen tractar els elements bàsics habituals, que
són les parets de càrrega, els forjats, les bigues, pilars,
murs i fonaments amb fórmules simplificades,
promptuaris intel·ligibles i programes clars. També s’hi
varen exposar els detalls constructius típics i es va
justificar el compliment de la normativa actual. Durant el
curs es varen utilitzar, preferentment, els ajuts que ha
desenvolupat el Col·legi i que estan a l’abast de tothom
(fitxes OCE/OCT, aplicació M-tec i fitxes de comprovació
d’elements estructurals del SAI).
El curs, d’una durada de 16 hores presencials, va ser
valorat molt positivament pels 84 arquitectes inscrits, els
quals es van mostrar molt participatius.
VERS UN NOU EQUILIBRI NATURAL...
La Demarcació de Girona va tancar les rutes itinerants de
l’exposició Vers un nou equilibri natural, impulsada per la
Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i per
l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya. Amb aquesta exposició es va
voler reflexionar sobre la influència de la natura en
l’arquitectura. Mitjançant els quatre tallers que el Col·legi
d’Arquitectes va organitzar en el decurs del 2005, es van
tractar els quatre elements bàsics: l’aire, l’aigua, el foc i el
sòl que van ser la base per analitzar i proposar sobre la
ciutat i l’edificació per poder donar resposta a la

contaminació, els recursos, el confort i el territori.
L’exposició-acció intentava provocar la reflexió del
visitant en un espai confortable generat a partir de la
matèria acumulada en constant moviment, com a
analogia a les actituds de permanent malversació de
matèria i generació de residus, pròpies de la nostra
societat.
Delegació de l’ALT EMPORDÀ
L’ARQUITECTURA COMPTA
El dimecres 8 de novembre, a la sala d’actes de la
Delegació, va tenir lloc l’inici del cicle Territori i
Planificació amb la conferència L’arquitectura compta.
Velles i noves ordenances d’edificació de Figueres, que va anar
a càrrec de l’arquitecte Joan Falgueras. Aquest cicle té com
a objectiu donar a conèixer i debatre el pla urbanístic i
territorial a tot l’àmbit de la Delegació de l’Alt Empordà.
L’arquitecte Joan Falgueras va fer un recorregut, molt
precís, de l’evolució de la normativa d’edificació de la
ciutat de Figueres fins a arribar a les darreres
modificacions, que han tingut lloc aquest mateix any.
Desembre/Gener 2007
Delegació de la GARROTXA-RIPOLLÈS
JORNADA NOVES TECNOLOGIES APLICADES
A L’ESTALVI ENERGÈTIC D’EDIFICIS I
HABITATGES
El dimecres 25 d’octubre, a la Delegació de la Garrotxa-
Ripollès, tingué lloc una jornada amb l’objectiu de donar
a conèixer dues tecnologies dedicades a l’estalvi energètic
d’edificis i habitatges: la domòtica i la geotèrmia, que
poden ser aplicades de manera simultània per a
rendibilitzar energèticament qualsevol projecte
arquitectònic.
Els ponents Bartomeu Casals, tècnic en ecoeficiència
energètica, i Francesc Comino, tècnic en automatització
d’edificis, varen explicar els conceptes bàsics d’aquests
sistemes, els estudis teòrics sobre les demandes i la
capacitat d’estalvi de les instal·lacions.
Les dues tecnologies es van poder veure en
funcionament en casos reals a la visita que es va realitzar
el dissabte, 28 d’octubre, a dos habitatges unifamiliars
situats a la comarca de la Garrotxa.
ARQCATMÓN. ARQUITECTURA CATALANA
AL MÓN
El divendres 3 de novembre, a la Delegació de la
Garrotxa-Ripollès, tingué lloc la inauguració de
l’exposició ArqCatMón, Arquitectura Catalana al Món, que
presenta una selecció de projectes realitzats pels
arquitectes catalans a l’estranger.
La mostra està integrada per fotografies, dibuixos o
plànols d’alguns projectes escollits entre els 504 que
formen part de la darrera edició de l’ArqCatMón, un
projecte desenvolupat pel Departament de Relacions
Internacionals del COAC, iniciat l’any 1997, i destinat a
81

82
difondre la tasca
dels arquitectes
catalans a
l’estranger a
través de la
recopilació de les
seves obres i
projectes.
L’exposició
està dividida en
cinc àmbits,
corresponents
als cinc
continents del
planeta, per tal
de localitzar
cadascun dels projectes d’arquitectura. Entre les obres
exposades s’hi troben des d’actuacions molt concretes
(rehabilitacions d’habitatges, projectes d’interiorisme...)
fins a actuacions de gran envergadura (projectes de
reordenació territorial, urbanístics, etc).
L’exposició ArqCatMón es va exhibir per primera
vegada a Istanbul –juliol de 2005– amb ocasió del
Congrés Internacional de la Unió Internacional
d’Arquitectes, i a Lituània. Una versió reduïda s’ha pogut
veure també al Japó (Exposició Universal a Aichi), Cuba i
a la Xina (Hangzhou).
La presentació de l’exposició va anar a càrrec de Rafael
Balanzó Joue, arquitecte, membre de l’equip de Relacions
Internacionals del COAC.
DEMARCACIÓ DE LLEIDA
JORNADES TÈCNIQUES A LA DEMARCACIÓ
DE LLEIDA
Els passats 15, 22 i 27 de setembre i 6 d’octubre de 2006
es van dur a terme a la Demarcació de Lleida unes
jornades tècniques sota el títol Disseny d’estructures
metàl·liques, dirigides per Robert Brufau i Niubó, doctor
arquitecte, i Ignacio Costales Calvo, arquitecte.
Juntament amb les jornades de normativa sobre el
CTE, el passat 7 de novembre es va celebrar un altre curs
sobre estructures: Pilons i Micropilons, en aquest cas dirigit
i desenvolupat per Josep Ignasi de Llorens i Duran, sobre
aquest sistema de fonamentació profund.
Els propers cursos de formació de la Demarcació
abordaran els següents temes:
Desembre/Gener 2007
Tancaments i Revestiments Exteriors: nous processos
d’industrialització al servei de l’arquitectura.
Criteris bàsics d’instal·lacions en edificis d’habitatges.
La metaBase: sistema d’informació, base de dades ITeC.
Delegació del PIRINEU
ARQUITECTURA I URBANISME
El dia 17 de novembre varem inaugurar l’exposició de
fotografies Arquitectura i Urbanisme realitzades pels
alumnes del batxillerat artístic de l’IES Joan Brudieu de la
Seu d’Urgell, presentades amb motiu del Concurs
convocat per al Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt
Urgell i la Delegació del Pirineu del COAC, amb la
col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i
l’Ajuntament de la ciutat.
En el mateix acte es va fer entrega dels tres premis i
tres accèssits als següents guanyadors:
AUTOR TITOL
Francisco Jose Pardo Martín Balconasas, 1er premi
Iria Pérez Anrtigues Cantonada, 2on premi
Iris Bautista Coiffeur, 3er premi
Gerard Bertran Burgueño Blau, accèssit
Iris Bautista Petxines, accèssit
Tania Isabel Pinto Ribeiro Reix, accèssit
L’esdeveniment fou presidit per l’alcalde Jordi Ausàs,
amb l’assistència de la directora del Centre de Recursos
Pedagògics, Elvira Gené, el delegat del Pirineu, Ricard
Lobo, els professors de Dibuix de l’Institut i una gran
representació dels alumnes, pares i ciutadans.

84
JORNADA «DISSENY DE FAÇANES
LLEUGERES»
Conjuntament amb l’empresa TECHNAL, la Delegació del
Pirineu va organitzar el passat dia 15 de novembre una
jornada tècnica sobre disseny de façanes lleugeres on
destacaren els conceptes arquitectònics de la finestra, les
grans obertures, murs cortines, façanes panell així com els
requeriments exigits, sistemes de funcionament,
processos constructius i tipologies. A la segona part es
tractaren la façana perfectible, les textures i els colors de
l’alumini. La jornada, que va comptar amb una gran
assistència, va concloure amb un col·loqui.
Desembre/Gener 2007
DEMARCACIÓ TARRAGONA
XERRADA DE CARME PINÓS
El 14 de setembre l’arquitecta Carme Pinós presentà a la seu
de Reus la seva obra més recent. En destacà l’edifici
d’oficines CIBE a Guadalajara (Mèxic), un centre
d’ensenyament infantil i de primària a Castelldefels i
diferents concursos. El projecte de la Torre Cube neix de la
voluntat de crear oficines ventilades i il·luminades amb llum
natural, que es desenvolupen a partir de tres nuclis de
formigó que contenen totes les instal·lacions i circulacions
verticals. Els nuclis són l’única estructura de l’edifici des d’on
surten, en voladís, les bigues principals en les quals es
recolzen les lloses posttesades dels pisos. Una torre que té 70
metres d’alçada en una zona de molt alta intensitat sísmica.

86
ÍNDEX D’ARTICLES 2006
ARTICLES EDITORIALS I
COL·LEGIALS
• Escola Sert. Curs Indústria i
Arquitectura. Podrem construir
tantes escoles?; Josep Manuel
Oliva; febrer.
• Escola Sert. Curs Indústria i
Arquitectura. CEIP Martí i Pol a
Sant Feliu de Llobregat; David
Urgell; febrer.
• Escola Sert. Des de la complicitat
industrial-arquitecte;
F. Pich-Aguilera, T. Batlle; març.
• Escola Sert. Habitatges per a
joves a Cornellà de Llobregat;
Josep A. De Alonso; abril
• Editorial; Jesús Alonso; abril.
• Especial COAC a la Xina. El
COAC inaugura a la Xina la seva
primera seu a l’estranger; abril.
• ArqCatMón exposa el treball dels
arquitectes catalans a l’estranger;
abril.
• Editorial; Jesús Alonso; maig.
• En Dols. In memoriam; Joan
Antoni Páez; maig.
• Recordant Narcís de Prat i Batlle;
Lluís Gelpí; maig.
• Eleccions COAC; juny.
• Escola Sert. Curs Indústria i
Arquitectura. Centre d’Educació
primària Can Roca a Terrassa;
R. Alaminos, G. Vidal,
C. Hidalgo; juny.
• Editorial; Jordi Ludevid; juliol.
• Festa Patronal
• Nit de reconeixements, records
i música al Tívoli; Juan Carlos
González; juliol.
• Festes patronals, Barcelona,
Girona, Lleida i Tarragona;
J. Coca, V. Masip,
D. Pampols; juliol.
• Els primers 75 anys del COAC;
Carolina B. García; juliol.
• El Romànic segons Domènech i
Montaner; E. Granell, A. Ramon,
juliol.
• Elsa López, in memòriam; M.
Cevedio, Perejordi; juliol.
• Escola Sert. Curs Indústria i
arquitectura. CEIP Matagalls a
Santa Maria de Palautordera;
P. López, P. Dedrero,
J. Rodríguez-Roda; juliol.
• Editorial. Un intens programa de
treball; Jordi Ludevid; setembre.
• Escola Sert. CEIP Garigot a
Castelldefels; J. Nogué,
J.M. Onzain, J. Roig; setembre.
• Editorial. Austeritat i contenció
per a una nova etapa;
Jordi Ludevid; octubre.
• Per una nova cultura del territori.
Anotacions a un manifest;
Josep M. Vilanova; octubre.
• Escola Sert: Obertura del curs de
coordinació de projectes i
equips; Juan Carlos González;
octubre.
• In memòriam: Agustí Borrell i
Calonge; P. Serra, X. Subias,
J. Duró, F. Labastida,
Joan B. Mur, J. Alonso; octubre.
• Editorial. Noves polítiques COAC
per donar valor a la nostra feina;
Jordi Ludevid; novembre.
• Un curs per a la tècnica;
M. Parés, J. C. González;
novembre.
• Escola Sert. Habitatges a
Diagonal Parc Central-UA8;
I. Martínez, E. Soler, S. Blanch;
novembre.
ACOTACIONS
• De la cultura del proyecto a la
cultura del trabajo;
José M. Torres Nadal, febrer.
• Moisés Gallego des de quatre
punts de vista; Oriol Bohigas;
abril.
Desembre/Gener 2007
ÀGORA EMPRESARIAL
• La prestación de servicios en los
despachos de profesionales:
tiempos de cambios;
Salvador del Rey; octubre.
• Un estudi per identificar noves
estratègies per als despatxos
d’arquitectura; novembre.
AGRUPACIONS
• Un plan concreto de fragmentos
de ciudad: el POUM de Terrassa;
Carmen Mendoza; gener.
• El canvi climàtic i les seves
implicacions sobre mobilitat i
edificació; Bettina Schaefer;
gener.
• Terapias de grupo para jóvenes
arquitectos; Junta AJAC; gener.
• AuS. Vers un nou equilibri
natural; Teresa Batlle; març.
• AADIPA. Visita al Palau del
Lloctinent; setembre.
• AAUC i AADIPA. Can Ricart es
debat al COAC; Joaquim Coca;
setembre.
CODI TÈCNIC.
ACCIONS COAC
• Codi Tècnic: Pla d’Accions del
COAC; setembre.
• L’Aplicació deL Codi Tècnic de
l’Edificació: dret transitori:
Pere-Joan Torrent; octubre.
• El Codi Tècnic i la concessió de
llicències; Josep Maria Dedéu;
novembre.
CONFERÈNCIES I CICLES
• Cicle Set d’Arquitectura. El
viatge de l’arquitectura.
Enric Sòria; J.C. González, febrer.
• Cicle Set d’Arquitectura. De 90 a
45... i menys!. Arcadi Pla, febrer.
• Cicle Set d’Arquitectura.
Lluís Nadal. Coherència,
solucions i sentit comú;
Joaquim Coca; març.
• Cicle Set d’Arquitectura.
Miquel Espinet i Antoni Ubach.
Entusiasme, equip i amistat;
Joaquim Coca; març.
• Cicle Set d’Arquitectura.
Pere Riera (RGA). Reflexions
sobre el borrós amb projectes
nítids; Carmen Mendoza; març.
• Cicle Set d’Arquitectura.
Roser Amadó. Sobre el triangle
arquitectònic;
Juan Carlos González; abril.
• Cicle Set d’Arquitectura.
Ramon M. Puig. Per amor a la
terra i a l’art; Joaquim Coca;
abril.
• Conferència del President
Maragall al COAC;
Juan Carlos González; setembre.
20
CURSOS, FÒRUMS I
JORNADES
• XVIII Curset de Patrimoni.
Els arquitectes porten el teatre a
casa; J. Coca; J.C. González;
febrer.
• Jornada sobre els Plans Directors
urbanístics de Catalunya. Plans
de caràcter innovador;
Carmen Mendoza; juny.
• I Fòrum d’Urbanisme
Comercial. Botigues per crear
trama urbana; Juan Carlos
González; setembre
• XXIX Curset de l’AADIPA.
Patrimoni partit, patrimoni
compartit; A. Vilanova,
B. Onecha, A. Dotor, O. Cusidó;
octubre.
• XXIX Curset de l’AADIPA.
Patrimoni partit, patrimoni
compartit; novembre.

DEMARCACIÓ
DE BARCELONA
• DVD de bones pràctiques
d’arquitectura i urbanisme 2005;
abril.
• Els certàmens 2003-2005 de la
demarcació de Barcelona en un
CD; juny.
• Per facilitar l’aplicació de la nova
normativa; octubre.
DEMARCACIÓ
DE GIRONA
• Exposició Llampades i bellumes;
Vanessa Masip; gener.
• Inventaris d’Arquitectura;
Vanessa Masip; gener.
• Viatge a Chicago i Nova York;
Toni López, febrer.
• Exposició: Concursos de la
Universitat de Girona;
Vanessa Masip, febrer.
• Exposició dels IX Premis
d’arquitectura de les comarques
de Girona; març.
• Exposició l’art romànic de Jean
Dieuzaide; Vanessa Masip; març.
• Any Masó, cent anys
d’arquitecte; Comissió Any
Masó, N.J. Aragó; abril.
• Presentació dels Plans del Sector
Pla de Baix Domeny i de les
Hortes de Santa Eugènia;
Vanessa Masip; abril.
• El teatre Archipel de Perpinyà;
Vanessa Masip; abril.
• La Llei d’Urbanisme; maig.
• La casa natal de Rafael Masó,
patrimoni dels gironins; juny.
• Amb vistes al mar;
Vanessa Masip; juny.
• La delegació de La Garrotxa-
Ripollès tanca el segon cicle
Rondant l’Arquitectura; juliol.
• Jornada II Carta de Tossa; juliol.
• Inauguració del nou edifici de la
seu de l’Alt Empordà;
Vanessa Masip; juliol.
• Exposició i conferència d’Arne
Jacobsen; Laura Giró; setembre.
• Curs de fotografia;
Josep M. Casellas; setembre.
• Restauració i ampliació de la
Farinera Teixidor de Girona
1993-2000; Arcadi Pla;
setembre.
• LAV01: laboratori d’arquitectures
vives; octubre.
• Tret de sortida de l’any Masó.
Cent anys d’arquitecte; octubre.
• Girona es bolca en Rafael Masó;
Vanessa Masip; novembre.
• Jornada del Codi Tècnic de
l’Edificació a Girona; novembre.
• Passatges de Sarajevo;
Josep Riera; novembre.
006
DEMARCACIÓ DE L’EBRE
• Xerrades d’arquitectura a l’Ebre:
ASSUT-2005, Toni López, gener.
• Cloenda del curs d’estiu sobre
paisatges culturals; febrer.
• J.M. Franquet: llibre i exposició;
febrer.
• Taller dels sistemes de l’aigua;
març.
Desembre/Gener 2007
• Xerrada pràctica de visat
telemàtic; abril.
• L’exposició amb vistes al mar
arriba a Tortosa; abril.
• Els centres històrics a debat.
L’experiència dels centres
històrics de les capitals catalanes;
maig.
• El Pla Director de les Terres de
l’Ebre; juny.
• Els centres històrics a debat;
juny.
• Un edifici, un arbre: Carme Pinos
a l’Ebre; Toni López; juliol.
• Víctor Beltrí torna a Tortosa;
Toni López; juliol.
• Al país de Federer; Toni López;
setembre.
• Drecret d’ecoeficiència;
setembre.
• Al país de Federer; octubre.
• Jornada sobre el paisatge a les
Terres de l’Ebre; Toni López;
novembre.
• Festa patronal; Georgina Bosch;
novembre.
DEMARCACIÓ
DE LLEIDA
• El Club d’Arquitectes visita dues
fàbriques tèxtils al Segrià, gener.
• Tres + 1, una conferència
d’Eduardo de Miguel, gener.
• Descobrir Lleida, passejant per
l’arquitectura del segle XX,
febrer
• Cucalòcum: el joc de
l’arquitectura. Construïm la
ciutat. Noemí Bañeres i
Mònica Barea; febrer.
• Le Corbusier et le livre; març.
• Viatge a Pamplona; març.
• L’arquitectura moderna a
l’Amèrica Llatina; Gerard
Martínez i Rosa Lladós; abril.
• Animació i arquitectes; abril.
• Jornades tècniques a la
demarcació de Lleida; maig.
• Futur d’un turó. Gardeny; juny.
• Albert Coma Estadella. No
Canyeret; Josep Miquel García;
juny.
• Viatge a Holanda; juliol.
• Conferència de Joao Álvaro
Rocha; octubre.
• Sex appeal tour 2: Ken
contraataca; Labox Arquitectura;
novembre.
• Acció-exposició dels tallers: vers
un nou equilibri natural...”;
novembre.
DEMARCACIÓ
DE TARRAGONA
• Parc infantil de Nadal; gener.
• Les mines de Riudoms: la gestió
de l’aigua com a generadora de
paisatge; febrer.
• Viatge a Sicília; Jordi Guerrero;
febrer.
• Amb vistes al mar de Tarragona;
març.
• Visites tècniques a intervencions
en el patrimoni arquitectònic.
AADIPA; març.
• Exposició: IV premi AJAC Joves
87

88
Índex d’articles 2006
Arquitectes; Jordi Guerrero; abril.
• Richard Murphy Architects,
building from the ruins;
Jordi Sanahuja; abril.
• Presentació foto Tarragona.
Primavera 2006; maig.
• Cicle Punts Cardinals; juny.
• La nova seu a Reus; juliol.
• Vers un nou equilibri natural;
setembre.
• La Universitat Laboral de
Tarragona, 1956-2006, 50 anys
de modernitat; octubre.
• Presentació del llibre: Gobierno
civil de Tarragona, 1957-1964.
Alejandro de la Sota de Juan
Antonio Cortés; novembre.
• Concurs EAR; novembre.
DIVERSOS
• Suport a l’exercici professional a
l’estranger; M. Batalla,
D. Sánchez, M.J. Gonzálvez,
N. Ferrer; març.
• Especial tancaments: acotacions i
visites d’obres.
• Componentes y semiproductos:
dos caminos hacia la
industrializació de la
construcción; Cristina Pardal;
març.
• Torre AGBAR a Barcelona; març.
• Torre Gas Natural a Barcelona;
març.
• Hotel Hesperia Tower a
l’Hospitalet de Llobregat; març.
• Primer Congrés de Consultors
d’Estructures. Crònica d’un
esdeveniment; ACE; maig.
• Especial sostenibilitat.
• Apunts sobre el viatge de
l’agrupació AuS a Freiburg,
Alemanya; Horacio Espeche;
maig.
• Habitatge unifamiliar bioclimàtic
a vacarisses; F. Frutos,
J.M. Sanmartín; maig
• Edifici d’oficines al 22@
Barcelona; F. Pich-Aguilera,
T. Batlle; maig.
• Diada de Sant Jordi
• Llibres, autors, preferències,
presentacions i marató de
lectura; Joaquim Coca; maig.
• Especial sostenibilitat
• Workshop Fundació Terrirori i
Paisatge; Taller Barcelona: l’aire;
D. Calatayud, C. Claret; juny.
• Allotjament comunitari de
treballadors a Bell-Lloc;
Josep Maria Puigdemasa; juny.
• Allotjament comunitari de
treballadors a Alcoletge;
Josep Maria Puigdemasa; juny.
• Directori d’empreses a la web;
setembre.
• Una normativa renovada:
El reglament de la Llei
d’Urbanisme de Catalunya;
Carmen Mendoza; octubre.
• Especial Rehabilitació:
• Arqueologia vertical;
David Lladó; octubre.
• Complex esportiu al Raval;
P. Buil, J. Fornells; octubre.
• Habilitació de l’edifici de
l’Escorxador com a centre de
documentació i recursos del parc
tecnològic i universitari de
Manresa; J. Fargas, J. Grané,
M. Romero; octubre.
• Rehabilitació de l’edifici de la
Casa Cambó a Barcelona;
Oriol Tintoré; octubre.
ESPAI PICASSO
• Les marques sobre la ciutat,
gener.
• La fotografia guanya terreny al
COAC; Joaquim Coca; febrer.
• Biografies de pràctica
professional a l’estranger; març.
Desembre/Gener 2007
• M’hi ficaria...; abril.
• Pavelló d’Espanya a l’Expo
Zaragoza 2008; juny.
• Escala B; juny.
• Dansa i Arquitectura;
Joaquim Coca; juliol.
• La Rosa i el Compàs;
Juan Carlos González; juliol.
• Una reflexió viscuda sobre
l’espai; Joaquim Coca; setembre.
• Innovació als 30. Acosta-t’hi;
setembre.
• Tretze PFC DE L’ESARQ;
Joaquim Coca; octubre.
• Somnis d’Aigua; Juan Carlos
González; octubre.
• Projectes joves per al
comerç/fabricant imatges;
Joaquim Coca; novembre.
ESPAIS PER A TOTHOM
• El tanatori de les Corts;
Francesc Fonollà; gener.
• Els jardins del Palau Robert;
Francesc Fonollà; setembre.
• El museu de les aigües;
Francesc Fonollà; octubre.
EXPOSICIONS
• Amb vistes al mar. Pla director
urbanístic del sistema litoral;
gener.
• Mirades foranes, lectures
ibèriques; Juan Carlos González;
març.
• Domènech i Montaner i el
descobriment del romànic; maig.
• G.A.T.C.P.A.C. 1928-1939. Una
nova arquitectura per a una
nova ciutat; Laura Bayo; maig.
• Exposició ArqCatMón.
L’arquitectura catalana al món;
Joaquim Coca; juny.
• Exposició G.A.T.C.P.A.C.:
• Memòria d’un esclat i una
frustració; Joaquim Coca; juny.
• Impuls, passió i compromís amb
la modernitat; A. Pizza,
J.M. Rovira; juny.
• Vers un equilibri natural.
Una exposició-acció; Juan Carlos
González; juny.
• ¡HOGAR!, o viure en el país dels
somnis rosa; Juan Carlos
González; juliol.
• L’Obrador de Gaudí;
Joaquim Coca; octubre.
• Tèxtil i arquitectura;
Joaquim Coca; novembre.
INTERIORS
• De visiones arquitectónicas y
todo lo demás; Alberto Estévez;
gener.
• L’escala del silenci. Conversa
amb Carles Martí Arís;
Rafael Diez; febrer.
• De Aplus Arquitectes Associats
(a+aa) y todo lo demás;
Alberto T. Estévez; març.
• L’escala vertical. TAC Arquitectes.
Conversa amb Eduardo Gascón;
Rafael Diez; abril.
• De Barcelona Arquitectes
Associats y todo lo demás;
Alberto T. Estévez, juny.
• L’Escala a concurs. Conversa
amb Luis Alegre i Lluís Lloveras;
Rafael Diez; novembre.
20
INSTITUT D’OPINIÓ
• Els barris des de la perspectiva
de la dona; Joaquim Coca; abril.
• Primer Fòrum d’Urbanisme
Comercial. Comerç i Ciutat.
Trama Humana i trama urbana;
Juan Carlos González; maig.
PREMIS I CONCURSOS
• Premis d’Arquitectura de les
comarques de Girona 2005;
gener.

• Premis III Biennal d’Arquitectura
del Vallès i festa 2005; gener.
• Premis Bonaplata 2005;
J. Benedito, M. De Pablo,
J. Artigues, A. Vilanova; febrer.
• IV Biennal Europea de Paisatge i
Premi Rosa Barba. A punt la
nova trobada del paisatgisme
continental, febrer.
• IV Biennal Europea de Paisatge.
Paisatge renovat, eclèctic i
regenerador; Juan Carlos
González; maig
• IV Biennal Europea de Paisatge.
L’exposició de la Biennal;
Josep Torrents; maig.
• Premi Dècada
• Glenn Murcutt, sentit el lloc;
Carmen Mendoza; juliol.
• Traços de Murcutt;
Carmen Mendoza; juliol.
• Exposició de l’obra de Glenn
Murcutt; Joana Roca; juliol.
• Casa Triginer; Carlos Ferrater;
juliol.
• Premis FAD. Els 30 finalistes dels
FAD 2006; setembre
• Premis de Recerca de Batxillerat;
setembre
• Concurs de botigues per a joves
arquitectes; octubre.
• IV BACC. L’arquitectura més
destacada de les comarques
centrals; novembre.
• Els FAD 2006, uns premis
renovats; novembre
PRESENTACIONS
DE LLIBRES
• La Fundación de Georgetown,
Menorca. 1771, de Joan Enric
Vilardell; Joaquim Coca; gener.
• Història del Llop d’Inès Vidal;
Carmen Mendoza; gener.
• La cimbra y el arco, de Carles
Martí; Juan Carlos González;
febrer.
• Moisés Gallego; Joaquim Coca;
febrer.
• Així és l’arquitectura a
Catalunya, de Jànice Moret i
Meritxell Duran; Joaquim Coca;
març.
• Libro de obra, Handel
Guayasamín; Joaquim Coca;
abril.
• La valoración inmobiliaria. Teoría
y práctica, de Pere González
Nebreda; Joaquim Coca; juny.
• Barcelona íntima. Vivencias en la
ciudad, de Jordi Querol;
Joaquim Coca; juny.
• Cinc llibres sobre el patrimoni;
Joaquim Coca; juny.
• J.F. Barba Corsini; Joaquim Coca;
juliol.
• Historia del diseño, de Renato de
Fusco; juliol.
• 25 casas de Galícia de
Toni García; Juan Carlos
González; juliol.
• Cat. Concurs d’Assistència
Tècnica; Joaquim Coca;
juliol.
• El cielo está enladrillado;
Juan Carlos González; juliol.
• Dos llibres d’Alonso i Balaguer;
Joaquim Coca; juliol.
• Transformacions urbanitzadores
19877-2000; J.C. González
• Guia de la Barcelona accessible;
Juan Carlos González; octubre.
TAULA DE DEBATS
• Plans, projectes o pla-projecte?;
Joaquim Coca; gener.
• L’habitatge habitable;
Joaquim Coca; juliol.
• El grup R: 55 anys després;
Joaquim Coca; octubre.
006
Desembre/Gener 2007
VISITES D’OBRES
• Comissaria dels mossos
d’esquadra al barri de Gràcia;
H. Costas, M. Gómez, J. Blanco;
C. Durán, J.M. Estapé; gener.
• Comisaría dels mossos
d’esquadra a Sants-Montjuïc;
Ramon Sanabria + Taller Tres
Arquitectes; gener.
• Ampliació de la Facultat
d’Econòmiques de la UAB;
S. Álvarez, A. Vitaller; gener.
• Biblioteca Torrandell a Vilanova i
la Geltrú; J. Benito, S. Orteu,
G. Piferrer; febrer.
• Centre Cívic a la masia de Can
Borrell de Mollet; M. Soler,
M. Lloveras, febrer.
• Edifici d’habitatges a Sant Vicenç
de Torelló; Jordi Badia (BAAS);
abril.
• 11 habitatges a Torrelles de
Llobregat; Josep Oliva; abril.
• Bloc d’habitatges per a joves a
La Segarra; C. Vinardell,
L. Alegre, L.M. Lloveras; juny.
• Edifici d’habitatges de protecció
oficial al carrer Ermengarda,
Barcelona; D. Baena, T. Casamor;
juny.
• Comissaria dels Mossos
d’Esquadra a Les Corts;
J. Benedito, A. Mateos; juliol.
• Edifici d’informació a l’estudiant
de Girona; I. Montero, X. Gràcia;
juliol.
• Casa de la Vila a Sant Feliu de
Codines; L. Dilmé, X. Fabré;
juliol.
• Edifici d’habitatges entre
mitgeres a Sabadell; J. Riu,
F. De Paz; setembre.
• Habitatge unifamiliar a Arenys de
Munt; J.J. Melción, A. Zulueta;
setembre.
• Rehabilitació de l’antiga duana
d’Orduña; J. Ballestero,
F. Cantarell; setembre.
• Escola Colònia Güell a Santa
Coloma de Cervelló; D. Baena,
A. Casamor, J.M. Quera;
novembre.
• Vestidors d’un centre educatiu a
Sant Cugat del Vallès;
Xavier Alba; novembre.
• Urbanització de l’entorn de
Sedunión a Mollet del Vallès;
Departament d’Obres, Serveis i
Transports de l’Ajuntament de
Mollet del Vallès; novembre.
89