Tomàquets de penjar - Les refardes

les refardes
varietats locals d'horta
2013

Tradicionalment estava claríssim que les granes, llavors o pipes podien
servir com a aliment i també podien plantar-se, assegurant l’economia
del pagès i l’alimentació de la comunitat. Avui dia aquesta realitat s’ha
distorsionat i els grans destinats a l’alimentació tenen poc a veure amb
les llavors.
L’expansió i la concentració de la cadena agroindustrial (proveïdors de llavors i
insums agrícoles, elaboradors i distribuïdors) dins de grans mercats ha afavorit
economies d’escala d’alguns dels cultius més importants, que porten a la
producció de productes uniformes al menor preu possible. Aconseguir que tots els
pagesos plantin les mateixes llavors i varietats és la millor manera d’obtenir un
producte estandarditzat. I pels agricultors, produir més amb el mateix volum de
treball és la forma de reduir els preus. No obstant, per aconseguir-ho cal una
homogeneïtzació de les terres aportant plaguicides, fertilitzants i/o irrigació ja
que les condicions agroecològiques i climàtiques són diferents a cada zona.
Així doncs, els pagesos s’han tornat dependents del model agrícola industrial i
mentre els costos de producció van disminuint, els costos reals s’expressen en
contaminació dels nostres sòls, aigua i aire, l’escalfament global, l’atur i la
pèrdua de petits agricultors.
www.redsemillas.info
Formem part de la “Red de Semillas”
i ens preocupa que ja no són ni els
agricultors ni els governs qui estan
prenent les decisions fonamentals de
què i com sembrar o de com i a qui
vendre. Són les corporacions que
dominen el sistema agroalimentari
global i els que prenen les decisions
de com conservar el sòl, l’aigua i els
recursos naturals. Davant aquesta
situació no hi ha negociació possible.
Cal idear noves i nombroses formes
de defensa i resistència per tal que
puguem decidir què i com volem
menjar, i què i com volem cultivar.

Index
Les nostres llavors Els nostres consells
9 Arrels i bulbs
11 Cultius de tardor i hivern
13 Enciams
16 Llegums
19 Cucurbitàcies
23 Extensius
24 Tomàquets plens
27 Tomàquets petits
28 Tomàquets buits
29 Tomàquets de colors
29 Tomàquets de penjar
31 Pebrots dolços
32 Pebrots picants
33 Albergínies
34 Flors, fruitetes i condiments
39 Adobs en verd
43 Llista de preus
1 Red de semillas
3 Xarxa catalana de Graners
4 Les llavors que oferim
5 On i qui les produeix
7 Com sembrar les nostres llavors
10 Com fer llavor de remolatxa
18 El gorgoll
20 Com fer llavor de cogombre
21 Cultiu de carbasses
26 El virus del mosaic
27 Com netejar llavor de tomàquet
31 Recomanacions tomàquets de penjar
33 Com fer llavor de pebrot
41 Com i on guardar les llavors
42 Com i on aconseguir les llavors
47 Croqueurs de carrottes
48 Consells generals.

xarxa catalana de graners
Arreu de Catalunya persones, mogudes per la inquietud de recuperar i preservar
llavors de varietats locals i els coneixements lligats a elles, anàvem agrupant-nos
per zones i afinitats, creant Bancs de Llavors Autogestionats. Des del 2004 varem
començar a coordinar-nos com a Xarxa.
Existeixen xarxes per les diferents comunitats autònomes, i totes ens coordinem
per la Red de Semillas. El fet de coordinar-nos com a Xarxes, no uniformitza la
manera de funcionar de cada un dels Bancs i ens permet compartir informació,
ajudar-nos i tenir més força al estar units.
QUÈ FEM: Coordinar els diferents graners de la xarxa i donar suport a la
creació de nous. Intercanviar i autoabastir-nos de llavors i coneixements. Difondre
la importància de les varietats locals. Recolzar i coordinar-se per la recerca de
varietats tradicionals i la cultura associada, i altres projectes afins.
COM FUNCIONEM: Cada grup té el seu propi espai físic on guardar les
llavors recollides per la zona i s’encarrega de la multiplicació, preservació i
intercanvi. Practiquem el cultiu ecològic en qualsevol de les seves variants i no és
necessari disposar de certificat oficial. Participar de les assembles i coordinar-se
amb la xarxa.
CONTACTES:
Alta Ribagorça:
Banc de llavors Pirineu de Lleida: agropauenaccion@yahoo.es;
Pallars: Planter de Gerri: plantergerri@gmail.com;
La Noguera: Cultures trobades: www.culturestrobades.cat;
Vallès Occidental: www.canpiella.cat;
Vallès Oriental: Associació Agroecològica de Gallecs info@aegallecs.cat
Llavors Orientals: llavorsorientals@gmail.com;
Barcelonès: Banc de Llavors de Collserola: masiacalmando@gmail.com;
Alt Penedès: “La Caseta llavors ecològiques”: henk.fonville@hotmail.es;
Bages: www.esporus.org, www.lesrefardes.com;
Empordà: Cereals Panificables: hojadesal@yahoo.com,
fruiters: www.arboreco.net;
La Selva: www.vergeldelashadas.com;
Garrotxa: ecollavors@gmail.com, triticatum@gmail.com,
fruiters:: www.guillemarribas.net;
Tarragona: Almaixera: almaixera@mundoalternativo.org

Les llavors que oferim ...
Han estat cedides per agricultors que les han guardat, seleccionat durant
generacions, junt amb una valuosa informació agronòmica i cultural.
Posteriorment les estudiem i cultivem a la finca perseguint l’objectiu d’escampar
al màxim aquesta biodiversitat agronòmica i cultural.
S’ha treballat per sensibilitzar als consumidors, restauradors i
pagesos de l’existència d’aquestes varietats i la importància de conservar-les i
mantenir-les als horts i als plats. Periòdicament s’organitzen jornades de
divulgació i selecció participativa, tallers de com guardar, seleccionar i conservar
llavors d’hortícoles, tastos populars. Es reben visites d’escoles de primària,
universitats, associacions de productors, tècnics, etc..
Tots els lots es sotmeten a controls de germinació, seguint els protocols
oficials (ISTA) periòdicament cada 4 mesos, pel que assegurem la seva viabilitat
per aquesta temporada
Als sobrets no indiquem la data límit d’us, ja que per les llavors aquesta data no té
gaire sentit. I tampoc hi ha obligació legal de fer-ho. La durada de la vida de les
llavors varia molt segons les espècies, les condicions de maneig, meteorològiques i
planetàries! I sobretot varia segons les condicions d’emmagatzematge a casa
vostra. Per això ens sembla que la única indicació vàlida que podem donar és la
data de la recol.lecció.
Quan les llavors es guarden en bones condicions el temps de germinació per afegir
a la collita de l’any especificat en el paquet és aproximadament:
d'1 a 2 anys per la xirivia
Recordeu que de totes
aquestes varietats us
podeu guardar la
llavor i anar
construint el vostre
propi graner.
2 anys per les mongetes, ceba, porro, salsifí i moltes flors
3 anys (a vegades 4): alberginia, col, julivert, carbassa, carbassó,
cogombre, meló, tomàquet, blat de moro, enciam, rave, nap i gira-sol

On i qui les produeix
Les Refardes (RE), Mura (Bages), finca, de 7
hectàrees, a 524 m d’alçada i dins el Parc de Sant
Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, condicions
òptimes per la multiplicació de material vegetal.
El sòl és franc-argilós, lleugerament bàsic. Clima
continental i humit, temperatures molt fredes a
l’hivern ja que és un fons de vall. L’aigua de reg
és de mina i d’un embassament de la mateixa
finca. Producció del 85% de llavors.
Inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) CT/1377/PE.
Es disposa del Títol de Proveïdor de Material Vegetal (RPMV nº ES 09/08-0435).
Per tercera temporada es compta amb la col·laboració d’altres finques, també
inscrites al CCPAE. Al final de la descripció de cada varietat trobareu la
informació sobre a quina finca s’ha multiplicat la llavor i l’any de collita.
Mas Serrarica (MS) La Guixa (Osona): Finca argilo-llimosa (17% argila i la
resta llims) situada a la plana de Vic, a 500 metres d’alçada, de sòls fondals i
clima continental amb estius moderats per la marinada. A l’hivern s’hi acumula
l’aire fred. L’aigua de reg és majoritàriament de pou, molt rica en calç i també
aigua recollida de la pluja.
Torre Dorda (TD) St. Andreu de Llavaneres i Mataró (Maresme): Finca
situada al costat del mar, pel que té una climatologia molt especial, doncs el mar
fa de regulador dels extrems de les temperatures. Es conreen 6 hectàrees, on
predomina el sòl sorrenc, típic de la comarca. La proximitat amb el mar fa que
l’aigua del pou sigui un xic salada, variable segons les pluges.
L’hort de Can Salvi (GA) Gallecs, (Vallès Oriental): Finca de sòl franc-
argilós, situada a Mollet del Vallès, a 96 m d’alçada. Clima continental d’estius
secs i calorosos i hiverns freds i humits. L’aigua de reg és de pou i de pluja.
Torre Benito (TB) Almenar, (Segrià): Finca familiar dedicada a la producció
d’hortalissa.

Cal Pauet (PA) L’Espunyola (Berguedà): Fa mes de nou generacions que hi
menen la terra. Cria de bestiar i producció de farratges i grana pel consum humà
i animal. Usen la biodinàmica com a mètode de treball, on s’estableix una relació
entre la terra i el cosmos.
La Datzira (DA) Castellcir (Moianès): Finca d’1,80 ha. d’horta de sòl franc-
arenós situada a 530 metres d’alçada, utilitzen aigua de manantial. Tenen clima
fred i humit a l’hivern amb estius calorosos. Compost extret del propi ramat de
cabres que té la finca.
Cal Valls (CV), Vilanova de Bellpuig (Pla D'urgell): Empresa dedicada des de
1978 a la producció d’hortalissa i elaboració de sucs i conserves vegetals i de
cultiu ecològic. Compten amb l’aval alemany d’agricultura biodinàmica.
Can Bosc del Baró (CB), Foixà (Baix Empordà): Finca situada on el riu Ter
desemboca a l'Empordà. De terreny molt prim, amb molta aigua d’excel·lent
qualitat al subsòl que s’extreu a través d’un pou. Clima temperat per l’influencia
del mar, beneït sovint per la tramuntana, però amb fortes glaçades al hivern pel
fet d’estar just en el canal d’influència del riu. Inscrita en el CCPAE des del
2003.
Mas Collbahi (MI), Mieres (Garrotxa): Finca franco-argilosa, vessant encarada
a sud-est, guardada de la tramuntana a 550 metres d’alçada, amb la vall de
Mieres a sota. Terreny enfeixat, clima mediterrani. Hiverns no tan freds com a la
vall. L’aigua de reg és majoritàriament de pou, té un punt de sofre i també de
recollida de pluja. Finca abandonada des de feia 60 anys, recuperada amb
coherència des de fa 6 anys, dedicada a l’agricultura ecològica.
Horta de Carme (CA), Camarles, (Baix Ebre): La finca es troba prop del mar i
del Delta de L´Ebre, terra de cascallar, regada de pou propi de 100 metres de
profunditat.

Com sembrar les nostres llavors
Sembra a tot vent "a voleo"
S’aconsella per la sembra d’adobs en verd. Consisteix en agafar un grapat de
llavors i tirar-les al camp procurant escampar-les el millor possible. Per
“principiants” aconsellem barrejar la llavor amb terra o sorra, d’aquesta manera
la sembra és més uniforme. O bé dividir el sac i el camp en 4 parts per exemple,
d’aquesta manera no us quedareu sense llavor al final de la sembra!
Sembra directa
Recomanable per cultius de llavor grossa, que tenen una naixença molt ràpida, o bé
perquè són molt sensibles al trasplant. Per exemple: mongeta, fava, estirabec,
moreus o pèsol, carbassa, carbassó, cogombre, síndria, meló, bleda, espinac, rave,
xirivia, pastanaga, julivert.
És molt important sembrar en saó i mantenir la humitat fins que la planta no fa uns
4 dits d’alçada. Es pot realitzar una “falsa sembra”, preparant la terra abans de
sembrar i regant-la (o amb pluja) per a que germini la llavor adventícia i les puguem
treure abans de sembrar.
Planter en arrel nua
Prepararem una almàixera: delimitem un tròs de
terra al lloc més solei i arrecerat de l’hort. Un cop
delimitat l’espai, hi passem rascle i traiem tots els
terrossos i pedres. Damunt, hi barrejarem terra
sorrenca i fem molt ben compostat i tamisat.
Marquem les línees per on sembrem amb un pal,
sembrem espaiat, tapem amb substrat i reguem.
Alhora de transplantar és millor fer-ho cap al
vespre i regar molt bé abans de treure el planter de
l’almàixera per minimitzar el trencament d’arrels.
Per exemple: tomàquet, pebrot, albergínia, col,
escarola, porro, ceba, etc. Caldrà estar molt pendent
del reg els primers 10 dies, fins que la planta torni
a arrelar. No ho aconsellem per cucurbitàcies ja que
són sensibles al trencament d’arrel pel trasplant.

Planter en alvèols individuals
Es pot fer en safates de porexpan, en alvèols fets amb
paper de diari, iogurts , etc. Barregem terra sorrenca,
fems ben compostats i tamissats, omplim alvèols i
sembrem les llavors, acabem d’omplir amb el substrat i
reguem. Si es fa amb safates cal recordar d’elevar les
safates de terra per evitar que les arrels surtin i es faci un
bon pa d’arrels. Comparat amb la sembra en arrel nua, cal
regar més sovint, i hi ha més risc de patir per falta
d’aigua, i nutrients.
Recomanem fer planter en arrel nua o bé en alvèols individuals per aquells
cultius que volem avançar, o tenen una naixença lenta, o bé que es realitzen en
una temporada que és difícil de mantenir en saó on finalment es cultivarà.
ALGUNS “TRUQUILLOS” GENERALS
És bo regar el planter en aigua tèbia, així s’accelera la seva naixença.
Per evitar problemes de fongs, s'aconsella regar-ho 1 i 2 cops per
setmana amb decocció de cua de cavall.
Si hem fet algun “mini” hivernacle per fer el planter, cal airejar bé
cada dia.
Per evitar que baixi molt la temperatura del planter a les últimes nits
fresques de primavera podem fer un “llit calent”, amb fem fresc i/o
herba recent segada.
En general, la profunditat recomanable per sembrar és 3 cops la mida
de la llavor.
Trobareu tota aquesta informació més
desenvolupada a la nostra web, a la secció de
comunicació, a l’apartat recursos

Arrels i bulbs
XIRIVIA, Pastinaca sativa
Origen: JMa Gamisans. La Guixa. Osona.
Es pot consumir crua o cuita. Molt resistent al fred.
Sembra: directa, en climes freds, entrant a la primavera per a
collir a la tardor. En climes mediterranis es pot sembrar a
finals d'estiu i collir per primavera.Germinació molt lenta (4/5
setmanes). Es poden aclarir fin a 10-15cm. Li calen terrenys
flonjos i sense adob fresc, com la pastanaga.
Lloc i any de collita: MS, 2012
Com fer llavor de remolatxa
RAVE NEGRE, Raphanus sativus
Origen: La Verde, Villamartín (Càdiz)
Si tenim un clima temperat podem mantenir la planta a l’hort
des que la sembrem a l’estiu fins que en recollim la llavor al cap
d’un any. Si estem en una zona freda, es recomana recollir les
arrels cap a finals de novembre, i guardar-les en sorra humida.
Cap al març les podem plantar a l’hort per fer-ne llavor. Es
recomana entuturar les plantes quan s'espiguen. Recordeu que
la bleda i la remolatxa són exactament la mateixa espècie (Beta
Vulgaris) i són al·lògames, per tant es poden creuar fàcilment!!
Varietat rústica, fa una fruit de pell negra i carn blanca. Té un
gust intens i molt aromàtic. Molt bo per menjar ratllat a
l’amanida Sembra: en climes mediterranis es pot sembrar a
finals d'estiu a febrer i collir a la primavera. Es poden aclarir
fins a 15-20 cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012
REMOLATXA XATA D'EGIPTE, Beta vulgaris L.
De cicle molt ràpid. Fa l’arrel rodona i plana, de pell molt fina i
carn violeta intens. Fulles estretes i vermell fosc.
Varietat que ja es mencionava el 1813 a Anglaterra, Moore et
Abercrombie a "Gardener's Calendar and General Directory"
menciona l'existència d'una remolatxa en forma de nap.
Sembra directa a uns 10 cm, preferentment de març a juliol.
Lloc i any de collita: RE, 2012

NAP NEGRE DE MUNTANYA, Brassica napus
Origen: Carme Plana. Can Rovira. Batet de la Serra.
Varietat de pell marró fosc i carn blanca. Llarg i prim, d'uns
20cm. Ben adaptat al clima fred i al secà. Més fi i saborós que
les altres varietats de naps.
Sembra: pels volts del 24 d'agost: "per St Bartomeu, pot ser tant
bó el teu com el meu". Es poden aclarir fins a 10-15cm. Es
cullen a la tardor.
Lloc i any de collita: RE, 2012
Origen: Call Valls, Vilanova de Bellpuig
Varietat tardana Creix millor en terres lleugeres. Bulbs de
mida mitja, d'un rosat lilós, de gust intens i d'exel.lent
conservació.
CEBA D'AMPOSTA, Allium cepa
Sembra: fer planter en lluna vella de novembre per a
transplantar al març. O bé sembra directa a finals de gener-
febrer, a uns 10 cm. Es cullen a l'estiu
Lloc i any de collita: CV, 2011
CEBA DE FIGUERES, Allium cepa
Origen: Pere Pareta, Verges.
Ceba de color rosat i de forma una mica aplanada. Molt
apreciada per la seva carn dolça i textura tova.
Sembra: fer planter entre desembre i gener per a transplantar
entre març i abril a uns 10cm.
Es cullen a l'estiu.
Lloc i any de collita: CB, 2011 i 2012
CEBA DE VILADASENS, Allium cepa
Origen: Pere Pareta, Verges.
Ceba tipus figueres, de carn rosadar rosat, ovoide, molt dolça.
Es diferencia per tenir una conservació exel.lent. En un estudi
fet per Miguel Carravedo (Banc de Gemoplasma de Saragossa
CITA) va ser la varietat més valorada per la seva capacitat de
conservació.
Lloc i any de collita: RE, 2012

Cultius de tardor i hivern
COL CALDERINA,
Brassica oleracea var. Acephala
Origen: Lluis Cerarol, Calders.
Varietat de fulles esparses, primes i ondulades, que van
creixent al llarg del tronc gruixut, acabat en un cabdell molt
petit.
Sembra: planter al juliol i es transplanta al cap de 6 setmanes,
a 1 metre de distància. S'aconsella collir quan li ha tocat el fred.
Lloc i any de recollida: RE 2011
Origen: Benet Escalè, Vic.
Varietat molt resistent al fred. Fa un cabdell petit, d'un pam de
diametre, molt apinyat. Fulla molt arrissada, amb molts nervis
repartits Aguanta molt bé el fred.
Sembra: fer el planter al juliol-agost. Tarda 4 o 5 dies a
germinar. S'aconsella plantar-les a uns 65cm.
Lloc i any de recollida: RE 2010
COL ESPIGALL,
Brassica oleracea Var. Acephala
Origen: Mas Pastoret, Torredembarra.
Quan la col comença a florir de gener a març collim espigalls
acompanyats de poques fulles grosses i retallades. D’octubre a
novembre es cullen els brotons que són brots de la col amb
molta fulla retallada. Sembra: al juliol i es trasplanta al cap
d’unes 6 setmanes, a 1m de distància. S’aconsella collir quan li
ha tocat el fred. Lloc i any de collita: TB 2011
Origen: Guillem Genestar, Alaior. Banc de llavors de Menorca.
Varietat molt primerenca. Fa un cabdell enorme, molt apinyat.
Fulla d’un color verd clar i força llisa. Té un gust molt suau i
textura deliciosa.
COL PELL DE GALÀPET,
Brassica oleracea Var. Capitata
COL PRIMERENCA,
Brassica oleracea Var. Capitata
Sembra: fer el planter al juliol/agost. Tarda de 4-6 dies a
germinar. S’aconsella plantar-les a uns 85 cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012

API del país, Apium graveolens
Penques llargues, carnoses i tendres. Planta originaria de la
zona mediterrània i utilitzada per egipcis, grecs i romans.
Germinació molt lenta, s’aconsella
Sembra: de setembre a febrer i transplantar de març a maig,
amb 3-4 fulles. Espaiat uns 35-40 cm. Es pot començar a
recollir al cap de 4 mesos, abans de les fortes glaçades. Si es
blanqueja té un gust més suau, un mes abans de recollir.
Lloc i any de collita: RE, 2012
ESPINAC GEGANT D'HIVERN, Spinacea Oleracea
Origen: Mas Serranica, Osona
Varietat rústica i molt gustosa. Tant pel consum en cru com pel
consum en cuit.
Sembra: directa, des de setembre fins a finals de febrer. Cal
aclarir de 10 a 15cm.
Lloc i any de collita: MS, 2011
PORRO DEL PAÍS, Allium porrum
Varietat rústega, amb gran resistència a l'espigat.
Sembra: fer el planter per al març per tal de plantar al maig, a
uns 10 -15cm. Es pot recollir a partir de setembre.
Lloc i data de collita: RE, 2012
BORRAINES, Borago officinalis
Es cultiva tant per usos culinaris, medicinals o ornamental.
Creix espontàniament i s’adapta a tot tipus de terrenys.
Suporta bé baixes temperatures i rebrota amb facilitat. Es
consumeixen les fulles i tiges crues o cuites.
Les flors s’usen per fer caramels, per donar gust a les begudes o
a l’amanida.
Sembra: directa de primavera a estiu a uns 30 cm
Lloc i any de collita: DA, 2012

RUCA, RUQUETA O RÚCULA, Eruca sativa
Origen: Artés (Bages).
Pel consum en fresc, a l’amanida o l’entrepà. Gust fort i un pèl
picant. Bona ressembra.
Sembra: directa, a finals d’estiu o tardor, a 20-30cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012; DA, 2012
ESCAROLA CABELL D'ÀNGEL, Cichorium endivia
Origen: Josep l'hortolà de Bellcaire d'Urgell, Noguera.
Varietat de fulla molt arrissada i cabdell d'un pam. Amargant i
ferma abans de l'hivern, dolça i tendra després de les glaçades.
Sembra: fer planter a partir del solstici d'estiu i transplantar
deixant 40cm enter plantes
Lloc i any de collita: RE, 2012
Enciams, Lactuca sativa L.
ENCIAM LLENGUA DE BOU, cua d'oreneta o espasa
Fulles molt fines i dentades, na fa cabdell i t'e un calibre mitjà.
Ràpid creixement, sensible a l'espigat.
Conservació curta i maneig delicat Sabor i textura exel.lent.
Sembra: fer planter a partir de la primavera i tardor, per a
transplantar a 30 cm.
Lloc i any de collita: RE, TD, MS, 2012
Origen: Pep Rosselló, Carcaixent
Tipus roma, fulles amb puntes morades. Resistent a l'espigat i
als freds de tardor. No cal lligar-lo. Molt saborós, fa peces de
mida mitjana.
Sembra: fer planter a la primavera i tardor, per a plansplantar
a 30cm.
ENCIAM MORELLA
Lloc i any de collita: RE 2011, 2012

ENCIAM DELS TRES ULLS
Origen: Rosa Vilaro, Agular de Segarra
Tipus roma, puja amb tres ulls o tres llucs. Fulla fina i
delicada, peces de mida mig-gran. Força resitent a l'espigat.
Sembra: fer planter a la primavera i tardor, per transplantar
deixant uns 40 cm entre plantes.
Lloc i any de recollida: RE 2010
ENCIAM MERAVELLA D'ESTIU, CONCA
Origen: Josep Pàmies, Balaguer.
Tipus batàvia, fulla cruixent amb vores fosques i cabdells
apinyats de mitjana dimensió. Molt resistent a l'espigat.
Sembra: es pot fer planter des de la primavera a la tardor, per a
transplantar a 30 cm.
Lloc i any de collita: RE 2012
Origen: Can Güell, Serinyà, Pla de l’Estany.
Tipus roma, fulles llargues, verd intens fa peces de mida mitja.
Té un gust excel.lent i una textura carnosa, el nervi principal
gairebé no s’aprecia. Sensible a l’espigat
Sembra: fer planter al gener, per trasplantar a mitjans de febrer
a 30cm.
ENCIAM ESCARXOFET
Origen: Joan Pinós, L'Espà
Varietat de tipus mantegós, tanca sense fer cabdell, de mida
mitjana. Fulla verd clar, fina i ondulada. Molt saborós.
Sembra: fer planter a la primavera i tardor, per transplantar a
30cm.
Lloc i any de recollida: RE 2008 i 2012
ENCIAM LLARG DE SERINYÀ
Lloc i any de collita: RE, 2012

Origen: Torre del Notari, Cardona.
Tipus cabdell, fulla cruixent i gruixuda, molt saborosa.
Es sembra a la tardor i té molt bona conservació després de la
collita.
Sembra: fer planter a la primavera i tardor, per trasplantar a
30cm.
ENCIAM ESCAROLER
Origen: Etern Verdaguer, Nova de Lloartet, Llinars del Vallès.
Tipus Batavia, peces de grans dimensions, fa cabdell amb fulles
solapades, dentades i cruixents. Molt resistent al fred i sensible
a l'espigat.
Sembra: fer planter per primavera o tardor, a una distància de
20 a 40cm
Lloc i any de collita: RE, 2012
ENCIAM MAIMÓ
Lloc i any de collita: RE, 2012
Varietats de llengua de bou, roma del prat, escarxofet i dels tres
ulls.
ENCIAM CARXOFET BLANC
Origen: àvia de Jordi Huget, Tarroja de Segarra.
Tipus batàvia, fa capdell, mida mitjana-petita. Resistent a
l’espigat, s'en pot menjar fins a mitjans juliol, però sensible a
glaçades. Té la fulla molt clara, gust molt fi, diferent,
refrescant.
Sembra: es pot fer planter fins a finals de primavera, per
transplantar a 30cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012
ENCIAMS VARIATS DE PRIMAVERA I TARDOR
Sembra: primavera o tardor.
Lloc i any de collita RE 2010, 2011

Llegums MONGETA DEL CUC, Phaesolus vulgaris L.
Origen: Teresa del Daví, St. Llorenç Savall.
Varietat de mata baixa, de tavelles llargues i rodones.
Per consum en tendre, boníssima. D'alta producció.
Sembra: a partir d’abril, a uns 40 cm.
Lloc i any de recollida: RE 2012
Origen: Jacint Carrera, La Pobla de Lillet.
Varietat de mata baixa, productiva, de tavelles grogues,
llargues i rodones. Per consum en tendre boníssima i costa molt
que faci fil.
MONGETA GROGA, Phaesolus vulgaris L.
Sembra: a partir d’abril, a uns 40 cm.
Lloc i any de recollida: RE 2011, 2012
MONGETA PERONA DEL PEP, Phaesolus vulgaris L.
Origen: Pep Salsetes.
Varietat de mata alta, molt productiva, de tavelles planes.
Per consum en tendre.
Sembra: a partir d’abril, a uns 40 cm.
Lloc i any de collita: RE 2012
MONGETA LLAMINERA, Phaesolus vulgaris L.
Origen; Albert Bou, St Boi del Llobregat.
Varietat de mata alta per tendre. Fa unes tavelles verd claret i
finíssimes de gust. La grana fa unes aigües granates.
Sembra: a partir d’abril, a uns 40 cm.
Lloc i any de collita: RE, 2010, 2011

MONGETA DE METRO, Vigna unguiculata
Origen: Carme Llorenç, Manresa.
Flor fúcsia violàcia, tavella molt llarga i cal collir sovint sinó fa
molts fils. Grana negra i petita. Cal emparrar en xarxes ja que
la tija no és aspre i no s’arrapa a les canyes.
Sembra: a partir d’abril, a uns 40 cm..
Lloc i any de recollida: RE 2012
FESOL DE L'ULL GROS mata baixa, Vigna unguiculata
Varietat típica empordanesa de gra petit amb pell molt fina de
bon coure i de gust molt suau.
Sembra: al mes de juny, i es recullen al setembre.
Lloc i any de collita: RE 2012
FAVA REINA MORA, Vicia faba
Varietat molt precoç, òptima per zones fredes o bé sembres
tardanes. Tavelles d’uns 25 cm amb 6-7 grans. La grana un
cop s’ha assecat és d’un color violeta brillant.
Sembra: directa, a la tardor o al febrer, a 70x30 cm amb 3
llavors per cop.
Lloc i any de collita: MS, 2012
FAVA DEL PAÍS, Vicia faba
Origen: Rosa Vilaró, Aguilar de Segarra.
Varietat comú de cicle mig, bona resistència a les gelades.
Tavelles llargues i carnoses.
Sembra: directa, a la tardor o al febrer i en zones fredes al
novembre a 70x30 cm amb 3 llavors per cop.
Lloc i any de collita: RE, 2012

FAVA DEL PAÍS TARDANA, Vicia faba
Origen: Pere Tugas, St. Climent de Llobregat.
Pell fina, tavelles molt llargues, normalment fa 7 grans i els
marca molt bé.
Sembra: s’aconsella que per tots sants estigui nascuda; si es
sembra abans d’hora fa molta mata i poca fava.Sembra directa
amb 3 llavors per cop a 70x30 cm. Es comença a collir quan
s’acaba la varietat reina mora.
Lloc i any de collita: RE, 2012
El gorgoll de la fava, pèsol o mongeta pertany a 3 espècies d’insectes diferents.
Els insectes apareixen a la primavera. La femella mossega el gra, fa un forat, pon
l’ou i el recobreix d’una substància gelatinosa. Quan eclosiona la larva s’alimenta al
interior del gra i realitza la metamorfosi i després surt a l’exterior. Normalment hi
ha 3-4 generacions anuals. Per evitar l’atac al camp podem aplicar purí de
tanacet. El moment òptim d’aplicació és quan s’arriba a temperatures de 20ºC i
s’inicia la formació de les tavelles del primer pis floral. Per eliminar-lo un cop
collit es recomana posar la grana al congelador 3-4 dies. Cal assegurar-se que el gra
estigui ben sec abans de posar al congelador! El gorgoll del pèsol és una espècie que
té un cicle molt més ràpid i l’insecte aguanta les condicions de congelador, pel que es
recomana“tamisar” els gorgolls abans..La majoria de les granes afectades pel gorgoll
mantenen la capacitat de germinar. Només un 20% afecten al germen.
ESTIRABEC, TIRABEC PÈSOL CAPUTXÍ, Pisum sativum
Varietat de pèsol de mata alta que es cull just quan comença a
granar, ja que es consumeix la tavella sencera. Molt apreciat
per la seva textura fina i digestiva. S´ha d’entuturar.
Sembra: directa, a la tardor, tot i que en zones fredes
s’aconsellasembrar cap al febrer, a una distància de 40x60cm
amb 3 llavors per cop.
Lloc i any de collita: RE 2011, 2012
MOREUS, Vicia narborensis
Origen: Artés.
Lleguminosa per adob en verd, consum fresc i sec, tant per
alimentació humana com pel bestiar.
Sembra: octubre o febrer, a 70x30 cm.
Lloc i any de collita: PA, 2011

Cucurbitàcies
SÍNDRIA RATLLADA, Citrillus lanatus T
Origen: Cinta, Porrera, Mallorca.
Varietat de fruits grossos i ratllats de carn rosa i ferma.
Fa les llavors grosses i blanques.
Lloc i any de collita: RE, 2012
Origen: Alonso Navarro, Alozaina, Málaga.
El fruit té una mida mitja, la pell és ratllada i molt ple. Carn
ferma d’un color crema, molt dolça i olorosa.
Cal collir-lo quan té la panxa groga i al passar la mà salten les
pilositats.
MELÓ ALOZAINA, Cucumis melo L.
Lloc i any de collita: RE 2012
Origen: Franck Pagès Ste Croix Volvestre, Piémont Ariégeois,
França.
COGOMBRE LLIMONA, Cucumis sativus
Fruit petit com una pruna, arrodonit i d’un color verd groc clar.
Destaca pel seu gust molt suau i exquisit. Aquesta varietat té
una bona producció fins les primeres glaçades.
Lloc i any de collita: RE, 2011
COGOMBRE DE CAMÓS, Cucumis sativus
Origen: Joan, Camós, Pla de l’Estany.
Fruit petit i xato de pell verd clara amb blanques i carn
groguenca. Molt dolç i cal collir ben tendre sinó hi trobes les
llavors. Bona producció i llarga conservació.
Sembra directa a la primavera, espaiats a 1 metre. Cultiu molt
exigent en aigua i fems.
Lloc i any de collita: MI, 2011

COGOMBRE DEL PAÍS, Cucumis sativus
Origen: Ferran de Talamanca (Bages).
Fruit de pell verda i carn blanca. Molt dolç i no amarganteja
gens. Varietat força productiva.
Sembra directa a la primavera, espaiats a 1 metre. Cultiu molt
exigent en aigua i fems.
Lloc i any de collita: RE, 2010
COM FER LLAVOR DE COGOMBRE
Recollim els primers fruits, quan estan sobremadurats,
quan s’esgrogueeix la pell totalment.
Les llavors es separen fàcilment de la carn, les netejem i
deixem assecar a l'ombra.
Podem fer llavor de cogombre i de meló alhora, són
espècies diferents!.
CARBASSÓ DEL PAÍS, Cucurbita pepo
Varietat molt productiva de fruits verd fosc, molt saborosos.
Sembra 2-3 llavors per clot a la primavera, separats 1metre.
Lloc i any de collita: RE, 2011; MI, 2012
CARBASSÓ BLANC "que córrer", Cucurbita moschata
Origen: Rosa Villaró, Aguilar de Segarra.
La planta és rastrera, es recomana collir el fruit quan fa menys
d’un pam, de color verd molt clar i gust finíssim.
Sembrar a la primavera, a un metre de distància entre plantes.
Lloc i any de collita: RE, 2012

Podem cultivar diferents varietats de carbassa alhora si són
de distintes espècies sense problemes d'hibridació entre elles.
Cucurbita ficifolia- cabell d'àngel
Lagenaria seceraria - carbassa de aigua
Cucurbita moschata - tipus cacahuet
Cucurbita maxima - tipus "aixafada"
Cucurbita pepo - carbassó
Luffa sp. - esponja
En podem distingir els tipus fixant-nos amb la insersió del
pedúncle.
CARBASSA PETITA, Cucurbita moschata
Origen: Vilafranca del Penedès.
La planta és rastrera amb el fruit tipus de cacahuet, més
quadrada, marca costelles i poca cintura. Fruits plens d’un a
dos quilos i de gust molt dolç, ideal per fer cremes.
Bon rendiment i molt bona conservació.
Lloc i any de collita: RE, 2010
CARBASA VIOLÍ, Cucurbita moschata
Origen: Cal Valls, Vilanova de Bellpuig.
La planta es rastrera amb el fruit tipus de cacahuet. Fruits
plens d’un a dos quilos i de gust molt dolç, ideal per fer cremes.
Bon rendiment i molt bona conservació .
Sembra directa o fer planter en alvèols a la primavera, a 1 m
entre plantes.
Lloc i any de collita: CV, 2011
CARBASA DEL CACAHUET, Cucurbita moschata
Origen: La Datzira, Castellcir (Moianès).
La planta es rastrera amb el fruit com un cacahuet. Peces d’uns
tres quilos i de gust molt dolç.
Sembrar a la primavera, a un metre de distància entre plantes.
Lloc i any de collita: DA, 2011, 2012

CARBASSA DE TORRAR, Cucurbita maxima
Origen: Antoni Font, Almenar.
Planta rastrera, molt productiva. Fruits d’uns tres quilos,
taronja, rugosa i la carn d’un taronja intens, molt dolça.
Es conserva tot l’hivern i s’usa per “torrar” o fer cremes.
Sembra: directa o fer planter en alvèols a la primavera, 1 m
entre plantes.
Lloc i any de collita: TB, 2011
CARBASSA DE CEL, Cucurbita maxima
Origen: Mercat de Balaguer, La Noguera.
Planta rastrera, de fruits d'un verd molt claret, gairebé blancs,
aixatats, que marquen costelles i d'uns 3 kg de pes. Carn
taronja de gust intens. Excel·lent conservació.
Lloc i any de collita: RE, 2012
CARBASA POTIMARRON, Cucurbita maxima
Origen: Cal Valls, Vilanova de Bellpuig.
Varietat de carn ferma i d’un color taronja intens, té un cert
gust de fruits secs i és molt dolça. La conservació dels fruits és
mitja. Fa uns fruits d’1,5kg, amb molta llavor. La pell és molt
fina i es pot cuinar sense pelar.
Sembra: directa o fer planter en alvèols a la primavera, 1 m
entre plantes.
Lloc i any de collita: CA, 2012
CARBASA CABELL D'ÀNGEL, Cucurbita ficifolia
Origen: Jaume Coca, St. Quintí de Mediona.
Planta rastrera, molt productiva. Fruits d’uns tres quilos, pell
blanca i verda, carn blanca filada i de llavors negres.
Es conserva tot l’hivern. S’usa per fer confitura.
Lloc i any de collita: RE, 2011; CV 2012

ESPONJA O FREGALL, Luffa cylindrica
Origen: Menorca.
Planta enfiladissa, es recomana emparrar per obtenir esponges
de bona qualitat. Prefereix climes temperats. El fruit es cull
quan està totalment sec i abans de les primeres glaçades. Es
“pela” quan està ben sec i la fibra restantés molt útil com a
esponja o fregall.
Lloc i any de collita: RE, 2011
CARBASA PER PIPES, Cucurbita pepo
Origen: Ecollavors, La Garrotxa.
Planta rastrera amb fruit arrodonit i groc Peces d'uns 3kg, la
carn no es gaire dolça S'aprofiten les llavors per consum directe,
ja que no tenen pela. Llavors altament nutrivites i vermífugues.
Sembra directa o fer planter en alvèols a la primavera, 1 m
entre plantes. No es recomana fer planter en arrel nua. Collir
durant l’estiu/tardor. Lloc i any de collita: RE, 2012
CARBASA D'AIGUA, Lagenaria siceraria
Origen: Pere Saüch, Vilanova de Bellpuig.
Planta corredissa de fulles lleugerament piloses d'un olor molt
característic. Molt resistent.S’aconsella emparrar, així els fruits
no es deformen. Es poden utilitzar com a verdura o deixar-los
assecar durant tot l'hivern per utilitzar com a recipient de
líquids, flotadors o bé per decoració.
Sembra: a la primavera a uns 90-120 cm de separació
Lloc i any de collita: RE, 2012
Extensius BLAT DE MORO DE LA CREU, Zea mays
Origen: Ecollavors, La Garrotxa.
Varietat: grana bombada i d’un color ataronjat vermellós.
Sembra: a finals de maig, a 20cm. Cicle mig-curt.
Lloc i any de collita: RE, 2010

BLAT DE MORO D'ESCAIRAR, Zea mays
Origen: Berga.
Grana molt blanca i arrodonida. Al Berguedà es cuina
un plat tradicional amb aquesta varietat, s’escaira i es cuina
com si fos arròs o sèmola.
Sembra: a finals de maig, a 20cm. Cicle llarg.
Lloc i any de collita: DA, 2012
BLAT DE MORO DE LA TIA MARIA, Zea mays
Origen: Vinya del Rei, Alella. Pau Gutiérrez.
Aquesta varietat fa unes panotxes de mida mitja i gra groc, molt
dolç i pell imperceptible.S’aconsella no treure les fulles que
envolten la panotxa per coure a la brasa, és exquisit.
Sembra: a l’abril, a 20cm, i al juliol ja es pots collir pel consum
en tendre.
Lloc i any de collita: RE, 2012
GIRA-SOL GEGANT, Helianthus annus
Origen: Fraga (Osca), Joaquin Arqué.
Plantes de més de dos metres i normalment un cap per planta.
Les pipes són bigarrades.
Sembra: a la primavera, a 20cm.
Lloc i any de collita: RE, 2011, 2012
Tomàquets plens Lycopersicon esculentum Sp.
TOMÀQUET ESQUENA VERD
Origen: Sadurní Playà, Manresa.
Fruit d’amanir, arrodonit, un pèl acostellat, ple i dolç. Al
madurar queden “esquenes verdes”. Bona conservació i alt
rendiment.
Lloc i any de collita: RE, 2012

Origen: Victòria de La Fàbrica, Tírvia.
Varietat força productiva i resisteix molt bé els primers freds.
Fruit arrodonit i un pèl aixatat. Marca poques costelles i és
molt ple i dolç.
TOMÀQUET TÍRVIA
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET POMETA
Origen: Ernest Valls, Vilagrassa, Lleida.
Aquesta varietat és de fruit arrodonit, molt ple i carnós.
Color vermell intens i d’un sabor exquisit. Alt rendiment.
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET FRANCÈS
Origen: Rosa Vilaró, Aguilar de Segarra.
Varietat poc productiva i tardana, resistent als primers freds.
Fruits vermell granatós, arrodonit, sense marcar costelles, la
seva pell sembla “gravada”. Sabor excel·lent.
Lloc i any de collita: RE, 2011
TOMÀQUET ROSA PLE
Origen: Sadurní Playà, Manresa.
Fruit d’amanir, marca molt les costelles, ple i dolç.
Al madurar queden marcades lleugerament “esquenes verdes”.
Lloc i any de collita: RE, 2011

El virus del mosaic del tomàquet (ToMV) es transmet per la llavor. Per evitar que es
propagui en les properes plantades, cal guardar llavor de plantes sanes. Cal tenir en
compte que les varietats locals són sensibles a aquesta virosi tot i que presenten una certa
tolerància, per tant és possible que no observem cap símptoma a la planta .
Nosaltres sotmetem tots els lots al procés de fermentació i els portem a analitzar al
laboratori de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura .
En cas que algun lot doni positiu, el tractem amb hipoclorit sòdic o termoteràpia per
assegurar la seva desinfecció.
TOMÀQUET LLARG
Origen: L’Espunyola, Berguedà.
Fruit d’amanir, allargat, plè, carnós, amb poques llavors i molt
dolç. Bona conservació i alt rendiment. Resisteix bé els primers
freds.
TOMÀQUET SAINT MICHELLE
Origen: Planters Blasenea, Zarauz, Guipúscoa.
Varietat d’alta producció i primerenca. Fruits molt uniformes
que són plens, vermells, molt rodons i aixatats com una roda.
Marca unes esquenes grogues molt característiques. Té un
aroma molt intens i bon gust.
Lloc i any de collita: RE, 2011
Planta de gran desenvolupament vegetatiu, tot i que té una
aparença d’estar “pansida”.
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET PICO LUCE O PUNTA LUCE
Origen: Planters Blasenea, Zarauz, Guipúscoa.
Fa uns fruits de fruits tipus "cor de bou", molt plens , carnosos i
de mida mitjana-grossa. El color és d’un rosat
preciós. El nom en euskera vol dir “bec d’ocell” per la seva
forma acabada en punxa.
Lloc i any de collita: RE, 2012

COM NETEJAR LLAVOR DE TOMÀQUET
Exprimim fruit amb les mans fent un suc amb la polpa i llavors.
Ho deixem fermentar per desfer el teixit gelatinós que envolta
les llavors i eliminar gèrmens, com fongs o bactèries que es
transmetrien per les llavors o bé per la carn. Deixarem el "suc" a
20-30ºC. Diàriament batrem la barreja per mantenir una
fermentació homogènia; 2-3 dies; afegim aigua a la
barreja,decantem i eliminem el “suc” junt amb les llavors que
suren i les "bones" queden ben netes al fons.
Tomàquets petits
TOMÀQUET PETIT DE MATA BAIXA
Origen: Pere Pinyol, Mora d’Ebre.
Varietat de mata baixa, molt primerenca, bona producció de
fruits petits rodons, molt dolços.
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET CIRERA NEGRA
Tomàquets petits que tenen bon gust i d’un vermell molt fosc.
Poden menjar-se com aperitiu o a l’amanida.
És una varietat molt productiva.
Lloc i any de collita: CA, 2011
TOMÀQUET BOMBETA GROC
Planta vigorosa, bona producció de fruits petits molt dolços en
forma de bombeta que es tornen grocs al madurar.
Lloc i any de collita: RE, 2012

Tomàquets buits
TOMÀQUET ROSA DE GIRONA O PERA
Origen: Sadurní Playà, Manresa.
Varietat molt productiva. Fruit rosa, pell molt fina, mig buit.
Molt aromàtic, i sabor intens.
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET DE LA PERA
Origen: Pere Pareta, Verges.
Varietat molt productiva. Fruit en forma de pera, de color
vermell intens, buida. Excel·lent al paladar.
Lloc i any de collita: CB, 2012
TOMÀQUET ROSA DE MURA
Origen: Agrícola Calderí, Navarcles.
Fruit d’unes 6 costelles, xato, buit i agafa una coloració rosada.
Té la pell molt fina i un gust dolç i intens boníssim..
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET PERA ROSA
Origen: Pere Pareta, Verges.
Varietat típica de les comarques gironines, de grans
dimensions, d'un color rosat característic, buida per dins i
dividida en diferents lòbuls. Recorda la tomata de Montserrat.
Sembra: fer planter per primavera i transplantar a 70cm un cop
passades les glaçades.
Lloc i any de collita: CB, 2012

Tomàquets de colors
Origen: Oristà.
TOMÀQUET VERD O DE MARGE
Varietat de fruit arrodonit, carnós, ple i dolç. Quan madura
agafa un color verd intens. Tradicionalment s’havia plantat als
marges per tal de confondre a qui els volia agafar.
Lloc i any de collita: RE, 2012
Origen: Pere Pinyol, Mora la Nova.
Destaca per la seva precocitat. És una de les varietats de
tomàquet que fa els fruits de carn més fosca, són més aviat
“xatos” , mida mitja, de pell molt fina, gust afruitat i molt
sucosos..
TOMÀQUET D'ALBERCOC
Origen: Mercat de Parma, Itàlia.
Varietat força productiva. Fruits d’un groc ataronjat, plens amb
una forma i sabor que recorda a l’albercoc.
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET NEGRE CARBÓ
Lloc i any de collita: RE, 2012
Tomàquets de penjar
TOMÀQUET DE SANT JAUME DE SESOLIVERES
Origen: St. Jaume de Sesoliveres, Anoia.
Planta vigorosa, rústica, fulla patatera. Fruit rodó, de mida
mitjana bona: Té bona conservació i alt rendiment.
Lloc i any de producció: RE, 2012

TOMÀQUET DE CAN BOGUNYÀ
Origen: Pep Lleuger, Can Bogunyà, Castellar del Vallès.
Varietat de fruits rosats, vermellosos, força grossos, allargats i
acabats en punxa. Recollir just quan trenca el color i després
d’uns dies sense reg/pluja i si pot ser en lluna vella. Es
conserven penjats fins a principis del següent estiu.
Lloc i any de Collita: RE, 2012
TOMÀQUET MALLORQUÍ
Origen: Mercat de Solsona.
Varietat de mitja canya. Fa uns ramells molt carregats de
tomàquets més petitons, arrodonits acabats en punta. Excel.lent
conservació i boníssims.
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET MALA CARA
Origen: Josefina, Torà
Varietat de fuits rodons, mida mitja, la pell queda d’un tacte de
cera, gens brillants i d’un vermell apagat. Fulla patatera.
Lloc i any de collita: RE, 2012
TOMÀQUET SON GIL
Origen: Xisco Nadal, Son Gil, Mallorca.
Varietat de fruits rodons i rosats. Es cultiva sense podar ni
entururar..
Lloc i any de collita: MS, 2012

Recomanacions pels tomaquets de penjar
Es pot sembrar més tard que la resta de tomàquets perquè es
cull abans de la maduració total. Es conserven penjats o en
caixes fent un sol nivell de fruits, en un lloc fosc, fresc i un pèl
ventilat. És important fixar-se a l’hora de collir-los en:
* El punt de maduresa: recollir just quan la majoria de fruits
' del mateix ramell trenquen el color.
* Després d’uns dies sense reg/pluja.
* Si pot ser, és millor collir-los en lluna vella.
Pebrots dolços
TOMÀQUET MONTGRÍ
Origen: Can Bosc del Baró.
Fruits de color vermell i mida mitjana, amb el típic castell al
cim. Recollir just quan trenca el color, després d'uns dies sense
reg/pluja, a poder ser en lluna vella. Molt bona conservació: es
conserven penjats fins a principis del següent estiu.
Lloc i any de collita: CB, 2012
PEBROT RODÓ O PEBROTINA, capsicum annum
Origen: Pere Saüch, Vilanova de Bellpuig (Lleida).
Fruit rodó, dolç i molt aromàtic. Boníssim a l’amanida i ideal
per escalivar, ja que té carn doble i pell gruixuda, que surt
sencera. Alt rendiment i bona conservació post-collita
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm
Lloc i any de collita: TD, 2008, 2011
PEBROT BLANC DE BERGA, BITXU DE GIRONA
O TREMPÓ, capsicum annum
Origen: Agrícola Calderí, Navarcles.
Carn prima i molt clareta, té una mida d’un 15 cm. Gust molt
dolç, pell molt fina i de fàcil digestió. S'en pot fer conserves en
vinagre i sal. Indicat per escalivar o fregir, i molt bo confitat en
oli. Té un cicle molt ràpid, interessant per zones fresques.
Lloc i any de collita: RE, 2010, 2011

Origen: Jaume Coca, St. Quintí de Mediona.
Varietat de fruits petits, arrodonits, de carn prima. Òptims
guardar secs, imprescindible per fer la salsa de calçots o
ceballots.
NYORA, capsicum annum
Sembra planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm.
Lloc i any de collita: CA, 2012
PEBROT QUATRE CANTOS DE CIUTADELLA,
Origen: Ciutadella, Menorca.
capsucum annum
Fruit molt acostellat, dolç i molt aromàtic. Boníssim a l’amanida
i ideal per escalivar, ja que té la carn gruixuda.
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012
Pebrots picants
Origen: Navarra.
Varietat d’alt rendiment, fruits molt allargats d’uns15 cm, de
carn prima. Òptims guardar secs. De tant en tant en surt
algun de molt picant. Boníssims fregits acompanyats d’un ou
ferrat.
PEBROT XORIÇER, capsicum annum
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm
Lloc i any de collita: CA, 2012
PEBROT DE LA REPÚBLICA, capsicum annum
Origen: Pep Gumila, Menorca.
Pebrots petits, d’uns 4 cm. Agafen tonalitats de grogues a
morades fins a ser ben vermells i són picants. Es fan servir com
a condiment, tipus “guindilla”.
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm
Lloc i any de collita: RE, 2010: CA, 2012

Albergínies
PEBROT PERONET, capsicum annum
Origen: Mercat de Balaguer (Lleida).
Fruits d’uns 5cm i llargs. Picants, ideals per curar amb vinagre,
fregits o acompanyar guisats. Bona conservació post collita, es
poden guardar penjatsen un lloc sec i ventilat.
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm.
Lloc i any de collita: RE, 2010
Origen: Menorca.
PEBROT CAMPANETA, capsicum baccatum
Varietat de plantes altes, productives i resistents als primers
freds de tardor. Fruits espectaculars d’uns 5 cm, semblen
rosetes i n’hi ha que piquen i n’hi ha que no.
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm.
Lloc i any de collita: RE, 2011
Com fer llavor de pebrot
Recollirem un cop estiguin ben madurs els pebrots, podem
deixar a la mata fins que arribin les primeres glaçades de
tardor Com en la majoria de casos les llavors pesen més que
la polpa, es facilita la seva separació per decantació (les
“bones” pesen més i estan al fons) Es deixen assecar en una
malla a l’ombra uns 15 dies.
Cal tenir en compte de cultivar ben separats els
picants i els dolços.
ALBERGÍNIA BLANCA, Solanum melongena L.
Origen: Artés, Bages.
Planta poc vigorosa, fruits abombats i blancs. Gust suau, gens
picant. Òptimes per escalivar o farcir ja que la pell ésun pèl
gruixuda. S’aconsella deixar en aigua abans de cuinar per
evitarque absorbeixi molt oli alhora de cuinar-la.t.
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm
Lloc i any de collita: TD, 2012

ALBERGÍNIA NEGRA, Solanum melongena L.
Planta molt vigorosa, fa unes mates altes i molt carregades de
fruits allargats i negres. Gust intens. no absorbeix gens d’oli,
òptima per fregir.
Sembra: planter ben entrada la primavera, transplant 60-80cm
Lloc i any de collita: TD, 2011, 2012
ALBERGÍNIA LLARGA, Solanum melongena L.
Origen: Maria Seguí, Montornès del Vallès.
varietat de port vigorós, amb molt fullatge Fa una fruits
allargats, prims, de pell molt fina i d’un violeta clar. Gust
excel.lent .
Sembra: planter ben entrada la primavera, trasplant a 60-80cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012
Flors, fruitetes i condiments
ESTELS O ARANYA, Nigella damascena
Herba de la família de les ranunculàcies, de tija erecta, fulles
dividides en lacínies estretes, flors de color blau cel, freqüent
als fenassars. Molt usada per fer rams de flors seques.
Sembra: a la primavera, a 20cm.
Lloc i any de collita: RE, 2010
COSMOS. Cosmos binnipatus
Planta de tija erecte, però de port delicat, d’un metre i mig.
Floració contínua fins les primeres glaçades, fent cada planta
flors de diferents colors blanc, rosat, porpra, vermell fosc.
Aguanta molt bé el vent i pot créixer sense problemes en sòls
pobres i amb poca aigua.
Sembra: a la primavera, a 40cm.
Lloc i any de collita: RE, 2011, 2012

CLAVELL DE POM, Dianthus barbatus
Bianual o perenne en climes temperats. Flors de rosades a
porpres i molt oloroses. Floreix de primavera a mig estiu. Creix
espontàniament als Pirineus i és cultivat com a ornamental.
Sembra: a la primavera, a 40-60cm.
Lloc i any de collita: RE, 2011
ROSA MÍSTICA O ZINIA, Zinnia elegans
Flors de port alt d’una gran varietat de colors vius, vermells,
grocs, fúcsies, etc. de la família de les asteràcees. Fa flors fins a
finals de tardor i és molt poc exigent en aigua i fem.
Sembra: a la primavera, a 40-60cm.
Lloc i any de collita: RE, 2010, 2011
Flors espectaculars, fa una cresta que sembla de vellut d’un
color fúcsia intens. Floreix a la tardor. Molt bona conservació
un cop tallades.
Sembra: a mig primavera, a 40cm. Tarda 2-3 setmanes a
germinar.
CRESTA DE GALL, Celosia argentea
Lloc i any de collita: RE, 2009, 2010
GIRA-SOL MEXICÀ. Tithonia rofundifolia
Planta anual, de 2 m. Floreix a la primavera i estiu amb unes
flors taronges molt lluminoses. No aguanta el fred i és resistent
a la calor i sequera.
Sembra: a la primavera, a 40cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012

Origen: França.
GIRA-SOL DE JARDÍ, Helianthus annus
Varietat que fa varies flors de color porpra per planta, durant
un llarg període. Pot arribar a 1,5 m d’alçada.
Sembra: directa, a la primavera, a 40cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012
EQUINÀCIA, Echinacea angustifolia
Origen: Pla de Manlleu, Alt Camp.
Fa una mata fins a un metre de diàmetre si es planta en terra
fonda. Flors d’un taronja intens, de maig a setembre. Planta de
la família de les compostes i originària de Mèxic.
Sembra: a la primavera, a 60-80cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012; DA 2012
TOMATILLO NEGRE, Physalis alkekengi
Fruitetes violeta clar de la mida d’una anou. La “bossa” que les
conté s’asseca al madurar. Té un gust àcid-agre dolç molt
especial. Propietats medicinals, sobretot per infeccions d’orina,
eliminar l’àcid úric, càlculsrenals, pròstata. S’utilitza molt per
decorar reposteria, però es potmenjar com una fruita. Vitamina
A i molta vitamina C.
Sembra: fer planter a primavera, trasplantar a 60cm.
Lloc i any de collita: RE, 2010
ALQUEQUENGI, ORVAL FI, BUFETA,
Physalis alkekengi
Origen: Oliva, València.
Planta vigorosa de mata baixa. Fruits que maduren a la tardor
quan la “bossa” que les conté s’asseca.
Baies taronges i aromàtiques de la mida d’una anou.
Sembra: fer planter a primavera, trasplantar a 60cm.
Lloc i any de collita: RE, 2010

LLI, BRI, GRANA DE LLINOSA, HERBA FERIDORA,
Linum usitatissimum
Tot i que és popularment coneguda pel teixit que se n’extreu,
també té característiques medicinals i per la producció de mel.
Molt interessant com adob en verd ja que millora l’estructura
superficial de sòls argilosos.
Sembra: directa, de març a juny (0,5-1 g/m2).
Lloc i any de collita: RE, 2012
CALÈNDULA, BOIXAC, GALDIRONS,
Calendula officinalis
Planta plurianual, molt resistent al fred. Flors de color taronja
intens.Els pètals tenen un apreciat ús terapèutic. Macerats en
oli és unexcel·lent reparador de la pell. També es consumeix a
les amanides,com a condiment o colorant als guisats.
Sembra: S’aconsella plantar-ne entre les tomaqueres per
atraure fauna útil.
Lloc i any de collita: RE, 2011, 2012
ALFÀBREGA DE FULLA AMPLA, Ocimum basilicum
Origen: Sussana Martí, Roquetes, Baix Ebre.
Fulles grosses i molt aromàtiques. S’usa com a condiment, per
espantar mosquits i es recomana sembrar a l’hort per evitar
atacs de pugó.
Sembra: a primavera, a 40-50cm.
Lloc i any de collita: RE, 2012
ALFÀBREGA DE FULLA MENUDA, Ocimum basilicum
Origen: Mare Armando, Sabadell.
S’usa com a condiment, per espantar mosquits i es recomana
sembrar-ne a l’hort per evitar atacs de pugó.
Sembra: primavera, a 40-50cm.
Lloc i any de collita: RE, 2011, 2012

ALFÀBREGA MORADA,
Ocimun basilicum purpurasens
Origen: Pau Pàmies, Balaguer, Noguera.
Varietat de port vigorós, de fulles morades grosses i dentades.
Té un aroma molt intens, estimulanti digestiva. Es poden
preparar magnífics vinagres que prenen color porpra. S’usa com
a condiment, espanta mosquits i es recomana sembrar a l’hort
per evitar atacs de pugó. Sembra: a la primavera, a 45cm.
Lloc i any de collita: RE, 2011, 2012
JULIVERT DEL PAÍS, Petroselinum crispum
Origen: Solsona.
Varietat rústica, vigorosa, amb gran resistència a les glaçades.
Molt aromàtic.
Sembra: directa, cap al febrer, a 15-20cm. Té una germinació
molt lenta; es pot posar en remull 48h abans de sembrar per
accelerar la germinació.
Lloc i any de collita: RE, 2011, 2012
CORIANDRE, Coriandrum sativus
Planta originaria de la zona que va del sud-oest d'Asia fins el
Àfrica del Nord. El cultiu és molt senzill, es comença a recollir
les fulles fresques al cap d’un mes d’haver sembrat. S’adapta a
tot tipus de sòl i no li cal gaire aigua. La planta fresca o seca
s’usa com a condiment i també les llavors. És un dels
ingredients del curry. També com a tònic estomacal
Sembra: directa, a la primavera o tardor, a uns 20 cm.
Lloc i any de collita: RE, 2011
TABAC, Nicotiniana tabacum
Origen: Pere Saüch, Vilanova de Bellpuig, Lleida.
Varietat que s’utilitzava per elaborar els coneguts purets
anomenats “senyorites”. Planta molt interessant per atraure la
fauna útil i elaborar preparats vegetals insecticides (nicotina i
anabasina). Es preparen dilucions o en pols i també el fum
s'utilitza en magatzems o hivernacles.
Sembra: Planter en alvèol en primavera. També sembra directa
Lloc i any de collita: CB,2012

Origen: Menorca.
Varietat de mata baixa, fulles verd fosc molt enganxoses i
d’aroma molt fort. Interessant per atraure fauna útil i elaborar
preparats vegetals, ja que conté nicotina i anabasina amb
propietats insecticides.
Adobs en verd
TABAC DE POTA, Nicotiniana tabacum
Sembra: fer planter a la primavera, en alvèol, trasplantar a
60cm. Transplant molt delicat! Pel que pot ser interessant fer
sembra directa. Lloc i any de collita: RE, 2012
SAFRÀ ROMÀ, SAFRANÓ, Carthamus tinctorius
Planta originalment utilitzada per les seves flors des de molt
antic, utilitzades com a colorant. Actualment es cultiva per les
seves llavors molt riques en oli.
Pot arribar a fer 1,5 metre d’alçada, i unes flors d’un toronja
molt viu. És molt resistent a la sequera, i molt sensible al fred
Sembra: a la primavera, a uns 50 cm
Lloc i any de collita: RE, 2012
COTONER, Gossypium hirsutum
Origen: Tico de Ferreries, Menorca.
Planta que produeix fibra vegetal al voltant de les seves llavors.
Té unes exigències nutricionals, de reg i port semblant a una
alberginiera. Cal collir un cop s’obre el fruit i ens mostra el cotó.
Sembra: A la primavera. S’han de posar les llavors en remull,
canviant l’aigua diàriament, fins que germinin abans de
sembrar-les per fer el planter. Lloc i any de collita: RE, 2012
FACÈLIA, Phacelia tanacetifolia
Planta d’uns 80 cm molt mel.lífera. Fa unes flors d’un porpra
preciós durant unes 8 setmanes.Molt bona per adob en verd ja
que millora l’estructura del sòl perquè fa moltes arrels i com
que té un creixement molt ràpid ofega les “males” herbes.
Sembra de març a finals d’agost (1 g/m2).
Lloc i any de collita: RE, 2012

Els adobs en verd són cultius de vegetació ràpida que es tallen i es soterren al
mateix lloc on s’han sembrat. Podem fer la incorporació del cultiu quan està tendre
(essent un adob en verd com a tal), o un cop ja s’hagi mort i acabat el cultiu (que ja
no actuarà com a “adob”). En aquest sentit serà interessant tenir en compte la
finalitat del nostre adobat: Activar la vida microbiana (mineralització i
alliberació de nutrients de la matèriaorgànica del sòl), hi posarem adob tendre, ric
en cel·lulosa. Augmentar el contingut en humus, l’incorporarem molt lignificat.
Aquest seria el casde la palla i el rostoll dels cereals.
HORTS EN FUNCIONAMENT
28% Erb (Vicia erbilia L.) 6%veça villosa, 66% Ordi de 2
carreres (Hordeum vulgare).Barreja pensada per horts en
funcionament. També molt interessant per qui busqui
l’aprofitament per pasturar o dallar ja que les 3 espècies tenen
capacitat de rebrotar.També per a la producció de mel.
Sembra: 0.9 kg / 100 m2. Per St Miquel (29 setembre) seria la
data límit en zones fredes .
Lloc i any de collita: PA, 2012
TERRES MAGRES
46% Erb (Vicia erbilia L.), 4% veça villosa, 9% sativa, 4% Ordi
de 6 carreres (Hordeum vulgare), 24%, Blat segoler, (X.
Triticosecale), 7%civada negra (Avena Sativa), 6% fenigrec
(Trigonella foenum-graecum). Pensada per a terres pobres.
També molt interessant per l’aprofitament per pasturar, dallar
i la producció de mel; bon rebrot. Fa molta massa vegetal.
Sembra: 0.9 kg / 100 m2 Per St Miquel (29 setembre) seria la
data límit en zones fredes. Lloc i any de collita: PA, 2012
ARBORIS al secà
Mostassa (Sinapsis alba) lotus (lotus corniculatus ) i trepadella
(Onobrychis vicifolia Scop.) Barreja pensada per terres
secaneres, magres de nitrògen i compactades. Permet un o dos
talls a la primavera i/o que hi pasturi el ramat durant tot
l’hivern fins a mig abril.
Sembra: 0.9 kg / 100 m2 Per St Miquel (29 setembre) seria la
data límit en zones fredes.
Lloc i any de collita: PA, 2012

Com i on guardar les llavors
ASSECATGE
És molt important que les llavors es guardins seques. Recomanem assecar-les en
llocs on circuli bé l’aire.
MAI ASSECAR DIRECTAMENT AL SOL llavors que provenen de medi humit
(tomàquet, meló, etc..), faria l’efecte de “segellat”, sec per fora i humit per dins.
Les que provenen de medi sec, com mongetes, pastanaga o enciam, si que les
podem posar directament al sol.
Un cop ben seques les guardarem en llocs el màxim de secs possibles. A
temperatura estable, al rebost o a la bodega, fora de l’abast dels ratolins.
S'aconsella que la temperatura de les llavors no baixi de 8 graus.
ENVASAT
Materials porosos: paper o tela (respiren millor) i en llocs frescs, secs i ombrejats.
O bé, en pots. Han de ser hermètics al vapor d’aigua; recipients on s’eviti que es
reabsorbeixi la humitat (plàstic no), com pots de vidre.
Si guardem les llavors en pots, per assegurar que es mantinguin seques podem
usar: gel de silici, guix de pissarra, o cendra (usat en agricultura biodinàmica).
Els guixos els anirem canviant setmanalment durant un dos mesos. Després 2 o
3 cops a l’any. El material higroscòpic s’ha d’assecar cada vegada que el canviem.
Recomanem fer l’assecatge al forn durant 2-3 hores a alta temperatura.
TEST DE GERMINACIÓ
Posar una quantitat coneguda de llavors (100 unitats p.ex), entre varies capes de
paper humit.Enrotllem el paper i el posem a 20-25ºC (cuina p.ex) durant un dies
(depenent de l’espècie). És important que el paper no estigui massa mullat ni que
s’assequi. Passat el temps, contem llavors nascudes i tindrem el % de germinació.
LLIBRE­ MANUAL
COM GUARDAR LES TEVES LLAVORS
Pel dret a conservar i usar la gran quantitat de varietats
locals que ens han regalat els nostres avantpassats. En
les nostres mans està que no es perdin i que les futures
generacions puguin conèixer-les i gaudir-les també.
Centrat especialment en els cultius hortícoles i sota
l’òptica de l’agricultura ecològica.

Com i on aconseguir llavors
Mercats de Món Empordà, Parada de Maria Culubret
Mercat de Banyoles . Ana i Marcel Collbahí.
Vilanova de Bellpuig, Cal Valls.
La Sènia, Botiga de productes ecològics l’Olivera.
Sant Fruitós de Bages, Botiga Món St. Benet.
Mataró, Finca Torra Dorda.
St Vicenç de Castellet, La Grana.
Sabadell, Parada a fora del mercat central. Xavi i Nati (dijous i dissabte al matí).
Barcelona, Mayolas (Via Laietana 57).
Vic, Mas Serrarica, i a mercat a la plaça major JM Gamisans (dimarts i dissabte)
Moià, Agrobotiga.
LES LLAVORS QUE OFERIM SÓN TAN
SOLS UNA MOSTRA DE LA IMMENSITAT
DE VARIETATS QUE HI HA ARREU. POTS
PREGUNTAR A LA GENT GRAN DEL TEU
POBLE SI HAN GUARDAT LES SEVES
LLAVORS. I RECORDA QUE ELS GRUPS
DE LA XARXA CATALANA DE GRANERS
BUSQUEN COL·LABORADORS
També podeu trobar les nostres llavors en les fires i mercats que participem arreu
A les Refardes, els dies de jornades de portes obertes.
A www.lesrefardes.com. Clica sobre la varietat que vulguis i podràs anar omplint
la cistella. Us recomanem consultar el llistat de les varietats disponibles durant la
temporada 2013, que podràs veure i descarregar. T'enviem la comanda per correu
Si no trobes el que vols a la web, posa't en contacte amb nosaltres, preferiblement
per correu electrònic a lesrefardescomandes@gmail.com 937433709.
També produeixen llavors de varietats locals:
Esporus, Manresa, Bages. www.esporus.org 938787035
As. de Varietats Locals de les Illes Balears www.ib.varietatslocals.org 971887024
Plantaromed Alozaina, Màlaga. www.plantaromed.es 669900321
Vivero Muzale, Abanilla, Murcia. lalmajara@gmail.com 630803225

Llista de preus
Arrels i bulbs
Rave negre 240u. 2.40€ 1.400u. 8.80€
Xirivia 800u. 2.40€ 5.320u. 8.80€
Nap negre de muntanya 230u. 2.40€ 1.740u. 8.80€
Remolatxa xata dEgipte 310u. 2.40€ 1.560u. 8.80€
Ceba d'Amposta 250u. 2.40€ 1.250u. 8.80€
Ceba de Figueres 215u. 2.40€ 1.075u. 8.80€
Ceba de Viladasens 245u. 2.40€
Cultius de tardor i hivern
Col calderina 114u. 2.40€ 1.140u. 8.80€
Col pell de galàpet 150u. 2.40€ 1.525u. 8.80€
Col espigall 240u. 2.40€ 2.420u. 8.80€
Col primerenca 120u. 2.40€
Api del país 780u. 2.40€ 5.220u. 8.80€
Espinac gegant d'hivern 540u. 2.40€ 4.500u. 8.80€
Porro del país 350u. 2.40€ 2.100u. 8.80€
Borraines 116u. 2.40€ 580u. 8.80€
Ruca, ruqueta 195u. 2.40€ 1.950u. 8.80€
Escarola cabell d'àngel 100u. 2.40€
Enciams
Llengua de bou 260u. 2.40€ 1.420u. 8.80€
Morella 300u. 2.40€
Escarxofet 240u. 2.40€
Dels 3 ulls 250u. 2.40€ 1.240u. 8.80€
Meravella d'estiu, conca 250u. 2.40€
Llarg de serinyà 270u. 2.40€ 1.350u. 8.80€
Carxofet blanc 260u. 2.40€ 1.320u. 8.80€
Escaroler 290u. 2.40€ 1.440u. 8.80€
Maimó 240u. 2.40€ 1.200u. 8.80€
variats 300u. 2.40€
Llegums
Mongeta del cuc 45u. 2.40€ 90u. 4€
Mongeta groga 30u. 2.40€
Mongeta perona del Pep 56u. 2.40€ 110u. 4€
Mongeta llaminera 50u. 2.40€ 100u. 4€
Mongeta de metro 50u. 2.40€
sobre petit sobre gran

Fèsol de l'ull gros 50u. 2.40€
Fava reina mora 36u. 2.40€ 108u. 4€
Fava del país 34u. 2.40€ 102u. 4€
Fava del país tardana 34u. 2.40€
Estirabec 50u. 150u. 4€
Moreus 70u. 2.40€ 210u. 4€
Cucurbitàcees
Síndria ratllada 20u. 2.40€ 100u. 8.80€
Meló alozaina 20u. 2.40€
Cogombre llimona 24u. 2.40€ 118u. 8.80€
Cogombre de Camós 20u. 2.40€
Cogombre del país 25u. 2.40€ 123u. 8.80€
Carbassó del país 20u. 2.40€
Carbassó blanc "que córrer" 20u. 2.40€ 100u. 8.80€
Carbassa petita 24u. 2.40€ 160u. 8.80€
Carbassa violí 24u. 2.40€ 180u. 8.80€
Carbassa cacahuet 24u. 2.40€
Carbassa de torrar 28u. 2.40€
Carbassa del cel 25u. 2.40€
Carbassa potimarron 26u. 2.40€ 104u. 8.80€
Carbassa cabell d'àngel 25u. 2.40€ 100u. 8.80€
Esponja o Fregall 15u. 2.40€
Carbassa per pipes 12u. 2.40€
Carbassa d'aigua 20u. 2.40€
Extensius
Blat de moro de la creu 55u. 2.40€ 220u. 8.80€
Blat de moro d'escairar 60u. 2.40€ 240u. 8.80€
Blat de moro de la tia Maria 60u. 2.40€ 240 8.80€
Gira-sol gegant 50u. 2.40€ 180u. 8.80€
Tomàquets plens
Esquena verd 65u. 2.40€ 330u. 8.80€
Tírvia 70u. 2.40€ 360u. 8.80€
Pometa 70u. 2.40€ 350u. 8.80€
Francès 60u. 2.40€
Rosa ple 55u. 2.40€ 80u. 8.80€
Saint Michelle 70u. 2.40€
sobre petit sobre gran

Llarg 66u. 2.40€ 330u. 8.80€
Pico luce o Punta luce 55u. 2.40€ 330u. 8.80€
Tomàquets de colors
Verd o de marge 84u. 2.40€ 420u. 8.80€
D'albercoc 44u. 2.40€ 260u. 8.80€
Negre o carbó 60u. 2.40€ 300u. 8.80€
Tomàquets buits
Rosa de Girona 50u. 2.40€ 250u. 8.80€
De la pera 52u. 2.40€
Rosa de Mura 50u. 2.40€ 260u. 8.80€
Pera rosa 64u. 2.40€
Tomàquets petits
Petit de mata baixa 84u. 2.40€ 420u. 8.80€
Cirera negra 50u. 2.40€
Bombeta groc 50u. 2.40€ 500u. 8.80€
Tomàquets de penjar
de Sant Jaume de Sesoliveres 50u. 2.40€ 260u. 8.80€
de Can Borgunyà 60u. 2.40€ 300u. 8.80€
Mallorquí 65u. 2.40€ 325u. 8.80€
Mala cara 60u. 2.40€ 300u. 8.80€
Son Gil 60u. 2.40€
Montgrí 80u. 2.40€
Pebrots dolços
Rodó o pebrotina 70u. 2.40€ 400u. 8.80€
Blanc de Berga 50u. 2.40€ 200u. 8.80€
Nyora 50u. 2.40€ 360u. 8.80€
4 cantos de Ciutadella 30u. 2.40€
Pebrots picants
Xoriçer 50u. 2.40€ 240u. 8.80€
de la República 50u. 2.40€ 240u. 8.80€
Peronet 54u. 2.40€
Campaneta 50u. 2.40€ 250u. 8.80€
Albergínies
Albergínia blanca 70u. 2.40€ 500u. 8.80€
Albergínia negra 75u. 2.40€ 500u. 8.80€
Albergínia llarga 54u. 2.40€
sobre petit sobre gran

sobre petit sobre gran
Flors, fruitetes i condiments
Estels o aranya 180u. 2.40€ 1.070u. 8.80€
Cosmos 35u. 2.40€
Clavell de pom 390u. 2.40€ 2.940u. 8.80€
Rosa mística 40u. 2.40€ 380u. 8.80€
Cresta de gall 100u. 2.40€
Gira-sol mexicà 36u. 2.40€
Gira-sol de jardí 46u. 2.40€ 230u. 8.80€
Equinàcia 74u. 2.40€
Tomatillo negre 80u. 2.40€ 760u. 8.80€
Alquequengi 80u. 2.40€ 800u. 8.80€
Lli 95u. 2.40€
Calèndula 70u. 2.40€
Alfàbrega de fulla llarga 115u. 2.40€ 710u. 8.80€
Alfàbrega de fulla menuda 70u. 2.40€ 700u. 8.80€
Alfàbrega morada 84u. 2.40€ 842u. 8.80€.
Julivert del país 300u. 2.40€
Coriandre 170u. 2.40€
Tabac 100u. 2.40€ 1.000u. 8.80€
Tabac de pota 100u. 2.40€ 1.000u. 8.80€
Safrà romà 10u. 2.40€
Cotoner 10u. 2.40€
Adobs en verd
Facèlia 1.204u. 2.40€
Adob en verd per horts en funcionament 800g. 3.50€
Adob en verd per terres magres 1kg. 4.50€
Adob en verd per cultius arboris de secà 800g. 5€
Llibre­manual
"Com i per què cultivar les nostres llavors" 12€
Cost dels enviaments per correu postal contrareemborsament:
fins 1kg 2-3.9kg 4-5.9kg 6-7,9kg 8-9,9kg 10-11,9kg
catalunya 5,42€ 6,22€ 7,02€ 7,81€ 8,61€ 9,49€
estat espanyol 6,53€ 7,20€ 8,35€ 9,50€ 10,64€ 11,89€
canàries 8,18€ 9,53€ 11,51€ 13,63€ 16,82€ 19,61€
Aquests preus inclouen el cost del reembors (1,43€)
Per a les comandes superiors a 160€, l'enviament és gratuït.

L’OBJECTIU PRINCIPAL és
implicar als pagesos, aficionats a
l’horta, restauradors i
consumidors per tal que entre tots
sigui possible un relleu cultural i
agronòmic que s’ha anat generant
durant els darrers 10.000 anys i
evitar la seva desaparició
Croqueurs de carrottes
L’associació es va formar el 2005 per tal de identificar les espècies amenaçades per
l’erosió genètica, per capacitar als seus membres pel manteniment iavaluació, per
fomentar l'intercanvi de coneixements entre els seus membres i amb els seus socis.
El novembre de 2009, l’associació estava integrada per sis empreses artesanals de
llavors en producció ecològica (4 de França, una deBèlgica i una catalana):
Le Biau Germe- MONTPEZAT d’Agenais - www.biaugerme.com
Germinance- BAUGÉ www.germinance.com
Graines del Païs- BELLEGARDE DU RAZÈS- www.grainesdelpais.com
Les Semailles- FAULX-LES-TOMBES – Belgique www.semaille.com
Jardin'Envie- www.jardinenvie.com
Les Refardes- Monistrol de Calders- www.lesrefardes.com
CROQUEURS DE CARROTTES
Croqueurs de Carottes és membre de Réseau Semences
Paysannes, que treballa per preservar la biodiversitat en
les finques i per a la preservació dels drets dels
agricultors per seleccionar, multiplicar i intercanviar
llavors.
www.semencespaysannes.org

Consells generals per a la recollida de llavor
El fruit més gran, o la tavella més llarga no són sempre els caràcters més
interessants a guardar. El tamany adequat, junt a un bon hàbit de creixement o
junt a la resistència a elements climàtics, edàfics i a patògens són
característiques molt més valuoses.
Escollir per a la seva conservació només llavors de plantes sanes amb fruits no
deformats
En plantes bianuals o enciams guardar llavor de les plantes que floreixen més
tardanes.
Guardar llavor dels fruits centrals que millor recordin al tipus desitjat
La quantitat de llavor a guardar estarà en funció de les nostres necessitats,
però també de l’espècie, longetivitat natural i poder germinatiu.
Es convenient que la llavor provingui de diversos fruits de diferents plantes,
amb l’objectiu de conservar una important diversitat dins del tipus
En espècies autògames són necessaris pocs fruits però en al.lògames cal que hi
hagi moltes plantes per evitar que es perdin caràcters interessants.
EVITAR CREUAMENTS cal conèixer com es pol.linitzen el cultius que volem
guardar llavor i si cal AÏLLAR-LOS: físicament: distàncies (500-1000m), barreres
per evitar flux pol.len, mecanismes reforçats (microtúnels, malles, bosses,..) o
Temporalment: evitar que coincideixin les floracions
AUTOPOLINTIZACIÓ: Espècies o cultius autògams, en general podem fer llavor
de DIFERENTS VARIETATS D’UN MATEIX CULTIU en un mateix hort sense
que es “barregin”: enciam, Escarola, gira-sol, tomàquet,pèsol, mongeta, llentia,
cigró.
ATENCIÓ, poden tenir Pol.linització creuada per insectes, cal separació entre
varietats superior: Albergínia: 50 m; Fava: 1000m, Pebrot 50-200m :
Compte dolços i “bitxo”!
POLINITZACIÓ CREUADA : Espècies o cultius al.lògams: en general NO podem
fer llavor de DIFERENTS VARIETATS D’UN MATEIX CULTIU dins un mateix
hort, ja que necessiten 1000 m de separació mínima: Cols, col i flor, bròquil, nap,
ceba, porro,Blat de moro, Carbasses, carbassó, Meló, Síndria, Cogombre, Bleda,
remolatxa, (atenció! entre elles també!), rave, julivert, api, pastanaga (atenció!: es
creua amb varietat silvestre)

Què tenen en comú una flor de Gira-sol i el Partenó?
La resposta és el número Auri φ= 1,618….
El número auri ja el coneixien els antics sumeris
(3200 aC), però van ser els grecs els que el van fer
famós usant-ne la proporcionalitat per construir el
Partenó.
Uns segles més tard, el matemàtic Fibonacci, va
descobrir una fascinant sèrie, relacionada amb el
número auri. 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13,…
Si agafem un número i el dividim per l’anterior, ens
aproximem cada vegada més al nombre auri.
Leonardo Da Vinci va utilitzar aquesta proporció per
dibuixar l’home de Vitruvi, i es repeteix en fruits,
flors, animals, forats negres, el sistema solar, etc.
Potser allò important no és la proporció en sí, sinó
que es repeteix contínuament.
Seria φ el responsable del somriure de la Mona Lisa?
les refardes
llavors de varietats locals
de producció ecològica
i fetes al país.
Apartat de correus 57
08275 Monistrol de Calders
www.lesrefardes.com
lesrefardes@gmail.com