Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular
Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular
Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Les</strong><br />
<strong>barraques</strong><br />
<strong>de</strong><br />
Lluemajor~<br />
<strong>una</strong><br />
arquiteetura<br />
<strong>popular</strong><br />
Cels Calviiio<br />
Joan Clar
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>,<br />
<strong>una</strong> <strong>arquitectura</strong> <strong>popular</strong><br />
Antropologia i etnografia <strong>de</strong> la<br />
foravila lIucmajorera
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>,<br />
<strong>una</strong> <strong>arquitectura</strong> <strong>popular</strong><br />
Antropologia i etnografia <strong>de</strong> la<br />
foravila lIucmajorera<br />
eels Calvina Andreu<br />
Joan Clar Monserrat<br />
•<br />
on o •<br />
ill •••.<br />
I~n<br />
Consell <strong>de</strong> Mallorca<br />
Foment i Ocupaci6<br />
FODESMA
© <strong>de</strong> l'edici6: Consell <strong>de</strong> Mallorca. FOOESMA, 1999<br />
© <strong>de</strong>l text: els autors, 1999<br />
© fotografies: Coloma Julia Adrover i Maria Lour<strong>de</strong>s Clar Rossell6<br />
© dibuixos: Dolors Rossell6 Lisara<br />
Fotografia <strong>de</strong> la coberra: Barraca <strong>de</strong> curucull <strong>de</strong> Son Vidal<br />
Producci6 i realitzaci6: El Gall Editor<br />
OL: PM 127-1999<br />
ISBN: 84-87389-01-5
A Maria <strong>de</strong>l Carme Arbos Galdon<br />
i Francisca Frau Alzina
Proleg<br />
D'al.lot, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Campos, el meu poble nadiu, sovintejava les visites a<br />
<strong>Llucmajor</strong>, el poble <strong>de</strong> la meva mare. Per besar mans als padrins, per viure la bulla<br />
<strong>de</strong> la fira 0 per a anar a "to mar ametles" a sa Vela, sa Sorteta, Son Genovoi, Son<br />
Pujolet ... .canada i tornada <strong>de</strong>l tros era lenta, amb el carro estibat <strong>de</strong> sacs, els llargs<br />
"tomadors d'ametles" i <strong>una</strong> botilla <strong>de</strong> costat pIa, ajaguda, que Ii donava estabilitat<br />
contra el tracaleig <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> camins plens <strong>de</strong> clots i macs. Durant l'incomo<strong>de</strong> viat-<br />
ge, es mostraven als meus tendres ulls unes <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> pedres ben ajusta<strong>de</strong>s, que<br />
em recordaven la fosca edat talaiotica ... Mai m'hagues pensat, pero, que n'hi hagues<br />
tantes i <strong>de</strong> tipus tan variats! Avui, gracies ala <strong>de</strong>dicaci6 i entusiasme <strong>de</strong> dos llucma-<br />
jorers enamorats <strong>de</strong> la seva terra, en Cels Calvi no i en Joan Clar, comptam amb un<br />
inventari exhaustiu <strong>de</strong> les cabanes <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>, amb la seva <strong>de</strong>scripci6<br />
acurada, tipologia i representaci6 grafica. Es la primera vegada que es duu a terme<br />
un treball d'aquesta envergadura i d'aquestes caracteristiques. Eis dos autors, a part<br />
<strong>de</strong>l seu entusiasme, tenien capacitat per realitzar-Io, si donam <strong>una</strong> ullada ales acti-<br />
vitats i treballs que han <strong>de</strong>senvolupat anteriorment.<br />
Cels Calvino, professor d'Ensenyan
fes, bescunsa, guinxa ...). Gel6s <strong>de</strong>ls tresors <strong>de</strong> la nostra cultura local, es va fer membre<br />
<strong>de</strong> l'Associaci6 d'Amics <strong>de</strong>ls Molins, que veda per la seva integritat i conservaci6, i ha<br />
treballat en un projecte <strong>de</strong> restauraci6 <strong>de</strong> les torres <strong>de</strong> s'Estalella i <strong>de</strong> Cala Pi.<br />
Eis dos formen un tan<strong>de</strong>m perfecte, <strong>de</strong> mutua estimulaci6, on conflueixen<br />
constancia, engrescament i saber, factors basics per coronar un projecte tan ambi-<br />
ci6s com el d'inventariar, tipificar, <strong>de</strong>scriure i situar en el seu context aquesta pre-<br />
ciosa manifestaci6 d' <strong>arquitectura</strong> <strong>popular</strong> que s6n les <strong>barraques</strong>. En primer lloc, els<br />
autors han hagut <strong>de</strong> revestir-se <strong>de</strong> resistencia fisica: cal caminar per sementers,<br />
barrancs i earn ins anfractuosos, saltar marges i parets, travessar garrigues <strong>de</strong> mala<br />
petja, tot escarritxant-se amb revells i esparregueres, fer marra<strong>de</strong>s per no trepitjar els<br />
sembrats ... Un precursor d'aquest tipus d'esrudis, Rubi6, va fer-se resso el1914 d'a-<br />
questes ardu'itats. Per si fos poc, els investigadors topen <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s amb les fronte-<br />
res humanes <strong>de</strong> la incomprensi6 i la insolidaritat: qualque senyor que, amb un sen-<br />
tit massa restringit <strong>de</strong> la propietat, posa traves a <strong>una</strong> recerca que persegueix <strong>una</strong><br />
exclusiva finalitat cientifica, dictada per l' amor a la terra.<br />
Hi ha <strong>de</strong>spres la feina analitica, d'observaci6 <strong>de</strong> cada pe
Jo retorn a tu. linc Jam<br />
D'enyora<strong>de</strong>s rustiqueses<br />
Mon cor, que les ha compreses<br />
No sap ofegar son clam.<br />
Abans <strong>de</strong> comen
profunditat sobre les <strong>barraques</strong> i la gent que les va construir 0 habitar. Producte d'a-<br />
quest estudi es el present llibre amb el qual pretenem que cada un <strong>de</strong> vosalrres, en<br />
acabar <strong>de</strong> llegir-lo sigui capas: d'adonar-se <strong>de</strong> la imporra.ncia que te conservar tot<br />
aquest immens i ric patrimoni <strong>de</strong>ls nosrres avantpassats.<br />
Com hem dit, el contingut <strong>de</strong>illibre es producte d'<strong>una</strong> feina <strong>de</strong> camp que<br />
duim a terme <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa bastants d' anys: hem aixecat la planimetria, hem fet la foro-<br />
grafia, la <strong>de</strong>scripcio i la firxa <strong>de</strong> cada barraca visitada, aixi com <strong>de</strong> tots els seus ele-<br />
ments. Han estat mes <strong>de</strong> quatre-centes les <strong>barraques</strong> esrudia<strong>de</strong>s, cada <strong>una</strong> d'elles<br />
localitzada a dins cada possessio 0 establit i situada damunt el mapa escala 1:5000.<br />
Una alrra activitat que ens ha ajudat en aquest esrudi ha estat la feina duita a terme<br />
sobre roponimia, oficis, capelles, molins, possessions que any rere any hem anat rea-<br />
litzant a la revista <strong>Llucmajor</strong> <strong>de</strong> Pil1te en Ample.<br />
Eillibre, ames, te com a objectiu esser un punt <strong>de</strong> partida per realitzar estudis<br />
amb mes profunditat sobre les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong>l terme llucmajorer i, si Deu ho vol, es la<br />
nostra intencio fer-ho per possessions <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> i aixi establir d'<strong>una</strong> forma mes<br />
<strong>de</strong>tallada cada <strong>una</strong> <strong>de</strong> les caracteristiques, tipologies i classificacions <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong><br />
que hi ha a cada <strong>una</strong> d' elles i relacionar-les amb les d' alrres possessions 0 establits.<br />
El nosrre amic i professor, Doctor Climent Picornell en <strong>una</strong> introduccio al<br />
llibre Elements <strong>de</strong> fa societat pre-turistica mallorquina <strong>de</strong>ia :"La nostalgia es <strong>una</strong> carac-<br />
teristica <strong>de</strong>ts pobles amb historia. I si, com en el nostre cas, hem sofirt un canvi tan radi-<br />
cal en un espai tan curt <strong>de</strong> temps, no esgens estrany que l'enyoranra i la recanra <strong>de</strong>l nos-<br />
tre passat -tan proper, per altra part- sigui, per aixo mateix, tambe gran. I no ho plan-<br />
teig per treure a la palestra <strong>una</strong> <strong>de</strong> les eternes questions, «fou el passat millor que el pres-<br />
ent?», ni tan solsper respondre -com fim ara lesjoves generacions- que «qualsevol temps<br />
passat flu pitjor», sino perque l'acceleracio que ens ha fit passar d'<strong>una</strong> societat rural i<br />
molt tradicional a <strong>una</strong> societat mo<strong>de</strong>rna, ha fit trontolfar <strong>de</strong> tal forma fa nostra perso-<br />
nalitat com a poble, que encara hi ha qui cerca en el passat, totalment i exclusivament,<br />
les essencies <strong>de</strong> la mallorquinitat. Foses dins el brou inconcret <strong>de</strong> la mediterraneitat,<br />
aquestes essencies han <strong>de</strong> mirar, <strong>de</strong> valent, tambe cap al futur' (1989, pag. 11).
I PART<br />
EL MEDI NATURAL I SOCIAL
Situaci6 <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> L1ucmajor<br />
El terme llucmajorer amb <strong>una</strong> superficie <strong>de</strong> 324'94 km 2 es el mes extens <strong>de</strong><br />
les Illes Balears i esta situat al migjorn <strong>de</strong> 1'illa <strong>de</strong> Mallorca. Te com a municipis ve'i-<br />
nats Campos, Palma, Algaida, Montulri i Porreres.<br />
Per la seva extensi6 hi trobam diferents tip us <strong>de</strong> paisatges, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls alzinars <strong>de</strong>l<br />
massis <strong>de</strong> Randa i la serra <strong>de</strong> Gal<strong>de</strong>nt als paisatges <strong>de</strong> garriga apropats a la costa.<br />
Tambe la forma es diferent, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'horitzontalitat que presenten els terrenys <strong>de</strong> la<br />
majoria <strong>de</strong>l terme fins al que presenten aquestes muntanyes, les quaIs varien, pre-<br />
sentant-se en vertical com el Puig <strong>de</strong> ses Bruixes 0 <strong>de</strong> forma ondulada i corbada a la<br />
zona <strong>de</strong> Gal<strong>de</strong>nt. Aixi mateix, la gran longitud <strong>de</strong> litoral, uns 35 km, esta relacio-<br />
nada amb la seva gran superficie.<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> que ara <strong>de</strong>scriurem estan relaciona<strong>de</strong>s amb el complex prods<br />
social i les caracteristiques fisiques <strong>de</strong>l terme llucmajorer, aixi com tambe en part<br />
tenen molt a veure amb la gran superficie i tot alIa que aquesta implica.<br />
Caracteristiques fisiques <strong>de</strong>l terme lIu'cmajorer<br />
La major part <strong>de</strong> la superficie <strong>de</strong>l terme municipal <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> es planer,<br />
tan sols petits turons, barrancs i comellars, producte <strong>de</strong> l' erosi6 i karstificaci6, rom-<br />
pen aquesta monotonia. El pen<strong>de</strong>nt mitja es al voltant d'un 5% (RUL.LAN, 1988,<br />
pag. 38). Es ala seva part nord i est on trobam unes elevacions <strong>de</strong> certa importan-<br />
cia que corresponen al Massis <strong>de</strong> Randa (549 m), Serra <strong>de</strong> Gal<strong>de</strong>nt (420,20 m) amb
el'Puig d'en Canals (383 m), el <strong>de</strong> Gal<strong>de</strong>nt (388 m), i el Puig <strong>de</strong> ses Bruixes (350<br />
m). Tambe hem d'esmentar el Puig <strong>de</strong> s'Escola (300 m) i el Puig <strong>de</strong> Son Mulet (264<br />
m) que fan <strong>de</strong> frontera natural amb els termes d'A!gaida i Porreres respectivament.<br />
Totes aquestes altaries son terrenys que en un <strong>de</strong>terminat moment eren planers com<br />
els <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong>l terme pero que per accio <strong>de</strong> contraccions que es produ'iren aillarg<br />
<strong>de</strong> milions d' anys adoptaren aquesta forma actual. Son, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista geo-<br />
morfologic, estrats que cavalquen uns sobre els altres.<br />
<strong>Les</strong> terres situa<strong>de</strong>s al sud <strong>de</strong>l case urba <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> s'estenen fins a la mar i<br />
formen <strong>una</strong> extensa planura coneguda amb el nom <strong>de</strong> Marina. Aquesta <strong>de</strong>nomina-<br />
cio la reben tambe les terres costaneres d'altres municipis com Santanyf, Felanirx,<br />
Santa Margalida, Sant Lloren
carbonats que oscil·len entre 10/30 % i <strong>de</strong>uen el color a la presencia d'oxid <strong>de</strong> ferro. En<br />
els estreps <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Gal<strong>de</strong>nt i Massfs <strong>de</strong> Randa trobam <strong>una</strong> terra blanquinosa cone-<br />
guda a <strong>Llucmajor</strong> com a "terra blanque!', aquesta tambe es molt argilosa i te entre un<br />
50 i 60 % <strong>de</strong> carbonats, la qual cosa Ii dona aquest color blanquinos. Aquests solen esser<br />
sols poc evolucionats. Tant <strong>una</strong> classe com l'altra estan sobre crostes <strong>de</strong> roquissar calca-<br />
ri i tenen molta d'importancia en la construccio <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>.<br />
Per la costa <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> -que s'esten <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la possessio <strong>de</strong>ls Llobets que fa<br />
<strong>de</strong> limit amb el terme <strong>de</strong> Campos fins a Son Dalabau que ho fa amb Palma- hi tro-<br />
barn <strong>una</strong> gran quantitat <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> que servien d'habitatge a guar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costa,<br />
trencadors, etc. Aquesta gran zona <strong>de</strong> litoral propicia que hi hagi diferents tipus <strong>de</strong><br />
morfologies, <strong>de</strong>s d'unes escasses platges a grans penya-segats com els <strong>de</strong>l Cap Blanc.<br />
En alguns llocs l' acces a la ,mar es facil ja que la costa es rocosa baixa -es el cas <strong>de</strong><br />
cala Blava (Son Granada) i s'Estalella, on els pen<strong>de</strong>nts son llargs pero suaus- sa<br />
Torre, es Puig<strong>de</strong>rros <strong>de</strong> Baix-. ]osep Sacares, en un prego <strong>de</strong> Fires <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> diu:<br />
"Llavors tota la costa, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Son Grauet passant pel cap d'En<strong>de</strong>rrocat, Punta Negra i sa<br />
Fossa, augmenta en altaria gradualment fins als 120 m <strong>de</strong> Pedra Forta. Des d'alla fins<br />
a s'Estanyol, travessant pel pas <strong>de</strong> sa Senyora, el Cap Blanc, la cala <strong>de</strong>s Carril i Cala Pi,<br />
el fenomen s'inverteix, <strong>de</strong>creix l'altaria <strong>de</strong>ls penya-segats a poc a poc periJ inexorable-<br />
men!' (SACARES, 1989, pag. 19).<br />
Qualsevol espai geografic constantment es veu modificat per <strong>una</strong> serie <strong>de</strong> fac-<br />
tors, tant naturals com antropics, i el terme llucmajorer no n' es <strong>una</strong> excepcio. Ames<br />
<strong>de</strong> la geologia que el configura, el clima juntament amb la flora, la fa<strong>una</strong> i l'activi-<br />
tat humana el modifiquen <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa molt <strong>de</strong> temps.<br />
La meteorologia <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> no es pot <strong>de</strong>slligar <strong>de</strong> la <strong>de</strong> les Illes Balears, la<br />
qual cosa equival a dir la meteorologia <strong>de</strong> la Mediterrania occi<strong>de</strong>ntal (RAMIS,<br />
1988, pag. 18).<br />
El clima <strong>de</strong>l terme es mediterrani temperat amb <strong>una</strong> temperatura mitjana<br />
anual entre els 16°C i l7°C, essent el mes mes fred el <strong>de</strong> gener amb <strong>una</strong> mitjana <strong>de</strong><br />
lO'2°C i el mes dlid el d'agost amb <strong>una</strong> mitjana anual <strong>de</strong> 24'9°C.<br />
La pluviositat per terme mitja es d'uns 540 mm en el Massfs <strong>de</strong> Randa i d'uns<br />
300 mm a la zona <strong>de</strong> s'Estalella i <strong>de</strong> 328 mm al Cap Blanc (RAMIS, 1988, pag. 24).<br />
Aquest regim pluviomerric <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> es semblant al que tambe es<br />
dona a la zona maritima <strong>de</strong>l sud <strong>de</strong> 1'illa com per exemple als termes <strong>de</strong> Campos, ses<br />
Salines, Santanyf, Andratx i part litoral <strong>de</strong> Calvia. Una <strong>de</strong> les caracteristiques que
<strong>de</strong>termina el regim pluviometric <strong>de</strong>l terme es que les majors quanti tats <strong>de</strong> pluja es<br />
donen durant la tardor, moltes <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s en forma <strong>de</strong> ruixats produ'its per nuvols<br />
convectius. Aquest fenomen dona lloc a xaragalls provocant que provoquen 1'erosio<br />
<strong>de</strong>ls terrenys i <strong>de</strong>ixen la roca mare al <strong>de</strong>scoben.<br />
La poca pluviositat que rep quasi tot el terme, excepcio feta <strong>de</strong>ls vessants nord<br />
i est <strong>de</strong> la Serra <strong>de</strong> Gal<strong>de</strong>nt i <strong>de</strong>l Massis <strong>de</strong> Randa (que la te <strong>una</strong> mica mes elevada),<br />
no basta per mantenir <strong>una</strong> humitat alta al sol durant tot 1'any. Aquesta circumst3.n-<br />
cia, juntament amb la fona insolacio <strong>de</strong>ls mesos d'estiu, provoca <strong>una</strong> evaporacio que<br />
<strong>de</strong>sseca els terrenys i els transforma en semiarids.<br />
La flora <strong>de</strong>l terme llucmajorer esta influenciada per la latitud en que es tro-<br />
ben les illes, per la climatologia i pel tip us <strong>de</strong> sols.<br />
La vegetacio que hi trobam forma aliances, 1'anomenada Quercion-ilicis, te<br />
l' alzina (Quercus ilex) com arbre representatiu i es localitza sobretot al Massis <strong>de</strong><br />
Randa i a la serra <strong>de</strong> Gal<strong>de</strong>nt, aixi com als pujols i turons que limiten amb els ter-<br />
mes d'Algaida, Montu'iri i Porreres. Aquesta alian
El romani (Rosmarinus officinalis) tambe el trobam per totes les pletes <strong>de</strong> les<br />
possessions apropa<strong>de</strong>s a la costa, i tambe el xiprell, encara que menys abundant (Eri-<br />
ca multiflora).<br />
Entre les mates, ales voreres <strong>de</strong> parets, caramulls <strong>de</strong> pedres i arran d' altres<br />
arbusts i arb res hi ha els diferents tipus d' esparegueres: les <strong>de</strong> gat (Asparagus albus),<br />
les d'ombra (Asparagus acutiftlius) i vera (Asparagus stipularis), totes elles producto-<br />
res d'esparecs, fruit que durant la temporada servia d'aliment als roters.<br />
La sivina Uuniperus phoenicea) es un altre arbre que trooam per la costa i fins<br />
i tot per alguns sementers un poc allunyats <strong>de</strong> la mar. Una altra planta arbustiva<br />
emprada pels roters per a fer bardissa era 1'alicanti (Rhamnus lycioi<strong>de</strong>s).<br />
Com veurem, el pi, la sivina i sobretot l'ullastre, foren emprats com unes <strong>de</strong><br />
les principals materies pri1?eres per a la construcci6 <strong>de</strong> les cobertes <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>.<br />
<strong>Les</strong> branquetes i fulles <strong>de</strong> les estepes mescla<strong>de</strong>s amb terra tambe foren usa<strong>de</strong>s per<br />
cobrir les cobertes <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>.<br />
La fa<strong>una</strong> <strong>de</strong>l terme es molt igual a la resta <strong>de</strong> Mallorca. Entre els mamifers cal<br />
citar: els conills (Orytofagus cuniculus), les llebres (Lepus capensis), els eri
i sol renunciar a rebre la totalitat 0 part <strong>de</strong>l pacte'. Hem <strong>de</strong> dir que a vega<strong>de</strong>s, els<br />
raters es veien lliures <strong>de</strong> les ren<strong>de</strong>s que havien <strong>de</strong> pagar.<br />
Ala Historia <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> tambe consten els anys <strong>de</strong> sequera: "E11613 flu<br />
dramatic. A finals <strong>de</strong> maig, sense que ningu pogues sospitar-ho, perque el camp presen-<br />
tava l'aspecte d'<strong>una</strong> bona sembra, estant les messes a la seva plenitud, un vent siroccoper-<br />
tinar; va fir malbe tota la collita" (FONT, 1982 pag. 238). Tambe, entre 1604 i 1608<br />
hi havia hagut males collites <strong>de</strong> gut a la sequera i fins i tot dins aquest segle aillin-<br />
dar <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong> Son Mut Vell es va escriure: "A l'any 1661 no se sega'~<br />
Respecte a epoques <strong>de</strong> sequera en el XIX, anys durs pels raters llucmajorers,<br />
sabem: "En el segle XIX encara que no es pugui utilitzar el mateix reactiu, no falten<br />
anys <strong>de</strong> gran ari<strong>de</strong>sa: 1807, 1817, 1821, 1825 en que falten les pluges <strong>de</strong> la tardor.<br />
L'any 1825 era talla sequera que e! pagava un dobber per gerra d'aigua durant el mes<br />
<strong>de</strong> fibrer. La <strong>de</strong> 1845 va durar practicament 7 mesos...<br />
...Entre 1857 i 1861 hi ha uns anys molt sees; el1862 unicament es mesuraren<br />
296 mm. 1el 1864, 330 a la capital, mes plujosa, naturalment, que sa Marina.<br />
L'aureola <strong>de</strong>ls anys 13 es va rubricar amb la sequera major que s'ha registrat en<br />
el nostre segle (276 mm a Palma) si exceptuam la <strong>de</strong> 1945 (I75 mm)" (ROSSELL6<br />
VERGER, 1964, pag. 76).<br />
Un mica d'historia lIucmajorera<br />
El terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> fou habitat pels<br />
primers pobladors <strong>de</strong> les Illes Balears. Ells<br />
ens han <strong>de</strong>ixat nombrasissimes restes<br />
arqueologiques espargi<strong>de</strong>s per tot arreu,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la costa fins als estreps <strong>de</strong>l Massis<br />
<strong>de</strong> Randa.<br />
Durant la prehistoria moltes <strong>de</strong> les coves<br />
naturals foren empra<strong>de</strong>s com habitacle i<br />
aixopluc. Mes tard, aquestes foren engran-<br />
di<strong>de</strong>s. Altres, les artificials, foren excava<strong>de</strong>s<br />
a la raca, atesa la facilitat que tenen les<br />
molasses calcaries d' esser obra<strong>de</strong>s.<br />
Durant el pretalaiotic es constru'iren els<br />
naviformes, i posteriorment els talaiots,<br />
tant a'illats com formant poblats (Capo-<br />
corb Vell, Cala Pi, es Pedregar, Betlem,
s'Aguila d'en Quart, ...). Molts han volgut veure en aquestes construccions <strong>una</strong> rela-<br />
ci6 amb les <strong>barraques</strong> constru"i<strong>de</strong>s en paret seca, encara que nosaltres no hi veiem<br />
cap tipus <strong>de</strong> relaci6.<br />
De l'epoca romana el mes abundant s6n les restes ceramiques. Dels vandals i<br />
bizantins practicament no hi ha restes en tot el terme.<br />
Respecte a la dominaci6 musulmana, s'ha <strong>de</strong> dir que el case urba <strong>de</strong> Llucma-<br />
jor corresponia a <strong>una</strong> alqueria islamica anomenada Luch maior i que el terme per-<br />
tanyia al districte <strong>de</strong> Muntuy. Per algunes tanques i sementers <strong>de</strong> sa Marina hem<br />
pogut observar restes <strong>de</strong> ceramica d'aquesta epoca i d'anteriors.<br />
Amb l'arribada <strong>de</strong> Jaume I l'alqueria va pertanyer a Ramon <strong>de</strong> Sant Marti. En<br />
aquell moment s'hi comen
Desembarcaments <strong>de</strong> pirates ales costes lIucmajoreres<br />
La pirateria, juntament amb les epi<strong>de</strong>mies, els anys <strong>de</strong> sequera i esterilitat <strong>de</strong>l<br />
camp, foren mals en<strong>de</strong>mics durant molt <strong>de</strong> temps. Els atacs corsaris ales nostres costes<br />
provocaren que la gent que treballava a les marines, (roters, jornalers, trencadors ...) vis-<br />
quessin en un constant temor.<br />
Per a combatre la pirateria es varen dur a terme <strong>una</strong> serie <strong>de</strong> mesures com ara<br />
col·locar guar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costa als llocs mes accessibles i faci1s als <strong>de</strong>sembarcaments (cales<br />
i llocs rocosos baixos) i la construcci6 <strong>de</strong> torres. Es varen formar dos cordons <strong>de</strong>fen-<br />
sius: un mes exterior, que eren les torres <strong>de</strong> guaita; i un interior, amb les torres <strong>de</strong><br />
les possessions. Lany 1396 es va manar fer un esrudi per saber quins eren els llocs<br />
perillosos <strong>de</strong> la costa llucmajorera.<br />
Cal remarcar que la torre <strong>de</strong>fensiva <strong>de</strong> la possessi6 <strong>de</strong> sa Torre, fins ben entrat<br />
el segle XVI, va servir <strong>de</strong> refugi als moradors <strong>de</strong> les possessions ve"ina<strong>de</strong>s.<br />
Durant tot el segle XIV hi ha constancia <strong>de</strong> molts avistaments <strong>de</strong> naus sarra"i-<br />
nes. El ba<strong>de</strong> <strong>de</strong>l municipi on es produ"ia l' avistament s'encarregava d' avisar els ba<strong>de</strong>s<br />
d' altres pobles. El <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> en rebe notlcies i passa posteriorment l' aVls a la pos-<br />
sessi6 <strong>de</strong> Capocorb en diverses ocasions (un 1'any 1388, tres el 1389, un el 1390,<br />
tres el 1393), a s'Estalella (l'any 1394), sa Mata, ses Arnaules, Solleric, Garonda i
Merola. Cent anys <strong>de</strong>spres, el 1494, els llocs mes perillosos seguien essent s'Estalella<br />
i Vallgornera.<br />
Durant molt <strong>de</strong> temps les naus sarraines es passejaren amb tranquil.litat per<br />
la Mediterrania, a causa sobretot <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r i 1'hegemonia que poss6en els turcs. Pero<br />
el 7 d'octubre <strong>de</strong> 1571 la Lliga Santa, formada pels regnes cristians, <strong>de</strong>rrota la flota<br />
turca en el golf <strong>de</strong> Lepant. Aquesta efemeri<strong>de</strong> es va celebrar per tot el man cristia i,<br />
com es natural, tambe a <strong>Llucmajor</strong> es varen fer festes en honor <strong>de</strong> la victoria.<br />
El Dr. D. Francese Talla<strong>de</strong>s a la seva historia, que va completar <strong>de</strong> 1'escrita per<br />
D. Guillem Terrassa, ens fa uns relats <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>sembarcaments <strong>de</strong> pirates ales costes<br />
llucmajoreres. Diu aixi: "Es un lioc <strong>de</strong>sert i enfora mitja LLeguadacasa aLg<strong>una</strong> i es lioc<br />
<strong>de</strong> pinar, matorraLs i sivines, motiu d'acostumar visitar-<strong>Les</strong> eLscorsaris, com va succeir<br />
L'any 1578, que <strong>de</strong>sembarcaren a CaLa BeLtran <strong>una</strong> nit eLsmoros d'<strong>una</strong> fragata, i assaL-<br />
tant L'aLqueria <strong>de</strong> L'ALiga 0 s'AguiLa, captivaren moLta <strong>de</strong> gent aixi homes com dones i<br />
nins. No estaria maLament que hi hagues <strong>una</strong> torre <strong>de</strong> guardia aL cap d'aquestes dues<br />
ca<strong>Les</strong>, que <strong>de</strong>fensaria tambe CaLa RegeLl, on L'any 1579 es va amagar <strong>una</strong> fragata <strong>de</strong><br />
moros i va fer moLt <strong>de</strong> mal, ja que s'endugue a ALger captius a moLtespersones d'aquelies<br />
possessions vei'na<strong>de</strong>s mentre eLs seus moradors estaven <strong>de</strong>scuidats, estant <strong>de</strong> noces i<br />
baliani' (TALLADES, 1934, pag. 18).<br />
Amb la conquesta d'Alger el mes <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1830 pels francesos es pot dir<br />
que acabaren les "ra~zies" pel litoralllucmajorer. Des <strong>de</strong> llavors en
Agricultura rama<strong>de</strong>ria<br />
I..:agricultura llucmajorera practicament es <strong>de</strong> seca ja que el regadiu <strong>de</strong> sinia<br />
se centra a uns pocs indrets <strong>de</strong>l terme com son la zona <strong>de</strong>s Pelag i Perola.<br />
Els cultius <strong>de</strong> seca que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> sempre s'han cultivat son els cereals: blat<br />
(Triticum sativum), ordi (Hor<strong>de</strong>um vuLgare) i civada (Avena sativa); la rao radica en<br />
les caracteristiques <strong>de</strong>ls sols, que son majoritariament "caLLvermeLI', el qual reten<br />
1'aigua i els nutrients, perque es molt argilosa. Una <strong>de</strong> les varietats mes conra<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
blat a sa Marina era el moreno 0 menut, que per la seva caracterfstica era molt apre-<br />
ciat, el pes d'un hectolitre d'aquest blat era molt elevat. Tant els cereals com 1'ame-<br />
tler (Prunus amygdaLus) i la figuera (Ficus carica) resisteixen els sols carbonatats, i es<br />
aquesta la rao principal <strong>de</strong> la seva abundancia.<br />
Un <strong>de</strong>ls cultius mes estesos fins a finals <strong>de</strong>l segle XIX fou la vinya (Vitis vini-<br />
fera); pensem que 1'any 1862 hi havia a <strong>Llucmajor</strong> mes <strong>de</strong> 1.471 quartera<strong>de</strong>s, i era<br />
el tercer cultiu en importancia. I..:aparicio <strong>de</strong> la fil.loxera, el20 <strong>de</strong> Maig <strong>de</strong> 1891, va<br />
provocar l' exterminacio <strong>de</strong> la vinya, i un canvi <strong>de</strong> cultiu en benefici <strong>de</strong> l' ametler.<br />
(CLAR, 1995, pag. 86).<br />
A moltes <strong>barraques</strong> trobam troncs d' ametlers en el seu brancatge, que foren<br />
col·locats substituint altres llenyams podrits d'ullastre.
Estructura social <strong>de</strong>l camp lIucmajorer<br />
Es pot dir que <strong>Llucmajor</strong> (a causa <strong>de</strong> la seva gran superficie) fins a l' actual<br />
segle, ha estat un <strong>de</strong>ls municipis <strong>de</strong> Mallorca amb gran finques.<br />
Des <strong>de</strong> la conquesta fins a principis <strong>de</strong>l segle XX, el domini <strong>de</strong> la terra esta-<br />
va en mans d'<strong>una</strong> noblesa terratinent. Per mor <strong>de</strong>ls conflictes socials i la conjuntu-<br />
ra economica <strong>de</strong>l segle XV, es produ"iren les primeres parcel.lacions; foren les pos-<br />
sessions" <strong>de</strong>ls Llobets i s'Aresta, les quaIs es dividiren en macroestablits.<br />
Eis majors latifundis <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> en el segle XVI eren Son Julia, Gal<strong>de</strong>nt,<br />
sa Torre, Son Granada, Capocorb, Garonda ... sera empero amb els canvis socials<br />
que es donaran a finals <strong>de</strong>l segle XIX, quan es potenciara el sorgiment d'<strong>una</strong> classe<br />
treballadora industrial, que amb els seus estalvis accedira a la compra <strong>de</strong> petites fin-<br />
ques. Lextensi6 d'aquestes, moltes <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s anava <strong>de</strong>s d'uns quants quartons (<strong>una</strong><br />
sort, en termes llucmajorers) fins a <strong>una</strong>, dues 0 mes quartera<strong>de</strong>s. Aquest afany <strong>de</strong><br />
compra <strong>de</strong> terra va propiciar que les finques apropa<strong>de</strong>s al casc urba <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong><br />
(Son Hereu, Son Noguera, ... ), es parcel.lassin provocant la practica liquidaci6 d'a-
quests latifundis. En el cas <strong>de</strong> Son Noguera, la causa principal <strong>de</strong> la seva parcel.laci6<br />
fou la <strong>de</strong>samortitzaci6 <strong>de</strong> Mendizabal duita a terme el 3 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1838.<br />
Ntres establits <strong>de</strong> finques durant el present segle han estat Ca s'Hereu, Pa"issa,<br />
Bennoc, Gal<strong>de</strong>nt, Son Mulet, Son Mesquida, Son Gabriela en petites parcel.lacions<br />
i sub-parcel.lacions i sa Torre, sa Llepassa, s'Aguila en macraparcel.lacions.<br />
Els grans latifundis estaven en mans <strong>de</strong> ciutadans amb resi<strong>de</strong>ncia a Ciutat,<br />
com ho havien estat <strong>de</strong> sempre, encara que n'hi havia alguns que eren en mans <strong>de</strong><br />
prapietaris <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>.<br />
En el cas <strong>de</strong>ls prapietaris que vivien a Ciutat, <strong>de</strong>ixaven l' explotaci6 i el <strong>de</strong>s-<br />
envolupament <strong>de</strong> les seves finques en mans <strong>de</strong>ls arrendataris, coneguts <strong>popular</strong>ment<br />
amb el nom d' amos-conductors, aquests eren el qui s'encarregaven <strong>de</strong> contractar el<br />
personal necessari per dur endav;).nt les feines <strong>de</strong> la possessi6, i tambe <strong>de</strong> rellogar<br />
segones persones. A vega<strong>de</strong>s eren els senyors els qui cuidaven les seves finques i<br />
tenien un majoral com a encarregat <strong>de</strong>l personal.<br />
Un segon escal6 dins la societat agraria eren els petits prapietaris, els quals<br />
disposaven <strong>de</strong> finques que havien heretat per llegitimes 0 les havien adquiri<strong>de</strong>s per<br />
compra.<br />
Un tercer escal6 1'ocupaven els missatges que feien feina a les possessions<br />
durant un 0 mes anys. Darrere aquests, finalment, els jornalers, que treballaven<br />
durant l'epoca <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> les messes i, finalment, els raters.
II PART<br />
LA VIDA
Oficis i professions relacionats amb les <strong>barraques</strong><br />
Eis oficis i professions que estudiarem en aquest apartat s'han d'emmarcar<br />
dins <strong>una</strong> estructura agraria propia <strong>de</strong> la Mallorca preturistica. <strong>Les</strong> feines a que es<br />
<strong>de</strong>di caven tenien molt a veure amb la forma <strong>de</strong> distribuci6 <strong>de</strong> la propietat la qual,<br />
com ja hem esmentat, va restar immobil i en mans d'<strong>una</strong> <strong>de</strong>terminada classe social<br />
durant molts d' anys.<br />
Eis roters eren conradors que rebien <strong>una</strong> part <strong>de</strong> garriga 0 altres terres ermes,<br />
com a minim d'<strong>una</strong> quarterada, amb la condici6 d' eixermar-Ia, conrar-Ia i pagar <strong>una</strong><br />
renda al senyor 0 amo <strong>de</strong> la possessi6 coneguda amb el nom <strong>de</strong> "<strong>de</strong>ume".<br />
Eis roters sorgeixen a causa <strong>de</strong> la crisi <strong>de</strong> subsistencia en<strong>de</strong>mica, emmarcada<br />
per <strong>una</strong> agricultura extensiva poc productiva i per un augment <strong>de</strong> la pressi6 <strong>de</strong>mo-<br />
grafica i respon ala ja esmentada "fam <strong>de</strong> terra" (ALZINA, 1984, pag. 33).<br />
La rota, segons el DCVB, es: "el tros <strong>de</strong> terra que un conrador cultiva dins un<br />
predi d'altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari <strong>una</strong> porcio convingu-<br />
da <strong>de</strong>l que hi cull; sol esser terra prima 0 allunyada <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong> possessio, i no po<strong>de</strong>nt-<br />
la conrar directament el propietari, la dona a conrar a un altre a canvi d'algun benefi-<br />
ci 0 <strong>de</strong>l simple avantatge <strong>de</strong> tenir la terra roturada sense <strong>de</strong>spesespropies". (pag. 594 -<br />
Tom IV).<br />
Tambe Rosse1l6 Verger ens d6na <strong>una</strong> <strong>de</strong>finici6 <strong>de</strong> rota; diu: "la rota, d'acord<br />
amb la seva etimologia, es refereix principalment a <strong>una</strong> parcel.la <strong>de</strong> garriga, bosc 0 erm<br />
posat en cultiu pel roter'. (ROSSELL6 VERGER, 1964, pag. 266).
<strong>Les</strong> rates podien oscil·lar <strong>de</strong>s d'l ames quartera<strong>de</strong>s. Hi ha constancia rany<br />
1554 <strong>de</strong> rates fetes dins <strong>una</strong> area <strong>de</strong> 30 quartera<strong>de</strong>s, compreses entre sa Torre i es<br />
Canyar; rany 1555 trabam que Pere <strong>de</strong> Villalonga, prapietari <strong>de</strong> sa Torre, lloga <strong>una</strong><br />
rata que feia partio amb <strong>una</strong> altra llogada anteriorment a Antoni Salva <strong>de</strong> sa<br />
Llepassa. I..:any1564 per part <strong>de</strong> Baltasar Rossinyol, prapietari <strong>de</strong> Son Granada con-<br />
ce<strong>de</strong>ix la facultat <strong>de</strong> raturar <strong>una</strong> garriga <strong>de</strong> 60 quartera<strong>de</strong>s a la familia Salva <strong>de</strong> la<br />
Llepassa, a Vicens: Ripoll i a Gabriel Clar. AiXQ ens <strong>de</strong>mostra que a vega<strong>de</strong>s les rotes<br />
es concedien a prapietaris d'altres possessions. A mes, no sempre eren jornalers <strong>de</strong>l<br />
camp 0 petits pagesos els qui llogaven les rates, sino que tambe n'hi havia que tenien<br />
altres o£icis, com a paraires, fusters, trencadors, ferrers, gerrers i torrers. Fins i tot hi<br />
ha da<strong>de</strong>s, en el cas <strong>de</strong> la possessio <strong>de</strong> Son Granada, d'haver-se concedit <strong>una</strong> rata a<br />
un capella i <strong>una</strong> altra al majoral,<strong>de</strong> la £inca.<br />
<strong>Les</strong> rotes no sempre eren arrenda<strong>de</strong>s pel prapietari, el qual, com hem esmen-<br />
tat abans, quasi sempre vivia a Ciutat, sino que eren relloga<strong>de</strong>s pels amos-conduc-<br />
tors <strong>de</strong> les £inques; aixf ho veiem, per exemple en el cas d'Arta, Cap<strong>de</strong>pera i Son<br />
Servera (ALZINA, 1984, pag. 18). A <strong>Llucmajor</strong> succe"ia igualment, el majoral era<br />
qui repartia les rates; sabem que en el cas <strong>de</strong> les rates <strong>de</strong> Son Granada, rany 1693<br />
ROTERS Eltensi6 A raoperanv Valor total<br />
(Quartera<strong>de</strong>s) Almu151 Barcelles <strong>de</strong> bllit (per ada.) Quarteres 1 Barcelles <strong>de</strong> blat<br />
Refel Barcelo 7,5 8almuts I quartera - 4 barcelles<br />
Michel Catany dit <strong>de</strong>l Refal 2 8 almuts <strong>de</strong> blat 2 barcelles - 4 almuts<br />
NicHolau BliUester 2 9 almuts <strong>de</strong> blat 3 barcelles<br />
1auma Salom<br />
Antoni Garau<br />
Llorens Pons 15 8 almuts (0) I auartera - 4 barcelles<br />
Llorens Michel<br />
Pera Catany 7 1 barcella I quartera - 1 barcella<br />
Antoni Salva 3 1 barcella 3 barcelles<br />
Antoni Car<strong>de</strong>ll 5 5 barcelles - 3 almuts<br />
JaumeRoig 13 8 almuts (00) 2 quarteres - 4 barcelles<br />
Antoni Fullana 5 1 barceUa 5 barcelles<br />
Andreu Salva 4 1/2 quartera 3 barcelles<br />
Matheu Vidal 3,5 4 almuts 2 barceUes - 2 almuts<br />
Michel Ballester 4 4,5 almuts 3 barcelles<br />
Antoni Vidal 7 I barcella I auartera - I barcella<br />
Andreu Noguera 6 7 almuts + 2 almuts 1 auart.- I barc.- 2 almuts<br />
Damja Sastre 2 q<strong>de</strong>s. - 6 harts 7 almuts 2 barcelles - 5 almuts<br />
Joan Puigserver I tros rota 1/2 quartera 3 barcelles<br />
Michel Salva 2 4almuts 1 barcell. - 2 almuts<br />
Sebesti. Thomas also Trernpitxol 2 3 almuts I barcell.<br />
Melchior Salva als. Ros 2,5 8 almuts 1 barcella - 2 almuts<br />
Andreu Vidal 0 3 almuts<br />
Nicholau NOllUera 1,5 3 almuts 4 almuts - 2/4<br />
BematRoiR 2 7 almuts 2 barcelles - 2 almuts<br />
Peea N02Uera also Frontet 1 tras terra Fet8 annua merse<br />
Peea -BereeIo als. Peris 1 tfOS rota Feta annua merse<br />
Michel Car<strong>de</strong>ll Rafalino 1 rota 3 almuts<br />
Joan Ramis 3 3 almuts 1 bareella - 3 almuts
ROTERS EXTENSIO<br />
(Quartera<strong>de</strong>s)<br />
Juan AvelJa 8,5<br />
Nicolau Sastre, parayre 8,5<br />
Juan Salva Mora 4<br />
Juan Salom 2<br />
Jaume Salva <strong>de</strong> Jaume 2<br />
ROTERS VALOR<br />
(QuarteresIBarcelies <strong>de</strong> blat)<br />
Jaume Monserrat Sjrerol 1 quartera - 2 almuts<br />
Gl. Puigserver, fuster 3 quarteres - 1 barcella<br />
Juan Car<strong>de</strong>ll <strong>de</strong> Antoni 3 quarteres<br />
Rd. Antoni Llompard, pre. francha<br />
Pere Monserrat Boleno 2 quarteres - 3 barcelles<br />
Mathia Armengual 3 quarteres - 4 almuts<br />
Pere Noguera parayra Frontet 4 barcelles - 3 almuts<br />
Miquel Salva also Lluch 1 quartera - 1 barcella<br />
Bemedi Mulet 3 barcelles - 3 almuts<br />
Juan Mas parayre i Juan Gil pleter 4 quarteres - 2 barcelles<br />
Gm. Thomas Toyet 3 quarteres - 3 barcelles<br />
Antoni Salva Bemedi 4 quarteres<br />
Sebastia Sirerol Galseran, trencador <strong>de</strong> pedra 1 quartera - 3 barcelles<br />
Juan Monserrat also Jayo 2 q uarteres - 1 barcella<br />
Honorat Salva torrer 1 quartera - 2 barcelles<br />
Michel Thomas Xerich 3 barcelles<br />
Sebestia Sirerol Galseran, trencador <strong>de</strong> pedra 2 quarteres - 2 barcelles<br />
Sebestia Thomas Trempitxol 3 barcelles<br />
Michel Salva 1 quartera - 3 barcelles<br />
Juan Thomas Carro fill <strong>de</strong> Gl. 1 quartera<br />
ROTERS EXTENSIO TORNALLS<br />
(Quartera<strong>de</strong>s)<br />
Antoni Garcia, ferrer 4 2 i rnig<br />
Sebestia Mas 4 5<br />
Jaume Parets 4 5<br />
Grn. Catany 4 i un poc mes 5<br />
Melsion Ferrer 4 3 imig<br />
Gl. Clar, gerrer 8 15<br />
Juan Benet Mulet 2 •<br />
Bartomeu Aulet, <strong>de</strong> Bart. 2 5<br />
Bartomeu Aulet, <strong>de</strong> Je. 2 5<br />
Antoni Aulet 2 5<br />
Michel Mas Xom 4 4<br />
Lluch Thomas 4 4
abans d'adjudicar-se foren encanta<strong>de</strong>s i lliura<strong>de</strong>s per mitja <strong>de</strong> Mateu Bordoy, mis-<br />
satge i corredor <strong>de</strong> la Vila. (FONT, 1982, pag. 382).<br />
El temps <strong>de</strong> durada <strong>de</strong>llloguer <strong>de</strong> la rata oscil·lava segons cada <strong>una</strong> <strong>de</strong> les pos-<br />
sessions. En el cas <strong>de</strong> sa Torre I'any 1554, era per 9 anys i en 1558 per 6 anys. A Son<br />
Granada el1564, tarnbe era per 9 anys. A s'Aguila el1574 per 10, a Capocorb Nou<br />
el1661, per 8 anys; en el Mas<strong>de</strong>u per 20 en 1690. En 1693 es concedien rates a Ti6<br />
per 24 anys i a Son Granada per 12.<br />
Normalment les rates es podien guaretejar i sembrar cada dos anys. El pastor<br />
o el cabrer <strong>de</strong> la possessi6 previ pagament d'un lloguer al rater, a po<strong>de</strong>r pasturar la<br />
rata. Els raters tenien l'obligaci6 d' embardissar les parets. En alguns contractes<br />
sabem que aquesta feina era compartida amb el pastor 0 cabrer.<br />
Els contractes entre els raters i els prapietaris podien esser orals 0 escrits, tant en uns<br />
com en els altres s'establien unes condicions bilaterals que variaven segons les pos-<br />
sessions. Aquestes condicions moltes vega<strong>de</strong>s <strong>de</strong>penien <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> la terra.<br />
Entre els paetes que havien <strong>de</strong> complir els raters hi havia fer to malls <strong>de</strong> paret,<br />
nomes fer llenya dins les seves rates, emprar la llenya necessaria per al seu consum,<br />
no po<strong>de</strong>r-ne vendre, no tallar pins, fer carb6 i formiguers unicament dins la seva<br />
rata, ajudar a fer cisterna, jornals <strong>de</strong> carra i pagar en blat.<br />
A moltes possessions la forma <strong>de</strong> contracte per part <strong>de</strong>l rater era pagar elllo-<br />
guer amb almuds, barcelles i quarteres <strong>de</strong> blat i en fer tornalls <strong>de</strong> paret. El tornall<br />
era <strong>una</strong> mesura equivalent a 30 passes lineals <strong>de</strong> paret, a <strong>Llucmajor</strong> un tornall s6n<br />
21 passes <strong>de</strong> pareto Aquestes parets variaven en 1.20 - 1.40 m d'altaria i 0.80 m
d' amplaria. Els tornalls s'havien <strong>de</strong> fer en ellloc que establia el propietari 0 encarre-<br />
gat. En cas que el roter no construis els rornalls <strong>de</strong> paret 0 bardissa en el temps acor-<br />
dat, les <strong>de</strong>speses anaven a carrec seu.<br />
Eilloguer tambe era conegut com a "<strong>de</strong>ume", ja que en ocasions per cada <strong>de</strong>u<br />
garbes el roter n'havia d'entregar <strong>una</strong> al senyor. A <strong>Llucmajor</strong> en lloc <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u se'n<br />
pagava <strong>una</strong> <strong>de</strong> cada sis. Previament aquestes havien estat assenyala<strong>de</strong>s pel garriguer<br />
o encarregat amb un brot <strong>de</strong> mata.<br />
El propietari amb el contracte s'obligava a donar cami perque el roter pogues<br />
accedir a la seva rota, empriu ales aigues <strong>de</strong> la possessi6 (aljubs, cisternes, basses,<br />
cocons ...), a vega<strong>de</strong>s es comprometia a <strong>de</strong>ixar un parell <strong>de</strong> bous 0 muls per netejar<br />
la garriga.<br />
El roter quasi sempre vivia a la seva rota on constru·ia la seva barraca; en cas<br />
<strong>de</strong> perill <strong>de</strong> possibles <strong>de</strong>sembarcaments <strong>de</strong> moros a la costa, 1'amo donava habitaci6<br />
i refugi a les cases <strong>de</strong> la possessi6. Algunes d' aquestes <strong>barraques</strong> foren posteriorment<br />
l' embri6 <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong> possessi6 com es el cas <strong>de</strong> Son Mateu <strong>de</strong> ses Rotes finca <strong>de</strong>s-<br />
membrada <strong>de</strong> Son Alberti i <strong>de</strong> Son Granada d'en Barra d'Or.<br />
Els dissabtes al capvespre, segons ens contava 1'amo en Joan Garau Clar<br />
"l'amo en Joan <strong>de</strong> s'Aguila", es dirigien al poble en llargues fileres <strong>de</strong> carros. S'hi <strong>de</strong>s-<br />
plas;ava la familia sencera ja que quasi sempre vivien tots junts a la rota. A moltes<br />
<strong>barraques</strong> encara hi ha el corralet, que disposava d'<strong>una</strong> petita barraqueta i <strong>una</strong> figue-<br />
ra <strong>de</strong> cristia, on el roter engreixava un pore. Aquest fet <strong>de</strong>mostra que la immensa<br />
majoria vivia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1'epoca <strong>de</strong> la sembra fins al <strong>de</strong> la recol.lecci6, ala barraca <strong>de</strong> la<br />
rota. Molts <strong>de</strong>ls roters no solament disposaven d'<strong>una</strong> rota sin6 d'unes quantes dins<br />
la mateixa 0 diferent pleta com hem pogut <strong>de</strong>duir <strong>de</strong> les estudia<strong>de</strong>s a sa Pleta<br />
d'Enmig <strong>de</strong> la possessi6 <strong>de</strong> s'Estalella. A moltes <strong>de</strong> tanques i sementers hem pogut<br />
apreciar aquestes divisions 0 separacions <strong>de</strong> rotes consistents en <strong>una</strong> filera <strong>de</strong> pedres<br />
amuntega<strong>de</strong>s 0 formant paret roma, producte <strong>de</strong> la neteja <strong>de</strong> la mateixa rota.<br />
Aiximateix hem observat la presencia <strong>de</strong> munts <strong>de</strong> pedres, quasi sempre <strong>de</strong> forma<br />
circular, imitant l' <strong>arquitectura</strong> <strong>de</strong>ls dapers, que tambe s6n restes <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong>ls<br />
roters efectuats en l' eixermament <strong>de</strong> les rotes.<br />
A quasi totes les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter <strong>de</strong> possessions costaneres hi trobam res-<br />
tes <strong>de</strong> crustacis i mol·luscs marins, la qual cosa ens <strong>de</strong>mostra que la base <strong>de</strong> la seva<br />
dieta alimentaria eren els productes que tenien al seu entorn.<br />
Per acabar, nosaltres continuam pensant que encara que hi hagues rotes en el<br />
terme llucmajorer en el segle XV; el seu apogeu indubtablement va esser durant el<br />
segles XVIII i el XIX, i que segons les entrevistes orals que hem duit a terme el feno-<br />
men es va estendre fins al primer quart <strong>de</strong>l segle xx. Despres <strong>de</strong> la Guerra Civil<br />
(1936-39), a causa <strong>de</strong> l' escassesa <strong>de</strong> blat i altres aliments, es varen donar casos <strong>de</strong>
continuar treballant les rates, com es el cas <strong>de</strong> pescadors <strong>de</strong> s'Estanyol que compa-<br />
ginaven el seu ofici amb el treball <strong>de</strong> rater.<br />
De la pobresa <strong>de</strong>ls raters ens ha quedat constancia a <strong>Llucmajor</strong> en <strong>una</strong> glosa<br />
<strong>popular</strong>, en la qual dues persones s'escometen; diu aixi:<br />
Aixo <strong>de</strong> ban<strong>de</strong>rillers<br />
Es un ofici qualsevol<br />
Guanyen el que es major vol,<br />
Sempre tendrlts pac dabbers<br />
fa te convendria mes<br />
L'any qui vefer-vas raters<br />
I llaurar amb un ase tot sol<br />
A l'hospital hi tenc maca;<br />
Si hi vaig jeure a 10 senyor:<br />
No sam com tu companyo,<br />
Que morira <strong>de</strong> resso<br />
Arrufat a un raco<br />
Amb ase a dins sa barraca
Son molts els toponims sobre rotes que trobam per tot el terme, fet que ens<br />
indica la seva existencia en totes les possessions que s'esmenten a continuacio: Ses<br />
Rotes Velles i ses Rotes Noves (es Llobets, Son Coll, Solleric); aquests dos toponims<br />
ens indiquen que foren dues les zones <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a rotes i quina fou la primera<br />
emprada per aquest fi. £1 toponim ses Rotes Noves el tornam a trobar al Mas<strong>de</strong>u,<br />
Betlem, Capocorb d' en M<strong>una</strong>r, Rafal Nou i Purgatori.<br />
Una altra rota Na Llarga (es Llobets) i sa Rota Llarga (s'£stalella) fan refe-<br />
rencia a la seva forma llarguera; sa Rota <strong>de</strong>s Conco en Pere fa referencia al nom <strong>de</strong>l<br />
roter i sa Rota <strong>de</strong> Son Perdiu <strong>de</strong> Son Reines es troba dins aquesta darrera finca fent<br />
partio amb l' altra.<br />
Altres toponims que fan referencia a rotes son: sa Tanca <strong>de</strong> ses Rotes (Merola);<br />
ses Rotes Obertes (Son Boscana); sa Rota <strong>de</strong> Son Andreu, ses Rotetes i ses Rotes Grans<br />
(es Mas<strong>de</strong>u); sa Rota <strong>de</strong> sa Talaieta i sa Rota Vella (s'Aguila), sa Rota d'es Coco, sa Rota<br />
d'en Garau, sa Rota <strong>de</strong> 1'Aljub Vermell, sa Rota d'en Contestf, sa Rota d'en Miquel<br />
Ripoll (sa Torre), sa Rota <strong>de</strong> s'Ullastrar (es Puig <strong>de</strong> sa Maimona, Miner)<br />
Un altre <strong>de</strong>ls oficis que ha <strong>de</strong>ixat la seva empremta per sa Marina han estat els<br />
carboners. <strong>Les</strong> sitges encara son visibles per les pletes i pinars <strong>de</strong> moltes possessions.<br />
£1 producte que elaboraven era el carbo que antigament, juntament amb la<br />
llenya, era <strong>una</strong> materia energerica <strong>de</strong> primera necessitat per a totes les cases. £1 carbo<br />
va <strong>de</strong>ixar d'emprar-se a mitjan segle XX, quan el petroli i el gas es varen generalit-<br />
zar en totes les cases, provocant el seu <strong>de</strong>sus.<br />
Sempre s'ha tengut la creen
Ara be, si feiem <strong>una</strong> mica d'historia, hi ha constancia que en el segle XVI a<br />
la possessio <strong>de</strong> sa Caseta els roters a mes <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r emprar la llenya <strong>de</strong> la seva rota<br />
per al seu consum i per fer cendrers, tambe podien fer carbo. Per produir-Io empra-<br />
yen els troncs mes gruixats i rabasses <strong>de</strong> les mates, ja que estava prohibit emprar 1'u-<br />
llastre. Curiosament, segons les informacions orals <strong>de</strong> yells carboners llucmajorers,<br />
durant el segle XX, a la muntanya la llenya que empraven per fer carbo era l' alzina,<br />
mentre que a <strong>Llucmajor</strong>, <strong>de</strong> gut a la mancanya d'aquesta, utilitzaven la mata i 1'u-<br />
llastre, mai el pi.<br />
La zona que era <strong>de</strong>stinada a cada un <strong>de</strong>ls carboners rebia el nom <strong>de</strong> "ranxo".<br />
A <strong>Llucmajor</strong> cada un d'aquests ranxos s'aprofitava durant un cert temps i llavors es<br />
<strong>de</strong>ixava reposar fins que la garriga es pogues regenerar.<br />
Eis feixiners 0 talladors <strong>de</strong> pins<br />
Ames <strong>de</strong>ls roters i carboners, els feixiners 0 talladors <strong>de</strong> pins tambe feien<br />
feina pels pinars <strong>de</strong> sa Marina, i com els anteriors hi passaven llargs perio<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
temps, la qual cosa feia que necessitassin <strong>barraques</strong> per aixoplugar-se. Eis feixiners<br />
tallaven les branques <strong>de</strong>ls pins, netejaven les parets d'ullastres i mates i venien als<br />
forns i cases particulars els feixos i feixines <strong>de</strong> llenya. <strong>Les</strong> brangues <strong>de</strong> pi tambe s'em-<br />
praven per fer enrama<strong>de</strong>s als corrals <strong>de</strong> les cases i ells eren els encarregats <strong>de</strong> proveir-<br />
les.<br />
Aquests feixiners moltes <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s eren talladors <strong>de</strong> pins. Per dur a terme<br />
aquesta tasca feien un contracte amb el propietari 0 majoral, el qual marcava els pins<br />
que es podien tallar. Eis troncs <strong>de</strong>ls pins com en el cas <strong>de</strong>ls feixos anaven a cases par-<br />
ticulars i forns, pero especialment ales serradores. Hem <strong>de</strong> dir que fins al segle XIX<br />
els ferrers foren uns <strong>de</strong>ls principals clients <strong>de</strong>ls talladors <strong>de</strong> pins ja que el carbo que<br />
empraven per ales seves forges era el <strong>de</strong> pi. Com veiem, la llenya emprada per a fer<br />
carbo va canviar durant el temps.<br />
Un altre producte que avui no es tan emprat i necessari com era altre temps,<br />
es la caly, que era produ"ida pels calciners en forns apropiats. Aquesta substancia s'ex-<br />
treia calcinant la pedra calcaria (molt abundant dins sa Marina). Is oxid <strong>de</strong> ca1ci,<br />
substancia blanca, lleugera, caustica, que, en contacte amb 1'aigua, s'hidrata amb<br />
<strong>de</strong>spreniment <strong>de</strong> calor (FULLANA, 1988, pag. 76).
Antigament servia per fer la mescla 0 morter que s'aconseguia mesclam <strong>una</strong> part<br />
<strong>de</strong> cal
a 1916 i per tant La historia <strong>de</strong>l seu temple tambt s'haura <strong>de</strong> moure entre aquestes dues<br />
dates; facem historia perque serveixi <strong>de</strong> marc a laltra. EI primer moviment <strong>de</strong> poblaci6<br />
es verifica cap a lany 1868, en que comen~aren a construir-se diverses <strong>barraques</strong>, <strong>de</strong>vo-<br />
ra les quais esfiien diposits dalgues marines, amb elfi agricola <strong>de</strong> servir-se d'elles com a<br />
adobs': EI mateix auror fent referencia a la construcci6 <strong>de</strong>l cami que unia <strong>Llucmajor</strong><br />
amb s'Arenal, escrivia: "Aquesta millora, sense cap dubte, va fir que la concurrencia a<br />
tailloc fos cada dia major en nombre, i aixi lany 1812 comencen a aixecar-se mo<strong>de</strong>stes<br />
casetes i un gran nombre <strong>de</strong> <strong>barraques</strong>, ... ". (FONT, 1975, pag. 66).<br />
I.:alga la recollien amb els carros; primer s'amuntegava prop <strong>de</strong> la mar 0 es<br />
duia ales <strong>barraques</strong> d'alguer, i quan era un poc seca es transportava ales finques.<br />
I.:alga servia i era em prada per a diferents feines agricoles, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> posar-Ia a<br />
dins els estables 0 les solis (on mesclada amb els excrements <strong>de</strong>ls animals servia pos-<br />
teriorment com a adob) a espargir-Ia sobre l'era per evitar amb la seva salinitat la<br />
germinaci6 <strong>de</strong> plantes i la proliferaci6 <strong>de</strong> petits animalons.<br />
En aquest apartat volem incloure un tipus <strong>de</strong> barraca que hi havia a s'Arenal<br />
amb <strong>una</strong> funcionalitat molt rara i que ens ha cridat l'atenci6, encara que totes elles<br />
ja hagin <strong>de</strong>saparegu<strong>de</strong>s. Es Mn. Sebastia Guasp, el qui ala seva obra "Monografia <strong>de</strong>l<br />
Templo <strong>de</strong>dicado aNtra. Sra. <strong>de</strong> la Lactancia" ens en parla: "Els agricultors comen~a-<br />
ren a construir <strong>barraques</strong> apropa<strong>de</strong>s a la mar, i contigu a elles grans corrals per a dipo-<br />
sit <strong>de</strong> Ilim, ... ': (FONT, 1975, pag. 69) Com veiem, a mes <strong>de</strong> l'alga, els pagesos lIuc-<br />
majorers anaven a recollir el sediment que es dipositava a la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l<br />
torrent <strong>de</strong> s'Algar.<br />
Eis trencadors eren les persones que es <strong>de</strong>dicaven a l'extracci6 <strong>de</strong> mares.<br />
Aquesta pedra, bona <strong>de</strong> treballar, fou emprada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps antics per a la cons-<br />
trucci6. Eilloc on es realitza aquesta extracci6 <strong>de</strong> mares es coneix amb el nom <strong>de</strong><br />
pedrera; <strong>Llucmajor</strong> disposa <strong>de</strong> grans extensions <strong>de</strong> pedra <strong>de</strong> mares.<br />
Coneixem un contracte d'arrendament amb data <strong>de</strong>l dia 7 d'agost <strong>de</strong> 1591<br />
que diu: "Es pacte que nosaltres y tots els roters y trencadors qui trenquen en lespedre-<br />
res <strong>de</strong> Son "Veriqui per nosaltres ben vist seran prescan y pusquen pendre aygua per us<br />
propi y nomes <strong>de</strong> totes les ayguas <strong>de</strong> dita possessio liberament y sens contradictio alg<strong>una</strong>"<br />
(FONT, 1978, pags. 203- 204).<br />
Altres contractes s6n molt mes mo<strong>de</strong>rns ja que corresponen a I'any 1847, es<br />
refereix a l'arrendament d'unes pedreres a la possessi6 <strong>de</strong> Son Veri <strong>de</strong> Baix, on la pro-<br />
pietaria Antonia Aina Salva les ce<strong>de</strong>ix a Rafel Mas Sastre per 2657 reials i 15 mara-
Per quasi tot el Iitoral lIucmajorer hi ha restes <strong>de</strong> nombroses pedreres com<br />
aquestes <strong>de</strong> Son Granada-es Puig<strong>de</strong>rros.<br />
vedisos, l'any 1848 a Pere Joan Mas Barcel6 per 1953 reials i 3 maravedisos i l'any<br />
1857 a Sebastia Mur Romeguera per 40871 reials i 14 maravedisos (FONT, 1975,<br />
pag. 11). La vida <strong>de</strong>ls trencadors comenc;ava el dilluns a bon mad, <strong>una</strong> hora abans<br />
<strong>de</strong> sortir el sol, a trenc d'alba, s'aixecaven, prenien el earn! <strong>de</strong> sa Talaia Romanina i<br />
s'Arenal cap ales pedreres <strong>de</strong> Son Granada, es Puig <strong>de</strong> Ros, sa Torre, Son Veri, Son<br />
Sunyer, ete. molts feien el trajecte a peu i altres amb un ase 0 un muI. Agafaven<br />
menjar per a tota la setmana i alia vivien ales <strong>barraques</strong> que constru'ien normalment<br />
a <strong>de</strong>vora les mateixes pedreres. Normalment eren tres els trencadors que formaven<br />
la colla, i entre tots constru'ien les <strong>barraques</strong>.<br />
Llogaven el redol, primerament el triaven, el netejaven <strong>de</strong> vegetaci6 i terra,<br />
feien el quadrat i pagaven la renda. EI redol el <strong>de</strong>ixaven quan arribaven a l'argila, lIa-<br />
vors passaven a un altre tros. EI contracte normalment es feia <strong>de</strong> paraula amb el sen-<br />
yor 0 amo <strong>de</strong> la finca i l'encarregat <strong>de</strong> cobrar cada setmana ellloguer normalment<br />
era el garriguer.<br />
A causa <strong>de</strong> la gran longitud <strong>de</strong> litoral <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>, hi ha molt <strong>de</strong><br />
diposits <strong>de</strong> pedra maressenca, la qual cosa ha propiciat que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps antics s'ex-<br />
plotassin en forma <strong>de</strong> pedreres. La dificultat <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r pujar la pedra obrada <strong>de</strong>s d' e-<br />
lies als camins feia que s'hagues <strong>de</strong> transportar amb barca cap al seu 1I0c <strong>de</strong> <strong>de</strong>sti.<br />
Encara es po<strong>de</strong>n veure les rampes practica<strong>de</strong>s a la mateixa roca, per on es feia lIiscar<br />
les peces <strong>de</strong> mares <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la pedrera fins al punt <strong>de</strong> carrega.
Eis trencadors alternaven la seva feina amb la <strong>de</strong> rater. Molts d' ells, feien feina a<br />
les pedreres <strong>de</strong> vora mar i simultaniament llogaven rates dins la mateixa zona.<br />
Sabem <strong>de</strong>l tipus d'alimentacio <strong>de</strong>ls trencadors que feinejaven ales pedreres <strong>de</strong><br />
la costa, per les rroballes fetes <strong>de</strong> restes <strong>de</strong> closques <strong>de</strong> pegelli<strong>de</strong>s, cornets, pa<strong>de</strong>s,<br />
crancs, etc., que <strong>una</strong> vegada consumits tiraven als voltants <strong>de</strong> la barraca.<br />
Igual com succeeix amb les rates i raters tambe les pedreres han donat topo-<br />
nims que han perdurat en el temps, com son: Ses Pedreres <strong>de</strong> la Seu (sa Torre); sa<br />
Pedrera Blanca, es Davallador <strong>de</strong> sa Pedrera Blanca, es Torrento <strong>de</strong> sa Pedrera Blanca<br />
(s'Aguila); sa Pedrera, sa Pedrereta (sa Llepassa); ses Pedreres, sa Barraca <strong>de</strong>s<br />
Trencadors (Son Veri); ses Pedreres (Vallgornera); sa Pedrera <strong>de</strong>s Papaio (Son Mir);<br />
ses Pedreres (Gal<strong>de</strong>nt); ses Pedreres (Son Mulet); ses Pedreres Velles i ses Pedreres<br />
Noves, que han donat nom a fin,ques.<br />
• TORRE DE COSTA<br />
_ GUARDA DE COSTA<br />
Despres <strong>de</strong> la conquesta cristiana <strong>de</strong> les nostres illes, molts <strong>de</strong> musulmans<br />
fugiren i es refugiaren en el nord d'Africa, <strong>de</strong>s d'aquelles costes i durant molt <strong>de</strong><br />
temps comen
Per fer front a aquest perill constant que sofrien les gents <strong>de</strong> les possessions<br />
<strong>de</strong>l litoral es crearen les guar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costa que s'empla
_ BARRAQUES<br />
DE<br />
CARRABINERS<br />
va donar el sou d' <strong>una</strong> pesseta i I'aprofitament <strong>de</strong> les terres ve"ina<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les torres<br />
(AGUADO SANCHEZ, 1973).<br />
Posteriorment les torres <strong>de</strong>ixaren <strong>de</strong> tenir funcionalitat <strong>de</strong>fensiva i l'unica<br />
finalitat <strong>de</strong>ls carrabiners va esser evitar el contraban. La gran extensi6 <strong>de</strong> litoral <strong>de</strong>l<br />
terme llucmajorer, i a l'igual que havia succe"it anteriorment amb les guar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costa<br />
i els torrers, va fer que es creassin punts d' observaci6 i estada aillarg <strong>de</strong> tot ell. Eis<br />
carrabiners pertanyien a la Secci6 <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> i tenien dos indrets fixos, el <strong>de</strong><br />
Regana i el <strong>de</strong> Cala Pi, cada un d'ells dividit en tres trams.<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carrabiners <strong>de</strong> les quaIs tenim notlcies eren a s'Estalella<br />
(s'En<strong>de</strong>rrossall), vora sa Torre <strong>de</strong> Cala Pi, al Cap Blanc, al Colombas, a Punta<br />
Llobera, al Pou Celat, al Cap <strong>de</strong> Regana, prop <strong>de</strong>l xalet d' en Ratier (entre el<br />
Puig<strong>de</strong>rr6s i Son Granada), i al Pouet.<br />
Quan parlam <strong>de</strong>ls establidors hem <strong>de</strong> fer referencia en primer lloc als page-<br />
sos que en lloc <strong>de</strong> tenir possessions tenien les seves finques <strong>de</strong>smembra<strong>de</strong>s a trossos,<br />
ja fos per haver-Ies adquiri<strong>de</strong>s per llegftima 0 per haver-Ies compra<strong>de</strong>s quan es va dut<br />
a terme la parcel.laci6 <strong>de</strong> les grans finques i en segon lloc als comerciants, merca-
<strong>de</strong>rs, menestrals i sobretot als sabaters que compraren, amb els seus estalvis, trossos<br />
d'uns quartons, d'<strong>una</strong>, dues 0 tres quartera<strong>de</strong>s, a mesura que s'anaven oferint als<br />
compradors. Tant uns com els altres no tenien la seva propietat concentrada sino<br />
distribulda per tot el terme, la qual cosa implicava que quan anaven a realitzar les<br />
feines <strong>de</strong> sembra 0 collita necessitassin d'un lloc per resguardar-se ells, la bfstia 0 el<br />
carro. Aquest fet va potenciar que sorgissin les <strong>barraques</strong> al voltant <strong>de</strong>l nucli urba <strong>de</strong><br />
<strong>Llucmajor</strong> i per les possessions parcel. la<strong>de</strong>s; estudiant-Ies es pot veure l'evolucio<br />
experimentada sobretot <strong>de</strong>s <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l segle XIX i principis <strong>de</strong>l XX.<br />
Eis mestres paredadors i les eines que empraven<br />
Un ofici totalment lligat a la construccio <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> es el <strong>de</strong> paredador 0<br />
marger (amb aquest nom es conegut als municipis <strong>de</strong> Tramuntana). Eis paredadors,<br />
a mes <strong>de</strong> parets, tambe construOiren moltes <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> que hi ha espargi<strong>de</strong>s per<br />
tot el terme.<br />
Mestre Joan Mulet i Salva" Toftld' ens <strong>de</strong>ia que el paredat es com un tren-<br />
caclosques on totes les peces estan entrella
III PART<br />
L'HABITAT
POSSEssIo· !ALGU BESTI BOAL CALC! CARll< CARR CASE DES(:( ESTAB EST~GALLI GARR! G.cos O\'EL PESCA PORC~RO'f[ SESTA SOI,LETREN( TafAL<br />
BENNOC , 2 2 2 6<br />
llbtt~li I 7 13 2 2 1 6 28 1 61<br />
CALAPI 2 1 8 2 11 I I . 26<br />
~A\NBARRIO 2 2<br />
CA'NPAULO 1 1<br />
CA'N SALETES 1 1<br />
CAPOCORB NOll I 8 8 4 4 33 58<br />
...<br />
CAPOCORR VELL I I 2 1 5<br />
ESLLOBETS I I 2 3 17 24<br />
ESMASDEU I 2 I : I 4<br />
ESPAS I , 1 2<br />
GARONDA I 1 4 1 1 1 11 20<br />
GUIMERA I 2 1 2 2 8<br />
GUIMERANET 1 4 2 I 3 5 16<br />
LACASINA I I 2 4<br />
MEROLA 1 2 3<br />
-- --._---<br />
PUKGATORI 1 2 1 1 5 9 9 1 29<br />
SA RARRACA BLA.i\'CA I 1<br />
SA TORRE 2 2<br />
s'A.CUILA 2 5 7<br />
SES PEDRERES 1 1 I 3<br />
s'EST.4.LELlA 3 2 2 I 2 5 20 1 36<br />
so N'ALBERTi 2 2<br />
SON'EIXIDA<br />
I<br />
1 I<br />
SOLLER1C 2 2 1 3 10 18<br />
SONBIEL6 1 3 I I 3 9<br />
SON CASES NOVES I I 1<br />
SONCWA 2 I 3<br />
SONDELE8J\U 3 . 3<br />
SON DRAGONET 2 1 1 4<br />
SONFIDEU 1 1 1 6 9<br />
SONGABRlELA 1 4 5<br />
SONGARAD"ET 2 2<br />
SONGARCL\ 2 2<br />
SON GRANADA I<br />
I<br />
I<br />
I<br />
12 12<br />
SON mLIA 8 I I 3 I 12<br />
SON'L\.S I , 1<br />
~bfoi~dIDh A 1 1 1 3<br />
So~"IORO 2 ! 4 6<br />
sokNociu~"':<br />
SON PERDIU<br />
, I<br />
I 1<br />
I<br />
I<br />
.<br />
1<br />
I 1<br />
2<br />
SONPOCoS i 1<br />
I I ~<br />
.. ._" --<br />
SON PUlGSERVER ! 6 4 4 I 14<br />
SO~PUJOLET 2 2<br />
SON RAFALO 2 I 1 1 3 7<br />
SONRAl\lIS 1 1<br />
SONRElNts 4 I 4 9<br />
SON VERi DE DALT I 3 3<br />
SON VIDAL 1<br />
1<br />
"- .-<br />
VALLGORJ'lERA NOU 1 1 I I 1 5<br />
.. ."<br />
V ALLGORNERA VELL 2 2 3 3 2 12<br />
VALLGORJ"i'ERF.TA I I 2 3<br />
--_.<br />
VER."'ISSA 2 3 I<br />
2 2 9<br />
-f--"<br />
!<br />
I i<br />
TOTAL 3 8 7 2 45 83 2 lJ lJ 6 5 2 7 7 6 46 202 I 7 1 18 483
les <strong>barraques</strong><br />
Si ens passejam per qualsevol indret <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> podrem obser-<br />
var <strong>una</strong> serie d' edificacions rustiques amb les parets fetes <strong>de</strong> pedra en see: son les<br />
<strong>barraques</strong>. Pero si an au mes alla i <strong>de</strong>manau: que son?, la majoria <strong>de</strong> gent vos con-<br />
testara: son <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> rater. Efectivament moltes <strong>de</strong> les que hi ha per sa Marina<br />
responen a aquesta <strong>de</strong>nominacio, pero moltes d' elles varen tenir <strong>una</strong> funcionalitat<br />
molt diferent. Si les estudiam en prafunditat i ens fixam en la seva construccio veu-<br />
rem com aquesta es molt distinta i variada. Com hem esmentat al principi, per dut<br />
a terme aquest treball d'investigacio hem estudiat 483 <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> distintes pos-<br />
sessions <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. En el requadre ve especificat ellloc <strong>de</strong> cada <strong>una</strong> d' elles, aixl<br />
com la seva funcionalitat.<br />
BARRAQUES DE LLUCMAJOR<br />
(Densitat per km2.)<br />
• Barraques ~Total possessio I
Com es pot <strong>de</strong>duir <strong>de</strong>l grafic el nombre<br />
<strong>de</strong> <strong>barraques</strong> estudia<strong>de</strong>s varia segons les<br />
zones <strong>de</strong>l terme. <strong>Les</strong> possessions <strong>de</strong> sa<br />
Marina foren les mes visita<strong>de</strong>s.<br />
Pera abans d' endinsar-nos en<br />
l' estudi i coneixen
curir cap tipus d'opini6 creu que tenen 1'origen en els monuments megalitics <strong>de</strong><br />
Mallorca i Menorca (FORTEZA, 1955, pag.?).<br />
Com veiem doncs, hi ha qui ha volgut veure en les <strong>barraques</strong> <strong>una</strong> evoluci6 <strong>de</strong><br />
les antigues navetes <strong>de</strong> l'epoca pretalaiotica. Nosaltres no ens hem endinsat en aquest<br />
estudi; ara be, si que diferenciam entre un tipus <strong>de</strong> construcci6 i l'altre. A <strong>una</strong> ponen-<br />
cia exposada per Antoni Alomar i recollida ales actes <strong>de</strong>l IV Congres <strong>de</strong> Pedra en See<br />
realitzat a Palma <strong>de</strong> Mallorca entre altres coses diu: "Dit d'<strong>una</strong> altra forma, cercar <strong>una</strong><br />
explicaci6 cultural mes antropolOgica que etnologic allO que va comenrar per esser un sim-<br />
ple caramull <strong>de</strong> pedres mal trava<strong>de</strong>s - molt possiblernent al davant dun abric natural <strong>de</strong>l<br />
Paleolitic - i que, per causes d'explicaci6 lLargai complexa s'ha mantingut ben viu i util fins<br />
avui"(ALOMAR, 1997, pag. 22), i segueix: "De jet, ambdues tecnologies, Lapedra seca i<br />
La ciclopia, han coincidit - i fins i tot s'han complementat en alguns casos - al lLarg<strong>de</strong><br />
mil·lenis. I cronologicament, Lapedra seca, tot i tenir uns origens anteriors en molts mil·lenis<br />
a Laciclopia, fa tanmateix temps que Lava <strong>de</strong>ixar enrera, perdurant <strong>de</strong>forma persistent fins<br />
ara mateiX' (ALOMAR, 1997, pag. 23).<br />
Caracteristiques generals <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong><br />
Totes les <strong>barraques</strong> estudia<strong>de</strong>s tenen unes caracterfstiques comunes, aixi com<br />
unes altres que les diferencien. En aquest apartat farem un estudi <strong>de</strong> tot alIa que<br />
tenen igual 0 semblant indistintament <strong>de</strong> la funcionalitat que tenien.<br />
La planta varia en la forma, pero no en la construcci6. Sempre consta <strong>de</strong>l buc<br />
fet amb paret seca, que pot esser <strong>de</strong> dues classes: el mes general es el format per dos<br />
paraments amb reble enmig i 1'altre que trobam a <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> tecoica constructiva<br />
molt simple i poc acurada, que no tenen reble entre els dos paraments. El reble es<br />
un material <strong>de</strong> reple format per pedres petites i macolins; amb aquest compost<br />
tambe hi trobam mesclada terra.<br />
Els constructors <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> primerament triaven ellloc, i si era possible,<br />
que fos sempre sobre fort; a sa Marina amb sols <strong>de</strong> poc gruix <strong>de</strong> terra, es facil tro-<br />
bar llisars <strong>de</strong> roca calcaria que facilitaven aquesta tasca. En el cas <strong>de</strong> sols blans,<br />
havien <strong>de</strong> fer les escombres pet a l' asse,ntat <strong>de</strong> les parets. <strong>Les</strong> escombres s6n excava-<br />
cions practica<strong>de</strong>s en terra, on es posaven pedres d'<strong>una</strong> relativa grossacia. La finalitat<br />
<strong>de</strong> les escombres era evitar que en ploure i la terra esponjar-se, la paret pogues caure.<br />
La segona passa era fer l'assentat sobre el fort. Es feia amb pedres grosses (majors<br />
<strong>de</strong> 40 em); ara be, hem pogut observar com en algunes <strong>barraques</strong>, no se segueix aques-<br />
ta metodologia constructiva, ja que empraven pedres mitjanceres (25/40 em). Per sobre<br />
aquestes segueixen altres d'igual tamany fins a arribar al nivell <strong>de</strong>sitjat.
EI parament extern <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> sempre fa talus propiciant que la base <strong>de</strong><br />
la paret sigui mes ampla que la part superior a efectes d'aconseguir <strong>una</strong> major soli-<br />
<strong>de</strong>sa <strong>de</strong>ls murs; a l'interior tambe algunes vega<strong>de</strong>s en fa.<br />
Els materials emprats per a la construccio <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> eren els mes imme-<br />
diats: els troncs i branques <strong>de</strong>ls ullastres i pins, les lloses, les pedres i la terra.<br />
La classe <strong>de</strong> pedra variava segons la zona. La majoria tenen "pedres vives", que<br />
son molt dures i resistems, altres son "tapiot", que es un material mes fluix, i n'hi ha
que tenen "pedra maressenca". A moltes <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> estudia<strong>de</strong>s, les pedres tenen<br />
incrustats fossils, copinyetes, caragols, etc.<br />
La majoria <strong>de</strong> les pedres que formaven els paraments eren <strong>de</strong>sbasta<strong>de</strong>s, es a<br />
dir, no estaven adoba<strong>de</strong>s; la forma tambe varia segons la zona, a molts d'indrets <strong>de</strong><br />
sa Marina abun<strong>de</strong>n les pedres planeres <strong>de</strong> totes les mi<strong>de</strong>s; a mesura que ens acostam<br />
cap al case urba <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> on els sols tenen mes terra, les pedres que s'extreuen<br />
san mes rodonenques. La forma <strong>de</strong> les pedres condiciona la seva col·locacia: les pla-<br />
neres es posen en rastell 0 <strong>de</strong> cantell; en el cas <strong>de</strong>l parament interior a vega<strong>de</strong>s es<br />
col.loquen <strong>de</strong> pIa. A <strong>Llucmajor</strong> gene raIment el rastell esta inclinat cap a la dreta.<br />
Sobre el parament exterior a vega<strong>de</strong>s hi trobam <strong>una</strong> 0 mes fila<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pedres<br />
superposa<strong>de</strong>s que rep el nom d' enca<strong>de</strong>nat 0 corona. Aquestes solen esser tria<strong>de</strong>s i<br />
quasi sempre adoba<strong>de</strong>s, col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> cantell, en algunes ocasions estan en rastell<br />
inclina<strong>de</strong>s cap ala dreta. Com a cosa curiosa hem observat en algunes <strong>barraques</strong> que<br />
sobre un primer enca<strong>de</strong>nat n'hi van d' altres, alternant el sentit <strong>de</strong>l rastell.<br />
Lenca<strong>de</strong>nat tambe pot esser <strong>de</strong> pedres grosses <strong>de</strong> pIa i en altres sobre la corona<br />
hi van lloses ajagu<strong>de</strong>s que sobresurten <strong>de</strong> la part externa <strong>de</strong>l parament, formant volada.<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> tenen tres 0 quatre cantona<strong>de</strong>s, fetes amb blocs 0 pedres grosses,<br />
que reben el nom <strong>de</strong> pedres cantoneres, solen esser recerca<strong>de</strong>s i la majoria <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />
adoba<strong>de</strong>s per la cara externa. A la base es col.loquen les <strong>de</strong> major volum que segons.la<br />
forma i la grossaria estan posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa i en algunes ocasions col-loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil 0 cap-<br />
cer; les altres van ajagu<strong>de</strong>s sobre aquestes i disminuint <strong>de</strong> grossaria, a mesura que arri-<br />
ben a la part superior <strong>de</strong>l parament. <strong>Les</strong> pedres cantoneres tenen la funcia <strong>de</strong> lligar
Portal amb les branques<br />
plurilitiques iamb el IIindar <strong>de</strong><br />
pedra viva.<br />
Portal amb <strong>una</strong> <strong>de</strong> les<br />
branques monolitiques.<br />
aquestes amb les pedres <strong>de</strong> les fayanes i amb les <strong>de</strong><br />
les parets laterals, per a donar <strong>una</strong> major consisten-<br />
cia i soli<strong>de</strong>sa al buc; per aixo algunes s'encaixalen<br />
dins les pedres <strong>de</strong>l parament. Ales cantona<strong>de</strong>s d' al-<br />
gunes <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter, sobretot ales apropa<strong>de</strong>s a<br />
camins 0 a les que tenien un pas <strong>de</strong> carros a prop,<br />
hi ha escopidors <strong>de</strong> pedra.<br />
Entre <strong>una</strong> <strong>de</strong> les branques <strong>de</strong>l portal i les<br />
pedres cantoneres hi ha uns reforyos fets amb<br />
pedres planeres similars ales cantona<strong>de</strong>s, pero<br />
variant la seva funcio: en unes era per donar con-<br />
,sistencia i soli<strong>de</strong>sa a la paret a causa <strong>de</strong> la seva llar-<br />
garia, i en unes altres ocasions era <strong>una</strong> antiga can-<br />
tonada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la qual s'havia allargat la barraca.<br />
AI seu interior a vega<strong>de</strong>s les racona<strong>de</strong>s no<br />
form en angle com a l'exterior, sino que adopten<br />
<strong>una</strong> forma lleugerament corbada.<br />
Per accedir a dintre <strong>de</strong> la barraca es fa per<br />
un portal; excepcionalment en algunes ocasions<br />
en trobam dos. Majoritariament esta situat a <strong>una</strong><br />
<strong>de</strong> les fayanes llargueres, la qual cosa permet I'ac-<br />
ces ados espais d'us. En el portal distingim tres<br />
parts: les branques, la llinda i elllindar. La majo-<br />
ria <strong>de</strong> les branques son plurilitiques, molt rara-<br />
ment monolitiques. <strong>Les</strong> plurilitiques estan forma-<br />
<strong>de</strong>s per dues columnes <strong>de</strong> pedres, <strong>una</strong> interior i<br />
I'altra exterior, on les inferiors son <strong>de</strong> major<br />
volum que les altres i estan col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pia 0 <strong>de</strong><br />
61; sobre aquestes n'hi van altres quasi sempre <strong>de</strong><br />
pIa, unes mes llargueres que les altres formant un<br />
encaixalat amb les pedres <strong>de</strong>l buc. Segons el gruix<br />
- <strong>de</strong>ls murs, entre les dues columnes es col.loquen<br />
altres pedres <strong>de</strong> menor grandaria com a reblir.<br />
Sobre les branques formant la llinda, que<br />
a <strong>Llucmajor</strong> rep el nom <strong>de</strong> tapadora, hi van <strong>una</strong> 0 mes pedres planeres grosses ano-<br />
mena<strong>de</strong>s lloses. La majoria <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>, a causa <strong>de</strong>l gruix <strong>de</strong>ls murs, tenen dues<br />
lloses, que <strong>de</strong>scansen <strong>de</strong> pia amb el seu capcer sobre les branques <strong>de</strong>l portal i que<br />
po<strong>de</strong>n estar aferra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 61 <strong>una</strong> en l'altra; en aquest cas <strong>de</strong>im que es besen; n'hi ha
que les trobam separa<strong>de</strong>s amb pedres mes petites<br />
i planeres omplint el buit, i altres qualquen <strong>una</strong><br />
damunt l' altra, po<strong>de</strong>nt esser l' anterior sobre la<br />
posterior 0 viceversa. En algunes <strong>barraques</strong> tro-<br />
barn <strong>una</strong> sola llosa per doure el portal; en aquest<br />
cas parlam <strong>de</strong> llinda simple. Quan la llosa que<br />
forma la llinda es massa prima n'hi van altres a<br />
sobre per refon;:ar-Ia, rep el nom <strong>de</strong> llinda multiple.<br />
Per refon;:ar i aguantar el pes <strong>de</strong> les Hoses <strong>de</strong> la<br />
llinda <strong>de</strong>l portal i <strong>de</strong> les pedres que hi ha a sobre,<br />
a certes <strong>barraques</strong> hi ha col·locats barrots d'uHas-<br />
tre que <strong>de</strong>scansen sobre le$ branques.<br />
No tots els portals <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> dispo-<br />
sen <strong>de</strong> Hindar; ara be, les que en tenen, varien <strong>de</strong><br />
forma: en unes el trobam fet amb <strong>una</strong> 0 mes<br />
pedres planeres col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil a la part interior,<br />
altres amb pedres <strong>de</strong> pIa que abasten la llargaria <strong>de</strong><br />
les branques i mes rarament el trobam formant escalons.<br />
Una caracteristica general <strong>de</strong>ls portals es la inexistencia <strong>de</strong> portes. Sabem per<br />
fonts orals que antigament per evitar l'acces d'animals a 1'interior <strong>de</strong> la barraca,<br />
empraven un feix <strong>de</strong> llenya. Amb el temps a moltes d' aquestes <strong>barraques</strong> s'han<br />
incorporat portes: prova d'aixo es trobar-hi escasseres d'ullastre 0 pedra; tambe en<br />
algunes hi ha la polleguera feta <strong>de</strong> pedra i com a tancadora empraven <strong>una</strong> ferradu-<br />
ra <strong>de</strong> bistia.<br />
A mes <strong>de</strong>l buc <strong>una</strong> altra part important <strong>de</strong> la barraca es la coberta, que varia<br />
segons la forma <strong>de</strong> la planta. Si la planta es quadrangular 0 rodona son <strong>de</strong> curucul4 men-<br />
tre que les <strong>de</strong> planta rec-<br />
tangular son <strong>de</strong> Hoses<br />
sobre un embarrat <strong>de</strong><br />
troncs jasseres. En<br />
aquestes darreres la car-<br />
rega <strong>de</strong> la coberta esta<br />
repartida entre les jasseres<br />
principals que ten en el<br />
cap <strong>de</strong>scansant sobre cada<br />
<strong>una</strong> <strong>de</strong> les parets laterals i<br />
l'embarrat que <strong>de</strong>scansa<br />
sobre les fa
En algunes <strong>barraques</strong>, amb el temps, es va posar <strong>una</strong> porta 0 barrera, entre les<br />
quais encara po<strong>de</strong>m trobar I'escassera 0 la polleguera. A la dreta po<strong>de</strong>m veure <strong>una</strong><br />
escassera amb mes <strong>de</strong>tail.<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> curucull a <strong>Llucmajor</strong> tambe s6n anomena<strong>de</strong>s <strong>de</strong> careputxa<br />
perque acaben en punta. La tecnica <strong>de</strong> construcci6 <strong>de</strong> la coberta consisteix en posar<br />
pedres planeres <strong>una</strong> al costat <strong>de</strong> l' altra, formant anells concentrics que <strong>de</strong>creixen <strong>de</strong><br />
diametre a mesura que es va alc;:ant fins a arribar a tancar-se amb <strong>una</strong> 0 mes pedres.<br />
Barraca en<strong>de</strong>rrocada on es veu la disposici6 <strong>de</strong> I'embarrat amb les 1I0ses a la part<br />
superior, a I'esquerra. Pedra <strong>de</strong> pia que fa <strong>de</strong> tapadora en <strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> curucull, a<br />
la dreta.
Segons la posicio <strong>de</strong> la pedra tancadora<br />
<strong>de</strong>im que es <strong>una</strong> tapadora, si esta <strong>de</strong> pIa, 0<br />
tap, en el cas <strong>de</strong> que estigui en posicio ver-<br />
tical. En les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> planta quadran-<br />
gular, l' arrencament <strong>de</strong> la volta sobre els<br />
murs es fa a partir d'un vuitavat que el<br />
Posici6 <strong>de</strong> les dues lIoses formant part<br />
<strong>de</strong>l vuitavat que facilita la construcci6<br />
<strong>de</strong> la coberta <strong>de</strong> falsa volta.<br />
formen quatre grans Hoses situa<strong>de</strong>s a cada un <strong>de</strong>ls angles interiors. Rubio diu que<br />
per passar <strong>de</strong> la forma quadrada a la forma circular 0 el.liptica propia <strong>de</strong> la volta
Cap <strong>de</strong> jassera principal que <strong>de</strong>scansa damunt el peu <strong>de</strong> la paret lateral, la qual ser·<br />
veix <strong>de</strong> reforc;.<br />
conica, la necessitat <strong>de</strong> la perxina s'imposa (RUBI6, 1914, pag. 60). En les <strong>de</strong> plan-<br />
ta circular la volta comen
cularitat <strong>de</strong>l portal d' aquestes <strong>barraques</strong> es que si aprofiten <strong>una</strong> paret lateral com a<br />
branca, la llosa posterior esta en sentit oblic <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la branca a la pareto<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> planta rectangular tenen les parets laterals mes altes que les<br />
fac;:anes, i acaben en <strong>una</strong> aresta 0 carena, la qual condicio <strong>de</strong>termina la coberta <strong>de</strong><br />
dos vessants. La part exterior d' aquesta aresta la forma <strong>una</strong> pedra llarguera posada<br />
<strong>de</strong> capcer i que tanca el cap <strong>de</strong> la jassera principal. Cada un <strong>de</strong>ls paraments interiors<br />
d'aquestes parets laterals te <strong>una</strong> columna <strong>de</strong> pedres posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa on <strong>de</strong>scansa el cap<br />
<strong>de</strong> la jassera principal; la seva funcio es la <strong>de</strong> reforc;:ar i repartir el pes <strong>de</strong> la coberta<br />
sobre les parets. A causa <strong>de</strong> la llargaria <strong>de</strong> la planta son necessaries dues 0 tres jasse-<br />
res principals, que cada <strong>una</strong> d' elles necessita altres punts <strong>de</strong> recolzament; aquests<br />
po<strong>de</strong>n ser un 0 dos puntals 0 tambe <strong>una</strong> 0 mes jasseres transversals. La jassera prin-<br />
cipal es la que va en sentit llarguer, mentre que la transversal va <strong>de</strong> traves.<br />
<strong>Les</strong> jasseres normalment son d'ullastre, mentre que el puntal pot esser un<br />
tronc en forcat d'ullastre 0 <strong>una</strong> columna <strong>de</strong> pedres grosses <strong>de</strong> pIa 0 blocs prismatics<br />
<strong>de</strong> mares. Un cap <strong>de</strong>l llenyam va encaixalat dins el parament interior entre tres<br />
pedres i l' altre <strong>de</strong>scansa sobre la jassera principal. El conjunt d' aquests llenyams rep<br />
el nom d' embarrat, i a sobre ell van lloses col·loca<strong>de</strong>s <strong>una</strong> damunt 1'altra com un<br />
enteulat. Sobre les lloses es posa <strong>una</strong> capa <strong>de</strong> terra d'<strong>una</strong> espessor <strong>de</strong> quatre dits, el<br />
mes argilosa possible. La millor era terra blanquer, encara que, segons on estan ubi-<br />
ca<strong>de</strong>s, s'empra el call vermell i la pols <strong>de</strong>ls camins. Tambe era molt bona per aquest
Recolzament <strong>de</strong>l cap d'<strong>una</strong> jassera principal que <strong>de</strong>scansa damunt un puntal, a I'esquerra.<br />
Enganx <strong>de</strong> dues jasseres amb un punxo fet d'ullastre, a la dreta.
menester la terra cremada <strong>de</strong> les sitges. Inicialment es posava <strong>una</strong> primera capa <strong>de</strong><br />
terra <strong>de</strong> dos dits <strong>de</strong> gruix, la qual es <strong>de</strong>ixava fins ales primeres pluges, i en el cas<br />
d' absencia d' aquestes es regava, i seguidament, amb un pal llarg com un tomador<br />
d'ametles, s'aplanava, es pitjava i es repetia el mateix proces. A certes cobertes mes-<br />
clada amb la terra posaven fenas 0 branques d'estepa.<br />
En algunes <strong>barraques</strong> hem observat la presencia <strong>de</strong> finestrons, encara que no<br />
sigui corrent la seva presencia. Aquests po<strong>de</strong>n trobar-se ales fac;:anesllargueres 0 ales<br />
curtes. Tant en unes com ales altres la tecnica constructiva es la mateixa; dues pedres<br />
llargueres que fan <strong>de</strong> branques i dues pedres com a llinda i llindar; les que estan ales<br />
fac;:anes curtes tenen les mateixes dimensions tant a l' obertura interior com a l'exte-<br />
rior, en canvi les <strong>de</strong> les fac;:anesllargueres formen esplandit cap a 1'interior.<br />
A dins la part <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> que servia d'habitatge (roters, calciners,<br />
alguers, guar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costa, pescadors, ete.) normalment hi ha practicats uns ninxols<br />
en els murs que servien <strong>de</strong> rebosts, on es posaven les gerres, els plats, les olles, les<br />
greixoneres, els ribells, ete. Segons les seves dimensions estan constru·its amb <strong>una</strong><br />
llosa 0 pedra plana com a llinda i llindar, uns tenen les branques monolitiques for-<br />
ma<strong>de</strong>s per lloses 0 pedres <strong>de</strong> pIa, i altres les tenen plurilitiques amb les pedres aja-<br />
gu<strong>de</strong>s unes sobre les altres. Eis fons <strong>de</strong>ls rebosts po<strong>de</strong>n variar: alguns tenen <strong>una</strong> llosa,<br />
altres <strong>una</strong> 0 dues pedres, i fins i tot, alguns aprofiten el mateix parament.
Barraques <strong>de</strong> roter<br />
La necessitat i construcci6 <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> per part <strong>de</strong>ls roters te relaci6 amb alIa<br />
que hem exposat a un <strong>de</strong>ls apartats anreriors sobre la llarga durada <strong>de</strong>ls conrractes<br />
<strong>de</strong> les rotes.<br />
Molts <strong>de</strong>ls roters <strong>de</strong> sa Marina foren els qui construOiren les seves prapies<br />
<strong>barraques</strong>, encara que sabem a traves d'informacions orals que darreramenr alguns<br />
BARRAQUES DE LLUCMAJOR * Roter<br />
(Planta exterior)
d'ells les donaven a fer a paredadors, donant-se el cas que paredadors <strong>de</strong>l terme Uuc-<br />
majorer eren fills 0 <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> raters.<br />
Per construir les <strong>barraques</strong> el rater 0 paredador cercava elUoc mes adient, que<br />
era la part on hi havia fort; aquest lloc podia variar, encara que sempre estava a dins<br />
la rata, enmig, a un costat, a <strong>una</strong> raconada i fins i tot en trabam adossa<strong>de</strong>s a parets.<br />
Seguidament marcaven a terra les dimensions d'aquesta, tant <strong>de</strong> Uarg per tant d'am-<br />
pia, <strong>de</strong>ixant Ia part que corresponia al rater i la part que havia <strong>de</strong> servir d'estable per<br />
ala bistia.<br />
Planimetries<br />
<strong>de</strong> <strong>barraques</strong><br />
<strong>de</strong> roter<br />
adossa<strong>de</strong>s<br />
unes ales<br />
altres.
El roter per a la construcci6 <strong>de</strong> la seva barraca emprava el material que tenia<br />
a l' abast; les pedres que extreia i les branques i troncs d'uHastre producte <strong>de</strong> la nete-<br />
ja i eixermada <strong>de</strong> la mateixa rota. Normalment eren pedres vives <strong>de</strong> diferent forma<br />
i tamany, encara que abundassin les planeres i Hoses que afloraven en el moment <strong>de</strong><br />
la Haurada.<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> tenen distinta forma, encara que en algunes ocasions en <strong>una</strong><br />
mateixa possessi6, tenen semblances, la qual cosa <strong>de</strong>mostra que el constructor 0<br />
constructors foren els mateixos roters. En alg<strong>una</strong> possessi6 les caracterfstiques <strong>de</strong><br />
construcci6 d' algunes <strong>barraques</strong> s6n iguals: els quatre murs estan aixecats per un tot<br />
igual i per sobre les parets laterals continua la paret fins a arribar a la carena. La i<strong>de</strong>a<br />
que extreim es que la feina <strong>de</strong> construcci6 <strong>de</strong> la barraca podia esser comunira.ria; uns<br />
ajudaven als altres; corn ~ exemplificaci6 po<strong>de</strong>m citar el cas <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong><br />
Capocorb Nou i es Llobets.<br />
Encara que no amb la mateixa tecnica constructiva trobam per totes les pos-<br />
sessions <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter adossa<strong>de</strong>s unes ales altres corn po<strong>de</strong>m observar ales pla-<br />
nimetries que s'exposen.<br />
La forma mes classica es la <strong>de</strong> planta rectangular arnb la coberta <strong>de</strong> lloses<br />
sobre l'embarrat <strong>de</strong> trones i jasseres. Segons es pot <strong>de</strong>duir <strong>de</strong>l grafic <strong>de</strong> la planta exte-<br />
rior, aquestes oscil·len <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls 2 a 8 metres, la majoria compreses entre els 5 i 7<br />
metres. Normalment s'emprava l'uHastre, encara que en ocasions hem pogut obser-<br />
var altres classes <strong>de</strong> llenya, corn la sivina, el pi i l'ametler ; l'us d'aquest darrer ve<br />
<strong>de</strong>terminat perque <strong>de</strong>spres <strong>de</strong> l'entrada <strong>de</strong> la fil·loxera a MaHorca l'any 1891, aquest<br />
arbre va substituir el cultiu <strong>de</strong> la vinya i es va fer molt abundant. En algunes barra-<br />
BARRAQUES DE LLUCMAJOR * Rater<br />
(Altaries maximes exteriors)
~<br />
T .<br />
.<br />
p "<br />
LX •<br />
ques trobam troncs d'ametler substituint els llenyams d'ullastre corcats 0 fets malbe.<br />
A causa <strong>de</strong> a la llargaria d' algunes <strong>barraques</strong>, per ales jasseres principals es fa<br />
necessari mes d'un punt <strong>de</strong> recolzament; per aquest motiu s'empren jasseres traves-<br />
seres conjuntament amb puntals. La jassera travessera es un tronc sencer corbat,<br />
amb la rabassa molt gruixada, que <strong>de</strong>scansa sobre un refors; <strong>de</strong> pedres planeres <strong>de</strong>l<br />
parament posterior <strong>de</strong> la barraca, i 1'altre cap; que en algunes ocasions es en forcat,<br />
ho fa sobre les pedres <strong>de</strong> la branca <strong>de</strong>l portal 0 <strong>de</strong> les ve"ina<strong>de</strong>s. Aquest refors; on <strong>de</strong>s-<br />
cansa el cap <strong>de</strong> la travessera es semblant i te la mateixa funci6 que el refors; que hi<br />
ha a totes les parets laterals on <strong>de</strong>s cans a la jassera principal. La part mes gruixada no<br />
es recolza a prop 0 sobre les branques <strong>de</strong>l portal, perque el seu pes i la seva fors;a<br />
esboldregarien la barraca.<br />
Els portals <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter tenen les mateixes caracteristiques exposa-<br />
<strong>de</strong>s a la <strong>de</strong>scripci6 general; a totes elles la seva posici6 esta <strong>de</strong>splas;ada cap allloc on<br />
esta situada la menjadora, per tal <strong>de</strong> facilitar l'acces <strong>de</strong> la bistia. En algunes d' elles tro-<br />
-1./.·.·.. ___ ~_~~~~illLJ2 ·.. ···.·.· ··.·.· ···.· .. · ~ ~ .•.•.•..•.• ·.· .JUE I.~\<br />
S E ME NT E R<br />
DE SE S<br />
FIGUERES<br />
G<br />
T<br />
P LL<br />
LX ~ I<br />
N
BARRAQUES DE LLUCMAJOR * Rater<br />
(Portals)<br />
barn dos portals situats a la fac;:anaprincipal: un servia d' entrada a la part <strong>de</strong>stinada al<br />
roter, i l'altre allloc que servia d' estable a la bistia. A <strong>barraques</strong> situa<strong>de</strong>s ales partions<br />
<strong>de</strong> tanques 0 sementers, a vega<strong>de</strong>s hi ha dos portals, el principal que es troba a la fac;:a-<br />
na anterior i un altre, situat a la fac;:anaposterior. Unes caracteristiques observa<strong>de</strong>s en<br />
els portals, s6n que l'arnplaria <strong>de</strong> la llosa posterior <strong>de</strong> la llinda es major que l'anterior<br />
i que en algunes la llosa anterior <strong>de</strong> la llinda sobresurt fent volada.<br />
Externament, ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> planta rectangular es troben uns reforc;:os <strong>de</strong><br />
paret seca adossats ales parets, en algunes a les laterals i en altres ales fac;:anes, i enca-<br />
ra mes en algunes formen un cord6 que enrevolta la barraca. La funci6 era servir per<br />
BARRAQUES DE LLUCMAJOR * Roter<br />
(Llinda 1")
a po<strong>de</strong>r pujar sobre les parets <strong>de</strong> la barraca i<br />
escampar la terra quan aquesta hi faltava. Per a<br />
facilitar la pujada al roter, aquests refon;:os<br />
tenien <strong>una</strong> altaria <strong>de</strong>terminada, moltes vega<strong>de</strong>s<br />
condicionada per altres elements, com era l'e-<br />
xistencia d'<strong>una</strong> paret aferrada a la barraca 0<br />
connexio amb un altre pujador <strong>de</strong> la mateixa<br />
barraca. En alguns casos eren en rampa 0 fins i<br />
tot fent escalons. Si aquests refon;:os mancaven,<br />
els pujadors estaven fets amb pedres planeres i<br />
llargueres afica<strong>de</strong>s dins la mateixa pareto<br />
Un altre element extern son els pedrissos<br />
que trobam adossats a la fa~ana anterior, nor-<br />
malment acostats al portal; excepcionalment en<br />
trobam ales parets laterals. Estan fets amb <strong>una</strong><br />
Barraca amb el pujador a la paret filada <strong>de</strong> pedres amb <strong>una</strong> llosa a damunt posada<br />
posterior.<br />
<strong>de</strong> pIa. Moltes vega<strong>de</strong>s adossada a la fa~ana an-<br />
terior hi ha <strong>una</strong> sola pedra, que servia <strong>de</strong> seient al roter.<br />
El roter quan constru'ia la paret aprofitava pedres amb un forat, les quals<br />
sobresortien <strong>de</strong>l parament i servien com a fermadores. Igualment amb la mateixa<br />
finalitat emprava forcats <strong>de</strong> branques d'ullastre.
G<br />
T<br />
P LL<br />
LX~ X<br />
N<br />
Encara que no sigui <strong>de</strong> forma general, externament <strong>de</strong>vora el portal hi ha<br />
rebosts 0 compartiments per guardar-hi els ormeigs. Tambe hi twbam, adossada a<br />
la paret, <strong>una</strong> caseta per al ca, feta amb tres Hoses.<br />
En les <strong>barraques</strong> que no disposen d' estable exterior, twbam la menjadora <strong>de</strong> la<br />
bistia a 1'interior, on normalment ocupa tota l'extensi6 d' un <strong>de</strong>ls paraments laterals.
Fermadora <strong>de</strong> pedra aficada a la paret<br />
d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> roter.<br />
SA PLETA<br />
DES CABRITS<br />
~<br />
T<br />
P LL<br />
LX X<br />
),(<br />
~ 3 • 0<br />
Excepcionalment, a algunes la menjadora<br />
s'esten formant angle reete per part <strong>de</strong>l<br />
parament interior <strong>de</strong> la fac;:anaprincipal, la<br />
qual cosa, com ja hem esmentat abans,<br />
condiciona la posici6 <strong>de</strong>l portal, <strong>de</strong>splac;:at<br />
a la part <strong>de</strong> la menjadora.<br />
La menjadora consta d'<strong>una</strong> base<br />
<strong>de</strong> pedres posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa 0 irregularment;<br />
, a vega<strong>de</strong>s la base la formen peces <strong>de</strong><br />
mares col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 61 i a damunt hi van<br />
Hoses. En altres ocasions hi falta la base i<br />
solament hi trobam Hoses a6ca<strong>de</strong>s dins la<br />
paret, amb la mateixa forma constructiva<br />
<strong>de</strong>ls botadors, <strong>de</strong>scansant sobre un He-<br />
nyam el qual es recolzava pels seus<br />
extrems, sobre dues pedres que sobresur-<br />
ten <strong>de</strong> la paret a manera <strong>de</strong> permodol; el<br />
coster sol esser un tronc d'ullastre 0 <strong>una</strong><br />
post d' alzina i en algunes barraq ues es<br />
<strong>una</strong> simple post. Els caps <strong>de</strong>l coster s'a6-<br />
quen dins la paret en un buit quadrat for-
mat per quatre pedres. Per subjectar i donar mes consistencia al coster, hi ha els<br />
barrots que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mateix coster a la paret, dividint en parts la menjadora. En<br />
els extrems d' aquesta hi ha un 0 dos <strong>de</strong>partaments, la gripia, separats per <strong>una</strong> llosa.<br />
A l'interior <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> rater <strong>de</strong> planta rectangular trabam els rebosts<br />
situats a la part contraria d' on estava la bistia. La situaci6 varia: n'hi ha ales parets<br />
llargueres, ales curtes i ales racona<strong>de</strong>s. La barraca dpica <strong>de</strong> roter consta d'un gran
Interior d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> roter amb la coberta esbucada. Hi po<strong>de</strong>m observar<br />
la posici6 i forma <strong>de</strong> la menjadora i el reforc; <strong>de</strong> pedres <strong>de</strong> pia adoba<strong>de</strong>s on<br />
<strong>de</strong>scansava el cap <strong>de</strong> la jassera principal.<br />
Interior d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> roter amb la menjadora i el coster situats en un <strong>de</strong>ls<br />
paraments laterals.
BARRAQOES DE LLUCMAJOR * Rater<br />
(Numero <strong>de</strong> rebostets per barraca)<br />
I_I ~2hIfth ~4 Qsl<br />
rebost d'<strong>una</strong> llargaria compresa entre 1 i 1'20 metres situat a la paret posterior quasi<br />
endret <strong>de</strong>l portal, i altres <strong>de</strong> mes petites dimensions apropats a ell; la situaci6 d' a-<br />
quests era per apro£1tar al maxim la llum que hi entrava durant el dia. Un altra carac-<br />
teristica en aquestes <strong>barraques</strong> es la presencia d'un 0 mes rebosts als paraments ante-<br />
rior i laterals.
[J [J<br />
'<br />
, "<br />
" ~ ,<br />
Planimetria d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> curucull, a I'esquerra. Planimetria d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong><br />
curucull en que es pot observar el pujador en rampa adossat a la fac;ana posterior,<br />
ala dreta.<br />
De 1'0bservaci6 <strong>de</strong>l granc sobre el nombre <strong>de</strong> rebosts ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter<br />
<strong>de</strong>duim que la immensa majoria unicament en tenen un 0 dos.<br />
Com hem dit a l'apartat anterior, ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter no es normal tro-<br />
bar nnestrons; ara be, en algunes SI que n'hem pogut observar, situats ales fayanes<br />
curtes i ales llargueres. Volem citar com a cosa rara unes obertures parescu<strong>de</strong>s a<br />
nnestrons situa<strong>de</strong>s a la part baixa <strong>de</strong>ls paraments quasi tocant el trespol <strong>de</strong> la barra-<br />
ca; la seva construcci6 es igual a la <strong>de</strong>ls nnestrons abans <strong>de</strong>scrits. Desconeixem la<br />
seva funci6, pero creiem que per les seves dimensions i la seva situaci6 servien <strong>de</strong><br />
ventilaci6. Unes altres obertures les trobam situa<strong>de</strong>s a la part inferior <strong>de</strong> les fayanes<br />
i tenen com a llindar el trespol <strong>de</strong> la barraca; la seva funci6 era servir d' entrada i sor-<br />
tida per als animals domestics.<br />
Durant el treball <strong>de</strong> camp que hem realitzat a la recerca i estudi <strong>de</strong> les barra-<br />
ques s6n molts els jaciments prehistories que hem pogut observar: en tres casos les<br />
<strong>barraques</strong> estaven construi<strong>de</strong>s aprontant les grans pedres 0 parts <strong>de</strong> les parets d' a-<br />
questes antigues construccions.<br />
Hi ha altres classes <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter <strong>de</strong> les quals cal padar: unes s6n les ano-<br />
mena<strong>de</strong>s <strong>de</strong> curucull, <strong>de</strong> les quals ja coneixem les caractedstiques generals. N6mes<br />
,~ ..<br />
.~
volem esmentar el ripus <strong>de</strong> menjadora que renen, consrru'ida dins la mareixa parer amb<br />
tor el marerial <strong>de</strong> pedra, fins i tor la base i el cosrer que son dues Hoses; la Hinda por<br />
variar <strong>de</strong> forma, ser <strong>una</strong> Hosa <strong>de</strong> pia 0 dues en forma <strong>de</strong> dovella. Unes altres classes <strong>de</strong><br />
<strong>barraques</strong> son les <strong>de</strong> dobLe curucuLL·les seves caracrerfsriques consisreixen en un buc <strong>de</strong><br />
planra rectangular formar per quarre parers iamb<br />
un mur interior que, arrancant <strong>de</strong> la fac;:anapos- •<br />
rerior a I'alc;:ada<strong>de</strong>l portal, divi<strong>de</strong>ix el recinte en ,j<br />
dos compartiments, un <strong>de</strong>srinar al rarer i I'altre<br />
per a la bfsria. A I'entrada <strong>de</strong> la barraca es forma<br />
un perir vestfbul, cobert amb Hoses, que disrri-<br />
bueix l'acces als dos recintes. La coberta son dues<br />
clipules <strong>de</strong> falsa volra que <strong>de</strong>scansen sobre les<br />
parers <strong>de</strong> la barraca i el mur <strong>de</strong> separacio, amb la<br />
consrruccio i<strong>de</strong>ntica ales d'un curucull. La part<br />
<strong>de</strong>l rarer disposa d'un 0 mes rebosrers siruars ales ".<br />
racona<strong>de</strong>s i a la part <strong>de</strong>srinada a esrable hi ha la<br />
menjadora igualment siruada en un <strong>de</strong>ls angles<br />
IOrenors.<br />
Una variant d'aquesra ripologia <strong>de</strong> doble<br />
<strong>de</strong>partament interior es el portal que en alguns<br />
casos esra. lleugerament, 0 fins i tor roralment,<br />
<strong>de</strong>splac;:ar cap a la part <strong>de</strong>srinada a esrable. La<br />
Interior d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> curucull<br />
en que po<strong>de</strong>m observar el portal<br />
d'acces i el que comunica amb<br />
I'altre compartiment ..
finalitat d' aquesta es l' esmentada anteriorment per a facilitar l' acces <strong>de</strong> la bistia.<br />
Tambe n'hi ha unes altres <strong>de</strong> doble compartiment, amb el mur interior <strong>de</strong><br />
divisio que tenen dos portals d'acces, ambdos oberts cap al seu recinte, un per el<br />
roter i 1'altre per a la bistia. Un tercer portal comunica aquests dos compartiments<br />
interiorment. La particularitat d'aquestes <strong>barraques</strong> es que la branca <strong>de</strong>l mur <strong>de</strong><br />
separacio interior dona a la part posterior <strong>de</strong> la fac;:ana principal compresa entre els<br />
dos portals d' acces ala barraca; la rao es donar consistencia i recolzament a la cober-<br />
ta ja que les lloses van entre la branca <strong>de</strong>l mur i la fac;:ana.<br />
Un <strong>de</strong> tall observat en alg<strong>una</strong> d' aquestes <strong>barraques</strong> es que ten en les cantona<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la fac;:anaposterior corba<strong>de</strong>s, i fins i tot en certes ocasions, les quatre cantona<strong>de</strong>s.<br />
En <strong>una</strong> d' aquestes edificacions <strong>de</strong> dos compartiments hem vist un tipus <strong>de</strong><br />
volta diferent ales altres:, en tenir el <strong>de</strong>partament <strong>de</strong>l rater <strong>una</strong> forma rectangular <strong>de</strong><br />
Q<br />
P~~l<br />
Planimetria d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> doble<br />
curucull sense cantona<strong>de</strong>s.<br />
redu'i<strong>de</strong>s dimensions, la volta estava farmada<br />
per anells allargassats en forma el.Hptica.<br />
Un altre tipus <strong>de</strong> barraca <strong>de</strong> rater son les<br />
<strong>de</strong> doble compartiment per separacio d'un<br />
mur interior, pero amb la coberta <strong>de</strong> lloses<br />
sobre un embarrat <strong>de</strong> jasseres i llenyams.<br />
Cada compartiment te <strong>una</strong> jassera amb els<br />
caps que <strong>de</strong>scansen sobre <strong>una</strong> <strong>de</strong> les parets<br />
laterals que disposen <strong>de</strong>l classic peu <strong>de</strong> paret<br />
i l' altre sobre el mur <strong>de</strong> separacio que te la<br />
mateixa forma i caractedstiques <strong>de</strong> les parets
curtes <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>, es a dir, en angle per facilitar la formaci6 <strong>de</strong>ls dos vessants.<br />
Els rebosts normalment estan situats a la paret posterior, pero com a curiositat<br />
aquestes <strong>barraques</strong> en tenen en el mur d'enmig.<br />
Barraques <strong>de</strong> calciner<br />
Els calciners, com les altres persones que treballaven per sa Marina, necessi-<br />
taven un lloc per a resguardar-se durant el temps en que preparaven el forn i dura-<br />
va el proces <strong>de</strong> cuita <strong>de</strong> la cal~. Moltes vega<strong>de</strong>s aprofitaven les <strong>barraques</strong> que ja esta-<br />
yen constru'i<strong>de</strong>s; en altres ocasions ells mateixos les constru'ien ja que la majoria<br />
coneixien la tecnica <strong>de</strong> la p;;tret seca .<br />
••••••••••••••<br />
::::;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;:;::::<br />
..••.....•••.•...•. y."~";.><br />
SA ROTA<br />
DE<br />
SON ANDREU<br />
~<br />
T<br />
P LL<br />
LX X<br />
II<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> calciner es distingeixen <strong>de</strong> les <strong>de</strong> roter per tenir <strong>una</strong> super-<br />
Hcie interior mes redu'ida i perque la seva part <strong>de</strong>stinada a estable per a la somera 0<br />
ase era mes petita. Ames, tambe hi havia <strong>una</strong> divisi6 entre el lloc <strong>de</strong> l' animal i el<br />
que servia com a dormitori <strong>de</strong>ls calciners, en aquesta part nomes hi havia un petit<br />
rebost. El portal estava situat a la part central <strong>de</strong> la barraca <strong>una</strong> mica <strong>de</strong>spla~at cap<br />
al lloc <strong>de</strong> la bfstia. La coberta era <strong>de</strong> lloses sobre l' embarrat i jasseres d' ullastre. El<br />
mur interior <strong>de</strong> separaci6 arribava fins a dalt <strong>de</strong> tot <strong>de</strong> la coberta i tenia la mateixa<br />
forma i sistema <strong>de</strong> construcci6 que les parets laterals.<br />
A 1'interior, a la part <strong>de</strong> la bfstia hi havia un altre mur que separava l' estable<br />
en dues parts, formant un petit recinte que per les redu'i<strong>de</strong>s dimensions just podia<br />
albergar <strong>una</strong> somera 0 un ase, en aquesta part hi havia la menjadora.
o E<br />
S CAMP NOD<br />
( BBTLEM)<br />
~<br />
T<br />
P LL<br />
LX X<br />
W<br />
Planimetria <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carboner <strong>de</strong>l Camp Nou <strong>de</strong> Betlem. amb el forn<br />
i la sitja.<br />
Barraques <strong>de</strong> carboner<br />
Com hem esmentat abans, els raters, ames <strong>de</strong>ls formiguers, es <strong>de</strong>dicaven a<br />
fer carb6 amb els troncs i rabassots <strong>de</strong> les mates que treien <strong>de</strong> la seva rota; tambe<br />
hem vist com a <strong>Llucmajor</strong> la materia primera <strong>de</strong> la qual es feia el carb6 va anar can-<br />
viant amb el temps, sobretot el pi i 1'ullastre. Segons com fos el perio<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps<br />
-un 0 mes anys en el mateix lloc- <strong>de</strong>dicat a fer carb6 0 que l'activitat es comple-<br />
mentas amb <strong>una</strong> altra es necessitava construir <strong>una</strong> barraca.<br />
En el cas <strong>de</strong>ls carboners que pravenien <strong>de</strong> la muntanya i nomes hi estaven el<br />
temps <strong>de</strong> l' estiu, la barraca era d' estructura semblant a les que trabam per la Serra<br />
<strong>de</strong> Tramuntana. L'amo en Pep Martorell i Vallari, nascut a Mancor, ens ho explica<br />
aixi: "A Lluemajor anrwem a eerear el carritx pel Puig <strong>de</strong> ses Bruixes, per Mina, sa<br />
Maimona, i fins i tot pel torrent <strong>de</strong>s Masdiu. Tenia la forma redona <strong>de</strong> pedres, la mei-<br />
tat servia com a !litera, a vega<strong>de</strong>s en ftiem <strong>una</strong> altra".<br />
Aquesta era la barraca tipica <strong>de</strong> carboner que constava d'un ratio <strong>de</strong> paret seca<br />
que variava <strong>de</strong> diametre; per a fer la coberta es collien <strong>de</strong>u 0 onze barres, a la mun-<br />
tanya d'alzina, a sa Marina d'ullastre, i se'n posaven quatre d'elles com a "barres<br />
mestres" i les altres quatre entre i entre, enmig d' elles. A sobre, si hi havia carritx es<br />
col·locaven les fulles amb el tall per amunt i la coa per avall; d'aquesta forma es<br />
donava voltes i mes voltes a tot el con <strong>de</strong> la coberta fins quedar tot ben atapeYt. El<br />
millor era el carritx ja que amb les <strong>de</strong>ntetes que te retenia 1'aigua; era molt millor<br />
que les branques d'estepa, mata 0 ullastre.
Linterior <strong>de</strong> la barraca estava dividida en dues parts: <strong>una</strong> on hi havia la llite-<br />
ra que servia per jeure; es feia amb <strong>una</strong> barra que anava <strong>de</strong> meitat a meitat, a sobre<br />
branques i a damunt aritjol i <strong>de</strong>spres palla; l'altra part solament s'emprava els dies<br />
<strong>de</strong> pluja per fer-hi el menjar, i hi havia un fogo fet <strong>de</strong> pedres.<br />
Com a complement <strong>de</strong> la barraca s'hi constru"ia un forn <strong>de</strong> pedra en sec, on<br />
feien el pa, ames d'<strong>una</strong> mosquera, lloc per fer ombra, feta <strong>de</strong> pi, on el carboner <strong>de</strong>s-<br />
cansava i menjava; era semblant ales enrama<strong>de</strong>s.<br />
En aquest tipus <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> hem pogut observar dues coses curioses. La pri-<br />
mera es que en un mateix lloc hi havia quasi aferrat els cercles <strong>de</strong> dues <strong>barraques</strong>.<br />
Una, la mes gran, servia com a habitatge <strong>de</strong>l carboner i la seva dona; hi havia dos<br />
rebosts fets amb tres lloses, ja que elllindar era el propi trespol. Laltra barraca ve"i-<br />
nada <strong>de</strong> dimensions mes re9-u·i<strong>de</strong>s servia com a dormitori per als fills <strong>de</strong>l carboner.<br />
Un altre tip us <strong>de</strong> barraca <strong>de</strong> carboner molt estesa pel terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> es la <strong>de</strong><br />
planta rectangular adossada a <strong>una</strong> paret <strong>de</strong> separacio <strong>de</strong> tanca 0 sementer; la cober-<br />
ta variava ja que podia esser <strong>de</strong> troncs i branques d'ullastre amb lloses amb la jasse-<br />
ra principal en sentit perpendicular 0 paral.lel a la pareto Altres vega<strong>de</strong>s la coberta<br />
era <strong>de</strong> brancatge d'ullastre, mata i estepa amb terra a sobre.<br />
A la possessio <strong>de</strong> s'Aguila d'en Guillem hem pogut observar <strong>una</strong> tipologia <strong>de</strong><br />
<strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carboner molt antiga. La tecnica era molt simple i consistia en un buc<br />
fet amb lloses i peces <strong>de</strong> tapiot posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil formant un quadrat; la coberta (actual-<br />
ment <strong>de</strong>spareguda) creiem que era <strong>de</strong> troncs i branques.<br />
Barraques <strong>de</strong> trencador<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> trencadors<br />
son <strong>de</strong> distinta forma i tecnica<br />
constructiva, ja que moltes vega-<br />
<strong>de</strong>s aprofitaven les parets i buits <strong>de</strong><br />
la pedrera. El material emprat era<br />
el mares sobrant <strong>de</strong> les pedreres.<br />
Hi ha dos tipus <strong>de</strong> pedreres;<br />
en pica, que son les que es troben a<br />
llocs planers, i en rost que son les<br />
situa<strong>de</strong>s a llocs amb molt pen<strong>de</strong>nr,<br />
com es el cas <strong>de</strong> les que hi ha a la<br />
costa (Son Granada, es Puig <strong>de</strong><br />
Ros, sa Torre, ... ).<br />
~~- ---<br />
_-:-1'·<br />
1~--,-',-1-·-~\~ D<br />
BARRACA DE TRENCADOR<br />
DE<br />
CAN COMPANY<br />
Planimetria <strong>de</strong> la barraca <strong>de</strong> trencador <strong>de</strong> Can<br />
Company (Son Veri).
Barraca <strong>de</strong> trencador <strong>de</strong> Son Granada on po<strong>de</strong>m observar part <strong>de</strong> la paret seca i en<br />
els tails <strong>de</strong> la pedrera el 1I0c on <strong>de</strong>scansaven els caps <strong>de</strong> Is lIenyams <strong>de</strong> I'embarrat.<br />
Hi ha <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> trencadars semblants a les <strong>de</strong> roter; aquestes solament es<br />
troben ales pedreres en pica. Eren <strong>de</strong> planta rectangular amb el portal situat en <strong>una</strong><br />
<strong>de</strong> les fa
funci6 <strong>de</strong> somier i anaven en sentit curt i perpendicular <strong>de</strong> paret a paret <strong>de</strong> la barraca.<br />
Eis trencadors que feinejaven per la costa aprofitaven les coves naturals com a<br />
habitatge i les condicionaven com a <strong>barraques</strong>. ConstruOien <strong>una</strong> paret tancadora <strong>de</strong>ixant<br />
un portal com a acces, i al seu interior, segons les necessitats, tambe aixecaven un para-<br />
ment per evitar I'en<strong>de</strong>rrocament <strong>de</strong> la cova.<br />
Ales pedreres <strong>de</strong> la costa trobam conjunts <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> que formen petits<br />
nuclis, comunica<strong>de</strong>s per <strong>una</strong> especie <strong>de</strong> carrerons <strong>de</strong>limitats per trossos <strong>de</strong> peces <strong>de</strong><br />
mares sob rants molt ben col·locats formant marges, per salvar els <strong>de</strong>snivells hi havia<br />
escales amb els escalons <strong>de</strong> mares.<br />
Planimetria <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong><br />
trencador <strong>de</strong> Son Granada.<br />
.<br />
.<br />
. "<br />
, ~ ,<br />
Planimetria <strong>de</strong> la barraca <strong>de</strong> trencador<br />
<strong>de</strong> Na Felia.
Un altre tipus <strong>de</strong> barra-<br />
ca <strong>de</strong> trencadors es la <strong>de</strong> falsa<br />
cupula, pero totalment diferent<br />
a les <strong>de</strong> curucull, ja que la volta<br />
no estava formada per pedres <strong>de</strong><br />
pIa, sino per trossos mes 0<br />
menys regulars <strong>de</strong> peces <strong>de</strong><br />
mares col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil, el buc<br />
tenia forma quadrangular i<br />
tenia a davant un petit tancat.<br />
Posici6 vertical <strong>de</strong> les pedres<br />
maresenques <strong>de</strong> la barraca <strong>de</strong><br />
volta falsa <strong>de</strong> Na Felia<br />
(s'Estalella).
Barraques d'alguer<br />
<strong>Les</strong> caracteristiques d'aquestes <strong>barraques</strong> es la planta rectangular. El material<br />
litic son trossos <strong>de</strong> peces <strong>de</strong> mares <strong>de</strong> cantell, <strong>de</strong> les nombroses pedreres que hi ha<br />
per tota la zona <strong>de</strong> s'Arenal. <strong>Les</strong> fa
can tel!. Ara be, la tecnica constructiva es la <strong>de</strong>scrita per ales altres <strong>de</strong> mateixa plan-<br />
ta, encara que pareixen fetes per paredadors, per dues raons principals: <strong>una</strong>, l'acura-<br />
da tecnica constructiva i, l' altra, per esser les tres exactament igual quant a tecnica i<br />
distribuci6. La coberta es <strong>de</strong> pedres planeres <strong>de</strong> mares sobre trancs d'ullastre, dues<br />
Xemeneia feta dins la paret, a I'esquerra. A la dreta, pedra planera foradada que<br />
servia per <strong>de</strong>ixar sortir el fum <strong>de</strong> la foganya.
d' elles tenen <strong>una</strong> jassera transversal que es un tronc molt gruixat d'ullastre, ales<br />
parets laterals enmig te <strong>una</strong> serie <strong>de</strong> pedres <strong>de</strong> pIa per aguantar millor la jassera mes-<br />
tra. I..:altra en lloc <strong>de</strong> jassera travessera te un puntal fet amb blocs prismatics <strong>de</strong><br />
mares. EI portal d'<strong>una</strong> d'elles te les branques monolitiques amb <strong>una</strong> gran llosa <strong>de</strong><br />
pedra viva i en <strong>una</strong> d' elles elllindar tambe es <strong>una</strong> gran pedra viva.<br />
A 1'interior trobam la part <strong>de</strong> 1'esquerra que servia d' habitatge per a l'alguer<br />
on hi ha <strong>una</strong> cisterna amb el colI <strong>de</strong> peces <strong>de</strong> mares, i al seu costat hi ha <strong>una</strong> pica<br />
introdu"ida dins el mateix parament; <strong>una</strong> foganya troncoconica amb <strong>una</strong> xemeneia<br />
que, en acabar el parament, a la part superior disposa d'<strong>una</strong> gran llosa plana amb un<br />
forat red6 al mig per <strong>de</strong>ixar passar el fum i, a sobre, un fumeral en forma <strong>de</strong> prisma<br />
fet amb quatre trossos <strong>de</strong> mares col·locats en vertical. A totes elles a <strong>una</strong> <strong>de</strong> les raco-<br />
na<strong>de</strong>s interiors hi trobam dues grans lloses col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil que tanquen formant<br />
un rectangle i que servia com a llit <strong>de</strong> l' alguer. Tenen tres rebostets, la part dreta ser-<br />
via com a estable per a la bistia amb <strong>una</strong> menjadora on encara hi ha les fermadores<br />
d'ullastre. La menjadora varia quant a la forma: en <strong>una</strong> ocupa tota la llargaria <strong>de</strong> la<br />
paret lateral esquerra, en <strong>una</strong> altra esta a la part anterior dreta i a l' altra forma un<br />
angle recre i empra la paret lateral dreta i la part anterior dreta.<br />
Barraques <strong>de</strong> garriguer<br />
Aquest tip us <strong>de</strong> barraca no es massa corrent. Nomes en tenim constancia i les<br />
hem pogut observar en dues ocasions. Tant <strong>una</strong> com l' altra estan situa<strong>de</strong>s a llocs atu-<br />
ronats <strong>de</strong> la possessi6, la qual cosa facilita la labor <strong>de</strong>l garriguer, que consisteix en<br />
vigilar i tenir <strong>una</strong> visi6 el mes<br />
ampla possible d'<strong>una</strong> consi<strong>de</strong>-<br />
rable extensi6 <strong>de</strong> la finca.<br />
Una <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>, la<br />
<strong>de</strong> s'Estalella, es <strong>de</strong> planta rec-<br />
tangular, amb el portal situat a<br />
<strong>una</strong> <strong>de</strong> les parets curtes, la cober-<br />
ta va en sentit llarguer amb <strong>una</strong><br />
jassera principal i llenyams d'u-<br />
llastre i a damunt hi ha lloses <strong>de</strong><br />
pedra i terra. Ales parets llar-<br />
gueres hi ha dos finestrons.<br />
AI seu interior hi ha <strong>una</strong><br />
foganya <strong>de</strong> forma troncoconica<br />
SA PLETA<br />
DES<br />
CLAPER RODO<br />
~<br />
.<br />
,<br />
r ••<br />
.x x<br />
Planimetria <strong>de</strong> la barraea <strong>de</strong> garriguer <strong>de</strong>l Claper<br />
Rod6 <strong>de</strong> s'Estalella amb un terra<strong>de</strong>t per po<strong>de</strong>r<br />
observar la finea.<br />
•
Fac;ana posterior i paret lateral <strong>de</strong> la barraca <strong>de</strong> garriguer <strong>de</strong>l Claper Rodo <strong>de</strong><br />
s'Estalella. Hi po<strong>de</strong>m observar els escalons per pujar i el finestro.<br />
amb la boca formada per unes branques plurilitiques amb pedres <strong>de</strong> pIa i com a llinda<br />
<strong>una</strong> llosa; el fumeral es <strong>una</strong> obertura <strong>de</strong> pedres que es toquen per la part <strong>de</strong>ls vertexs.<br />
A l' exterior, a la fa
que s'esbucas. La renda era un quilo <strong>de</strong> peix cada any (OLIVER, 1986, pag. 20).<br />
D' aquesta manera es constru'iren les <strong>barraques</strong> objecte <strong>de</strong>l nostre estudi.<br />
Abans hi havia <strong>una</strong> altra illeta <strong>de</strong> <strong>barraques</strong>, pero posteriorment quan els pes-<br />
cadors passaren a viure a s'Estanyol actual s'esbucaren, ja que estaven molt <strong>de</strong>terio-<br />
ra<strong>de</strong>s i representaven un perillo Aquestes foren construoi<strong>de</strong>s per en Nicolau<br />
"Pascolet", trencador, i es Patro Punta, pescador. Tambe hi havia un lloc <strong>de</strong>stinat a<br />
tenyir les xarxes <strong>de</strong> pescar, anomenat Tenyidor. Per fer aquesta feina empraven 1'es-<br />
cor
cions adossa<strong>de</strong>s unes ales altres per les seves parets curtes. £1 materiallftic son tros-<br />
sos <strong>de</strong> peces <strong>de</strong> mares molt abundant per tata la contrada i facil d' obtenir <strong>de</strong> les<br />
nombroses pedreres que es troben pels voltants. Tenen la planta rectangular i la<br />
porta situada a <strong>una</strong> <strong>de</strong> les fac;:anes lIargueres. La coberta era <strong>de</strong> trossos <strong>de</strong> mares que<br />
<strong>de</strong>scansaven sobre restes <strong>de</strong> vaixells naufragats que la mar havia tret a la costa i els<br />
pescadors havien recollit i fer servir com a jassera principal!' arbre i com embarrat<br />
les costelles i les o<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls vaixells.<br />
AI seu interior hi ha <strong>una</strong> liar amb xemeneia i entrant, a <strong>de</strong>vora el portal, feta<br />
amb posterioritat, <strong>una</strong> cisterna; en <strong>una</strong> esra a !'esquerra i a I'altra a la dreta. A la part<br />
posterior tenen tres rebostets fets amb trossos <strong>de</strong> mares planers.<br />
A la part externa hi ha <strong>una</strong> canal feta amb teules que serveix per recollir !'ai-<br />
gua <strong>de</strong> pluja i dur-Ia a la cisterna interior.<br />
Apropats a ella hi ha uns escars, edificacions que s'empren per resguardar les<br />
barques en temps <strong>de</strong> Tempesta 0 en perio<strong>de</strong>s que no se surt a pes car.<br />
Barraques <strong>de</strong> guarda <strong>de</strong> costa<br />
Moltes d' aquestes <strong>barraques</strong> estan <strong>de</strong>rru'i<strong>de</strong>s, nomes alg<strong>una</strong> esta en bon estat<br />
per haver estat reformada i reconstru"ida aillarg <strong>de</strong>l temps sobretot pels carrabiners<br />
que varen esser els qui les habitaren <strong>de</strong>spres <strong>de</strong>ls guar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costa. Posteriorment
durant la guerra civil<br />
varen servir <strong>de</strong> refugi i<br />
aixopluc als milicians i<br />
falangistes que atalaia-<br />
yen la mar per afinar<br />
vaixeHs republicans.<br />
La tecnica cons-<br />
tructiva era com les <strong>de</strong><br />
rater amb planta rec-<br />
tangular i el portal<br />
situat a la seva fa
IV PART<br />
ALTRES TIPUS DE BARRAQUES
Barraca <strong>de</strong> bestiar amb jasseres<br />
<strong>de</strong> pedra.
Barraques <strong>de</strong> bestiar<br />
Anomenam <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> bestiar totes aquelles que serveixen <strong>de</strong> refugi als ani-<br />
mals. £1 bestiar mes abundant a <strong>Llucmajor</strong> era, i es, 1'ovi i el pord. Segons consta a<br />
relacions <strong>de</strong> cadastres com en el cas <strong>de</strong>l <strong>de</strong> 1862, el ramat equi (ases, egiies i muls),<br />
tambe era molt present i important a moltes possessions. Ates que aquest bestiar<br />
s'emprava com a mitja <strong>de</strong> locomoci6 i <strong>de</strong> feina, quasi tota la gent en disposava d'al-<br />
guns caps.<br />
Per dur a terme la classificaci6 <strong>de</strong> les diferents <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> bestiar, ens hem<br />
basat en <strong>una</strong> <strong>de</strong> les seves caracteristiques <strong>de</strong>finitories, l'altaria <strong>de</strong>ls portals (0,80 -<br />
1,00 m), 1'empla
P~LL<br />
T<br />
L~ .<br />
T<br />
P zs:I2\LL<br />
L~<br />
~ ..<br />
1%0%1~=\U=U\<br />
•<br />
P2SJ2\LL<br />
Planimetria d'<strong>una</strong> barraea <strong>de</strong> pores adossada a<br />
<strong>una</strong> bassa.<br />
L~<br />
••
Barraques <strong>de</strong> pores<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> pores solen estar situa<strong>de</strong>s a tanques apropa<strong>de</strong>s a les cases; el<br />
motiu principal es que aquest tipus <strong>de</strong> bestiar necessita un manteniment diari. A<br />
totes les possessions trobam figuerals <strong>de</strong> moro; el fruit <strong>de</strong> la figuera <strong>de</strong> moro (Cactus<br />
opuntia), a mes <strong>de</strong> servir per al consum <strong>de</strong> les persones, tambe esta molt relacionat
amb els pores. <strong>Les</strong> figues <strong>de</strong> moro eren eapola<strong>de</strong>s amb <strong>una</strong> maquina apropiada, i<br />
mescla<strong>de</strong>s amb sego 0 farina d' ordi servien per alimentar-los en epoques d' eseassesa<br />
o per engreixar-los per a matanees posteriors.<br />
De <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> pores n'hi ha <strong>de</strong> diverses classes. Dnes son les solleres, que estan<br />
al voltant <strong>de</strong> la clastra <strong>de</strong> les cases. Tenen <strong>una</strong> planta redu"ida amb un bue <strong>de</strong> paret seea<br />
i moltes aprofiten parets <strong>de</strong> separaeio <strong>de</strong> tanques 0 hortals. La coberta pot variar: en
unes es <strong>de</strong> curucull i en altres <strong>de</strong> lloses sobre embarrat <strong>de</strong> troncs. A l'interior, quasi arran<br />
<strong>de</strong>l trespol, hi ha un trone que va <strong>de</strong> cap a cap <strong>de</strong> paret que serveix per evitar que la<br />
truja, quan s'ajeu, faei malbe els poreellets. Davant tenen un eorralet que, en algunes,<br />
esta dividit en dues parts, <strong>una</strong> per a la truja i l'altra per als poreellets. A la part inferior<br />
<strong>de</strong> la paret <strong>de</strong> la barraea hi ha <strong>una</strong> petita claveguera que eomuniea amb el eorralet <strong>de</strong>ls<br />
poreellets i <strong>una</strong> altra claveguera a la paret divisoria <strong>de</strong>ls eorralets.
Trancs d'ullastre <strong>de</strong> cap a cap <strong>de</strong> paret d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> parcs que serveixen per<br />
evitar que la truja fad malbe els parcells<br />
l"IU'"I'I'I'''''''''IU'''''''I'I'''lillilii.li~'I''''''''''''''''''''''""",,,,''''1<br />
CAN DRAGONET<br />
DE<br />
GARONDA<br />
T<br />
P·~LL<br />
LK[SZ<br />
II
Barraques d'ovelles<br />
Enmig 0 adossa<strong>de</strong>s a<br />
les parets <strong>de</strong> separacio <strong>de</strong><br />
tanques 0 <strong>de</strong> sementers hi<br />
trobam <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> curu-<br />
cull <strong>de</strong> planta rectangular 0<br />
circular que serveixen <strong>de</strong><br />
refugi ales ovelles. Tambe en<br />
trobam altres <strong>de</strong> la mateixa<br />
tipologia construi<strong>de</strong>s dins la<br />
mateixa pareto Mes rarament<br />
dins parets molt gruixa<strong>de</strong>s Planimetria d'<strong>una</strong> barraca d'ovelles.<br />
en trobam unes altres,<br />
tambe <strong>de</strong> curucull amb dos portals que donen a dues tanques diferents. A I'interior<br />
trobam les menjadores que estan situa<strong>de</strong>s en els angles a <strong>una</strong> altaria d'uns 0,30 m,<br />
per facilitar l'acces <strong>de</strong> l'animal al menjar. <strong>Les</strong> branques d'aquestes menjadores pa<strong>de</strong>n<br />
esser monolitiques amb <strong>una</strong> llosa <strong>de</strong> fil, a plurilftiques amb pedres <strong>de</strong> pia. La llinda<br />
pot esser <strong>una</strong> llosa <strong>de</strong> pia a dues lloses formant dovella; la base es <strong>una</strong> llosa <strong>de</strong> pia i<br />
com a coster <strong>una</strong> altra llosa 0 pedra llarguera. En algunes <strong>barraques</strong> les menjadores<br />
estan fetes dins les parets laterals.<br />
La funcio <strong>de</strong>ls sestadors<br />
es servir <strong>de</strong> refugi i jv<br />
estatge per ales ovelles. Nor- AL('AT<br />
malment es troben a prop <strong>de</strong><br />
les cases <strong>de</strong> la possessio.<br />
EI tipus <strong>de</strong> construccio<br />
es molt parescut ales :<br />
<strong>barraques</strong> <strong>de</strong> planta rectangular.<br />
Hem <strong>de</strong> dir que en Planimetria d'uns sestadors.<br />
algunes el portal es adovellat format per dues lloses que fan angle. Rubio els ano-<br />
mena portals amb arc.<br />
:::1')1'''=''''\<br />
AL
a la vegada no <strong>de</strong>ixar entrar la claror per evitar les mosques. A l'interior <strong>de</strong>ls sesta-<br />
dors hi ha les gobies on es posa el menjar <strong>de</strong> les ovelles.<br />
Els sestadors <strong>de</strong> Capocorb Vell, tengueren <strong>una</strong> funcionalitat provisional com a<br />
camp <strong>de</strong> concentraci6 durant la Guerra Civil (1936-1939), a causa <strong>de</strong> la construcci6,<br />
prop <strong>de</strong> l'esmentada possessi6, <strong>de</strong> la carretera militar que feien els presos politics.<br />
A moltes possessions trobam les boals, unes <strong>barraques</strong> llargueres <strong>de</strong> planta<br />
rectangular que tenien la funci6 <strong>de</strong> servir <strong>de</strong> lloc per guardar les egiies i els nadius.<br />
La caracteristica constructiva es C9m la <strong>de</strong>scrita per altres <strong>barraques</strong> d' aquest tipus:<br />
les parets s6n <strong>de</strong> dos paraments amb la coberta <strong>de</strong> lloses sobre jasseres i un embarrat<br />
<strong>de</strong> troncs. <strong>Les</strong> diferencies amb les <strong>de</strong> roter s6n que tenen l'altaria i l'amplaria <strong>de</strong>l seu<br />
portal mes grans, i disposen <strong>de</strong> diverses menjadores. La forma i la tecnica construc-<br />
tiva <strong>de</strong> les menjadores varia d'unes a altres; en unes la menjadora ocupa tota l'ex-<br />
tensi6 interior <strong>de</strong>l parament posterior i te la base <strong>de</strong> pedres vives <strong>de</strong> distinta forma<br />
i tam any col·loca<strong>de</strong>s irregularment; a damunt hi van lloses <strong>de</strong> pIa. El coster, a causa<br />
<strong>de</strong> la llargaria <strong>de</strong> la menjadora, esta format per unes posts que van uni<strong>de</strong>s ala paret<br />
amb barrots d'ullastre. En altres, les menjadores estan construl<strong>de</strong>s dins la mateixa<br />
paret i solen tenir forma troncoconica, amb elllindar format per <strong>una</strong> llosa <strong>de</strong> pIa 0<br />
per dues formant dovella; a totes, la llinda es <strong>una</strong> sola llosa <strong>de</strong> pIa, que quasi sem-<br />
pre sobresurt. El coster tambe esta format per <strong>una</strong> 0 dues pedres llargueres col·loca-<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fi1, Ala possessi6 <strong>de</strong> Guimera hi ha <strong>una</strong> boal amb <strong>una</strong> serie <strong>de</strong> menjadores<br />
construl<strong>de</strong>s dins els paraments interiors i exteriors <strong>de</strong>l seu corral; a totes la llosa <strong>de</strong><br />
pIa <strong>de</strong> la llinda sobresurt fent volada.<br />
G<br />
T<br />
, H<br />
LX~ X<br />
"
A moltes barra-<br />
ques trobam al seu inte-<br />
rior un Hoc per a la bfs-<br />
tia. En altres, l' estable<br />
esta en <strong>una</strong> barraca<br />
adossada a la <strong>de</strong>l roter.<br />
Normalment son <strong>de</strong><br />
planta quadrangular i la<br />
tecnica constructiva es<br />
com la <strong>de</strong>l roter, variant BARRAQUES AMB ESTABLES EXTERIORS<br />
la situacio <strong>de</strong> la menja- Planimetria d'<strong>una</strong> boal.<br />
dora, que pot estar situ-<br />
ada enfront <strong>de</strong>l portal 0 al parament lateral interior dret.<br />
Barraques d'aviram: els galliners<br />
Ai voltant <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong> les possessions hi ha <strong>una</strong> tipologia <strong>de</strong> barraca molt<br />
particular, que un temps servien per a gaHiners. N'hi ha <strong>de</strong> dues castes, unes <strong>de</strong> plan-<br />
ta rectangular amb la coberta <strong>de</strong> Hoses sobre <strong>una</strong> jassera i un embarrat <strong>de</strong> troncs d'u-
llastre i unes altres <strong>de</strong> planta quadran-<br />
gular amb la coberta <strong>de</strong> falsa volta.<br />
Una <strong>de</strong> les seves caracterfstiques gene-<br />
rals es disposar interiorment <strong>de</strong> diver-<br />
sos nfnxols que serveixen com a pone-<br />
dars; per evitar la caiguda <strong>de</strong>ls ous<br />
tenen <strong>una</strong> pedra planera amb <strong>una</strong> fun-<br />
ci6 semblant a la que fa el coster ales<br />
menjadores. Una altra es tenir unes<br />
clavegueres d' entrada i sortida per ales<br />
gallines.<br />
<strong>Les</strong> <strong>de</strong> planta rectangular tenen<br />
el portal situat a <strong>una</strong> <strong>de</strong> les fa
Planimetria d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> carro<br />
adossada a un estable.<br />
xi>;<br />
''KI5?"<br />
Planimetria <strong>de</strong> la barraca <strong>de</strong> carro <strong>de</strong> les<br />
cases <strong>de</strong> Solleric.<br />
Davant 0 al costat <strong>de</strong> quasi totes les cases <strong>de</strong> possessi6 hi ha <strong>una</strong> barraca que<br />
servia d'estable per ales bfsties (egiies, ases, someres, mules i muls) i a <strong>de</strong>vora, <strong>una</strong><br />
altra que servia per guardar cad a un <strong>de</strong>ls carras (<strong>de</strong> traginar, llarg per ales gar-<br />
bes ...),el cabriol, la galera, les ara<strong>de</strong>s, la sembradora, ete. A causa <strong>de</strong> la seva funci6<br />
quasi totes aquestes <strong>barraques</strong>, en comparaci6 amb totes les altres d'aquest tipus que<br />
hem estudiat, tenen <strong>una</strong> gran llargaria i altaria. S6n <strong>de</strong> planta rectangular.<br />
<strong>Les</strong> caracteristiques principals s6n: parets <strong>de</strong> doble parament amb dues colum-<br />
nes <strong>de</strong> blocs <strong>de</strong> pedra obrats <strong>de</strong> forma prismatica ales branques davanteres <strong>de</strong>l por-<br />
tal, <strong>una</strong> gran jassera travessera situada a la part anterior -normalment te un 0 dos
llenyams al seu davant, formant <strong>una</strong> especie <strong>de</strong> voladis- dues 0 mes jasseres travesse-<br />
res enmig, que <strong>de</strong>scansen sobre peus <strong>de</strong> paret formats per dues 0 mes pedres grosses<br />
col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa, diverses jasseres principals que <strong>de</strong>scansen sobre les travesseres -el<br />
nombre <strong>de</strong> jasseres principals i travesseres esta en funci6 <strong>de</strong> la llargaria <strong>de</strong> la barraca-<br />
i, recolza<strong>de</strong>s sobre aquestes, amb la funci6 <strong>de</strong> llenyams, troncs normalment d'ullas-
BARRAQUES DE LLUCMAJOR * Carro<br />
(Planta exterior / Llargaria)<br />
Centlmetres<br />
• De 220 a 400 0400 a 600 1m 600 a 800 tS3 800 a I000 ~ 1000 a I390<br />
tre que en recolzar-se sobre la paret ho fan entre<br />
tres pedres planeres. A damunt <strong>de</strong> tot l'emba-<br />
rrat hi van Hoses <strong>de</strong> pedra viva. A 1'interior, ales<br />
parets hi ha rebosts; la situacio varia: en unes els<br />
trobam situats simetricament a la part davante-<br />
ra <strong>de</strong> les parets laterals, i en altres a la part mit-<br />
jana. La grossaria varia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> petites a grans<br />
dimensions. En algunes d' aquestes <strong>barraques</strong><br />
hem observat finestrons. Un fet general a mol-<br />
tes d' aquestes <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carro apropa<strong>de</strong>s a<br />
les cases <strong>de</strong> possessio, es haver sofert modifica-<br />
cions alHarg <strong>de</strong>l temps, consistents a allargar la<br />
part davantera <strong>de</strong> les branques.<br />
Un altre tipus <strong>de</strong> barraca <strong>de</strong> carro son<br />
les adossa<strong>de</strong>s 0 aferra<strong>de</strong>s a les <strong>de</strong> roter, les quaIs<br />
a mes <strong>de</strong> servir per guardar el carro tambe ser- Barraca <strong>de</strong> carro amb carros a<br />
I'interior.<br />
vien en ocasions com a estable ja que moltes<br />
d' elles tenen al seu parament posterior <strong>una</strong><br />
menjadora que s'esten <strong>de</strong> cap a cap <strong>de</strong> pareto Generalment a moltes d'aquestes barra-<br />
ques trobam rebosts, quasi sempre situats a la part mes anterior <strong>de</strong> la barraca, fins i<br />
tot en algunes n'hem trobam dos situats un sobre l' altre.
A moltes tanques i sementers <strong>de</strong> possessions trobam <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carro a'illa-<br />
<strong>de</strong>s. A quasi totes elles hi ha la menjadora; en unes, constru"ida dins el mateix para-<br />
ment, a cada un <strong>de</strong>ls angles posteriors <strong>de</strong> la barraca que tenen com a coster <strong>una</strong> llosa<br />
col·locada pel seu capcer; en unes altres, la menjadora ocupa tot el parament poste-<br />
rior i esta [eta arran <strong>de</strong> terra amb lloses col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil. Un cas curios es la men-
jadora constru"ida en <strong>una</strong> <strong>de</strong> Ies racona<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Ia barraca amb dues Hoses col·loca<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fil, omplida amb pedres i a sobre <strong>una</strong> altra Hosa <strong>de</strong> pIa.<br />
Limerior d'algunes <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carro esra. dividit en dos compartimems per<br />
<strong>una</strong> paret seca, un posterior amb menjadora que serveix com a estable i un anterior<br />
per al carro. LalraTia d'aquest mur <strong>de</strong> separaci6 varia d'unes <strong>barraques</strong> a altres; pot
esser <strong>una</strong> paret baixa amb un puntal 0 <strong>una</strong> alta fins arribar al satil; tant en un cas<br />
com en l'altre serveix <strong>de</strong> punt <strong>de</strong> recolzament <strong>de</strong> Ia jassera principal.<br />
A l'interior <strong>de</strong> totes dIes hi ha penjadors d'ullastre i, ales menjadores , fer-<br />
madores tambe d'ullastre.
.<br />
,<br />
.<br />
•
La tecnica constructiva d'aquestes <strong>barraques</strong> segueix la regia general <strong>de</strong>scrita<br />
en altres apartats anteriors. S'ha d' esmentar algun cas excepcional com es la manca<br />
<strong>de</strong> pedres cantoneres, fet que es supleix arrodonint la part posterior.<br />
ment interior.<br />
A moltes <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carra, siguin <strong>de</strong>l tipus que siguin, no hi ha cap ele-<br />
Barraques d'establidor<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> d' establidor son les mes mo<strong>de</strong>rnes. Primerament es construi"ren<br />
seguint el mateix mo<strong>de</strong>l i la mateixa tecnica constructiva que les <strong>de</strong> rater 0 be <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong> carro. Amb el temps nomes s'
Quan es va dur a terme la parcel.laci6 <strong>de</strong> les grans possessions apropa<strong>de</strong>s al<br />
casc urba <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>, en alguns <strong>de</strong>ls establits hi havia <strong>una</strong> barraca. Aquesta, tenia<br />
la coberta <strong>de</strong> jasseres, troncs i Hoses que en <strong>de</strong>teriorar-se fou substiturda per <strong>una</strong><br />
nova coberta <strong>de</strong> peces <strong>de</strong> mares; encara avui en dia es po<strong>de</strong>n veure aquestes modifi-<br />
cacions que sofriren, sobretot quan observam que ala paret posterior conserva l'an-<br />
gle que forma la carena.
La substitucio <strong>de</strong> la coberta en aquestes <strong>barraques</strong> s'explica perque, aixi com a sa<br />
Marina en <strong>de</strong>sforestar, eixarmar, entrecavar i llaurar les terres, es tenia a I'abast pedres,<br />
lloses i trones d'ullastre; els establits apropats al case urba, no disposaven d'aquests ma-<br />
terials, pel fet sobretot que moltes d'aquestes parcel.lacions que es feien corresponien a<br />
sementers i tanques que es conreaven <strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia molts d'anys. Tambe s'explica per esser<br />
els <strong>de</strong> sa Marina sols prims <strong>de</strong> terra i per aconseguir que siguin mes productius s'han <strong>de</strong><br />
llevar les pedres i lloses que practicament estan arran <strong>de</strong> la superffcie, mentre que als<br />
establits propers al case urba son ries en terra i la roea es troba ames profunditat.<br />
La classificacio que hem realitzat d'aquestes <strong>barraques</strong> es segons la forma <strong>de</strong><br />
la coberta <strong>de</strong> mares. A totes elles les peces <strong>de</strong> mares arranquen <strong>de</strong> la part superior<br />
<strong>de</strong>l parament interior, i segueixen el sistema <strong>de</strong> les antigues cobertes <strong>de</strong> lloses. En<br />
unes la disp?sicio <strong>de</strong> les peces es formant angle agut 0 recte; en altres, angle diedre;<br />
i en unes altres, <strong>una</strong> volta <strong>de</strong> cano.<br />
<strong>Les</strong> caraeteristiques generals son: disposar <strong>de</strong> rebosts ales parets laterals; menja-<br />
dora que pot esser llarguera i ocupar tot el parament posterior 0 part d'un lateral 0 be<br />
trobar-se constru"ida dins el mateix parament d'un <strong>de</strong>ls angles posteriors (a vega<strong>de</strong>s son<br />
dues les menjadores que estan situa<strong>de</strong>s simetricament). La cisterna que te el coli fet amb<br />
peces <strong>de</strong> mares pot variar, en unes a la part anterior 0 be a la part lateral interior. Tambe<br />
hi trobam <strong>una</strong> foganya que sol tenir forma troncoconica i que tambe esta construoida<br />
dins el parament lateral. Moltes <strong>barraques</strong> disposen d'un petit finestro situat a la part<br />
superior <strong>de</strong> la paret posterior. En algunes, amb el temps, es va tapiar la part anterior<br />
amb peces <strong>de</strong> mares, i es va <strong>de</strong>ixar un portal d'acces alhora que s'obria el coli <strong>de</strong> la cis-<br />
terna cap a l'interior.
V PART<br />
ANNEXOS DE lES BARRAQUES
Batre era <strong>una</strong> feina que es feia<br />
sobre les eres, on el pages amb un<br />
carre to <strong>de</strong> batre que estirava un muI,<br />
esflorava les bajoques 0 les espigues,<br />
i <strong>de</strong>spres separava el gra <strong>de</strong> la palla.<br />
En algunes possessions hi ha<br />
dues eres, la <strong>de</strong>ls amos-conductors ila<br />
<strong>de</strong>ls roters.<br />
<strong>Les</strong> eres son uns espals en ,-~<br />
forma <strong>de</strong> cercle, <strong>de</strong> diametre i altaria<br />
variable, <strong>de</strong> terra el mes pitjada pos-<br />
sible, tan ca<strong>de</strong>s dins un cercle <strong>de</strong> BARRAQUES AMB ERES<br />
pedres per tal d'evitar que sorris la Barraques amb eres.<br />
terra. Quasi sempre les trobam<br />
situa<strong>de</strong>s a la parr anterior <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>, no gaire lluny d'aquestes. Tambe hi hem<br />
trobat a prop alg<strong>una</strong> pica i restes d'algun carreto <strong>de</strong> batre.<br />
<strong>Les</strong> eres solien durar molts d'anys, encara que algunes es renovaven cada any,<br />
ja que si la terra no estava prou pitjada es <strong>de</strong>sfeia i el blat no quedava net. Per evitar<br />
que es fes malbe i mantenir-la en bon estat d'un any per l'altre, com hem dit abans,<br />
hi posaven alga (Posidonia cauLinz).<br />
Cada any es netejava l'era amb rams d'ullastre 0 amb graneres fetes amb fono-<br />
llassa (Daucus carota); llavors es regava.<br />
El rotlo <strong>de</strong> les eres tambe el feien els roters mateixos; encara que durant<br />
aquest segle ja les feien els paredadors.<br />
O · ('<br />
.... .. .<br />
...
<strong>Les</strong> basses, eoeons, aljubs i cisternes<br />
Letimologia <strong>de</strong> bassa es pre-romana. <strong>Les</strong> basses son diposits naturals d'aigua<br />
<strong>de</strong> pluja <strong>de</strong> forma irregular a eel obert, 0 artificials quan son excava<strong>de</strong>s en la roca.<br />
Po<strong>de</strong>n ser <strong>de</strong> dimensions varia<strong>de</strong>s, les trobam relaciona<strong>de</strong>s amb la proximitat d'<strong>una</strong><br />
o mes <strong>barraques</strong>. Se'n beneficiaven no tan sols els animals, sino que eren empra<strong>de</strong>s<br />
per la gent que habitava aquelles zones. La profunditat d'aquests diposits tambe es<br />
variable i no sol passar <strong>de</strong>ls 0,50 m. En algunes d' elles s'observa com han estat modi-<br />
fica<strong>de</strong>s per part <strong>de</strong> I'home a efectes d' aconseguir <strong>una</strong> major cabuda d' aigua, apro-<br />
fundint en la roca 0, perimetralment, aixecant petits paraments per tal d'evitar l'ac-<br />
ces als animals.<br />
Moltes <strong>de</strong> les basses foren cobertes; els motius principals eren, per <strong>una</strong> part,<br />
perque l'aigua no tornas verda i, per l' altra, evitar la seva evaporacio. La coberta pot<br />
variar: en unes, sobre els paraments que les enrevoltaven es col·locaren troncs d'u-<br />
llastre amb la funcio <strong>de</strong> servir d' embarrat amb branques <strong>de</strong> pi, ullastre, mata i este-
pes a sobre. Aquest brancatge s'havia <strong>de</strong> renovar cada cert temps, ja que les fuHes, en<br />
assecar-se, queien. En unes altres sobre l'embarrat hi van Hoses col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa.<br />
Tambe son abundants les basses <strong>de</strong> curucull amb la falsa volta <strong>de</strong> pedres planeres<br />
formant anells concentrics com ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> curucull. Totes aquestes basses<br />
tenen <strong>una</strong> pedra tancadora, ja sigui <strong>de</strong> pIa a <strong>de</strong> tap.<br />
Vnes basses molt originals son les sirua<strong>de</strong>s a la possessio <strong>de</strong> sa Caseta.
~""·!''''d<br />
va <strong>de</strong> les <strong>de</strong> curucull, es<br />
diferencien d' aquelles per<br />
tenir les pedres plane res<br />
<strong>una</strong> inclinaci6 quasi per-<br />
pendicular cap al seu<br />
interior. Des <strong>de</strong> dinrre es<br />
te la sensaci6 que tota la<br />
falsa volta ens ha <strong>de</strong> caure<br />
damunt. Aquests tipus <strong>de</strong><br />
basses tenen dues obertu-<br />
res semblants als portals<br />
<strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> porcs,<br />
amb les branques plurilftiques <strong>de</strong> grans pedres <strong>de</strong> pIa i lloses com a llinda.<br />
En els paraments <strong>de</strong> totes les basses trobam dues 0 mes clavegueres petites per<br />
a la recollida <strong>de</strong> l' aigua <strong>de</strong> pluja.<br />
" ~ ,<br />
Labundancia <strong>de</strong> llisars <strong>de</strong> roca calcaria que hi ha per tota sa Marina fa que hi<br />
rrobem clots oberts dins la mateixa roca; aquests po<strong>de</strong>n esser naturals (producte <strong>de</strong><br />
la karstificaci6 <strong>de</strong> l' aigua <strong>de</strong> pluja) 0 excavats artificialment per 1'home. Tenien com<br />
a principal funci6 la <strong>de</strong> servir d' abeurador per als animals.<br />
A prop d' algunes <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter, a mes <strong>de</strong> basses i cacans, tambe hi trobam<br />
cisternes, pero mai al seu interior. El coll sol esser <strong>de</strong> paret seca, encara que amb el<br />
temps hagi estat referit. Tambe n'hi ha que el tenen <strong>de</strong> mares.<br />
.<br />
, "<br />
Planimetria d'<strong>una</strong> <strong>de</strong> les basses <strong>de</strong> la possessio <strong>de</strong> sa<br />
Caseta.<br />
~/..,~:_.;.~;-:~~-;~~L:. ~~:~'.' ':.<br />
~.. -~.,<br />
:.•••:.- • ••.• t ~-i'<br />
.-~""<br />
Aquestes, tot i que seguei-<br />
xen la tecnica constructi-
Ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> pescadors <strong>de</strong> sa Punta d'en ]aqueta (s'Estalella) trobam cis-<br />
ternes al seu interior, aixf com <strong>una</strong> altra davant <strong>de</strong>l conjunt.<br />
Ales rossega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la costa (Son Granada, es Puig <strong>de</strong> Ros <strong>de</strong> Baix, sa Torre),<br />
on abun<strong>de</strong>n les pedreres, tambe hi ha cisternes, constru"i<strong>de</strong>s pels trencadors.<br />
Ales <strong>barraques</strong> d'establidors es corrent trobar-hi sempre <strong>una</strong> cisterna, ja sigui<br />
al seu interior en <strong>una</strong> <strong>de</strong> les parets laterals 0 a l' exterior davant <strong>de</strong> l' entrada.
A moltes possessions hi ha antics aljubs <strong>de</strong> volta que tambe eren emprats pels<br />
raters per abastir-se d'aigua. Alguns, a mes <strong>de</strong>l colI, disposen d'<strong>una</strong> obertura lateral<br />
per accedir a l'interior; tambe en tenen <strong>una</strong> altra a la part oposada a manera <strong>de</strong> fines-<br />
tr6 que servia per a la ventilaci6. Tots els aljubs se serveixen d'un cap-rec orientat<br />
cap als nivells mes alts <strong>de</strong>l terreny per facilitar la recollida d' aigua. Abans <strong>de</strong> l'entra-<br />
da a l'aljub hi ha <strong>una</strong> pica feta <strong>de</strong> mares 0 <strong>de</strong> pedres d'un cert tam any i fondaria ano-<br />
o<br />
"-,~----,.". CISTERNA<br />
ESCUMADOR ",._--. ,. /<br />
, ,/<br />
-',<br />
Planimetria d'<strong>una</strong> <strong>de</strong> les estructures <strong>de</strong> trencadors constru'i<strong>de</strong>s dins la Rossegada <strong>de</strong><br />
la Cisterna (Son Granada).
menada escumador, que servia per retenir la terra arrassegada per les aigiies; aques-<br />
ta es dipositava en el fons <strong>de</strong> la pica en forma <strong>de</strong> fang i aixi ja no passava a l'interior<br />
<strong>de</strong> l'aljub. Eis raters tambe anaven a cercar aigua als aljubs situats als camins i que<br />
antigament servien per abeurar les ovelles que seguien el cami <strong>de</strong> la transhumancia<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les terres <strong>de</strong> sa Marina a la muntanya.<br />
La majoria <strong>de</strong> forns es traben ales<br />
<strong>barraques</strong> <strong>de</strong> rater. Moltes vega<strong>de</strong>s<br />
nomes els trobam a <strong>una</strong> sola barraca<br />
mentre que ales ve"ina<strong>de</strong>s no n'hi ha.<br />
AiXQens fa pensar que el fom era emprat<br />
<strong>de</strong> forma comunitaria per un grup <strong>de</strong><br />
raters. Hem <strong>de</strong> pensar que en aquell<br />
temps, tant en el poble com a foravila, es<br />
pastava <strong>una</strong> sola vegada a la setmana i<br />
aquest dia, a mes <strong>de</strong> fer el pa, tambe se<br />
solia aprafitar per fer coques.<br />
La construcci6 es d'igual forma<br />
que les <strong>barraques</strong>. S6n <strong>de</strong> paret seca Boca adovellada d'un forn.
~ ~P&:::F.F<br />
~~ n5C1~<br />
=t%:<br />
...<br />
~ lli<br />
....=~ '1f~:~<br />
II1II :J<br />
CJ<br />
~\0L.~.jI<br />
amb planta quadrangular, circular 0 semicircular amb la col·locaci6 <strong>de</strong> les pedres <strong>de</strong>l<br />
buc quasi sempre <strong>de</strong> pia i el paladar <strong>de</strong> volta. La part superior estava coberta <strong>de</strong> terra.<br />
La boca <strong>de</strong>l forn es <strong>de</strong> forma quadrada, triangular 0 adovellada amb <strong>una</strong> gran llosa<br />
Forn adossat a <strong>una</strong> barraca <strong>de</strong><br />
roter, ja modificat.
com a llindar que sobresurt. Un cas particular es el d'un forn amb dues boques. A<br />
la fac;:ana <strong>de</strong>l forn tambe trobam uns espiralls per airejar-lo i <strong>una</strong> sortida per al fum.<br />
A la part inferior <strong>de</strong> molts <strong>de</strong> forns, trobam un <strong>de</strong>partament que serveix per<br />
guardar la llenya, i tambe al costat <strong>de</strong> la boca <strong>de</strong>l forn hi ha rebostets on es posava el<br />
setrill <strong>de</strong> l'oli, el saler, ete.<br />
El forn normalment esra. adossat a la fac;:ana anterior 0 ales parets laterals <strong>de</strong><br />
les <strong>barraques</strong>; excepcionalment el trobam separat d' aquestes.<br />
Molts d'aquests forns disposen d'un pujador format per dos 0 tres escalons,<br />
o tambe un mur baix que facilitava la pujada ales parets <strong>de</strong> la barraca. Servia per<br />
po<strong>de</strong>r arreglar la coberta <strong>de</strong> la barraca.<br />
Ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carboner tambe hem localitzat forns situats a prop.<br />
Moltes <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter tenen un corral. La seva funci6 era variada.<br />
<strong>Les</strong> parets <strong>de</strong>l corrals solen esser com les que separen les tanques i els sementers;<br />
estan fetes sobre fort i si no en trobaven hi posaven un bon fonament que havia d' es-<br />
ser segur. Aixo era perque si els fonaments eren blans, amb l'aigua <strong>de</strong> la pluja s'hu-<br />
mitejaven, el terreny s'amarava i, en moure's les pedres amb el pas <strong>de</strong>l temps, la<br />
paret queia. En la construcci6 empraven pedres d'un tamany mes gros i millor a la<br />
part inferior, ja que havien d'aguantar el pes <strong>de</strong> les altres pedres que s'hi anaven<br />
col·locanr a damunr; es posaven per ordre <strong>de</strong> tam any, primeramenr les mes grosses,
0~<br />
Ig<br />
~<br />
.~<br />
: ~<br />
llavors les mitjanceres i finalment les petites. A dalt po<strong>de</strong>n anar pedres <strong>de</strong> cantell 0<br />
posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa formant l'enca<strong>de</strong>nat. De vega<strong>de</strong>s les pedres <strong>de</strong> la corona sobresurten<br />
per evitar que els animals poguessin botar-hi per damunt.<br />
Hi ha diferents tipus <strong>de</strong> paret: fa paret toma, feta amb pedres sense reble, que<br />
era emprada sobretot per separar rotes 0 parts <strong>de</strong> rota i tambe quan el pastors volien<br />
impedir que el ram at pogues accedir a zones <strong>de</strong> sembrat; la seva funcionalitat era<br />
transitoria i no es construi"en per durar molt <strong>de</strong> temps. La paret sense enca<strong>de</strong>nat era<br />
la paret que no tenia corona 0 pedres a sobre. La paret d'un enca<strong>de</strong>nat, era la paret<br />
que a damunt tenia altres pedres i era d'<strong>una</strong> amplaria mes curta. Hi ha diferents<br />
tipus d' enca<strong>de</strong>nat: <strong>de</strong> canteL!, <strong>de</strong> pedres <strong>de</strong> pLa, d'esquena dase, <strong>de</strong> lloses, <strong>de</strong> tapiot, <strong>de</strong><br />
peces <strong>de</strong> mares i <strong>de</strong> pedres en rastell quan la posici6 <strong>de</strong> les pedres es obliqua. Quan es<br />
<strong>de</strong> cantell la forma <strong>de</strong> les pedres pot variar: po<strong>de</strong>n esser pedres obra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> forma<br />
cubica 0 prismatica, <strong>de</strong> forma planera sense obrar, i fins i tot, <strong>de</strong> pedres <strong>de</strong> distinta<br />
forma i tam any sense obrar; Lad'esquena dase te l'enca<strong>de</strong>nat amb <strong>una</strong> especie <strong>de</strong> cor-<br />
bat semblant a 1'esquena d'aquest tipus <strong>de</strong> bfstia; a vega<strong>de</strong>s la corona esta encimen-<br />
tada 0 referida. Altre tipus <strong>de</strong> paret observat per sa Marina llucmajorera es Lad'en-<br />
ca<strong>de</strong>nat <strong>de</strong> peces <strong>de</strong> mares quan te peces d'aquest material col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa.<br />
Quan la paret es molt gruixada necessita <strong>de</strong> dos enca<strong>de</strong>nats i a <strong>Llucmajor</strong> rep<br />
el nom <strong>de</strong> paret <strong>de</strong> doMe enca<strong>de</strong>nat. La paret d'enca<strong>de</strong>nat superposat es quan se suple-<br />
menta un eri'ca<strong>de</strong>nat sobre 1'altre; normalment era <strong>de</strong>gut a la poca altaria <strong>de</strong> la paret;
BARRAQUES AMB CORRALS GRANS IRREGULARS<br />
Barraques amb corrals grans irregulars.<br />
aquest pot variar, esser els dos enca<strong>de</strong>nats iguals 0 el primer enca<strong>de</strong>nat <strong>de</strong> pedres <strong>de</strong><br />
pIa i a sobre un altre <strong>de</strong> pedres <strong>de</strong> cantell 0 a 1'inreves.<br />
Dns altres tipus <strong>de</strong> paret son: Laparet <strong>de</strong> lloses <strong>de</strong> pedra viva, posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil;<br />
Laparet <strong>de</strong> tapiot, feta amb lloses d'aquest tipus <strong>de</strong> crosta; Laparet conillera, tambe<br />
anomenada paret cabrera, que te <strong>una</strong> posicio <strong>de</strong> les pedres superiors en angle 0 que<br />
sobresurten cap a!' exterior per evitar la inaccessibilitat <strong>de</strong>ls animals, 0 amb pedres<br />
<strong>de</strong> pIa fent volada. Tambe es dona el nom <strong>de</strong> paret coniLLeraa <strong>una</strong> paret a 1'interior<br />
<strong>de</strong> la qual hi ha passadissos superposats iamb clavegueres per po<strong>de</strong>r-hi accedir els<br />
conills quan els encalcen els cans 0 les cusses <strong>de</strong>ls ca'radors; la funcio <strong>de</strong>ls passa-<br />
dissos superposats i <strong>de</strong> moltes clavegueres es facilitar la fuita als conills quan es fura<br />
la paret. A dalt <strong>de</strong> moltes parets posaven branques d'ullastre 0 alacanti per fer bar-<br />
dissa i evitar que els animals poguessin botar-Ies. A moltes d'elles hi ha botadors<br />
<strong>de</strong> tres, quatre i fins a cine escalons a cad a <strong>una</strong> <strong>de</strong> les seves parts; son pedres pla-<br />
neres llargueres que estan fica<strong>de</strong>s a dins la mateixa paret; a la part superior algu-<br />
nes, encara que siguin d'enca<strong>de</strong>nat <strong>de</strong> pedres <strong>de</strong> cantell, tenen <strong>una</strong> pedra col·loca-<br />
da <strong>de</strong> pIa per facilitar el po<strong>de</strong>r botar la paret. Igualment en alguns indrets <strong>de</strong> la
SEMENTER<br />
DE<br />
SES CASETES<br />
. . ..<br />
, ~ .<br />
Planimetria d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> roter amb pasteres adossa<strong>de</strong>s ales fac;anes anterior i<br />
posterior.<br />
paret hi pot haver unes obertures anomena<strong>de</strong>s clavegueres, que segons el tam any i<br />
la posicio tenen diferent funcionalitat, unes d'<strong>una</strong> ald.ria d'entre 0'60 i 0'80<br />
metres son per <strong>de</strong>ixar passar el ram at ovf d'<strong>una</strong> tanca 0 sementer a un altra; altres<br />
d'unes dimensions mes petites i situa<strong>de</strong>s a la base po<strong>de</strong>n esser per facilitar el pas<br />
<strong>de</strong> conills 0, si estan situa<strong>de</strong>s a lloc d' escorrentia, per <strong>de</strong>ixar passar les aigues i aixf<br />
evitar que les parets es facin malbe. Ales cantona<strong>de</strong>s on es junten dues parets, les<br />
pedres estan col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pIa unes sobre les altres, normalment les inferiors son<br />
d'un tam any major que les superiors. <strong>Les</strong> pedres <strong>de</strong> les branques <strong>de</strong>ls portells<br />
tambe tenen la mateixa col·locacio encara que n'hi hagi que tenen grans lloses<br />
posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fil.<br />
Com hem dit anteriorment, hi ha parets que separen finques, sementers 0<br />
tanques, que son molt gruixa<strong>de</strong>s i aixQ facilita que a dins es construesquin barra-<br />
ques. La gran quanti tat <strong>de</strong> pedres que hi ha per tota sa Marina ha provocat la cons-<br />
truccio <strong>de</strong> tantes i tantes parets.<br />
La posicio i la forma <strong>de</strong>ls corrals varia. Els <strong>de</strong> mes superffcie estan adossats i<br />
situats a la part posterior <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> i altres, mes petits, ho estan a la part ante-<br />
rior 0 lateral. Algunes el tenien separat.<br />
En alguns corrals hi havia pasteres adossa<strong>de</strong>s a la paret <strong>de</strong> la barraca, fetes<br />
amb lloses col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fi1,<br />
La funcio <strong>de</strong>ls corralets mes petits era la <strong>de</strong> servir per sembrar hortalisses <strong>de</strong><br />
seca (cebes, tomatigues, ete.) i els mes grans per engreixar un pore. En aquests<br />
darrers encara hi ha restes <strong>de</strong> les figueres que proporcionaven l'aliment per a l' ani-<br />
mal. En algun corral, en un <strong>de</strong>ls angles <strong>de</strong> les parets hi ha restes <strong>de</strong> la barraqueta que
t:g<br />
[l:f1<br />
:c: d!l OJ j::I1:1<br />
~b~<br />
servia <strong>de</strong> sollera. La coberta era d'un vessant i construida amb troncs d'ullastre 0 110-<br />
ses, segons les dimensions <strong>de</strong> la barraca.<br />
<strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> d' alguer tenien un corralet per amuntegar l' alga i assecar-Ia.<br />
Ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> trencador <strong>de</strong> Son Granada tambe hi ha petits corrals,<br />
sobretot praxims a la cisterna, cosa que <strong>de</strong>mostra que els empraven per sembrar-hi<br />
pIantes que necessitaven regar-se.<br />
<strong>Les</strong> sitges<br />
A prop <strong>de</strong> moltes <strong>barraques</strong>, i quasi sempre davant <strong>de</strong>l portal, hi trobam les<br />
sitges. Aquestes eren un rotIo <strong>de</strong> forma rodona. Per construir-les s'agafava un punt<br />
com a centre <strong>de</strong>s d' on, amb <strong>una</strong> corda, s'anava tra
SITGES * <strong>Llucmajor</strong><br />
(Per diametre expressat en ems.)<br />
Els farns <strong>de</strong> cal~<br />
El proCl~s d' elaboraci6 <strong>de</strong> la cal
carregaven eLftrn. La boca Is eLftrat que <strong>de</strong>ixaven a Laportada i era eLLLocper on es<br />
tirava LaLLenyaque s'havia <strong>de</strong> cremar dins L'oLLa.Hi havia <strong>una</strong> pedra moLtgrossa i plana<br />
que cof.locaven a Lapart baixa <strong>de</strong> La boca, era L'enfornadora. Per damunt d'aquesta<br />
passaven tots eLsfeixos <strong>de</strong> LLenya.Per refOrrar Laportada s'entravessaven dos troncs grui-<br />
xats, quasi sempre <strong>de</strong> pi, eren <strong>Les</strong>tafarres. La cucuia Is Lapart <strong>de</strong> daLt <strong>de</strong>Lftrn, tl ftrma<br />
rodonenca, <strong>de</strong> cupuLa, i cada fiLada anava entrant <strong>una</strong> mica cap a dins L'oLLafins que,<br />
quan era daLt, LavoLta quedava tancada amb <strong>una</strong> pedra; Lacucuia tl dues parts: L'espi-<br />
raLI, que era Lapart baixa i que no duia gens d'argiLa i era eLLLocper on eLftc podia res-<br />
pirar, i eLcapeLl, que era <strong>una</strong> capa <strong>de</strong> fang d'argiLa i caLrque tapava La cucuia.<br />
La ftrnada es controLava amb eLfang d'argila. Amb eLfang feien anar eLftc cap<br />
on Lapedra era mls crua. Quan eLgas que es <strong>de</strong>spres espegava ftc, a Lanit es veia <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
LLuny,era eLlLantoner.<br />
<strong>Les</strong> pedres i eLsfeixos s'acostaven aLftrn amb un carro LLargi <strong>Les</strong>pedres mls gros-<br />
ses <strong>Les</strong>coL·Locavena Lacucuia amb L'ajuda d'un carretonet.<br />
TOta aquesta eLaboracio comportava <strong>Les</strong>dues coses que voLien eis propietaris: per<br />
<strong>una</strong> part, LLevarpedres <strong>de</strong> <strong>Les</strong>terres <strong>de</strong> conro i, per L'altra,fer neta Lagarriga i eLpinar<br />
per po<strong>de</strong>r carar miLLori que, a L'estiu, eLperiLL<strong>de</strong> ftc fts menor':
Portal d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> roter amb les peces <strong>de</strong> les branques i la llinda adoba<strong>de</strong>s.<br />
Tambe es pot observar l'escal6 <strong>de</strong>l llindar i la volada <strong>de</strong> les !loses <strong>de</strong> la coberta.
Portal d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> roter amb un seient <strong>de</strong> pedra, les branques plurilitiques<br />
amb les lIoses inferiors col·loca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> capcer i sobre les quais n'hi ha unes altres<br />
que s'encaixalen amb les pedres <strong>de</strong>l parament.
Barraca <strong>de</strong> roter i <strong>de</strong> carro en que les cobertes <strong>de</strong> lIoses s'han substitu'it per peces<br />
<strong>de</strong> mares.
A I'interior <strong>de</strong> quasi totes les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> roter hi ha un gran rebost situat al<br />
parament posterior fet amb lIoses.
Rampa per davallar les peces <strong>de</strong> mares <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les pedreres <strong>de</strong> Son Granada per<br />
esser transporta<strong>de</strong>s amb barca.
VI PART<br />
ALTRES CARACTERISTIQUES
TIPUS T T-G G G-LI LL L- X -M Mg g-L Lx Lx-P P P-M M M-T ? - TOTAL<br />
.<br />
ALGUER 3 3<br />
IlESTIAA 2 2 1 2 1 8<br />
1l0AL 2 3 1 1 7<br />
CALCINER 1 2 3<br />
CARIlONER 4 1 4 1 1 13 7 9 3 1 1 1 46<br />
CARRO 3 3 5 1 25 21 12 1 2 2 2 5 82<br />
CASETA 1 1 2<br />
DESCONEGUT 2 1 3 1 3 10<br />
ESTAIlLE 3 1 3 3 1 2 13<br />
ESTAIlLIDOR 1 2 3 1 7<br />
---<br />
GALLlNER 2 2 1 5<br />
GARR1GUER 1 1 2<br />
G. DE COSTA 1 I 5 7<br />
OVELLES<br />
1-- .-1- 3 1 2 7<br />
PESCADOR 2 1 3 6<br />
PORCS 1 2 18 1 14 5 3 2 46<br />
Q.DE DRAGONS<br />
ROTEN. 1 1 4 3 79 9 60 4 25 1 1 4 3 6 201<br />
SESTADORS 3 1 2 1 7<br />
SOLLERA 1 I<br />
TRENCADOR 1 3 1 3 6 1 1 2 18<br />
TOTAL 13 I 13 I 15 9 155 12 126 6 73 4 12 2 II 0 II 17 482<br />
G-LL 0%<br />
X-Mg 4%,<br />
Gregal 0%<br />
"cPJIY,ffi, ~.<br />
lI-X 1%<br />
Altres 3%<br />
? 1%<br />
Mestral 2%
L'orientaci6 <strong>de</strong> le~ <strong>barraques</strong><br />
Segons el Doctor Climent Ramis Noguera explica en un <strong>de</strong>ls pregons <strong>de</strong> fires<br />
<strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>, l'anticiclo <strong>de</strong> les Ac;:ores, les borrasques <strong>de</strong>l Golf <strong>de</strong> Genova, les que es<br />
formen entre les terres peninsulars i les illes i la <strong>de</strong>l nord d'Africa son els sistemes<br />
meteoralogics mes importants per caracteritzar el temps ales Balears. Aquestes bai-<br />
xes pressions son les que, en gran part, pradueixen les pluges sobre les illes. Hem<br />
d'esmentar que les condicions topografiques <strong>de</strong> la nostra ilia alteren l'entrada <strong>de</strong>ls<br />
vents, i donen pas, sobretot, als que pravenen <strong>de</strong>l NE i SW.<br />
Fer frant a la diversitat climatologica <strong>de</strong> cada <strong>una</strong> <strong>de</strong> les estacions <strong>de</strong> I'any va<br />
potenciar que els mestres paredadors, els raters, els carboners i altres constructors <strong>de</strong><br />
<strong>barraques</strong> tenguessin en compte I'orientacio <strong>de</strong>l portal <strong>de</strong> cada habitacle que cons-<br />
tru·ien. Per aquest motiu cal que coneguem quins son els vents predominants i les<br />
seves caracterfstiques.<br />
A I'estiu son les altes pressions les que predominen i pravoquen un fluix <strong>de</strong>ls<br />
vents <strong>de</strong> gregal 0 lIevant. Pero per la forta insolacio i la diferencia d' escalfament<br />
entre la terra i la mar molts <strong>de</strong> dies es pradueixen vents locals: I'embat que ve <strong>de</strong> la<br />
mar i sol entrar entre les 9 i les 10 <strong>de</strong>l <strong>de</strong>mad i que s'atura quan el sol es pon; el<br />
terral, que apareix el vespre quan la situacio s'inverteix, bufa <strong>de</strong>s <strong>de</strong> terra cap a la mar<br />
i quan es mes fort es el <strong>de</strong>mad quan vol sortir el sol.<br />
Aquests vents eren ben coneguts pels raters ja que els aprafitaven a l'hora <strong>de</strong><br />
batre. <strong>Les</strong> caracterfstiques <strong>de</strong>ls altres vents son: tramuntana, sempre fred; gregal, a<br />
l'hivern fred i a l'estiu calent; lIevant, a l'hivern fred i a l'estiu calent; xaloc i mig-<br />
jorn, sempre calent; lIebeig, calent temperat sempre; ponent, temperat sempre;<br />
mestral, sempre fred.<br />
Com es <strong>de</strong>spren <strong>de</strong>ls grafics d' orientacio la majoria <strong>de</strong> <strong>barraques</strong> estaven<br />
orienta<strong>de</strong>s cap a xaloc 0 migjorn; la rao era la d' evitar els vents freds a l'hivern.
Inscripcions troba<strong>de</strong>s ales <strong>barraques</strong><br />
Eis graffitis que hem localitzat corresponen a <strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> rater que te un<br />
entramat <strong>de</strong> lfnies paral.leles i perpendiculars formant <strong>una</strong> quadrfcula. Una <strong>de</strong> les <strong>de</strong><br />
trencador te <strong>una</strong> creu a la llinda. <strong>Les</strong> altres inscripcions son dates i unicament dues<br />
d' elles (1869 i 1879) po<strong>de</strong>n tenir relacio amb la seva consrruccio; les altres, <strong>una</strong> <strong>de</strong>
trencador (1911) du <strong>una</strong> lletra LL a la branca <strong>de</strong>l portal, l' altra es <strong>de</strong> roter (1927),<br />
que <strong>de</strong>gue esser escrita amb posterioritat per gent que la va habitar i no per qui la<br />
va construir. LUS durant la guerra civil <strong>de</strong> moltes <strong>barraques</strong> properes a la costa 0 a<br />
la carretera militar queda patent ales inscripcions i dates que fan referencia a 1936.<br />
Una altra data es <strong>de</strong> 1948, epoca coneguda com "anys <strong>de</strong> la fam" que fou quan foren<br />
habita<strong>de</strong>s per darrera vegada.<br />
Els toponims normalment guar<strong>de</strong>n relacio amb alg<strong>una</strong> caracteristica <strong>de</strong>l lloc al<br />
qual fan referencia. Aquestes construccions tambe han tingut inci<strong>de</strong>ncia en la toponi-<br />
mia llucmajorera i han contribult a enriquir la nostra cultura lingilistica.<br />
Hi ha toponims que donen nom a sementers 0 a tanques com: es Sementer<br />
<strong>de</strong> sa Barraca (Son Rafalo), sa Tanca <strong>de</strong> sa Barraca (Cala Pi).<br />
El sinonim cabana tambe es present com es el cas <strong>de</strong> la possessio <strong>de</strong> sa Cabana que<br />
fa partio amb Son Garcies i Son Mendivil; tambe el trobam com a diminutiu com<br />
es el cas <strong>de</strong>s Cabanells. Tambe hi ha ses Cabanasses (Son Veri <strong>de</strong> Dalt) i sa Cova <strong>de</strong><br />
ses Cabanasses. Un altre toponim es ses Cabanes Velles.<br />
Altres vega<strong>de</strong>s fa referencia al nom 0 malnom <strong>de</strong>l comprador <strong>de</strong> 1'establit<br />
com: sa Barraca d' en Terrola, sa Barraca <strong>de</strong> Can Peixet, sa Barraca <strong>de</strong> Can Pastor, sa<br />
Barraca <strong>de</strong> Can Tunio, sa Barraca <strong>de</strong> Ca Na Rosera, sa Barraca <strong>de</strong> Can ColI.
Algunes <strong>barraques</strong> adopten l'antroponim <strong>de</strong> la persona que la va construir 0 hi va<br />
viure com es el cas <strong>de</strong> sa Barraca <strong>de</strong>n Tosquet (Solleric), sa Barraca <strong>de</strong> na Capitan a<br />
(s'Aguila Blanca 0 d' en Quart), sa Barraca <strong>de</strong>s Bisbe Rotes (Gomera) ,sa Barraca d' en<br />
Garinet (ses Pedreres), sa Barraca <strong>de</strong> na Cossi (s'Estalella), sa Barraca d'en Costelleta,<br />
sa Barraca d'en Bolleta (Son Car<strong>de</strong>ll),<br />
A la possessio <strong>de</strong> Purgatori hi ha <strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> curucull molt mal constru'ida<br />
amb les branques <strong>de</strong>l portal molt amples que adopten la forma d' entrada a <strong>una</strong> cova. A<br />
moltes possessions anomenen la barraca per la funcio que tenia com per exemple, guar-<br />
dar animals; aixi, sa Barraca <strong>de</strong> s'Ase (s'Aguila Blanca 0 <strong>de</strong>n Quart), sa Barraca <strong>de</strong>s<br />
Pores (Son Reines); pels oficis <strong>de</strong>ls qui les empraren com sa Barraca <strong>de</strong>s Garriguer (Son<br />
Veri <strong>de</strong> Dalt), Barraca <strong>de</strong>s Trencadors (Son Veri <strong>de</strong> Dalt), sa Barraca <strong>de</strong>s Ca
sants estava feta <strong>de</strong> teules. Per evitar que el vent i l'aigua <strong>de</strong> pluja <strong>de</strong>splac;:as les teu-<br />
les, s'hi col·locaven pedres planeres.<br />
Mes mo<strong>de</strong>rn ament, quan ales <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> planta rectangular queia la cober-<br />
ta, era substitu·ida per peces <strong>de</strong> mares. Ara be, ha estat a comenc;:aments <strong>de</strong>l segle XX<br />
quan els establits proliferaren i a molts d' ells es construlren <strong>barraques</strong> quan les formes<br />
d' aquestes canviaren. <strong>Les</strong>tablidor anava a passar el dia a la seva finqueta i per resguar-<br />
dar el carro necessitava la barraca. Moltes eren <strong>de</strong> les anomena<strong>de</strong>s <strong>de</strong> carro, encara que<br />
el mares aleshores fos el material mes emprat, es veien en la necessitat <strong>de</strong> construir el<br />
buc <strong>de</strong> paret seca amb la coberta <strong>de</strong> mares, la rao era que no es podien construir els<br />
tres murs <strong>de</strong> mares, ja que la pressio <strong>de</strong> la coberta hagues esbucat les parets. A mes, a<br />
causa <strong>de</strong> la situacio d'aquestes <strong>barraques</strong> proximes al nucli urba <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> i <strong>de</strong> tro-<br />
bar-se en finques <strong>de</strong> cultiu amb mancanc;:a <strong>de</strong> garriga, els establidors no tenien a l'a-<br />
bast troncs ni branques d'ullastre per ales cobertes.<br />
Causes <strong>de</strong>l <strong>de</strong>teriorament <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong>.<br />
Necessitat <strong>de</strong> la seva conservaci6<br />
<strong>Les</strong> causes <strong>de</strong>l <strong>de</strong>teriorament <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> son varia<strong>de</strong>s; ara be, la princi-<br />
pal es la seva perdua <strong>de</strong> funcionalitat, <strong>de</strong>guda sobretot als canvis que s'han produ"it<br />
en aquestes darreres <strong>de</strong>ca<strong>de</strong>s. Larribada <strong>de</strong>l turisme i el pas d'<strong>una</strong> societat autarqui-<br />
ca a <strong>una</strong> <strong>de</strong> lliure mercat, oberta ales innovacions <strong>de</strong> la tecnica, potenciaren que sor-
gissin altres alternatives, que han propiciat la <strong>de</strong>saparicio <strong>de</strong> tots aquests oficis.<br />
Altres motius son la vegetacio que creix aferrada 0 a 1'interior <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> que<br />
causa 1'en<strong>de</strong>rrocament <strong>de</strong> les parets; la perdua <strong>de</strong> la terra <strong>de</strong> la coberta amb la con-<br />
segiient entrada d'aigua que provoca que es podresqui 1'embarrat amb el posterior<br />
<strong>de</strong>teriorament i acceleracio <strong>de</strong> l' esbucament general; el fet que les ovelles s'hi enfilin<br />
o els ca
di, que petit i tot com es m'ha costat moltes camina<strong>de</strong>s, era el resseguir les principals<br />
encontra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la nostra terra per aplegar en un rameflet tots aquests petits enginys <strong>de</strong> les<br />
construccions en sec;pero la tasca s'ha anat allargant, i he hagut <strong>de</strong> renunciar a comple-<br />
tar-lo, vistes per experiencia propia les dificultats que existeixen per recorrer el territori i<br />
davant l'aclaparadora realitat d'haver-me <strong>de</strong> convertir en un saltamarges. Perque per<br />
estudiar l'<strong>arquitectura</strong> en teniu prou d'anar alspobles, pero per estudiar aqueixes mo<strong>de</strong>s-<br />
tes construccions en sec, quan haureu arribat al poble, flavors us heu <strong>de</strong> carregar els estris<br />
al coil iamb el menester fttografic, papers, mi<strong>de</strong>s, flapis i qua<strong>de</strong>rns, convertit gairebe<br />
en un camalic ifitgint <strong>de</strong> camins i passant camps a travers, heu d'anar vagant a l'aven-<br />
tura per plans i muntanyes procurant no travessar sembrats, saltant parets, pujant<br />
barrancs, softint totes les inclemencies <strong>de</strong>l temps.<br />
He pensat que ja havia fit prou, i si algu troba que el meu petit estudi esftrra<br />
incomplert, jo per endavant Ii dono la rao i Ii recomano molt eficarment que el continui"<br />
i sabra el que s'hi passa. Entretant aqui van aquestes notes que, amb tot i esser incom-<br />
plertes, ja son suficients per donar i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>ls interessants enginys posats en practica en<br />
aqueixa mena <strong>de</strong> construccions."
DICCIONARI DE TERMES RElACIONATS<br />
AM B lES BARRAQU ES<br />
ALMUD - Mesura <strong>de</strong> grans, <strong>de</strong> capacitat variable segons les comarques. A<br />
Tortosa, Mallorca i Menorca es la sisena part d'<strong>una</strong> barcella.<br />
ARMELLA - Part <strong>de</strong>l forrellat d'<strong>una</strong> porta.<br />
BARCELLA - Mesura <strong>de</strong> gra, equivalent a la sisena part d'<strong>una</strong> quartera.<br />
BARDISSA - Paret formada <strong>de</strong> brancam i arbusts entrelligats i fermats amb tra-<br />
vessers per tancar un tros <strong>de</strong> terra.<br />
BARROTS - Cada <strong>una</strong> <strong>de</strong> les barres que aguanten el COSTER ala pareto<br />
BIGA - Trone, generalment d'ullastre, <strong>de</strong> forma corbada que te per objecte sos-<br />
tenir <strong>una</strong> 0 mes jasseres, el qual es recolza sobre les parets lIargueres.<br />
BOTADOR - Cada <strong>una</strong> <strong>de</strong> les pedres posa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> manera que surtin un poc <strong>de</strong> la<br />
paret, formant <strong>una</strong> especie d'escalons per a saltar facilment d'<strong>una</strong> part a I'altra<br />
<strong>de</strong> pareto<br />
BRANCAL - Cada un <strong>de</strong>ls dos costats d'un portal 0 finestra, formats per un con-<br />
junt <strong>de</strong> pedres sobreposa<strong>de</strong>s, i sobre els quais <strong>de</strong>scansa la lIinda.<br />
CABANELLS - Dim. plural <strong>de</strong> CABANA.<br />
CANTELL - Quan les pedres estan col·loca<strong>de</strong>s en posici6 vertical.<br />
CISTERNA - Diposit subterrani on es reculll'aigua <strong>de</strong> pluja.<br />
CLAU - Pedra central que dou <strong>una</strong> volta.<br />
CLAVEGUERA - Forat que travessa <strong>una</strong> paret <strong>de</strong> tanca i serveix per a donar pas<br />
als animals 0 les aigiies d'escorrentia.<br />
COCO - Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou.<br />
COLL DE CISTERNA - Barana que envolta la boca d'un pou 0 cisterna per evi-<br />
tar que hi caiguin.
COSTER - Pe
Qualifieaei6:<br />
Gruix d'emperador: 30 em <strong>de</strong> gruix.<br />
Gruix <strong>de</strong> rei: 25 cm <strong>de</strong> gruix.<br />
Gruix <strong>de</strong> vint: 20 cm <strong>de</strong> gruix.<br />
Gruix ordinari: 15 cm <strong>de</strong> gruix.<br />
Gruix <strong>de</strong> 'tresperd6s': 10 cm <strong>de</strong> gruix.<br />
Gruix <strong>de</strong> mitja pedra: 7 cm <strong>de</strong> gruix.<br />
Gruix <strong>de</strong> 'Ilivanya': 5 cm <strong>de</strong> gruix.<br />
Es consi<strong>de</strong>ren peces especials els mitjans mes Ilargs <strong>de</strong> 80 cm 0 <strong>de</strong> mes ampla-<br />
ria <strong>de</strong> 40 cm<br />
PALADAR DEL FORN - La volta que cobreix el forn.<br />
PARET CABRERA - La quete I'enca<strong>de</strong>nat fet d'unes pedres molt Ilargues que sur-<br />
ten <strong>de</strong>vers un pam fent barbacana, per evitar que les cabres saltin la pareto<br />
PASTERA - Porcio limitada per pedres que conte terra porgada on hi sembraven<br />
hortalisses, generalment adossada ales parets <strong>de</strong> la barraca.<br />
PEDRA VIVA - Pedra molt dura i compacta, que es la millor per a fer cal
RAOL - Recipient planer, generalment <strong>de</strong> forma circular, fet <strong>de</strong> llistons 0 <strong>de</strong><br />
corda i sostingut per tres 0 quatre cor<strong>de</strong>llines convergents a un nus, i tot ple-<br />
gat penjat a un clau <strong>de</strong>l sotil; servia per a guardar-hi el pa orejat perque no es<br />
floris; damunt els nus <strong>de</strong>ls cordills <strong>de</strong> sosteniment solia tenir un plat invertit,<br />
per impedir que les rates baixassin per la corda i roegassin el pa.<br />
RASTELL - Quan les pedres estan col·loca<strong>de</strong>s en posicio obliqua.<br />
REBLE - Fragments <strong>de</strong> pedra amb que s'omplen els buits, entre les pedres gros-<br />
ses, quan es construeix <strong>una</strong> pareto<br />
REBOSTET - Enfony practicat dins el parament <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> amb la finalitat<br />
<strong>de</strong> posar-hi ormeigs.<br />
RESTOBLAR - Sembrar el mateix cereal 0 llegum que l'any anterior.<br />
ROTA - A <strong>Llucmajor</strong> la rota solia esser d'<strong>una</strong> quarterada, pero hi havia roters que<br />
prenien dues 0 mes quartera<strong>de</strong>s i no <strong>de</strong>ien "tenc tantes rotes", sino "tenc <strong>una</strong><br />
rota <strong>de</strong> tantes quartera<strong>de</strong>s".<br />
SOU - Moneda antiga que valia dotze diners <strong>de</strong> bilio i que era la vintena part <strong>de</strong><br />
la lliura.<br />
TALUS - lnclinacio <strong>de</strong>l parament d'un mur.<br />
TAP - Pedra 0 pedres col·loca<strong>de</strong>s verticalment que tanquen la volta d'<strong>una</strong> barra-<br />
ca <strong>de</strong> curucull.<br />
TAPADORA - A <strong>Llucmajor</strong>, nom que es dona a la llosa que fa <strong>de</strong> llinda <strong>de</strong>l por-<br />
tal en <strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> roter. Tambe s'anomena aixf ala pedra col·locada <strong>de</strong> pia<br />
i que tanca la falsa cupula d'<strong>una</strong> barraca <strong>de</strong> curucull.<br />
TAPIOT - A <strong>Llucmajor</strong> es dona aquest nom a <strong>una</strong> capa <strong>de</strong> material dur format<br />
per <strong>una</strong> aglomeracio <strong>de</strong> terra i pedres que es troba baix <strong>de</strong>l sol terros. Nomes<br />
es localitza als terrenys mes interiors <strong>de</strong>l terme.<br />
TORNALL.- Mesura <strong>de</strong> 30 passes lineals, amb que es compta la feina <strong>de</strong> paredar.<br />
A <strong>Llucmajor</strong> un "tornai" son 21 passes <strong>de</strong> paret, en lloc <strong>de</strong> les 30 d'Arta i<br />
Manacor.
ALCOVER, A. M. MOLL, F. <strong>de</strong> B. (1976) . Diccionari catala-valencia- balear. 10<br />
Volums. Edit. Grafiques Instar. Barcelona.<br />
ALOMAR, A. (1997). La tecnologia <strong>de</strong> la pedra seca. La questi6 <strong>de</strong> la <strong>de</strong>finici6 i pro-<br />
postes en relaci6 allexic i la tipologia. La pedra en see, Obra, Paisatge i Patrimoni.<br />
Edit. Consell <strong>de</strong> Mallorca (FODESMA). Palma.<br />
ALZINA, J. (1984). Els roters i el sistema <strong>de</strong> rotes dins l'estructura agraria <strong>de</strong> la comar-<br />
ca d'Arta al primer terf <strong>de</strong>l segle XIX "Estudis baldrics", nO 14. Edit Institut d' es-<br />
tudis Bald.rics. Palma. pags. 17- 54 .<br />
BARCEL6, I. CALVINO, c. JAUME, J.(1994-1998). D'ofici .... "<strong>Llucmajor</strong> <strong>de</strong><br />
Pinte en Ample". <strong>Llucmajor</strong>.<br />
BERARD, G. (1983). Viaje a /as villas <strong>de</strong> Mal/orca 1189. Edit.Ajuntament <strong>de</strong><br />
Palma.<br />
BOUET, C. (1994). <strong>Les</strong> cabanes d'Aubais. Edit. E.N.D. Nimes- Serge Popovitch.<br />
Nimes.<br />
CALVINO, C. CLAR, J. JAUME, F. (1997). Estudi d'alguns habitacles i altres cons-<br />
truccions <strong>de</strong> pedra en sec en el terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> (Mal/orca). La pedra en see,<br />
Obra, Paisatge i Patrimoni. Edit. Cons ell Insular <strong>de</strong> Mallorca (FODESMA).<br />
Palma.
CALVINa, c., JAUME, F., JAUME, J., MONSERRAT, J., MONSERRAT. A. M.,<br />
MUT, F. (1993 - 1998). De Noms i <strong>de</strong> Llocs. "<strong>Llucmajor</strong> <strong>de</strong> Pinte en Ample".<br />
<strong>Llucmajor</strong>.<br />
CLAR, J. (1995). Amillarament <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> 1862, propietat rustica, pecuaria i<br />
urbana a <strong>Llucmajor</strong> en el segleXIX a Homenatge a Vicenf' M. Rossell6i verger<br />
"<strong>Llucmajor</strong> <strong>de</strong> Pinte en ample". Palma.<br />
FONT, B. (1974). Historia <strong>de</strong>'<strong>Llucmajor</strong>. Volum II. Edit. Grafiques Miramar.<br />
Palma.<br />
FONT,B.(1975). "S'Arenal: Miscel.lanea hist6rica <strong>de</strong>l caserio(1861 - 1930)". Ferias<br />
<strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. Edit. Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>.<br />
FONT, B. (1978). Historia <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. Volum III. Edit. Grafiques Miramar.<br />
Palma.<br />
FONT, B. (1982). Historia <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. Volum rv. Edit. Grafiques Miramar.<br />
Palma.<br />
FONT, B. (1985). Historia <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. Volum V. Edit. Grafiques Miramar.<br />
Palma.<br />
FORTEZA, M. (1955). Muros y cabanas (La mamposteria en secoen Baleares).Edit.<br />
Mossen Alcover (Col·lecci6 Panorama Balear nO.49). Palma.<br />
FULLANA, M. (1984). Dicccionari <strong>de</strong> l'Art i <strong>de</strong>ls Oficis <strong>de</strong> la Construcci6. Edit.<br />
Moll. Palma.<br />
GARCIA-DELGADO, C. (1996). La casa<strong>popular</strong> mallorquina. Edit. Jose J. <strong>de</strong><br />
Olafieta. Palma.<br />
GARCIA LIs6N, M., ZARAGOZA, A. (1983). ''Arquitectura rural primitiva en<br />
sed" a Temes d'etnografia valenciana 1Edit. Instituci6 Alfons el Magnanim,<br />
Diputaci6 <strong>de</strong> Valencia. Alzira.
GUASp, S. (1975). Monografia <strong>de</strong>l templo <strong>de</strong>dicado aNtra. Sra. <strong>de</strong> la Lactancia.<br />
Ferias <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. Edit. Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. <strong>Llucmajor</strong><br />
HABSBURG-LORENA, LL.S. (1960). Die Balearen. Los pueblos <strong>de</strong> Mallorca. Edit.<br />
Mossen Alcover. Palma.<br />
HABSBURG-LORENA, LL.S.(1960) Die Balearen . Mallorca Agricola. Edit.<br />
Mossen Alcover. Palma.<br />
LLABRES, ]. VALLESPIR, ]. (1984). Els nostres arts i oficis dantany. 5 volums.<br />
Edit. Grafiques Miramar. Palma.<br />
MASCAR6 PASARIUS, r (1965). Corpus <strong>de</strong> Toponimia <strong>de</strong> Mallorca.6 volums.<br />
Edit. Grafiques Miramar. Palma.<br />
OLIVER, ]. FLORIT, F. (1986). <strong>Llucmajor</strong>, espai educatiu i recursos ambientals.<br />
Edit. Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>.<br />
OLIVER,]. (1988). S'Estanyol ahir i avui. Con versa amb Joana Aina Panissa Jaume<br />
"Cossi'~ "<strong>Llucmajor</strong> <strong>de</strong> Pinte en Ample". N. 60. Setembre <strong>de</strong> 1986. <strong>Llucmajor</strong>.<br />
REINES, A. (1994). La construcci6 <strong>de</strong> pedra en sec a Mallorca. Edit. Consell Insular-<br />
FODESMA. Palma.<br />
ROSSELL6 VERGER, Y.M. (1964). Mallorca, El Sur y el Sureste. Edit Cambra <strong>de</strong><br />
Comer'r <strong>de</strong> les Illes Balears. Palma.<br />
RAMIS, C. (1987). <strong>Llucmajor</strong> dins l'entorn meteorologic <strong>de</strong> la Mediterrlmia<br />
Occi<strong>de</strong>ntal a "Preg6 <strong>de</strong> Fires 1987". Edit. Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. <strong>Llucmajor</strong>.<br />
RUB!, S. MUT, F. (1993). <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong>l nostre terme a "<strong>Llucmajor</strong> <strong>de</strong> Pinte en<br />
Ample". <strong>Llucmajor</strong>.<br />
RUBI6,]. (1914). Construccions <strong>de</strong> pedra en sec. Edit. Asociaci6n <strong>de</strong> Arquitectos <strong>de</strong><br />
Catalufia. Barcelona.
<strong>Llucmajor</strong>. Sa Marina <strong>una</strong> realitat per a coneixer. Edit. Obra Cultural <strong>de</strong><br />
<strong>Llucmajor</strong>. Palma.<br />
SACARES, J. (1989). Pla i Muntanya, <strong>una</strong> geologia <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. "Preg6<br />
<strong>de</strong> Fires 1989". Edit. Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>.<br />
SALVA, p.A. (1988). Sa Marina: Formes historiques d'explotaci6. L'espai agrari. Sa<br />
Marina, <strong>una</strong> realitat per a coneixer. Edit Obra Cultural <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong>. Palma.<br />
SASTRE,]. (1989). Las barracas menorquinas. Construcciones rurales <strong>de</strong> piedra seca.<br />
Edit. Conselleria <strong>de</strong> Cultura, Educaci6 i Esports. Govern Balear. Ma6.<br />
TERRASA, G. (1934). Historia 0 Cr6nica relaci6n <strong>de</strong> la ilustre y fiel villa <strong>de</strong><br />
Lluchmayor, escrita en 1110 y completada en 1811por el Dr. D. Francisco liz/Ladas.<br />
Edit. Societat Arqueologica Luliana. Palma.<br />
VALERO, G. (1989). Nevaters i cases <strong>de</strong> neu. Elements <strong>de</strong> la Societat Preturistica<br />
Mallorquina. Edit. Conselleria <strong>de</strong> Cultura, Educaci6 i Esports <strong>de</strong>l Govern<br />
Balear. Palma.<br />
VALERO, G. (1989). Sitges i carboners. Elements <strong>de</strong> la Societat Preturistica<br />
Mallorquina. Edit. Conselleria <strong>de</strong> Cultura, Educaci6 i Esports <strong>de</strong>l Govern<br />
Balear. Palma.<br />
VALERO, G. (1989). Rotes i roters. Elements <strong>de</strong> la Societat Preturistica<br />
Mallorquina. Edit. Conselleria <strong>de</strong> Cultura, Educaci6 i Esports <strong>de</strong>l Govern<br />
Balear. Palma.<br />
VIDAL, ].]. (1989). El cens <strong>de</strong> Floridablanca a les Illes Balears. Edit. Miquel Font.<br />
Palma
ANTONI CARDELL ORDINES 'Toni <strong>de</strong> Son Mateu"<br />
Nascut a <strong>Llucmajor</strong> !'any 1911. Pages, fill <strong>de</strong> rater i prapietari <strong>de</strong> Son Mateu <strong>de</strong><br />
ses Rotes.<br />
ANTONI CATANY TORRENS "Vinyovol". (+)<br />
Nascut a <strong>Llucmajor</strong> I'any 1902. Roter i exsecallador.<br />
ANTONI COLL MANRESA "Toni <strong>de</strong> Son Reines".<br />
Nascut a Campos l'any 1933. Pages i amo <strong>de</strong> possessio.<br />
LLOREN
LLOREN
Volem donar les gracies i agrair les facilitats que totes aquestes persones ens han<br />
donat per dur a terme l'estudi <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> <strong>de</strong>l nostre terme, ja que sense la<br />
seva col·laboracio no s'hagues pogut elaborar aquest lIibre.<br />
Guillem Alzamora Pol (Es LIobets)<br />
Coloma Binimelis Oliver (Es LIobets)<br />
Jaume Bibiloni (Es LIobets)<br />
Adolf Taverner Sagrista (Son Reines)<br />
Antonia Va <strong>de</strong> II Adrover (Son Reines)<br />
LIufs Santiago Seguf Selles (Son Bielo)<br />
Francisca Verger Ferrer (Son Bielo)<br />
Margalida Calafat Garau (Son Rafalo)<br />
Jaume Adrover Calafat (Son Rafalo)<br />
Joan Cal<strong>de</strong>s Mataro (Son Perdiu)<br />
Miquel Barcelo Manresa (Vernissa)<br />
Bernat Car<strong>de</strong>ll Mut (Son Fi<strong>de</strong>u) (Vallgornereta)<br />
Catalina Salva Adrover (Son Fi<strong>de</strong>u) (Vallgornereta)<br />
Bernat Car<strong>de</strong>ll Salva (Son Fi<strong>de</strong>u) (Vallgornereta)<br />
Joan Escalas Ginard (Son Fi<strong>de</strong>u <strong>de</strong> s'Hort)<br />
Margalida Melia Barcelo (Son Fi<strong>de</strong>u <strong>de</strong> s'Hort)<br />
Joan Escalas Melia (Son Fi<strong>de</strong>u <strong>de</strong> s'Hort)<br />
Francese Salva CIar (Purgatori)<br />
Magdalena Suau Salva (Purgatori)
Guillem Aulet Vidal (Guimeranet) (es Mas<strong>de</strong>u)<br />
Bartomeu Manresa Tomas (Guimera)<br />
Francese Grimalt Binimelis (Guimera) (Son Pinyolf I Son Pocos)<br />
Maria Monserrat Adraver (Guimera) (Son Pinyolf I Son Pocos)<br />
Familia Cirera-Puig (s'Estalella)<br />
Antonia Salva Ginard (es Pas)<br />
Miquel M<strong>una</strong>r Salva (es Pas)<br />
Jeronia M<strong>una</strong>r Salva (es Pas)<br />
Guillem Socies Garcies (Vallgornera)<br />
Damia Planas Gelabert (Vallgornera Veil)<br />
Coloma Clar Garau (Vallgornera Veil)<br />
Jaume Salva Jaume (Vallgornera Nou)<br />
Miquel Veny Clar (es Repla I Vallgornera VeIl)<br />
Margalida Tomas Salva (Son Mora)<br />
Honorat Pastor Puigserver (Son Mora)<br />
Catalina Tomas Moria (Ca'n Murtera)<br />
Vicen
Mateu Gamundf Puig (+) (Merola)<br />
Pedro Veny Oliver (Son Cega)<br />
Rafel Dicenta (Cain Barrio)<br />
Joan Ripoll Julia (Cain Paulo)<br />
Bernat Cerda Tomas (Bennoc) (la Casina)<br />
Aina Car<strong>de</strong>ll Tomas (Bennoc) (la Casina)<br />
Margalida Clar Tomas (sa Bassa Crua / sa Torre)<br />
Jeronia Maria Mulet Clar (sa Bassa Crua)<br />
Catalina Maria Mulet Clar (sa Bassa Crua)<br />
Francisca Taverner Sagrista (Son Verf <strong>de</strong> Dalt)<br />
Gabriel Rosse1l6 Monserrat (Solleric)<br />
Joan Rosse1l6 Ordines (Solleric)<br />
Famflia Oliver-Salva (Solleric)<br />
L1oren!; Sastre Tomas (Establits <strong>de</strong> Son Puigserver)<br />
Miquel Gelabert Font (Establits <strong>de</strong> Son Puigserver)<br />
L1oren
I tambe a:<br />
Bartomeu Garau Mestre<br />
Bartomeu Llompart Coli<br />
Agustf SoIivelles CIar<br />
Per les indicacions que ens han donat sobre la localitzaci6 <strong>de</strong> <strong>barraques</strong>.
I PART. EL MEDI NATURAL I SOCIAL<br />
- Situaci6 <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 15<br />
- Caracteristiques fisiques <strong>de</strong>l terme llucmajorer 15<br />
- Aspectes geomorfologics 15<br />
- Aspectes climatics 17<br />
- Flora i fa<strong>una</strong> 18<br />
- Anys <strong>de</strong> sequera i esterilitat 19<br />
- Una mica d'historia llucmajorera 20<br />
- Desembarcaments <strong>de</strong> pirates ales costes llucmajoreres 22<br />
- Industria .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23<br />
- Agricultura i rama<strong>de</strong>ria 24<br />
- Estructura social <strong>de</strong>l camp llucmajorer 25<br />
II PART. LA VIDA<br />
- Oficis i professions relacionats amb les <strong>barraques</strong> 29<br />
- Rotes i roters 29<br />
- Rotes i toponimia 35<br />
- Els carboners 35<br />
- Els feixiners 0 talladors <strong>de</strong> pins 36<br />
- Els calciners 36<br />
- Els pescadors 37
- Els alguers 37<br />
- Els trencadors 38<br />
- <strong>Les</strong> guar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> costa i els torrers 40<br />
- Els carrabiners 41<br />
- Els establidors 42<br />
- Els mestres pare<strong>de</strong>dors i les eines que empraven 43<br />
III PART. UHABITAT<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> 47<br />
- Caracteristiques generals <strong>de</strong> les <strong>barraques</strong> 49<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> rater 61<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> calciner 75<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carboner 76<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> trencador 77<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> d' alguer 81<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> garriguer 83<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> pescador 84<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> guarda <strong>de</strong> costa 86<br />
IV PART. ALTRES TIPUS DE BARRAQUES<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> bestiar 91<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> pores 93<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> d' ovelles 97<br />
- Els sestadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97<br />
- <strong>Les</strong> boals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98<br />
- Els estables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> d'aviram: els galliners 99<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> <strong>de</strong> carro 100<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> d'establidor 108<br />
V PART. ANNEXOS DE LES BARRAQUES<br />
- <strong>Les</strong> eres <strong>de</strong> batre 113<br />
- <strong>Les</strong> basses, els cocons, els aljubs i les cistemes 114<br />
- Els forns 119<br />
- Els corrals i els corralets 121<br />
- <strong>Les</strong> sitges 125<br />
- Els foms <strong>de</strong> calc; 126
VI PART. ALTRES CARACTERlSTIQUES<br />
- L'orientaci6 <strong>de</strong> 1es <strong>barraques</strong> 131<br />
- Inscripcions troba<strong>de</strong>s ales <strong>barraques</strong> 132<br />
- <strong>Les</strong> <strong>barraques</strong> i la toponimia 133<br />
- Evo1uci6 constructiva <strong>de</strong> 1es <strong>barraques</strong> en e1 terme <strong>de</strong> <strong>Llucmajor</strong> 134<br />
- Causes <strong>de</strong>l <strong>de</strong>teriorament <strong>de</strong> 1es <strong>barraques</strong>. Necessitat <strong>de</strong> 1a seva con-<br />
servaci6 135
•~<br />
Consell <strong>de</strong> Mallorca