You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
56 Narrativa breu<br />
Al consolat<br />
—Em neix un fill. M’ajudareu? Pels papers, ho dic. Sí: tindré un fill<br />
americà. Naturalment, jo mateix assisteixo la meva dona… Parterot!<br />
N’havia fet al començament, abans d’especialitzar-me. Me’n recordaré,<br />
estic tranquil: qualsevol cosa llevat d’anar a raure als metges del país…<br />
Americà… No em fa cap gràcia. Sí, ja sé que això s’oblida. Que no serà<br />
un estranger, per a mi. El meu fill! No: un fet així amb el temps esdevé<br />
una anècdota: el naixement accidental en un país exòtic. No deixa cap<br />
rastre; a tot estirar, una plasenteria. Una peculiaritat sense importància,<br />
com una piga en una part que no s’ensenya.<br />
Mig m’ho temia. És clar que vam venir prou d’hora. Un veritable<br />
viatge de plaer: l’operació d’una personalitat, i no res més. Després és,<br />
que ha anat sortint feina. I tan ben pagada! Diners, moneda forta: or.<br />
La cobdícia i el seu càstig: ja el tenim aquí. Un càstig petit, ben petit si<br />
tot va bé.<br />
No serà ni el primer ni el segon bordegàs: el tercer. A Tudela, hi<br />
ha començat el Batxillerat el gran. I la menuda, la Roser, la té la meva<br />
cunyada a Barce<strong>lo</strong>na. És un personatge de sis anys, la Roser, força entenimentat…<br />
Amèrica…! Que què penso? No crec en el destí, jo. No, no estava escrit<br />
que aquest infant naixeria a Amèrica. Hi ha, això sí, unes forces que<br />
convergeixen o no, segons lleis infrangibles. I el pobre albir dels humans<br />
maldant-hi, entremig. Naufragant-hi, al més sovint. I unes resultants<br />
d’aquests vectors heterogenis: de les forces còsmiques. De les vitals. Del<br />
nostre tímid i lliure albir…<br />
Si és un xicot, es dirà Joan Evangelista. Farà el sant el dia de Sant<br />
Joan ante Portam Latinam… Perquè sí, perquè ho vull així. Fou un sant<br />
simpàtic, oi? L’Àguila de Patmos… El preferit… A la Divina Economia<br />
hi havia un preferit. Car Déu és Arbitrarietat, Eventualitat, Llibertat…<br />
Jo sóc un encic<strong>lo</strong>pèdic: crec en la ciència, crec en la llibertat i la dignitat<br />
humanes… No, no: sóc catòlic, també. Tot allò que diu el “Credo”,<br />
m’ho crec.<br />
Baixeras.indd 56 11/11/10 21:42:57