Primera Part - Fundació Uriach 1838

El naixement de la ciència moderna
es va veure influït, molt mé s
que no pensam, pels canvis que, e n
aquell moment, el segle XVII, es
produïren a les ciències jurídiques .
Fou primerament a Anglaterra,
on es començà a sentir la necessitat
de separar el poder executiu
del judicial . Aquest darrer, segons
les noves idees, ja no seria u n
mer apèndix del monarca, sinó u n
cos independent, format per experts
en lleis, que intentaria jutja r
segons els principis derivats de l a
llei natural i de la voluntat popular .
Quan s'aconseguí el nou nivell d'in -
dependència, canvià automàtica -
ment el tarannà dels judicis i l a
manera de decidir, en cas de litigi ,
qui tenia raó i qui no en tenia . Els
jutges, almenys en teoria, ja no havien
de jutjar segons la credibilitat
que oferia un o altre personatge ,
sinó en funció únicament de les
proves que es presentaven en el judici.
Era -i és- obvi que les esmentades
proves, els advocats no les
havien obtingut o construït per donar
confiança i seguretat als seus
PRÒLE G
clients, sinó per convèncer une s
persones, els jutges, que es suposava
havien de ser professional -
ment escèptics, i per resistir els
atacs del bàndol contrari, el qual ,
en el seu paper, havia d'argumentar,
que aquestes proves res tenien
a veure amb el que s'estava jutjant
o, si hi tenia, que havien estat
construïdes de forma fraudulenta .
Al final la raó pertanyia a qui mé s
proves pertinents i resistents a la
crítica hagués presentat, i/o al qu e
millor hagués sabut desvirtuar le s
de la part contrària .
La ciència moderna, vull dir, el s
científics que a partir del segle
XVII s'anomenaren moderns, adoptaren
procediments i maneres d e
raonar -d'argumentar- molt semblants
als dels advocats que acudien
als tribunals : defensaven una
determinada hipòtesi o teoria, n o
tant recurrent o raonaments de
caire lògic i general, o a pretese s
honorabilitats i credibilitats d e
l'autor, sinó presentant davant la
comunitat proves objectives . He dit
proves objectives ; hagués pogut dir,
o hagut de dir, proves convincents .
0, .encara millor, proves resistents
a la desvirtuació ; perquè en ciència,
de llavors ençà, i encara qu e
alguns s'escandalitzin, es diu objectiu
a tot allò que és convincent i
que resisteix les crítiques : les crítiques
dels adversaris i dels competidors,
com és natural .
Quan a les meves classes intent explicar
això que ara he volgut descriure,
i veig que és convenient posar
algun exemple, faig el cap viu i
trio, naturalment, els que em semblen
més clars . Un dels més habituals
és el que correspon a les teories
vigents sobre l'origen i l a
història de la malaltia . Els dic, als
que tenen la paciència d'escoltar -
me, que enfront d'idees derivade s
de creences religioses, de filosofies
naturals o de cosmovisions especulatives,
a poc a poc, la ciència moderna
ha imposat aquells coneixements
que han sabut ser defensats
davant els tribunals científics, és a
dir, davant la col • lectivitat científi-