Primera Part - Fundació Uriach 1838

que han afectat directa o indirectament
els éssers vius . El seu estudi,
conjuntament amb el de la
paleontologia, resulta imprescindible
pel coneixement de l'home .
Avui la patologia humana està in -
fluïda en cada grup per les circumstàncies
ambientals que sobre
ella actuen, en allò que s'ha
denominat el seu hàbitat, biotop o
zona ecològica. Veiem, doncs, co m
el terreny, els aliments, el clima ,
el treball, i molts altres factors in -
flueixen de forma evident sobre l a
salut humana, causant que une s
malalties predominin per damun t
de les altres. Algunes circumstàncies
són exclusives de determina -
des poblacions, però en el se u
conjunt tots els factors incideixe n
sobre la patologia i longevitat de
cada grup humà .
La geologia, en ocasions am b
gran detall, ha pogut determinar
com ha estat la Terra a travé s
dels temps, anomenant-los segon s
els seus períodes geològics característics,
que ens permeten d e
conèixer com era el terreny, el clima,
la flora i la fauna que en ca -
da època existiren . Indubtable -
ment, durant l'Era Quaternària ,
quan hi fa la seva aparició l'ho -
me, els canvis climàtics foren importants,
de manera que Europ a
es trobà sotmesa a descensos importants
de la temperatura du -
rant els denominats períodes glacials,
entre els quals se n'intercalaven
uns altres de càlids ,
coneguts com interglacials, en u n
dels quals sembla ens trobe m
avui mateix. Evidentment, aquest s
canvis influïren en la forma de vida
dels nostres avantpassats i e n
la seva salut, i probablement foren
la causa de la desaparici ó
d'alguns grups d'hominids .
L'estratigrafia, ciència inseparable
de la prehistòria i de la paleon -
tologia, s'ha vist auxiliada per l a
palinologia que ha permès gran s
avenços en l'estudi dels tipus d e
vegetació existents en els diferents
períodes (paleobotànica), i
ha fet possible d'esbrinar indirectament
el clima predominant (paleoclimatologia).
El coneixemen t
de la flora i de la fauna perme t
sospitar quin tipus d'alimentaci ó
podia ser assequible a I'home primitiu
en el seu hàbitat, i valora r
la seva influència en algunes afeccions
patològiques; també permeten
d'albirar algunes de les possibilitats
terapèutiques que aquell a
gent tenia al seu abast .
PALEOBIOQUÍMICA
Amb poques excepcions, els deno -
minats compostos orgànics qu e
avui en dia es troben en el nostre
planeta han estat sintetitzats pels
éssers vius. El seu grau de com -
52
plexitat pot ser molt variable, es -
sent també com és molt diferen t
l'estabilitat de les substàncies .
En morir un ésser viu, la seva estructura
bioquímica es desintegra
i els seus vestigis queden dipositats
en el sòl . Alguns d'aquest s
compostos orgànics, pertanyent s
a les parts toves, s'han descobert
en alguns fòssils i sediments antics.
Unint els seus esforços, el s
geòlegs i els bioquímics han començat
a treballar en la recerca
d'aquests fòssils químics (Eglito n
i Calvin) constituïts per molècule s
poc alterades o intactes .
Indubtablement, a partir d'aquestes
restes bioquímiques no e s
podrà determinar a quins ésser s
pertanyien, encara que sí, freqüentment,
al seu grup i espècie ;
però per a arribar a aquest pun t
és necessari un progrés profund
en el coneixement de l'estructura
química íntima dels éssers viu s
(quimiotaxonomia) fet que probablement
no s'assolirà fins que ha -
gin transcorregut alguns decennis
; tan mateix, quan hi arribem ,
tindrem oberts nous horitzons en
la investigació paleopatològica ,
cosa que ara per ara ens és innassequible
.
Gràcies a la resistència d'algune s
substàncies, com són ara algunes
proteïnes que constitueixen e l