Primera Part - Fundació Uriach 1838

deixar de ser les adequades ;
aquest és el cas que patí la mòmia
de Ramsès II, que fou diposi -
tada al Museu de El Caire i va ha -
ver de ser traslladada amb urgència
a Paris per tal de ser sotmes a
a un tractament que climinés le s
micosis que hi havien començat a
fer estralls. En molts altres lloc s
del món s'han trobat mòmies ,
com a Amèrica (Perú, Mèxic, Sud
dels Estats Units, i altres llocs) i
home de Tollund
també a les illes Canàries, on n o
havien estat sotmeses a cap tractament
especial, de manera qu e
els factors geoclimàtics en fore n
els determinants .
Una curiosa forma de conservaci ó
la constitueixen alguns individus
trobats a Escandinava, com, pe r
exemple, l'home de Tollund (Dina -
marca) extret del llit turbós de l
pantà d'aquesta localitat, que aparegué
en perfecte estat de conser -
vació degut a l'alt grau d'acides a
de l'humus turbós . Sembla que va
morir penjat fa més de dos mi l
anys i el seu cap es conserva a l
Museu de Sikeborg . Durant I'Eda t
de Ferro, a Dinamarca, el ritua l
funerari era la incineració i no -
més els reus eren ajusticiats penjant-los
dels arbres i després el s
seus cossos eren llançats als pantans
.
SILUETES HUMANE S
Es tracta d'un fenomen rar i curiós
que consisteix en la presència
de siluetes esquelètiques impreses
damunt del sòl d'alguns ja -
ciments . Aquest fenomen est à
vinculat a complexes reaccion s
químiques on hi solen interveni r
substàncies ferruginoses i magnèsiques,
que, aportades per les filtracions
d'aigua, actuen sobre e l
terreny donant lloc a pigmentacions
fosques que impregnen el
50
sòl ; quan aquest és de color clar,
el procés permet d'evidenciar-le s
durant l'excavació. Casos similars
s'han vist a Elp (Holanda) i Muckink
(Essex, Gran Bretanya) entr e
altres llocs. Malauradament, en l a
pràctica, no tenen cap interès pe r
al paleopatòleg .
De vegades, rares, quan els teixit s
tous en lloc de patir la seva putre -
facció habitual es transformen e n
adipocira, aquesta pot constituir
un motlle dins del terreny qu e
l'envolta i, més endavant, en farcir-se
d'altres substàncies procedents
de les filtracions que es dipositen
a l'interior de la cavitat ,
reproduir el cadàver amb un a
morfologia més o menys exacta .
Aquest és el cas de l'Home de Morín
trobat a la província de Santander
i que pertany al Paleolíti c
Superior.
Un fenomen similar a l'anterio r
són les reproduccions artificials ,
obtingudes a través del farcimen t
amb guix, de les cavitats que deixaren
els cadàvers dels individus
que van morir durant la famos a
erupció del Vesubi quan destru í
Pompeia, ja que els processos de
putrefacció dels morts sepultats
per les cendres els convertiren e n
motlles. No cal dir que aqueste s
representacions sempre són imprecises
i no se'n poden treur e
grans conclusions .