Primera Part - Fundació Uriach 1838

DISTÀNCI A
IMMUNOLÒGIC A
La persistència de proteïnes fòssils
en els vestigis ossis molt antics,
permet, mitjançant la sensibilització
d'animals d'experimentació,
detectar la proximitat entre
dues espècies fòssils o entre un a
de fòssil i una altra d'actual .
Aquest mètode fou aplicat per Lovenstein,
per a la determinació de
la distància filètica del Ramapithecus
amb els homínids .
PALEOBIOQUÍMICA
Els compostos orgànics originats
per els éssers vius no sempr e
desapareixen del tot després de l a
mort. Les cadenes bioquímique s
tendeixen a separar-se per determinats
llocs, però poden conservar-ne
llurs seqüències ; aquests
fragments de cadenes permeten
la identificació d'alguns grup s
biològics o espècies concretes .
Encara que aquests estudis ha n
de considerar-se incipients, en s
possibilitaran, quan es pugui disposar
d'unes taules bioquímique s
més àmplies, la seva comparaci ó
amb les cadenes fòssils que s'estudiïn,
possibilitant-nos-en la detecció
en molts sediments . Això
constitueix la base dels anomenats
"rellotges proteics" .
En aquesta darrera dècada hom h a
assolit d'extreure de l'os sec antic
el seu ADN, i per més que les seves
seqüències estiguin incompletes ,
hom espera que en un futur pròxi m
es puguin completar, si més no e n
part. Les distàncies seqüèncials entre
les espècies fòssils i les corresponents
als actuals éssers vius n o
són tan grans com hom general -
ment suposa, i això constitueix u n
factor que facilita el seu estudi .
Encara que les restes ADN qu e
s'extreguin siguin molt escassos ,
39
gràcies a la seva capacitat de duplicació
es pot aconseguir el se u
clonatge i disposar d'elevade s
quantitats per a prosseguir-n e
l'estudi. Aquest permetrà millora r
els coneixements filètics, la determinació
del sexe, i la presència d e
malalties hereditàries concretes i
d'altres que deixaren la seva empremta
en els gens .