Primera Part - Fundació Uriach 1838

More documents

Recommendations

Info

DETERMINACIÓ D E L'EDAT 1 EL SEXE EN EL S ESQUELETS IIUMANS L'EDAT Per a la determinació de l'edat va - lorem diversos paràmetres segon s els períodes cronològics de la vi - da, que són: fetal, primera infància, segona infància, adolescència , adult jove, adult, maduresa i senectut . Només durant els primer s períodes ens podem aproximar a <strong>Primera</strong> denticló o dentició decidual l'edat en anys, mentre que en el s altres ens hem d'acontentar am b una aproximació menys precisa . En l'estadi fetal l'edat es valora pel desenvolupament dels ossos , tan volumètricament com morfològica, que en el crani tene n una seqüenciació cronològica bas - tant exacta . De la infància al final de l'adolescència, la valoració es realitz a en funció de l'aparició dels germens dentaris i en la cronologi a de l'aparició de les peces, deci - Dents Edat en mesos Incisius mitjans inferiors 6° a 8 ° Incisius mitjans superiors 7° a 10 ° Incisius laterals inferiors 8° a 16 ° Incisius laterals superiors 10° a 18 ° Primers molars inferiors 22° a 24 ° Primers molars superiors 24° a 26 ° Ullals inferiors 28° a 30 ° Ullals superiors 30° a 34 ° Segons molars superiors i inferiors 32° a 36 ° Segona dentició o permanent : Dents Edat en any s Els quatre primers molars 4 a 7 EIs quatre incisius mitjans 6 a 8 Els quatre incisius laterals 8 a 10 EIs quatre primers premolars 9 a 1 0 EIs quatre ullals : 10 a 1 1 EIs quatre segons premolars 11 a 1 2 EIs quatre segons molars 12 a 1 4 Els quatre tercers molars 18 a 30 3 7 duals i permanents, així com e n la valoració de la soldadura progressiva de les línies de creixement, sobretot en els ossos de le s extremitats . Tal com podem veure, a parti r dels vint-i-cinc i fins als trent a anys, és bastant insegura la valoració de l'edat, per més que, si hom és expert, pot aconsegui r una aproximació vàlida . El desgast dentari, la presència d'alteracions artrósiques i d'altres patologies només resulten discreta - ment favorables, ja que la sev a aparició està condicionada pe r factors molt diversos . EL SEXE La determinació del sexe en u n adult, quan es disposa de l'esquelet sencer, pot esdevenir una tasc a senzilla, però quan només es té a l'abast el crani o alguns osso s llargs el problema pot fer-se molt difícil, si ja no impossible . En alguns individus els trets sexuals no estan ben definits, ja que un s apunten a un sexe i els altres a l contrari ; en aquests casos die m que es tracta d'un individu alòfi s o sigui, de caràcters ambigus . La valoració del sexe es realitza fonamentalment per la morfologi a del crani i de la pelvis, i per la robustesa o la gracilitat de l'estruc -
EVALUACIÓ DE LA EDAT PEL GRAU DE SINOSTOSI DE LES SUTURES Crani Edat en anys Metòpica a : glabela 1 a 6 la escata Coronal a : 1 a 3 sector 1 25 a 7 0 sector 2 30 a 7 0 sector 3 Sagital a : 25 a 5 5 sectors 1, 2 i 4 20 a 6 0 sector 3 Lambdoidal a : 20 a 4 5 sector 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 a 7 0 sector 2 30 a 7 0 sector 3 : més de 6 0 Ptèrii 30 a 7 0 Escata temporal 65 ó mé s Extremitat superio r Extremitat interna de la clavícula 18 a 2 0 Omòplat (acromion, coracoides i vora interna) 17 a 2 2 Epífisi superior de I'hámer 16 a 2 5 Articulació del colze 13 a 1 9 Epífisi distals del avantbraç 15 a 2 3 Metacarpians i falanges 14 a 2 1 Extremitats inferiors Coxal a : acetàbul 13 a 1 6 cresta ilíaca 16 a 2 3 isquion 17 a 2 5 Epífisi superior del fémur 15 a 2 0 Ossos del genoll 16 a 2 3 Ossos del turmell 16 a 2 0 Calcani, metatarsians i falanges 12 a 2 2 Sacre (SI-S2) 25 a 30 tura esquelètica ; tenen gran im- de la musculatura, normalmen t portància les excrecències òssies superior en el sexe masculí . en les zones corresponents a les insercions musculars, que estan En els adolescents i principal - en relació directa amb la potència ment en els nens, el diagnòstic 3 2 sempre és molt difícil, tot i qu e els estudis moderns de la medicina forense ens poden orientar en aquest sentit . En els esquemes que adjunte m són presents de forma esquemàti - ca els principals caràcters en què es basa el diagnòstic sexual e n els adults . A més de la importància de le s àrees de inserció muscular, també es valora la mida dels ossos, e n els quals els de menors dimensions solen correspondre al sex e femení i els més grans al masculí , essent indeterminables els de mi - des intermèdies . La valoració de l pes dels ossos i alguns índex qu e els correlacionen -exposats en di - verses taules antropològiques - ens permeten obtenir algunes da - des més per al diagnòstic sexual . Alguns trets esquelètics valorables per al diagnòstic sexua l
Page 1 and 2: ~~* *11 ~ `Z` 0 ~ LOIG 1A v. " :,\1
Page 3 and 4: PAI,EOPATOLOGI A ELS PRIMERS VESTIG
Page 5 and 6: A tots aquells que, en investigar s
Page 7 and 8: ca amb proves -documents- objecti -
Page 9 and 10: va . Perquè hom pot creure ferma -
Page 11 and 12: Tota tasca d'investigació supos a
Page 13 and 14: PALE OPATOLOGIA
Page 15 and 16: veu "paleopatologia" no l'havíem v
Page 17 and 18: Per a una millor comprensió d e to
Page 19 and 20: ELS PRIMATS Dins de l'escala filèt
Page 21: 3 4 5 nostra evolució ("trend" est
Page 24 and 25: Els neandertalencs, que avui tenim
Page 26 and 27: que segueix les teories del seu par
Page 30 and 31: 33 CRONOLOGIA "La unitat de temps q
Page 32: Gaus (magnetisme com l'actual) , de
Page 35 and 36: V) ALTRES MÈTODE S 1) Test de la f
Page 37 and 38: CAPÍTOL II BREU REVISI O HISTÒRIC
Page 39 and 40: RESUM HISTÒRIC DE LA PALEOPATOLOGI
Page 41 and 42: Janssen, "Paleopathology" (1970) .
Page 43 and 44: CAPÍTOL III FONTS D'ESTUDI I METOD
Page 45 and 46: cions, que el modifiquen a travé s
Page 47 and 48: COPRÒLITS* Els copròlits constitu
Page 49 and 50: col • làgen, determinades albúm
Page 51 and 52: patocenos i Destaca Grmek que, fins
Page 53 and 54: CAPÍTOL IV VIALFORVIACION S I AFEC
Page 55 and 56: calitat de Chilca (Perú) que nomé
Page 57 and 58: coneguda, consisteix en la de donar
Page 59 and 60: anc de I,lopis, a Castelló de Ruga
Page 61 and 62: de deduir la presència d'aquest a
Page 63 and 64: 67 MALFORMACIONS DE LA COLUMNA VERT
Page 65 and 66: Malformació de Klipp-I'eil, hemiv
Page 67 and 68: MALALTIES INFECCIOSE S Avui la majo
Page 69 and 70: un mossasauri del Cretaci * d'Amèr
Page 71 and 72: 1 2 60
Page 73 and 74: 40-1- ._-~ 20- 40 . . I 1 -- t- 2 0
Page 75 and 76: Enjambre de orificios Confluenci a
Page 77 and 78: considerar-se com a bastant veross
Page 79 and 80:
tal . Tots aquests casos corres- de
Page 81 and 82:
ALTRES INFECCION S L'individu 1 de
Page 83 and 84:
CAPÍTOL VI TUMORS "Identificar el
Page 85 and 86:
L'exostosi naso-maxil • lar, cone
Page 87 and 88:
93 fill de Fourcadé, però el seu
Page 89 and 90:
docranials primitius i amb un a fre
Page 91 and 92:
Diagnòstic de meningioma 1) ( ESI
Page 93 and 94:
Empremta d'un tumor en "rellotge de
Page 95 and 96:
101 sarcoma de Ewing, linfoma, bist
Page 97 and 98:
103 probable sarcoma del terç mig
Page 99 and 100:
CAPÍTOL VI I PALEOTRAUVIATOLOGIA "
Page 101 and 102:
entre ells el d'un ictiusauri qu e
Page 103 and 104:
mode d'armes (indústria òste o od
Page 105 and 106:
111
Page 107 and 108:
EVOLUCIÓ DE LA PALEOTRAUMATOLOGIA
Page 109 and 110:
Ferides per armes de llançament Se
Page 111 and 112:
ca o hiperostòsica, detectabl e m
Page 113 and 114:
Enfonsament frontal esquerre per im
Page 115 and 116:
Corn a resum direm que, si he m de
Page 117 and 118:
TRAUMATISMES RELACIONABLES AM B ACT
Page 119 and 120:
minant en la tuberositat bicipita l
Page 121 and 122:
guna de les cultures primitive s qu
Page 123 and 124:
CAPÍTOL VII I PATOLOGIA OSTEOARTIC
Page 125 and 126:
ARTROPATIES DE CAUSA DESCONEGUDA AR
Page 127 and 128:
les costelles s'uneixen aviat a la
Page 129 and 130:
aa bcd a r a n
Page 131 and 132:
que originen els osteòfits -de veg
Page 133 and 134:
els neandertalinians, fou demostrad
Page 135 and 136:
Epifisi distal del fèmur esquerre
Page 137 and 138:
d'osteoartritis tèmporo maxil •
Page 139 and 140:
RESUM HISTÒRIC DE LES "ARTRITIS" E
Page 141 and 142:
CAPÍTOL IX OSTEOPATIE S METABÒLIQ
Page 143 and 144:
Característiques de les lesions La
Page 145 and 146:
Problemàtica entre la cribr a orbi
Page 147 and 148:
va desenvolupar, primer fou a l'Àf
Page 149 and 150:
gon lloc de la distal del fèmur, l
Page 151 and 152:
cas atribuible a aquesta patologia
Page 153 and 154:
OSTEOPOROSI Es caracteritza per una
Page 155 and 156:
El diagnòstic el realitzàrem pe r
Page 157 and 158:
Precàmbric . Era geològica que ab
Page 159 and 160:
INDE X Segona part INTRODUCCIÓ AL
show all

Primera Part - Fundació Uriach 1838

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?