Primera Part - Fundació Uriach 1838

CARACTERÍSTIQUES
Nom : 1 2 3 4 5 6
1- AUS'fRALOPITECUS 500 Si No No No No
2- IIOMO IIABILIS 700 Si No No No No
3- HOM() ERECTUS* 1000 Si Si Si Si No
4- HOMO S . NEANDERTALENSIS 1500 Si Si Si Si No
5- HOMO SAPIENS SAPIENS 1450 Si Si Si Si Si
1) Volum cranial ; 2) bipedia; 3) indústria coneguda ; 4) coneix el foc ; 5) idees religioses;
6) coneix l'art. * No és segur que tots el grups coneguessin el foc, ni tampoc són mol t
segures les seves idees religioses .
CRONOLOGIA HISTÒRICA (B .P .)
PALEOLÍ'T'IC INFERIOR Deis Australopitecus al Ilomo erectu s
PALEOLÍTIC MIG (-60 .000) Època de l'home de Neanderta l
PALEOLÍTIC SUPERIOR (-40 .000) Aparició de l'home de Cromanyó
EPIPALEOLITIC o MESOLITI C
Transició entre el Paleolític i el Neolític (-15 .000 )
NEOLÍTIC* (-10 .000 en el pròxim Orient)
Descobriment de la agricultura, de la ramaderia i la ceràmic a
EDAT DELS METALLS (-5000) :
ENEOLITIC o CALCOLITIC Edat del Coure
EDAT DEL BRONZE Aliació del coure amb l'estan y
EDAT DEL FERR O
EDAT ANTIGA (-6 .000) Aparició de la escriptura
EDAT MITJA :
AL'I'A EDAT MI'T'JA Aparició el feudalisme (segles V-Xl )
BAIXA EDAT MI'T'JA Fins la caiguda de Constantinopla (1453 )
EDAT MODERNA 1453 ó 1492 (Descobriment d'Amèrica )
RENAIXEMENT (segles XV-XVI )
* El "Neolític" no es pot considerar com un fenomen unitari, ja que amb tota seguretat ., a l
menys ha tingut lloc en tres llocs diferents amb diferent cronologia : Al Pròxim Orient sobre
la base dels cereals de secà (blat, sègol, civada, etc .); a l'Extrem Orient sobre la base de
l'arròs i a Amèrica sota la base del blat de moro .
2 8
DISTANCIA GENÈTICA ENTRE ELS
PÒNGIDS 1 EL HOM E
Home-Ximpanzé 1'2 %
Home-Goril • la 1'4%
Home-0rangutà 2'4%
Ximpanzé-Goril • la 1'2%
EL BRESSOL DE LA
IIUMANITAT
Sembla evident que, si bé l'orige n
deis primats probablement és a
l'Amèrica del Nord, l'evolució que
condueix a l'home va produir-se a
l'Àfrica, per més que corn a etap a
evolutiva deis pre-primats, no po t
excloure's del tot Asia . Referent a
la filogènia humana hi han divergències,
sobretot des de la introducció
deis rellotges moleculars
(estudi de les proteïnes i distanciament
de les mateixes entre
les espècies, estudis de la hibridació
de I'ADN i de I'ADN mitocondrial)
que complementen el registre
fòssil . Les divergències més
grans estan en el paper que tene n
els Australopitecs i I'Homo habilis
doncs, donat que, segons Johanson,
els primers són avantpassat s
directes de I'Horno species ; tan -
mateix, segons Richard Leakey ,