Primera Part - Fundació Uriach 1838

L'espècimen més antic conegu t
del grup és una femella, Australopithecus
afarensis (-3,5 M .a .) ,
considerada com un pre-australopitec
femella, popularment denominada
"Lucy" . Hom suposa, qu e
l'origen dels australopitecs probablement
recula cinc milion s
d'anys enrera.
Tots ells eren bípedes, tenien u n
volum cranial de 500 cc per terme
mig, o una mica superior (tret d e
l'A . afarensis que era molt menor),
de petita talla, 110 cm els
gràcils i 140 cm els robustos . Els
primers, segons llur dentició eren
omnívors i els segons vegetarians .
No hi han vestigis segurs de la se -
va civilització, per més que Dart
opinava que tenien una cultur a
que ell denominà "osteo-odontoqueràtica"
; tanmateix això avu i
gairebé ningú no ho accepta .
Els Homo habitis, nom donat per
L . S . Leakey, Tobias i Napie r
(1964) a un grup d'individus am b
una capacitat cerebral lleugera -
ment més gran que la dels australopitecs,
i uns trets una mica més
"humans", tenen en l'actualitat
una posició filètica controvertida :
uns autors els consideren co m
una varietat més evolucionad a
dels australopitecs, i altres els te -
nen per autèntics homes, avant -
passats directes de l'Homo erectus
. Aquests individus tenien un
volum cerebral de 700 cc, una mi -
ca menys de prognatisme que els
australopitecs i eren de mida un a
mica més alta, al voltant deis 160 cm .
Els primers homes
El primer inclòs en aquest grup ,
fou "l'Home de Java " o Pitecanthropus
erectus (nom dona t
per Haeckel al "graó perdut" ,
l'avantpassat de l'home encar a
per descobrir, meitat simi i meita t
home, que havia preconitzat Darwin),
descobert pel metge milita r
holandès Eugène Dubois el 1891 .
Els Horno erectus, abans anomenats
Pitecàntropids, han de ser
considerats com a autèntics ho -
mes, perquè només difereixe n
dels Horno sapiens per un volum
cerebral una mica inferior, am b
1000 cc de mitjana, la seva estructura
cranial era més tosca ,
també eren més prognats i el s
mancava el mentó a la mandíbula
. La resta de l'estructura corporal
era en tot semblant a l'home
actual .
La presència d'una cultura "humana"
en aquest grup està plena -
ment demostrada : fabricaven instruments
de pedra, vivien en coves
o poblats, alguns grup s
coneixien el foc i tenien una vid a
social on coordinaven llurs esforços
.
26
Amb tota seguretat existien fa u n
milió d'anys i molts autors, sobre -
tot aquells que els consideren des -
cendents directes de 1'Homo habilis,
creuen que la seva antiguitat
podria assolir els dos milion s
d'anys .
Els Homo sapiens
En aquest grup s'inclouen dos al -
tres grups antigament molt diferenciats
: els homes de Neanderta l
i els homes de Cromanyó . Uns i al -
tres reuneixen unes característiques
anatòmiques i intel . Iectives
tan properes que es pot in -
cloure'ls en un mateix grup : volum
cranial elevat, al voltant dels
1500 cc, coneixement del foc ; a
través de llurs cerimònies rituals ,
hi ha arguments suficients per acceptar
que estaven en possessi ó
d'una espiritualitat.
Homo sapiens
neanderthalensis
El grup inclou tota una sèrie de ti -
pus que tenien diverses denomina -
cions, donat que el grup no és ho -
mogeni: Home de Neandertal, Pre -
Sapiens, Neandertaloides, etc .
Aquesta variabilitat és deguda ,
com en tots els grups zoològics, a
la tendència dispersiva a que ten -
deix l'evolució i que dona origen a
una gran diversitat en les espècies i
a l'aparició d'altres espècies noves .