Primera Part - Fundació Uriach 1838

forma tan aferrissada com serios a
al debat. Són, insistesc, dotzenes i
dotzenes els articles de paleopatologia
que en Campillo ha produït .
Articles farcits de proves objecti -
ves, de proves, dit altrament, difícils
de rebatre. La seva sòlida -solidíssima-
formació com a metge i l a
seva mentalitat positivista T'ha n
convertit en un advocat quasi impossible
de plomar en la jurisdicci ó
de la paleopatologia . Jo i molts
d'altres sabem bé que la implacabl e
recerca d'en Campillo, aferrada als
fets, ha emmudit molts d'aquell s
que es pensaven que això de les
malalties dels nostres avantpassats
era el camp adient per vessar -
hi tota mena de prejudicis, exageracions
i frivolitats .
En el si d'altres cultures, menys reglamentistes
i menys burocratitza -
des que la nostra, no resulta excepcional
que facin ministre d'economia
una persona amb molta
experiència en el món de l'empres a
o que nomenin jutge un advoca t
que ha participat amb èxit en
molts judicis. Les sentències dicta -
des pels que durant molts anys ha n
participat de forma activa en el s
durs i complicats mecanismes d e
demostrar que els clients que defensen
són els que tenen raó, posseeixen
un interès grandíssim . En
el món de la ciència passa una cosa
molt semblant : quan un autor
ha participat de forma activa en el
debat científic, quan ha dedicat milers
i milers d'hores a trobar, a
construir i a posar sobre un full le s
proves objectives que li permete n
defensar aquesta o altre hipòtesi ,
és el moment escaient de fer un a
aturada i de canviar de perspectiva.
Vull dir, és clar, que és el moment
de deixar el seu discurs prop i
d'advocat i agafar la mirada i l'estil
imparcial del jutge ; d'escriure ,
dit altrament, de manera assossegada,
pacífica i, fins on és possible,
distanciada . Amb l'esmentad a
intenció -des d'aquesta situaci ó
quasi de jutge- ha estat escrit el Llibre
que ara el lector té a les seve s
mans . En Domingo Campillo, després
de produir gairebé un centenar
de treballs tècnics, durs, quas i
inapel lables, s'ha volgut detura r
una mica i meditar sobre el cam p
de la seva recerca ; dir-nos què s e
sap, què es mal sap i què està en -
cara per esbrinar en el tema de la
història de la malaltia. A totes les
pàgines del llibre hi ha, alhora, un a
preocupació constant per justifica r
de forma documental, com en ell é s
costum inveterada, les opinions expressades
mitjançant una seren a
sintaxi. Són documents -registre s
de la realitat- que ha aportat personalment
l'autor o que ha seleccionat
del millor que han produït
els seus col • legues . Tot plegat dóna
el resultat que hom pot imaginar:
un llibre rigorós, ben pensat ,
ben documentat, equilibrat, sòlid i
coherent . Bé : quasi coherent, per -
què l'autor n'ha comesa una, d e
discordància. No ha estat altra qu e
encomanar-me a mi, que soc u n
escèptic del positivisme, és a dir ,
un deixat, un penjat i un somiatruites,
el pròleg. L'encàrrec pot semblar
incomprensible, però és que e l
neurocirurgià eficaç, el professo r
seriós, l'investigador rigorós i e l
propietari d'una mandíbula ta n
contundent i positivista que recorda
la de Gregory Peck a Big Horizonts,
o a Moby Dic té, no ho sa -
bien? les seves febleses . La que
més conec és la de l'amistat. Guiat
de tan perillós sentiment, el responsable
de totes les altres pàgines
del llibre va cometre l'error d e
demanar-me aquestes paraules . L i
ho perdonin, i recordin que en Domingo
Campillo és un autor sòlid
-solidíssim-, però molt menys du r
del que sembla en fotografia . En
puc presentar proves .
Francesc Bujosa i Homar