Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...

Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca de Rasquera
Un dels principals problemes que s’han trobat en aquestes serres és la substitució dels
arbres autòctons, carrasques, roures, coscoll..., per part dels pins (Pinus halepensis). El
fet que als anys setanta és cremés bona part de la Serra de Tivissa, i la repoblació
d’aquestes zones amb Pi Blanc, ha produït que les cabres s’hagin de conduir cap al
corral per poder alletar satisfactòriament als cabrits, ja que el pi no és apetible per les
cabres i no els tasten.
Durant l’època de parts cada explotació duu un ritme diferent:
• El ramat A pastura unes 7 hores aproximadament. A més a més, al corral rep un
suplement alimentari a base de panís;
• Al ramat B les cabres reben un suplement a base de panís, alfals i pinso;
• El ramat C és alimentat amb alfals amb rama i granulat ad libitum. Quan els
cabrits ja tenen un mes, i coincidint amb la primera venta de cabrits, les cabres
surten a pasturar tres hores;
• El ramat D treu les cabres a pasturar cada tarda tres hores, i al corral rep un
suplement d’alfals granulat i alfals amb rama ad libitum;
• El ramat E, el primer mes de parts, no surt a pasturar, i les cabres són
alimentades a base d’alfals granulat, alfals amb rama ad libitum i pinso. A partir
del primer mes les cabres poden sortir a pasturar lliurement per les muntanyes
dels voltants, i a la nit tornen a anar al corral on segueixen menjant alfals amb
rama. Aquest corral disposa d’aigua al interior del tancat;
• El ramat F treu a pasturar les cabres unes set hores, i al corral rep un suplement
d’alfals. Aquest corral disposa d’aigua al interior.
3.1.5 Tractament dels cabrits
3.1.5.1 Identificació i maneig dels cabrits
A tots els ramats s’identificaven els cabrits el primer dia que s’anaven a pesar
mitjançant un cròtal amb el número corresponent (figura 6). Els propis ramaders
informaven del tipus de part, de la data de naixement i del sexe.
35