Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...
Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...
Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Caracterització</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>creixement</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong>s <strong>cabrits</strong> <strong>de</strong> <strong>Cabra</strong> <strong>Blanca</strong> <strong>de</strong> Rasquera<br />
ramat E que fa la cria al juny. En la resta <strong>de</strong> ramats, al <strong>de</strong>sembre és produeix una altra<br />
pari<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> poca importància, que són les cabres que han estat pasturant per la serra<br />
durant la època <strong>de</strong> cria conjuntament amb els mascles.<br />
Els mascles, mentre són separats <strong>de</strong> les cabres, <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>sembre a l’abril, és mantenen<br />
juntament amb altres bocs d’altres explotacions pasturant, lliurement, per una altra zona<br />
<strong>de</strong> les Serres <strong>de</strong> Tivissa, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s pastors és l’encarregat d’anar a vigilar que estiguin be, i<br />
que no hagi cap problema. Quan és l’hora d’ajuntar els bocs amb les cabres, cada pastor<br />
tria els seus bocs, i ja sigui pasturant, o amb cotxes, cadascú s’enduu els seus bocs cap a<br />
la zona on estiguin les cabres.<br />
3.1.4.2 Alimentació <strong>de</strong> les cabres<br />
Les pastures a les Serres <strong>de</strong> Tivissa, Van<strong><strong>de</strong>l</strong>lòs, Rasquera i Cardó estan forma<strong>de</strong>s<br />
principalment per carrasca (Quercus ilex), coscoll (Quercus coccifera), i romer<br />
(Rosamarinus officinalis). La carrasca i el coscoll són el principal aliment durant tot<br />
l’any, mentre que el romer només se’l mengen durant la primavera, època que<br />
coinci<strong>de</strong>ix amb el moment que brota i floreix.<br />
Altres plantes que formen part <strong>de</strong> les pastures són:<br />
• l’estepera (Cistus salviifolius L. ): a la primavera, mentre brota i grana.<br />
• el baladre (Daphne gnidium L.): molt apreciat per les cabres, però en<br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s zones casi no se’n troba. Les cabres en mengen tot l’any.<br />
• el ginebre (Juniperus): n’hi ha <strong>de</strong> dos tipus: el blau que només se’l mengen a la<br />
primavera, i el negre que se’l mengen tot l’any<br />
• l’argilaga (Genista scorpius): molt dolça. Només se la mengen a la primavera i<br />
primers d’estiu, coincidint amb l’època que brota, floreix i grana<br />
• el matapolls (Daphne): quan floreix<br />
• l’heura (He<strong>de</strong>ra helix ): molt apetible, però no se’n troba massa<br />
• el roure (Quercus canariensis ): arbre molt apreciat, però que està <strong>de</strong>sapareixent<br />
d’aquestes serrala<strong>de</strong>s per culpa <strong><strong>de</strong>l</strong>s pins<br />
• el cucarei: és una planta semblant al timó, molt apreciada, però que només se la<br />
mengen quan brota i grana<br />
• el matagalls (Phlomis): és una espècie <strong>de</strong> romer amb la flor blanca<br />
34