Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...

Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca de Rasquera
tardor, sotmetent als sòls d’aquest territori a una erosió intensa que pot arribar a
malmetre’ls de manera irrecuperable.
• Vegetació
El bosc mediterrani constitueix el paisatge típic d’aquest territori, trobant-lo en
serralades baixes i en estrats baixos de les grans serralades. És poc dens, raó per
la qual hi abunden els matolls de sotabosc. Els arbres són de tipus perenniforme,
adaptant-se al clima sec predominant en aquesta àrea. L’alzina era la massa
forestal inicial i característica, que ha estat progressivament desplaçada, a causa
de l’acció de l’home, per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), roig (Pinys
sylvestris) i pinyoner (Pinus pinea).
Els cultius són bàsicament de secà, i es situen a peu de les serres o en zones amb
una bona accessibilitat; destaquen especialment la vinya, l’ametller i l’olivera.
• Fauna
L’animal salvatge més emblemàtic és la cabra hispànica (Capra pyrenaica
hispanica), juntament amb les aus rapinyaires, com el voltor, l’àliga daurada i
l’àliga calçada.
També cal destacar el gat selval, l’escurçó i el porc senglar. (Carné, S. 2005)
1.6.3 Característiques de la Cabra Blanca
La Cabra Blanca pot englobar-se al grup de races serranes de capa blanca de la
Península Ibèrica.
És caracteritza per tenir una capa majoritàriament policromada de negre sobre fons
blanc, tant en femelles com en mascles, existint diferències significatives entre sexes.
Entre les capes minoritàries destaca la blanca uniforme (figura 5).
Pel que fa a la forma de les banyes és caracteritza per una gran variabilitat, destacant el
tipus prisca i el tipus en roda. El perfil fronto-nasal és recte.
La presència de perilla està estretament lligada al gènere, presentant-se a la totalitat dels
exemplars mascles i molt desenvolupada; el 22,1% d’animals femelles no presentaven
perilla. Pel que fa al color dels ulls, és groc-ataronjat a tots els individus. Les orelles és
presenten a tots els animals grans, caigudes i lleugerament orientades cap davant (Carné
et al. 2007).
19