Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...

Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca de Rasquera
1.6.1 Origen de la Cabra Blanca
L’origen i la història de la cabra Blanca és confós, ja que no existeix document escrit
que reveli i avali la presència d’aquests animals en aquests paratges amb anterioritat a la
primera meitat del s. XX. Únicament a les Ordenacions Municipals de la Vila de
Rasquera (Tarragona) de l’any 1573 es fa referència a la població caprina d’aquests
llocs, sense especificar cap apunt morfològic. No obstant, la tradició oral dels seus
habitants confirma la presència d’aquests animals des de principis de segle XX.
Romagosa (1975), esmenta la presència de cabrum serrà de capa blanca amb taques
negres a les Terres de l’Ebre i al nord del País Valencià, que anomena cabra del
Montsià. Molt probablement es tractés de la cabra Blanca, ja que a la comarca del
Montsià s’havia mantingut una presència continuada d’aquest cabrum, fins a l’any
2003, en que es va extingir definitivament.
Tampoc podem precisar l’època en que els propietaris d’aquestes cabres van començar a
prendre la consciència de posseir un tipus de cabra amb un seguit de característiques
que la diferenciaven de la resta (Carné et al., 2007).
1.6.2 Localització geogràfica de la Cabra Blanca
La comarca amb un major nombre d’explotacions és la Ribera d’Ebre, destacant
especialment els municipis de Tivissa i Rasquera, on tradicionalment s’hi ha localitzat
el gruix censal d’aquests tipus de cabra. Rasquera, punt de celebració d’una important
fira Ramadera i d’Artesania a la regió, ha donat el nom a aquesta raça autòctona, tot i
que entre els ramaders se la coneix com a Cabra Blanca.
Al moment de començar a fer aquest estudi és van comptabilitzar 12 explotacions, però
com ja s’ha dit anteriorment, a les oficines del DAR en comptabilitzen 18. Els ramats
que es conserven estan dispersos per les comarques de la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, al
sud del Baix Camp i la Terra Alta (figura 4).
17