Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...

More documents

Recommendations

Info

Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca de Rasquera importància per a qualsevol programa de conservació, per poder establir possibles estratègies en un eventual programa de selecció. • Històric-cultural: la diversitat biològica representa un dels aspectes del patrimoni d’un país o com història paral·lela del desenvolupament de la població humana. La conservació d’aquestes races com a patrimoni propi i com a història vivia i paral·lela de les poblacions humanes hauria de ser motiu suficient per garantir la seva supervivència. El món de la ramaderia tradicional ha creat un entorn patrimonial molt ampli. L’abandó de les pràctiques ramaderes tradicionals ha implicat el progressiu desús d’aquest patrimoni. Deixar, doncs, que tota aquesta cultura ramadera caigui en l’oblit és imperdonable. • Ecològic-ambiental: els ecosistemes són el resultat de l’equilibri entre clima, flora i fauna, i qualsevol factor que afecti a qualsevol d’aquests components estaria atemptant contra aquest equilibri. • Per llur rusticitat. Les races autòctones són sovint les úniques capaces de subsistir en medis difícils, ja que estan perfectament adaptades al medi on tradicionalment s’han anat explotant. Dotades d’uns gens que poden ser molt valuosos en un futur –encara que en el moment actual no tinguin gaire valor econòmic -, els caràcters d’aquestes races pel que fa a llur rusticitat, aptitud per aprofitar aliments ordinaris, longevitat, resistència a les malalties, etc., són essencials. Però curiosament són, aquestes qualitats que condicionen la rendibilitat i la productivitat en medis difícils. • Com a reproductors rústics. Es tracta d’utilitzar les races locals com a línia mare. • Com a eines de gestió del medi. Les feines de control de la massa vegetal tenen un cost important. Aquesta matèria vegetal abans era retirada com a font energètica, però ara ja té poc valor o gens. Hom s’hauria de plantejar la utilització de races autòctones per a la gestió dels espais naturals, per al control d’aquesta matèria. Les races com a gestió de la biomassa. • Com a auxiliars de treball. Un exemple és el del Mastí dels Pirineus, que forma part dels ramats d’ovella i té per objectiu defensar-les dels atacs de depredadors. • Com a animals pròxims o casolans. Algunes races són animals pròxims o casolans, per la qual cosa hom en pot gaudir amb llur proximitat i pura contemplació. 7
Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca de Rasquera D’una manera general, diríem que les races autòctones tenen uns marges de tolerància – entesa com a adequació al medi- força grans. Les races selectes tenen aquests marges més petits, més propers als de l’optimació. Malgrat tot, alguns dels problemes que es presenten per a obtenir la valoració de les races autòctones són: • Les races autòctones estan molt adaptades al territori però són menys productives, per la qual cosa no tenen cabuda en els sistemes de producció més intensius i han estat desplaçades i reduïdes a efectius testimonials o totalment eliminades. • L’escàs nombre d’efectius d’algunes races no permet una adequada comercialització dels productes i, en molts casos, determina una consanguinitat tan elevada que pot comportar la degeneració i la desaparició de la població (GENCAT, 2008). 1.4 RACES DE CABRES A ESPANYA Les races caprines autòctones espanyoles s’exploten baix models extensius, semi- extensius i intensius de producció segons l’aptitud productiva. Així, les races d’elevat potencial de producció làctia, amb braguer poc recollit i amb altes exigències nutritives, són típiques de les estabulacions lliures o d’explotacions semi-intensives que conten amb una base territorial de topografia poc accidentada i bondadoses disponibilitats farratgeres, mentre que les races de mitjà i baix potencial lleter són susceptibles de ser explotades baix fórmules extensives o semi-extensives de producció amb base al pastoreig d’àrees marginals, zones de muntanya i de subproductes agrícoles. Les característiques generals de les races autòctones espanyoles es poden resumir en els següents punts: • Animals de mitja-petit format (pes adult de 60 a 90 kg i de 40 a 60 kg, alçada a la creu pròxima a 0,75 i 0,7, en mascles i femelles respectivament) d’elevada rusticitat i molt adaptats al medi ecològic on es desenvolupen. Algunes d’aquestes races (Murciano-Granadina, Canària) s’està explotant amb èxit al continent americà i al nord d’Àfrica. 8
Page 1 and 2: CARACTERITZACIÓ DEL CREIXEMENT DEL
Page 3 and 4: AGRAÏMENTS Al Dr. Daniel Villalba
Page 5 and 6: Caracterització del creixement del
Page 7 and 8: Figures Caracterització del creixe
Page 13: Caracterització del creixement del
Page 19 and 20: 1.4.1.5 Raça Moncaína Caracteritz
Page 29 and 30: 1.7.3 Tipus de part Caracteritzaci
Page 59 and 60: 5. CONCLUSIONS Caracterització del
Page 65 and 66:
Caracterització del creixement del
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
show all

Caracterització del creixement dels cabrits de Cabra Blanca - Races ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?